MISÈRIA PARADISE. Astrologia cibernètica

Per Salvador Bolufer

Des de principis de segle vinc col·laborant en el Calendari dels Brillants, un almanac ben original que s'edita a la Marina Alta des del 1987. La majoria de les meues col·laboracions es basen en una espècie de previsions astrològiques escrites en vers, on conte i cante la meua manera de veure la vida i de viure la mort.

A finals de 2020, encara en plena pandèmia, vam muntar un audiovisual on el meu fill Salva interpretava els versos de la previsió per a 2021, amb una excel·lent música d'Enric Murillo i amb unes imatges adients a la narració. La cosa va tindre una repercussió que no esperàvem, i això ens va animar a repetir experiència en els anys següents. 

A la tardor de 2025 va veure la llum l'edició d'enguany de l'esmentat Calendari, on s'inclou la previsió per a 2026 sota el títol MISÈRIA PARADISE. Vam preparar el vídeo amb la interpretació de Salva i, de nou, amb una preciosa música del mestre Murillo. Hem aprofitat la felicitació de Cap d'Any per a divulgar-lo i la resposta del públic ha tornat a ser molt satisfactòria, la qual cosa ens ha provocat alegries contentes. 

Inserim a continuació l'enllaç a l'audiovisual en qüestió i el text poètic escrit que ens han demanat algunes persones amables. Tal com hem comentat abans, el susdit poema està inclòs al Calendari dels Brillants 2026, una publicació bonica i útil  editada per la MACMA que recomanem a tothom.

Que les aures benignes els acompanyen sempre. I a mi que no m'obliden.

Anem allà:    

MISÈRIA PARADISE
Astrologia cibernètica 

Prevenir l’esdevenir del món mundial

ja no és cosa de vidents il·luminats

ni d’influxos de caràcter sideral.

Ara és la intel·ligència artificial

qui prediu els vaticinis esmentats.

I per tant, els previsors homologats

no són ja els endevinaires ni els bruixots.

Ara són els algoritmes programats

i els sistemes informàtics controlats

per les ones clandestines d’uns robots.

Una xarxa d’informàtics indevots

al servei d’uns mandataris trastornats,

ordiran els més perversos escarots

per comprar les voluntat dels borinots

i envilir la indignitat dels amargats.

I diran que els genocidis provocats

i les guerres de matar gent innocent

són maneres d’expurgar els renegats,

invocant a no sé quines llibertats

i a les glòries del passat i del present.

I diran que protegir el medi ambient

dels perills de l’emergent canvi climàtic

és tan sols una parida impertinent

que prové d’algun científic imprudent

o d’algun ecologista maniàtic.

Un corrent de gamberrisme telemàtic

i una xarxa d’influencers casolans,

promouran el vandalisme sistemàtic

per burlar-se del sistema democràtic

i estafar les veritats als parroquians.

No es preveu que hi haja canvis massa grans

al respecte dels presagis més propers:

salvapàtries, oligarques i truans

seguiran atropellant els drets humans,

per maldat, per despotisme i per diners.

I entre lladres, xantatgistes i usurers,

corrupteles, corruptors i depravats,

seguiran proliferant manifassers,

testaferros, llepaculs i carronyers,

aranzels, criptomonedes i mercats.

Vividors, politicastres i aforats

mostraran els seus aspectes més patètics.

Puritans, negacionistes i exaltats,

bufanúvols i oradors maleducats

mantindran els seus renills més antiestètics.

No se sap si els futuròlegs cibernètics

han previst alguna nova turbulència,

ni si els clans de malfactors polifacètics

seguiran marcant uns ritmes tan frenètics

en favor de la vilesa i la indecència.

Però un aire de nefasta incompetència

bufarà en tot el periple que ens espera,

i un ventorro de marcada transcendència

remourà la ineptitud i la imprudència

entre núvols de misèria i polseguera.

Les granotes fugiran de l’Albufera,

les anguiles moriran al Mar Menor,

les gavines volaran arreu manera

i les flors que naixeran en primavera

a l’estiu s’assecaran amb la calor.

Fins que arribe algun oracle encantador

com un raig de vigorosa vitamina,

pregonant nous averanys de pau i amor

i anunciant que ha de venir un món millor

entre llums de lluminària cristal·lina...

...Aleshores el cantar del trobador

serà un eco entre els confins de la Safor

i els racons incandescents de la Marina.

                                                        Salvador Bolufer

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

Per Salvador Bolufer

L'any 2013 va veure la llum el CD Estellés en solfa (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació.

Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez

Un contratemps a les cordes vocals em va impedir continuar amb les tasques de gravació "experimental" que l'any 2009 havíem iniciat amb El cantar de la Burrera (MFactory Music), però aquelles experiències foren molt enriquidores per a mi i sempre m'ha agradat compartir-les, no solament pel que fa al resultat de les gravacions, sinó també a la manera de desenvolupar les faenes i al curiós i divertit anecdotari que va generar l'execució de cada projecte.

Per això, quan l'amiga Núria Santamaria (una excel·lent cantaora d'estil, per cert) em va proposar que preparara alguna activitat sobre Estellés per a l'institut on treballa com a professora, em va vindre al cap la possibilitat d'organitzar una xarrada on contaria el procés de creació d'aquell Estellés en solfa, amb les curiositats pròpies d'un estudi de gravació, les anècdotes més insòlites que vam viure i la projecció d'alguns audiovisuals relacionats amb el disc. La xerrada en qüestió s'inclouria en el programa que està preparant el centre amb motiu dels cent anys d'Estellés, una iniciativa que està duent-se a terme pertot arreu de les nostres comarques.

A la susdita commemoració s'han adherit prestigioses institucions —públiques i privades— i una gran majoria de centres culturals i educatius del País Valencià, però Les Corts Valencianes i els organismes controlats per les forces reaccionàries continuen amb les seues monomanies taurines i, com era d'esperar, han donat l'esquena a la realitat (pel que es veu, consideren que el bo de Vicent era un dimoni emplomat posseït per les malignitats catalanistes 😅😅).

Ja he començat a seleccionar material per a la xerrada que finalment hem previst a l'IES TIRANT LO BLANC de Gandia el pròxim 26 d'abril. Al vídeo que tot seguit enllaçarem podran escoltar la interpretació que vam fer del poema "Ara, senyor", inclòs en el disc abans referit. Durant els confinaments per la Covid vam pensar que una memorieta evocant la susdita gravació podria ser una bona manera de combatre la claustrofòbia i, a l'efecte, vam quedar de fer, cadascú des de sa casa, un autodoblatge de la peça esmentada. Després, la destresa del Pintaet —Parebel·lo— s'encarregaria de fondre les imatges de Miguel Ángel Gorrea (violí), Clara Dols (violoncel), Enric Murillo (piano) i la meua recitant, amb els sons de l'any 2012, però amb les cares que teníem l'any 2020. I aquest fou el resultat:  

En la vida passen coses boniques. I tothom tenim el dret a recordar-les. 

He dit. 

LA ROMANÇA DELS TEMPS QUE CORREN_____ El sospir dels bruixots

Per Salvador Bolufer

"Astrologia casolana" és el títol de la meua col·laboració al Calendari dels Brillants de 2021. El referit article incloïa una espècie de previsió astrològica en vers que vaig intitular "La romança dels temps que corren".

Ja fa temps que em roda pel cap la il·lusió de compartir alguna complicitat artística amb els meus fills, i en aquest poema he vist l'oportunitat de fer un mà a mà amb el major, Salva (Bolu), molt conegut per la seua activitat com a bateria del mític grup La Gossa Sorda. Es tractava que Salva debutara com a rapsode posant veu al text en qüestió, i després muntaríem un vídeo on il·lustraríem amb imatges adients la tal recitació, amb acompanyament d'un excel·lent tema musical del mestre Enric Murillo.

Ho vam fer, i el resultat va ser molt satisfactori. Pensàvem que podria tenir una bona acceptació entre el nostre públic, però no imaginàvem el ressò que està tenint el treballet, tant en amplitud geogràfica com en el nombre de reproduccions que marca el comptador de Youtube —més de 10.000 en 6 dies—. M'ha sorprès molt gratament la qualitat del treball del meu Salva, tant pel que fa a la interpretació com a la seua tasca com a tècnic de so. Confie que a la pròxima podrem gaudir també de la participació de Josep (Bolu igualment), l'altre fill que tinc l'honor de tenir, conegut també per la seua activitat com a bateria dels Smoking Souls. 

Molta gent ens ha dedicat amabilitats, orals i escrites, i en alguns casos ens demanen la lletra del poema. Per això hem pensat de fer aquesta entradeta i publicar el text ací. A continuació inserirem l'audiovisual, per si algú no l'ha audiovisualitzat encara, i tot seguit podran veure el poema escrit.

Aclarim que al principi de la recitació hi ha una petita modificació respecte al text publicat al Calendari dels Brillants. Si volen accedir a l'article sencer poden fer-ho clicant al següent enllaç: ASTROLOGIA CASOLANA. Lògicament, també poden fer-ho adquirint l'anuari en qüestió. Paga la pena. 

 

LA ROMANÇA DELS TEMPS QUE CORREN 

El sospir dels bruixots

Corren temps rebolicats i problemàtics, 

d’incerteses i temors comunitaris. 

Per això amb tots els rigors disciplinaris 

i amb l’ajuda dels bruixots més carismàtics, 

hem escrit els vaticinis planetaris, 

disposats amb els argots reglamentaris 

entre versos positius asimptomàtics. 

Professors dels instituts més emblemàtics 

i erudits de les més pulcres acadèmies, 

asseguren que ens esperen temps dramàtics 

si els efectes dels vigents canvis climàtics 

són tractats entre bullangues i blasfèmies. 

Corren temps de contratemps i de pandèmies, 

gotes fredes, ventoleres i riuades, 

de contagis peregrins i d’epidèmies, 

de microbis invasors, noves endèmies, 

i de causes naturals inesperades. 

Corren temps d’estats d’alarma i escalades, 

de repunts i de rebrots incontrolats, 

de ciutats i de comarques confinades, 

de mesures de control improvisades 

i cribratges col·lectius desesperats. 

Corren temps de cridadisses i altercats, 

de bravates i cruels vocabularis; 

corren temps de fanfarrons mal educats 

que exigeixen tractaments privilegiats 

al compàs dels seus renills insolidaris. 

Corren temps de tertulians i mercenaris, 

de bramaires de les branques més hostils; 

corren temps de desgavells parlamentaris, 

de discursos i col·loquis incendiaris, 

de pretextos i d’excuses infantils. 

Corren temps de testaferros i servils, 

d’amargats i rancorosos marginals 

que s’oculten dibuixant falsos perfils, 

d’on desfoguen els seus odis incivils 

en les xarxes d’internet més usuals. 

Corren temps de magistrats i tribunals, 

de sumaris i de pràctiques secretes, 

de recursos i querelles criminals, 

de serveis ambulatoris i hospitals, 

de sabons desinfectants i mascaretes. 

Corren temps de malfactors i malifetes, 

de canalles i presumptes implicats, 

de corruptes corruptors i proxenetes 

entestats a manejar les miserietes 

que han rendit els seus projectes fracassats. 

Corren temps de salvapàtries desbocats, 

de proclames enfurides infumables; 

corren temps de governants i governats 

que pretenen controlar desconcertats 

les penúries d’uns corrents ingovernables. 

Però diuen els planetes raonables, 

que els pronòstics són només clams i advertències; 

i segons un dels proverbis més fiables, 

els desastres del passat són immutables 

i ara ens toca redimir les conseqüències. 

Mes la història s’alimenta d’evidències, 

on la força col·lectiva de la gent 

provocava renovades referències 

que invertiren els colors de les tendències 

i assoliren un futur ben diferent. 

Corren temps de navegar contra corrent 

entre els crits d’una gran massa insatisfeta; 

corren temps d’encoratjar el sentiment 

contra els vils depredadors del medi ambient 

i els psicòpates que manen del planeta. 

Corren temps de problemàtica inconcreta; 

corren càntics reclamant un món millor; 

corren faules benaurades del profeta 

que descriuen amb paraules de poeta 

les bonances d’un futur multicolor 

I entre versos d’esperança i de vigor 

impregnats de renovada adrenalina, 

s’acomiada, de vosaltres servidor, 

l’esperit d’aquest emèrit trobador 

que pastura en la galàxia pegolina... 

...I que es rasca quan li pica la picor 

entre els aires perfumats de la Marina.

                                                                                  Salvador Bolufer

                                                                           Trobador desvergonyit

 

 

 

 

EL POTET DE PIXUM

Per Salvador Bolufer

Durant les huit temporades que va estar en antena el programa Bon profit, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (Carmenzilla del Pedàs), amb el també nostre Pep el Tito (Titus magnanimun), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. 

"El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era molt variada i, en aquest cas, els versos s'inspiraven en la primera revisió mèdica que em van fer per a complir amb el reglament de l'empresa on treballava. Va ser inclòs al llibre Burrera comprimida (Edicions del Bullent, 1999), llavors amb el títol "La revisió", i fou presentat a la Fira del Llibre de València aquell mateix any. Allí es va donar una de les anècdotes més entranyables que recorde. M'agrada contar-la sempre que en tinc ocasió, i això mateix faré tot seguit:

Jo havia gravat un casset amb textos del llibre esmentat, entre els quals s’incloïa el poema que ara ens ocupa. Al servei de megafonia de la Fira tingueren a bé reproduir la susdita gravació, la qual cosa va propiciar que se sentira pertot arreu del recinte. 

Tenia curiositat per saber com reaccionaria la gent que poguera escoltar els meus versos recitats per mi mateix, i vaig iniciar una volteta pels Vivers amb eixa intenció. En el moment en què sonava "La revisió" (en aquest cas recitant a duo amb Tomàs Llopis) hi havia un grup de vellets i velletes que s’havien aturat prop d’un dels bafles per tal d’escoltar la recitació, i em vaig acostar sigil·losament cap allí amb la idea d’escodrinyar els comentaris d’aquelles persones que no sabien que jo era jo. Escoltaven els versos amb molta atenció, mentre dibuixaven un somriure de complicitat amb aquella manera divertida de contar la història d’una revisió mèdica i, en acabar-se la recitació, van començar a aplaudir acaloradament encarats cap a l’altaveu per on havien sentit l'àudio. De sobte, el vellet que pareixia més docte va exclamar: «Això és de Bernat i Baldoví!»; i una velleta, que semblava la més espavilada, li va replicar: «No pot ser, perquè quan vivia Bernat i Baldoví encara no havien inventat el colesterol» (un dels versos del poema parla del colesterol, i això va motivar la reacció d'aquella entranyable senyora).

La imatge de la meua mà enlairant el potet de pixum
sempre ha sigut una de les preferides dels professionals
que han dissenyat dissenys per a la burricausa.

L'any 2009 va veure la llum el CD El Cantar de la Burrera (MFactory Music), un treball discogràfic on vaig tenir el gust de posar veu a una selecció de poemes satírics de collita pròpia, i on també vam incloure aquest tema, ja amb el títol actual: "El potet de pixum".

Recentment, a manera d'experiment maquinat en temps de pandèmia i de "noves normalitats", els serveis de Bucomsa han preparat un audiovisual basat en el recontrareferit poema. Per a l'efecte, hem barrejat els fragments que l'any 1999 interpretava Tomàs Llopis a ritme de Tàrrega, amb la versió interpretada per mi, 10 anys després, a ritme del "Colesterol blues", d'Enric Murillo, amb la nostra Cristina Martí a la guitarra. Tant el muntatge de l'àudio com la mescla d'imatges —del passat i del present— recorden afectes i complicitats que he compartit durant molts anys amb el professor Llopis, mestre i amic de qui ara els parla per escrit. 

Entre altres coses, el vídeo pretén retre un homenatge a l'amistat i al bon rotllo. Miren, miren: 

"El potet de pixum" ha estat un clàssic en tots els espectacles que s'estructuraven al voltant de la nostra burricausa. Quasi 30 anys després continua en plena vigència. Fins i tot, per a algunes persones que conec és una espècie de poema de capçalera. Per molts anys que ho siga. 

Heus a continuació el text del poema:

EL POTET DE PIXUM 

de Salvador Bolufer

He pixat dins un potet

el primer pixum del dia;

després, amb un taponet,

he tapat el barralet

resguardant la porqueria. 

I és que el metge m'exigia

que em fera una revisió,

per a veure si tenia

principis de malaltia

o algun tipus d'infecció. 

Preocupat, pensava jo:

"serà un excés de consum?,

o serà la reacció

de la caixa d'un pulmó

ofegat de tant de fum?".

Per aclarir la qüestió,

i a l'assumpte veure llum,

he pres la gran decisió

d'agafar per direcció

la consulta de costum.

Amb dos gotes de perfum,

mudat com un margalló

i amb el potet de pixum

amagat al pantaló. 

Per a fer-me l'extracció,

a una vena m'han punxat.

Per a prendre'm la tensió,

m'han deixat el braç inflat. 

I al saber el resultat

s'ha posat seriós el metge,

i diu que vol que passege

perquè estic sempre assentat. 

Tinc el ventre un poc tocat,

però no tinc res al fetge;

i un granet que està inflamat,

ha ordenat que me'l netege

amb cotó en pèl ben mullat. 

Per culpa d'un constipat,

em piten pitos al pit,

i tinc un queixal corcat

que si es posa molt pesat

no em deixa dormir de nit. 

A l'anàlisi ha eixit

tocat el colesterol,

i el metge ha dit que no vol

ni que taste l'ou fregit,

botifarres ni embotit,

ni suquet de caragol.

I amb paraules de consol,

p'a menjar m'ha consentit

un trosset de pa petit,

taronges sense pinyol,

algun platet de bullit

i un cabàs de floricol. 

Fins i tot m'han prohibit

del tot que bega i que fume,

i damunt que m'acostume

a no vetlar per la nit. 

Mes quan he pegat un crit

maleint la mala sort,

és quan el metge m'ha dit

que practique algun esport,

perquè així estaré més fort,

mal que es quede el cos rendit,

mal que es quede algun peu tort. 

Pareix ser que estiga escrit:

entre la vida i la mort

hi ha un espai molt reduït.

Qualsevol cos ben parit

sempre arriba al mateix port. 

Del consultori he eixit

sumit en gran depressió,

derrotat i derruït

i amb aires de decepció. 

He quedat com un pendó,

quan el metge amb molt de fum

m'ha imposat l'obligació

de fer-me una revisió

tots els anys com a costum.

Amb dos gotes de perfum,

mudat com un margalló,

i amb un potet de pixum

amagat al pantaló.

ESTELLÉS, BOLUFER I LA SOLFA DE MURILLO

Per Maria Josep Escrivà

Aquest cartell pretén marcar el tret d'eixida que anuncia la distribució, i la possibilitat d'adquisició, d'aquest treball musical i poètic produït per MFactory Music, executat en la composició musical per Enric Murillo, i en la interpretació recitadora per Salvador Bolufer; dissenyat en la part estètica per Pau Àlvarez-Edicions 96 i supervisat en les tecletes poètiques i lingüístiques per Maria Josep Escrivà, que ara redacta aquestes línies. Ja havíem fet una descripció i primera aproximació, al Burribloc, d'Estellés en solfa, quan la criatura donava senyals inequívocs d'aparició imminent.

Els poemes d’Estellés s’han recitat, versionat i musicat en nombroses ocasions. Però no amb la "veu de tro" (ho diu el coassessor i còmplice Tomàs Llopis) del polifacètic Salvador Bolufer, ni amb la pròdiga ornamentació musical (ho dic jo) del compositor Enric Murillo.

Fent-ho més llarg, així és com l'escriptor i còmplice de burreres des de fa molts anys, en Tomàs Llopis i Guardiola, ho escriu en un text introductori inclòs al llibre que fa de suport literari al disc. Es titula 'I fins i tot un Estellés que fa burrera'.

«La poderosa veu de Salvador Bolufer, d'una forta personalitat, ha estat durant molts anys considerada el complement indispensable i únic a la seua creació poètica, dispersa fins que va ser aplegada per primera vegada en el seu llibre Burrera comprimida (1999). Però arran d’aquesta publicació van quedar demostrades dues coses: que els poemes de Salvador Bolufer no pertanyen sols a la veu del seu autor i que la veu de tro de Salvador Bolufer podia servir per a cantar altres poetes.

 

Muntatge de Pau Àlvarez, en clau de burrera (de la bona, clar!), 

on el trobador Bolufer interpreta Estellés amb la seua veu de tro.
Potser convindria aclarir, amb el permís de l'afectat,
que la veu en qüestió està sent reparada en aquests moments,
després que patira una incòmoda però lleu avaria.
Calculem que, en uns mesos, els trons faran feredat,
de la gana amb què els regurgitarà la caixa de ressonància
boluferiana, després de tant de repòs.

»I arribats en aquest punt, l'elecció era fàcil. L'escriptor i rapsode pegolí va triar el més gran dels poetes valencians contemporanis i el va fer seu per a donar-li unes cadències que sense deixar de ser típicament boluferianes són també pròpiament estellesianes. Al capdavall, qui pot negar que entre tots els estellesos possibles no hi haja un Estellés que fa burrera? Però aquesta aproximació inicialment parcial enceta el camí cap a tots els registres del gran poeta i aquest itinerari és el que ha fet Salvador Bolufer en aquest seu últim treball.»

Un treball que ha perseguit, entre altres intencions, «aplegar-hi una mostra d'algunes de les múltiples inquietuds poètiques d'Estellés [i ara són paraules que jo mateixa vaig escriure en un altre dels textos que hi fan de pòrtic: 'Estellés en solfa']. Per això, qui ja conega treballs anteriors de Salvador Bolufer, que no espere trobar ací, únicament, la seua vena satírica, rebel, desvergonyida, de denúncia.

Arxiu V. A. Estellés.
Gentilesa de la família
per a Edicions 96.

»Estellés és un poeta multiforme, i el trobador Bolufer ha estat capaç de demostrar-ho amb una flexibilitat de registres perfectament adaptats a aquella virtut excepcional i admirable de qui fou "fill del forner", que igual com es reia de la mort, en parlava amb respecte i esgarrifança. Podia ser tendre i bròfec alhora; solemne i voluntàriament frívol; escrivia amb convenciment des de l'amargor de viure i des del més arravatat hedonisme. Era capaç d'elevar a les més altes esferes motius quotidians i clams èpics; i sabia com escopir bilis a la cara dels seus enemics i també cantar l’amor i el sexe sense cap ni un complex.


»Escolten atentament el gris i nostàlgic 'Creuant la nit', i comparen-lo amb la bella intensitat eròtica d''Aquella olor que tenia el teu cos'. O proven, igualment, a escoltar seguits, 'Atarantada per la mort', amb el seu caràcter humorístic amb puntades de surrealisme, i 'Ara, senyor', reverencial i transcendent fins a l’esgarrifança.

»Al costat de la personal interpretació del trobador Bolufer, la música, i el compositor que l’ha creada [Enric Murillo], hi intervenen amb una funció que va molt més enllà de l’acompanyament a què ens tenen acostumats aquests projectes discogràfics. Exuberant, riquíssima en instrumentació, ací, la música en absolut pretén funcionar com a adornament secundari, sinó com aquell element que emfasitza, subratlla, eleva, ens condueix, els oients, pel camí que, amb valentia i fent-hi gala de la seua aposta personal, desplega Enric Murillo com a proposta. 

»Hi ha moments en què tenim la sensació que escoltem un poema envoltats per l'atmosfera estupenda d'una pel·lícula de Hollywood (si ho volen comprovar vostès mateixos, escolten atentament la pista 10, dedicada a l'exòtica i sensual, 'Jackeley'); uns altres en què els violins arrapen l'ànima; hi ha pasdobles, i hi ha el bolero magnífic que condueix l''Un entre tants' fins al clímax coral final, on a banda del grapat de veus amigues que hi reciten, emociona —al meu entendre— la constructiva força col·lectiva que transmet.» 

Ho podran comprovar si cliquen ací: UN ENTRE TANTS, o anant a la pista núm. 15 de la pàgina d'MFactory Music. Crec que els 3 minuts i mig que dura el tema bé s'ho valen.

"Solfa" és una paraula bonica que la tradició popular ha fet servir per a referir-se a una partitura, a un text musical escrit o, en general, al solfeig.
Ens va agradar aprofitar aquest aire col·loquial per a conjugar, precisament, la paraula, els poemes, i la base musical de la partitura.

Aquest caràcter musical, i la intenció de poder fer servir cada peça amb autonomia, ha fet que Enric Murillo decidira incorporar-les al disc de manera autònoma, en 15 pistes més, instrumentals, perquè puguen servir com a base per a la recitació personal de qui ho desitge.

I per acabar caldria fer-nos, davant de vostès, la gran pregunta: com adquirir el disc? A banda de la pàgina de la discogràfica, des d'on es pot comprar còmodament, em permetran que recomane fer ús de les llibreries i/o papereries més pròximes. A banda de contribuir a la dinamització necessària d'aquests establiments, ens ajudaran a fer arribar el llibre-disc a molts més punts de venda dels que, en un principi, ni la distribuïdora ni nosaltres podríem abastir. Així, és ben fàcil: apropen-se a la llibreria que tinguen més a l'abast i pregunten per l'Estellés en solfa. I si no el tenen en aquell moment, demanen que els el porten. La distribuïdora Sendra-Marco (sendra@sendramarco.com) pot donar cobertura a totes les comarques valencianes. Per a més enllà, es poden posar en contacte amb nosaltres: estellesensolfa@gmail.com

I com sempre, a la pàgina d'Amazon hi ha tot allò que existeix en el nostre món globalitzat. I l'Estellés en solfa també hi és (a partir del 17 de juny). Comodíssim, i fiable, adquirir-lo des d'ací! 

Gràcies per les seues atencions. I bon profit!

P. S.: L'amic, periodista cultural i còmplice de saraus diversos, Jovi Lozano-Seser, ha publicat al seu bloc, Calcetins desparellats, una entrevista sucosa i molt bonica on ell i el trobador Bolufer es dediquen a dir i contradir amb art i solvència. Entre altres perletes, Jovi hi escriu, a la introducció que precedeix les preguntes i les respostes: 

«De l'amic Bolufer vaig dir que era la nostra Lady Gaga particular, és a dir, algú amb la versatilitat i originalitat suficients com per bastir un discurs artístic únic que no s'assembla a res que no siga ell mateix. Ben mirat, l'asseveració no és incerta. Per a tots els que l'hem escoltat cantar les seues burreres durant tots aquests anys, val a dir, ara que celebrem el llançament del seu nou treball, que continuen ben vives totes aquestes sucoses sinèrgies entre la música i la poesia.» 

Poden accedir des d'ací per llegir l'entrevista completa. I enhorabona, tant a l'entrevistador agut com a l'hàbil entrevistat.