Aquest
títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos
que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany
a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies.
 |
| Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí. |
Feia
temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan
l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una
recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic
trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca està
reportant-me alegries inesperades, i per això m'abelleix moltíssim
compartir-les amb tots vostés. Supose que en uns pocs mesos podrà veure
la llum l'esmentat llibre, on restarà comprimida una bona part de l'obra
que durant molts anys he estat treballant. Quan arribe el moment, ja
seré més explícit.
El
fragment poètic que abans referia és un petit homenatge a les nostres
muntanyes, tan massacrades per les urpes destructores dels especuladors i assolades pels
incendis forestals, unes vegades intencionats i altres provocats per irresponsabilitats o per les mancances preventives de l'administració.
Pretenia també acomiadar el mes d'agost amb alguna matèria fresca que
contrastara amb els aires putrefactes que es respiraven hui al parlament
de Madrid, on s'estava desenvolupant el debat d'investidura del
candidat, Pepe Trola, amb el suport dels siudadanos
intrèpids que comanda el maldecap d'Espanyeta. He escoltat durant una
estona un dels guirigalls que provoca l'ambient de mediocritat
infumable que allí es respira, i m'ha vingut al cap aquella frase
del Tenorio: ¡Cuán gritan esos malditos!
Heus tot seguit el fragmentet que motiva l'entradeta. Sense més preàmbuls:
Segons hem pogut saber,
en temps de Maricastanya
acampar a la muntanya
no era un vici aventurer.
I qualsevol foraster
amb desitjos d'hostalatge,
podia usar el paratge
que li fóra menester;
perfumar-se amb el floratge
de la flaire del romer;
servir-se de l'abeuratge
que hi haguera més proper;
fer de cos en pla salvatge
recreant-se amb el plaer...
i rentar-se amb el fullatge
de qualsevol garrofer.
Llavors un alt percentatge
del primitiu veïnatge
no es torcaven amb paper.
Salvador Bolufer
