Serà el proper divendres, 20 de maig. A la Casa de Cultura de Pego (la Marina Alta, País Valencià) tindrà lloc la presentació del llibre Serena barca,
de Maria Josep Escrivà. La nostra Maria Dolors Pellicer introduirà
l'acte, i tot seguit, l'autora "defensarà" la seua poesia de viva veu, tot oferint un recital en companyia de la bonica rotovina M. Àngels Faus i la seua flauta
travessera. Un pardalet ens ha dit, així mateix, que tot això es completa amb la col·laboració especial i amiga del poeta Carles Vicent Siscar.
Ens complau de manera especial l'esmentat esdeveniment. Maria Josep Escrivà és un dels pilars fonamentals d'aquesta burricasa, i amb ella compartim afectes i complicitats des de fa anys, a més de l'admiració com a persona i com a poeta que la susdita dama del Grau ens desperta. Però a banda dels expressats motius, puc dir, amb lletra ben alta i sense por a fer botiges gramaticals, que Serena barca és una potència literària d'eixes de tronar i fer ploure. I com que a Maria Josep li agrada fer sonar la paraula poètica, aquestes presentacions solen perfumar l'ambient amb tota la màgia sonora del poemari.
Després d'una gestació llarga i molt treballada, Serena barca va veure la llum el passat mes de febrer. Ha pagat la pena esperar. Des de llavors ençà molt s'ha parlat —i ben parlat— d'aquesta joia impagable (i més encara que se'n parlarà). Com a mostra, reproduïm a continuació una entrevista que Xavier Aliaga va fer a l'autora de l'obra en qüestió per a la revista El Temps.
... I és que, Maria Josep Escrivà, on posa el cor posa la ploma.
Xavier Aliaga. El Temps, 13 d'abril de 2016
El concepte de Serena barca arranca d'una bellíssima fotografia de Natxo Francés amb unes barques encallades a la platja.
La fotografia ve de lluny, d'un passeig l'any 2005. Natxo i jo som persones molt conscienciades en la lluita mediambiental i volíem dur a cap un projecte en què ell faria les fotos i jo uns poemes. D'això va sorgir el poema "Serena barca". I després d'haver-lo escrit, quan els editors em demanaren una imatge per il·lustrar la portadella interior, vaig pensar que aquesta era la foto emblemàtica del llibre. Transmetia, a més del suggeriment poètic, una idea d'equilibri i de soledat.
Per continuar llegint, cliquen ací.
 |
| L'Ajuntament de Pego, des de la seua Regidoria de Cultura, i amb el suport de la recent creada Atzaïla Associació Cultural, han organitzat amablement la presentació del llibre publicat per Edicions del Buc. |
Ens complau de manera especial l'esmentat esdeveniment. Maria Josep Escrivà és un dels pilars fonamentals d'aquesta burricasa, i amb ella compartim afectes i complicitats des de fa anys, a més de l'admiració com a persona i com a poeta que la susdita dama del Grau ens desperta. Però a banda dels expressats motius, puc dir, amb lletra ben alta i sense por a fer botiges gramaticals, que Serena barca és una potència literària d'eixes de tronar i fer ploure. I com que a Maria Josep li agrada fer sonar la paraula poètica, aquestes presentacions solen perfumar l'ambient amb tota la màgia sonora del poemari.
 |
| M. Àngels Faus, "bonica rotovina", en acció. Foto de Jordi Solà Coll. Gandia, 26 de febrer de 2016. |
Després d'una gestació llarga i molt treballada, Serena barca va veure la llum el passat mes de febrer. Ha pagat la pena esperar. Des de llavors ençà molt s'ha parlat —i ben parlat— d'aquesta joia impagable (i més encara que se'n parlarà). Com a mostra, reproduïm a continuació una entrevista que Xavier Aliaga va fer a l'autora de l'obra en qüestió per a la revista El Temps.
... I és que, Maria Josep Escrivà, on posa el cor posa la ploma.
 |
| Maria Josep Escrivà, "dama del Grau". Foto de Joan Faus. Gandia, Teatre Serrano, 13 de novembre de 2010. |
Xavier Aliaga. El Temps, 13 d'abril de 2016
El concepte de Serena barca arranca d'una bellíssima fotografia de Natxo Francés amb unes barques encallades a la platja.
La fotografia ve de lluny, d'un passeig l'any 2005. Natxo i jo som persones molt conscienciades en la lluita mediambiental i volíem dur a cap un projecte en què ell faria les fotos i jo uns poemes. D'això va sorgir el poema "Serena barca". I després d'haver-lo escrit, quan els editors em demanaren una imatge per il·lustrar la portadella interior, vaig pensar que aquesta era la foto emblemàtica del llibre. Transmetia, a més del suggeriment poètic, una idea d'equilibri i de soledat.
Per continuar llegint, cliquen ací.
