...

............................................................................

dilluns, 7 de gener del 2013

SENYOR REI, JO ESTIC ACÍ

Per Maria Josep Escrivà



No sé a sant de què ens ha entrat darrerament un ataquet d’ortodòxia catòlica, apostòlica i romana i ens hem posicionat a favor o en contra de les últimes il·luminacions de qui se suposa que és la màxima autoritat en assumptes de fe cristiana en la Terra.

No parlem d’aquestes il·luminacions, 
encara que... ausades vida!
Carrer Major de Gandia. Desembre de 2012
He pogut observar que, entre les persones que visiten el pessebre que cada any fa ma mare a casa, la immensa majoria no sap diferenciar l’escena de l’Anunciació de l’Àngel als pastors, de l’Anunciació de l’Àngel a Josep. En aquest segon cas, s’hi anuncia la maternitat de Maria a qui ha de ser el pare –socialment parlant, que no biològicament– de Jesús. En el primer cas, l’àngel anuncia, als humans més humils, representats per uns pastors que passen la nit al ras, que ha nascut el fill de Déu. No pretenc fer amb això cap lliçó de teologia. Jo sóc la primera que m’he deixat alliçonar per l’experiència betlemística de ma mare, a l’hora de reconèixer cada escena i associar la representació icònica amb el significat bíblic, indiscutible i inalterable per a ella només pel fet que “així ha sigut tota la vida”.

Adoració dels Reis Mags a l’Infant Jesús.
El papa de Roma pot dir missa, si vol,
però el bou i la mula hi són. Com tota la vida!

 Foto: Eduard Vilamitjana
  
Ara he constatat que molta gent s’ha entretingut, i fins i tot s’ha molestat, dilucidant si, a l’estable on va nàixer Jesús –redemptor de la humanitat, que no és missió anecdòtica–, hi havia o no hi havia bestiar. I les mateixes cabòries han derivat de l’origen andalús –que no és andalús, que és tartessi...– dels tres Reis Mags que arribaren a Betlem per adorar el Messies, i on sembla que hi ha molta simbologia teològica i poques dades reals històricament parlant. Però a qui hauria d’importar tot això, més que, en qualsevol cas, als propis teòlegs? La fe dels creients vertaders no se n’hauria de ressentir, per les revisions d’aquests detalls¸ i amb els no creients, no hi ha cas.

Els menuts de la casa, en el moment en què acaben de descobrir
que els Reis han vingut carregats.
Jo, anit, abans de sopar –que és el moment en què cada any arriben els Reis a cals meus pares–, vaig tornar a viure de prop la il·lusió dels més menuts de la família, i la il·lusió dels més grans, perquè gaudeixen amb la il·lusió dels menuts, i també la il·lusió dels qui, amb les caracteritzacions pertinents, aporten el toc escènic en aquell dormitori de llit conjugal que, en qüestió de minuts, apareix sepultat pels regals embolicats en papers multicolor. Val a dir que, damunt d’aquest llit conjugal, s’hi materialitzen totes les cartes que cada membre de la casa ha adreçat prèviament a SS. MM. els Reis. I mai no han fallat en la seua mampresa ingent, fins a l’actualitat.

Primera carta que Ferran, amb 3 anys, va escriure als seus
Reis Mags d’Orient. Desembre de 2011.
Els protagonistes de la casa, i de la nit, són, com en totes les cases on n’hi ha, els menuts. En el meu cas, els dos nebots, de quasi 6 anys, i de 4, respectivament, i la neboda de 13, que ja ha passat a ocupar un lloc –adjunt, però indispensable– entre aquells personatges que caracteritzen la màgica escena al dormitori conjugal.

Aquest any, el més menut, Ferran, m’ha ensenyat una cançoneta que, alhora, li han ensenyat a ell, a escola. Fa així:

Visca els tres Reis d’Orient,
que porten torrons a tota la gent;
una botifarra per a la meua mare,
un got de vi per al meu padrí,
un tros de pa per al meu germà
i un tall de coca per a la meua boca.

Joan hi practicava amb el llapis, quan encara no tenia 4 anys.
I encara que aquests tres personatges màgics ja deuen volar lluny de les nostres finestres (perquè, sí..., Ses Majestats vénen amb camell, però entren volant a les cases, que per això fan servir la màgia com els plau, i com la necessiten), jo, ara mateix, des de la tranquil·litat terrenal del meu escriptori, els demanaria, a Melcior, a Gaspar i a Baltasar, un gran i just desig: que en tot el temps que els queda per davant, als meus nebots, de seguir estudiant, i als qui encara vindran darrere, de cantar-li cançons, al Senyor Rei i al seu patge indispensable... Millor dit: que per sempre més els meus nebots, i tantes criatures com els meus nebots puguen ensenyar-se cançonetes que els desperten la màgia, en la seua llengua, i que les canten en la mateixa llengua dels seus avis, i dels avis dels seus avis. La mateixa en què, des que tinc ús de raó, abans d’obrir la porta del dormitori conjugal, en el moment en què als xiquets els va el cor a cent per hora, hem cantat, grans i menuts:

Senyor rei, jo estic ací:
la palla i les garrofes pa’l rossí
i la casca per a mi.

I ací, les pràctiques d’escriptura de Ferran,
amb la llengua fora, i esquerrà.
Sí, això vull, benvolguts Reis Mags: que pels segles dels segles continuem tenint escoletes, escoles, centres d’educació en general, a l’abast de tothom, lliures, plurals i progressistes, on ensenyen, als nostres xiquets, i als nostres joves, les cançons que canten ara els meus nebots, que són, poc dalt o baix, les que els meus avis van ensenyar als meus pares, i els pares dels meus avis els van ensenyar, a ells. I així enllà del temps, fins aquella nit màgica, com la d’anit mateix, en què una estrella va creuar el cel per indicar on hi ha una casa amb les finestres obertes per on deixar entrar un dels tres Reis, carregat d’il·lusions... i acompanyat, per descomptat, pel seu patge indispensable.

El rei Melcior, amb la companyia fidel del seu patge. No sabem ni com hi van arribar ni com se’n van anar, però allà hi eren, la nit del 5 al 6 de gener, puntuals, carregats de regals i, sobretot, d’il·lusions de les que no es paguen amb tots els diners del món.


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.