...

............................................................................

divendres, 12 de juliol del 2013

LA BÍBLIA EN VERS

De xicotet ja m'agradava escriure versets, i la meua àvia, Maria la Morena, lloava les meues rimes amb el toc d'humor que es desprenia d'aquella frase feta: "Això pareix la bíblia en vers". Molts anys després vaig aprofitar un encàrrec de la Falla de Corea, de Gandia, per a escriure una poebíblia que vaig tenir a bé titular LA BÍBLIA EN VERS, en homenatge a la memòria de la iaia esmentada. Es tractava de versar en rimes consonants allò que hi ha escrit a les Sagrades Escriptures. Vaig basar el meu treball en l'Antic Testament, i de manera més especial en el Gènesi i l'Èxode; per tant, servidor de ningú només es va fer responsable de les possibles impudícies de l'estructura poètica, però no mai de la cruesa dels continguts. 


I vaig començar l'obra pel mateix lloc per on comencen els Llibres Sagrats, o siga, pel principi. Heus ací el fragment inicial del capítol primer ("El món i la mona"): una boluferiana bíblica que descriu el no-res amb una sèptima reial i una quarteta incorrupta:

Abans de ser el després... 
quan el tot hi era el no-res 
i les hores no existien, 
els espais es reobrien 
entre els buits d’un gran recés, 
i els silencis es perdien 
al fons del susdit no-res. 

Univers, a més a més, 
llavors tampoc no hi havia, 
i la vida era, només, 
un sospir de fantasia.

Mentre escorcollava entre els volums bíblics per tal d'acomplir la tasca que m'havia proposat, vaig descobrir una sèrie de curiositats que em van deixar atònit. Llavors no vaig voler desvelar-les per por que s'espantara el galliner i que el sr. Maluenda s'hagués de prendre una pastilleta per a prevenir qualsevol sufocació, però una sèrie de proclames publicades recentment sobre l'origen del valencià m'han obligat a reconsiderar la meua postura. 


Gran Ortifus, sí senyor!!

Així doncs, amb la mateixa contundència que els diputats pepistes del sector desesperat asseguren en castellà que, el valencià, el van inventar els ibers, i amb la mateixa emoció enfebrida amb què el president ratpenatí va afirmar l'altre dia que l'origen està en el desmembrament de l'imperi romà, jo diré que Déu va utilitzar la referida llengua per a crear el món, i que, per tant, el valencià ja existia abans que s'iniciaren les tasques creadores. Amb la següent dècima (que no és espinela), La Bíblia en vers explicava com va ordenar Déu que es fera la llum:

Així doncs, el primer dia 
Déu va dir: "faça’s la llum!!" 
...i aleshores... cataplum!! 
Una massa d’energia 
sense límits de consum 
va compondre l’harmonia 
d’una gran policromia 
de matèria resplendent, 
que va omplir de galania 
aquell lloc inexistent...

Tinc fundades sospites per a pensar que, en el mateix moment que Déu va pronunciar "Faça's la llum", una caterva d'àngels, serafins i querubins es van arrancar amb un clamorós "Per a ofrenaaaaaar...", al temps que s'iniciava una sonora mascletà que presumptament dispararia algun arcàngel revestit de pirotècnic (hauran observat que el 3r vers s'acaba amb una onomatopeia coetera: cataplum!!). Tot això dóna a entendre que, possiblement, el Totpoderós es va instal·lar durant el procés de la creació en el mateix punt de l'espai on posteriorment s'ubicaria València; amb els versos que vénen a continuació podríem deduir que la festa d'aquell primer dia es va acabar amb un castell de focs artificials paregut a la coneguda Nit de foc: 


...i en aquell mateix moment,
brums d’espurnes en guerrilla
brollaren en camarilla
dibuixant el firmament
(com la fira de Sevilla,
però més intensament).

Rafa, parlant per
telèfon en valencià
apitxat. Recollons,
Rafelet!
L'any 1994 vaig entrevistar a la ràdio don Vicent González Lizondo, aleshores conegut líder regionalista (dos anys després va morir, sent President de les Corts Valencianes). Segons don Vicent, a casa nostra es parla valencià des que, l'any mil, va arribar a València un tal Ibn Sida (no sé si s'escriu així), qui va importar l'idioma valencià que, sempre segons ell, ací es parlava des d'abans de Jaume I i que, per tant, no té res a fotre amb el català que parlen a Catalunya. En apuntar-li la possibilitat que, a la vista de les clamoroses coincidències, els inventors del valencià i del català foren dos germans ben avinguts, el sr. Lizondo es va espolsar un discurs de repica'm el colze que no va entendre ni ell. Després he sentit milanta versions que intenten demostrar que els burros volen, cadascuna amb uns arguments distints i amb faltes d'ortografia variables (fins i tot, l'exconseller Blasco intentava convéncer el sr. jutge que les gravacions que el vinculen amb la trama corrupta on està imputat, s'han traduït per un català que no entén els secrets del valencià apitxat que parlen a Alzira).

El fragment de La Bíblia en vers que inserim a continuació és molt clarificant: 

I així, successivament,
amb tocs sobrenaturals,
fou creat el medi ambient
i les galàxies astrals;
una xarxa incontinent
de peixos i de pardals;
un grandiós assortiment
de productes vegetals,
i un variat assentament
d’animalets terrenals.

Si ens fixem en la base semàntica del 3r vers, arribarem a la conclusió que Déu va crear el medi ambient atenent-se a les Normes de Castelló; per tant, alguns pensaran que el Nostre Senyor era catalanista!

I la vergonya d'on prové?, dels fenicis o de l'home de Neandertal?
Hi ha teories que apunten la possibilitat que el Creador fera fotocòpies de la gramàtica que havia inventat abans de crear el món, i amb el pas del temps, una de les còpies caiguera en mans d'algun iber solt, una altra arribara a algun romà desmembrat, una altra l'arreplegara Ibn Sida (o com s'escriga)... i així, un canvia "medi" per "mig"; l'altre, "nosaltres" per "moatros"; a l'altre se li entravessa allò d'"aleshores" i els més insòlits diuen que els catalans no entenen el seu apitxat. I d'aquesta manera, es refunda el valencià tantes vegades com necessitats hi haja de fer el ridícul. 


Possiblement fóra per eixa època, però jo crec que l'imperi en qüestió
encara no estava desmembrat del tot. Recorde perfectament quan
els cantaors flamencs cantaven seguidilles en valencià, i els
soldats romans feien palmes al temps que exclamaven:
"Visca el pa, visca el vi...!"


Si acceptem la teoria que Déu instal·lara el centre operatiu de la creació sobre l'espai virtual de la nostra terra, és possible que utilitzara fang de l'Albufera per a modelar la figura d'Adam. Així ho explica La Bíblia en vers:

I amb divina benaurança,
llançà un rebufit sublim
sobre un pilot de tarquim
modelat amb temperança...; 


i la prèvia descurança
d’aquell engrut de verrim,
prengué vida a tota ultrança
sobre el motle alt i prim
d’aquell Adam en criança.


Per la manera de reflectir en vers la creació de la dona, a partir d'una costella d'Adam, hi ha qui pensa que el Creador va modelar Eva basant-se en les mesures corporals de la valenciana Rosita Amores, però d'això no n'hi ha proves documentals:

Déu creà sense tardança
la primera figurança
de les humanes femelles,
per a fer a igual semblança
una preciosa lloança
amb dos enormes mamelles.


Eren tan grosses i belles
les floritures aquelles
que Adam es va sufocar...
i va plantar les orelles
en sentir formiguejar
un eixam de meravelles
endolcint-li en cosconelles

la fonteta de pixar.


El que sí que està clar és que Adam i Eva parlaven el mateix valencià que havia emprat Déu durant la creació (per tant, els més suspicaços possiblement els titlen també de catalanistes). I tot apunta que en la Terra no es va parlar altra llengua fins que hi va arribar el guirigall de la torre de Babel, moment en el qual van inventar el llatí a partir del valencià (i no al contrari). Però, de tot açò, ja en parlarem en una altra ocasió; hui només preteníem tractar la part de la Bíblia que narra la creació, finalitzada el seté dia amb tot el Cel cantant a cor "València, és la terra de les flors, de la llum i de l'amor". 

I amb crits de valenciania,
aleshores va arribar
el que fou el seté dia:
tot era llum d’alegria...
Llavors, Déu va descansar!!


Perfil dels nous haca-dèmics que sortiran
després de la remodelació de l'AVL que
ara porten a cap els mandataris que més manen.

En el futur es denominarà HACA-DÈMIA VALENCIANA DELS IBERS
I acabaré aquest brillantíssim article amb una estrofa pertanyent a un altre capítol d'aquesta Bíblia en vers. La dedique als que ara, desesperats pel que diuen els sondejos electorals, han decidit utilitzar —una vegada més— la llengua i els símbols d'identitat per a intentar redimir les seues misèries i encobrir l'empastre i l'ambient de corrupció que ells mateixos han creat. Açò no és nou; ara són uns, abans eren uns altres i, si la nostra accidentada història continua el seu curs tradicional, després en vindran uns altres. Gustavo Adolfo Bécquer va escriure allò de "Volverán las oscuras golondrinas" i em va plagiar així, amb traducció al castellà, un vers que jo escriuria 150 anys després:

...i, ...tornaran les obscures oronelles
a reviure vells fantasmes del passat,

ressorgint entre enganyoses meravelles

les consignes que amenacen les ovelles
que s’entesten a eixir-se’n del ramat.




Versos: Salvador Bolufer
Fonts: Gènesi (2 i 4) i Sífilis (7 i 8)

Fotos i dibuixos: Xarxa


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................