...

............................................................................

divendres, 22 de novembre del 2013

A PLUJA TEATRE, EN ELS SEUS 40 ANYS D'EXISTÈNCIA


Per Maria Josep Escrivà

El CEIC Alfons el Vell convoca el XVII Homenatge a la Paraula. Tindrà lloc dissabte 23, a les 19.30 hores, al Teatre Serrano de Gandia. Aquesta vegada, 40 anys de pluja. A Pluja Teatre, per tal de celebrar i aplaudir —si és possible fins a la catarsi col·lectiva— els mateixos anys com fa que la companyia de teatre, independent i saforenca, es va estrenar damunt d'un escenari. La primera obra representada com a Pluja fou El supercaminal, i érem a principis dels anys 70.

Pluja Teatre, amb els cinc membres fundacionals.
D'esquerra a dreta: Miquel Ribes, Ximo Vidal, Joan Muñoz,
Maria Josep Gonga (Gongui), Josep E. Gonga.
Per saber-ne més, de la companyia (historial, recorregut gràfic, reconeixements, projectes...),
podeu consultar la seua pàgina web ací.

Pluja Teatre no viu els millors dies de la seua història. Això ja ho sabem. No és ara el moment, ni aquest el lloc més oportú, per a descriure'n la situació, ni menys encara per a analitzar-ne el cúmul de factors que l'han propiciada. Tanmateix, no puc estar-me de recomanar l'article que fa unes setmanes va publicar Esperança Costa al "Quadern" d'El País, on en parlava de manera clara i encertadíssima. Sí que n'extraem un paràgraf, bastant il·lustratiu. Es titula, significativament, "Adéu a la fàbrica de somnis":


"Es ven teatre sencer. L’edifici, els equips, el mobiliari, l’atrezzo…, tot. La companyia Pluja Teatre de Gandia ha tancat el Teatre del Raval, la primera sala privada creada en terres valencianes per al públic infantil i per la qual han passat, des que es va obrir l’any 1995, més de 400.000 espectadors, la majoria alumnes de les escoles i instituts de les comarques centrals valencianes."

El País, 23 d'octubre de 2013


Des de l'anunci de la venda del Teatre del Raval, algunes veus (auto)crítiques s'han plantejat (i ens hem plantejat) si la ciutadania, o almenys aquella gent que ens declarem seguidors incondicionals de Pluja, hi hem estat a l'alçada, i si els hem defensat amb la contundència que pertocava. Personalment crec que no, que, com en tants altres assumptes, no hem sabut trobar la manera de reclamar col·lectivament allò que ja hauria de formar part del patrimoni cultural d'una comarca, d'un país. Una companyia de teatre, pionera en tantes coses, que hauria de veure's com un luxe; que n'hauríem de saber i voler presumir allà on fóra. Polítics en primer lloc. Però no. El compromís, el caràcter inconformista, lliure i contestatari dels Pluja sempre ha destorbat els culs assossegats a les seues butaques, per fer-hi —si se'm permet— un símil d'ambientació teatrera.


Portada d'Antoni Durà que il·lustra el llibre de la col·lecció "Homenatge a la Paraula" que edita anualment el CEIC Alfons el Vell. Com és tradicional, aquest volum commemoratiu es reparteix de manera gratuïta a les persones que assisteixen a l'acte.

Tot i així, hem volgut que l'Homenatge a la Paraula d'enguany siga, fonamentalment, una festa. I que els motius de satisfacció, i les ganes de demostrar agraïment i afectes col·lectius suren per damunt de qualsevol núvol tèrbol. Per això vam decidir que havíem de titular l'espectacle amb què s'homenatjarà els Pluja d'alguna manera que expressara la tenacitat, la constància, la fertilitat que simbolitza el nom del grup. I també el suport irreductible dels qui, a partir d'algun moment d'aquella quarantena pluvial, ens considerem afectats per la influència benèfica de la seua saó: Entre sol i tempestes...: que no pare la pluja! El coordinador de la part escènica de l'Homenatge és Ignasi Moreno, i consta de tres esquetxos representats per Aiguamar Teatre (Carlos Flores, Mariano Lloret i Sergi Bono); Juja —Jano i Joan—, Amparo Oltra, Nacho Ruipérez i Ruth Palonés; Lletraferits & Comediants (José Luis Martí —Fino—, Marisaro Martí, Eva Pellicer Morant, Anna Ballester, Jesús Garcia, Joan Lluís Banyuls, Mariano Velázquez, i Lluís Moncho).

I pel que fa a la part literària de l'Homenatge a la Paraula, vull aportar ací el text que he redactat com a petita introducció al volum 40 anys de pluja. A Pluja Teatre, editat pel CEIC Alfons el Vell per a l'ocasió. M'agradaria que es considerara com el meu agraïment a una companyia de gent intrèpida que ha dedicat la seua vida al teatre i que, després de tot, sospite que no se n'han penedit en cap moment.

Façana del teatre Serrano de Gandia, on dissabte 23 se celebrarà
 el XVII Homenatge a la Paraula. Pluja en gestionà la programació
durant alguns anys. Ara ja no. Foto: Pere Millet

"DEMÀ FAREM..." VÉS A SABER! ARA ÉS MOMENT DE CELEBRACIÓ I DE GRATITUD

La gent de la meua generació (del 68) teníem quatre o cinc anys quan Pluja començava a fer teatre.
 

He de reconèixer que sent una debilitat especial per la paraula "pluja", i per la idea de vitalitat, de fertilitat, de saó i de neteja que significa i simbolitza. Perquè s’hi uneixen una quotidianitat assumida i la natura imprescindible, irrenunciable, connatural a la mateixa paraula. Curiosament, és una de les que més em va costar d’aprendre a escriure: que si t o no t davant de la j. I per això també, una d’aquelles paraules trampolí que em fa saltar fins als anys iniciàtics d’aprenentatge de la llengua: 

—Mestre: "pluja" s’escriu amb t o sense t?


Manolo Boix va col·laborar amb Pluja Teatre dissenyant escenografies i cartells des dels inicis de la companyia. Sang i ceba s'estrenà l'any 1977.

Fins que un d’aquells primers mestres bons, que no era mestre de valencià, perquè aleshores no hi havia encara mestres de valencià, però que estava ben al dia de les inquietuds culturals de la Safor en aquells primeríssims anys 80, em va dir:

—"Platja" és amb t, encara que en alguns senyals la lleven; i "pluja" s’escriu com el nom de Pluja Teatre: sense t!


Aleshores recorde que hi vaig pensar: "i qui deu ser aquesta gent de teatre que és capaç de decidir com s’ha d’escriure una paraula?". Pluja Teatre: sense t davant de la j. A pesar que, en els primers anys, fins i tot els plugeros vacil·laven, a l’hora d’escriure’s el propi nom. I és que, al principi, tot vacil·lava... I ara... Ara també, però amb 40 anys més als muscles, d’insistència professional i de generositat envers una societat, aquesta de 40 anys després, que ha sigut la beneficiària directa de la saó que ha anat fent aquesta pluja imprescindible. Només ens queda un dubte: i els polítics? Els polítics, siguen del color que siguen, hi han estat a l’altura? Han sigut i són conscients de l’aportació, de la fertilitat que la pluja dels Pluja ha significat per al patrimoni cultural de la comarca, per a la vitalitat del teatre valencià, per a la salubritat de tants i tants grups amateurs com han germinat als nostres pobles durant, després, i gràcies als 40 anys de ploguda incessant? Algú ha plogut amb més trellat, en aquest país de pluges tantes vegades destarotades, que els nostres Pluja Teatre?


Amparo Martínez, representant el paper de Bettia
a Domina dominante. 1989.

L’any 1989 els vaig veure actuar per primera vegada, allà dalt del seu hàbitat natural, que és un escenari de teatre. Fou a Bellreguard, i hi representaven Domina dominante. Mai hi havia tornat a pensar. I tanmateix, treballant en el procés d’edició d’aquest llibre, em va saltar a la vista el títol de la col·laboració d’Amparo Martínez —la Bettia de l’obra: oooohhh!—: "Avui farem comèdia, demà...". I des d’aquell moment, jo no sé des de quin raconet on dormen les emocions immortals, em va vindre al cap una cançó que sonava a Domina dominante, amb música incorporada i tot que —supose— no se’n deu anar massa de la que sonava aquella vesprada a Bellreguard: "Avui farem comèdia, demà farem tragèdia...; naní-naní-nanino, naní-naní-nanino...".

Així és que, amics, amigues:

Tant si sou conscients com si no; tant si la vostra voluntat hi actua a favor o en contra; tant si les vostres idees, les vostres experiències vitals, el vostre estil de vida i —encara hi diria més—, tant si la vostra tirada ideològica o la vostra tendència de pensament es decanta per ser procliu a la pluja o per avorrir-la com si fóra una maledicció del cel...: no us en refieu. La pluja va amb nosaltres, desperta o adormida, manifesta o latent, inevitable, indefugible, com un gen, com una proteïna o com un virus. I sempre, sempre, i per fortuna, ens acaba plovent al damunt.

Ara, anem a fer comèdia; demà...: vés a saber!



ADDENDA (23 de desembre de 2013)

A la pàgina web del CEIC Alfons el Vell  s'ha publicat un reportatge on es deixa constància del transcurs de l'Homenatge, alguns enllaços interessants relacionats, i on hi ha un ampli reportatge fotogràfic de Pere Millet. Si us ve de gust, es pot consultar clicant ací


ADDENDA (21 de juliol de 2014). Des d'ací podeu accedir al vídeo promocional de l'audiovisual que el CEIC Alfons el Vell ha editat a partir de l'espectacle teatral.
 


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................