...

............................................................................

dimecres, 18 de març del 2015

LA CRÍTICA [FALLERA], EN TO DE CRÍTICA


Àngela Guixot és una dona de ciències. Però jo sospite que des de sempre ha mantingut amb les lletres un idil·li secret que últimament s’ha posat de manifest. Ho dic perquè les seues gramàtiques no pateixen la feblesa insegura de les escriptures novençanes, sinó més bé tot el contrari. Àngela, on posa l’ull, posa la ploma i, al compàs d’una literatura fresca i no gens convencional, és capaç de retratar tendreses i amargors sense pèls al teclat, i també de pegar un cop de lletra amb contundència volcànica quan la sang li ho reclama o quan les circumstàncies li ho aconsellen.

Però sobretot, Àngela és amiga nostra i benefactora d’aquesta santa casa, i
molts de vostés ja saben que ens agrada presumir d’afectes i complicitats quan tenim ocasió de fer-ho. Per això hem volgut perfumar el Burribloc que ara tenen entre cella i cella amb l’article, signat per la sra. Guixot, que han publicat al seu llibret d'aquest any 2015Dones com jo, es titula— els també amics de la Falla barri sant Francesc d’Oliva. Un autèntic festeig literari. 


I amb aquesta experiència fallera, la nostra amiga haurà
descobert —segurament— que és un error rebutjar de manera sistemàtica les possibilitats que brinden algunes falles —cada vegada més— per a desenvolupar inquietuds artístiques i literàries, i per a sumar granets d’arena en favor de la nostra llengua i de la cultura popular. L'esperit faller que nosaltres entenem es basa en alegries harmòniques i complicitats creatives, i no en els renills dels bufanúvols ni en les ploreres dels que s'arrisquen a patir ataquets d'èxit entre glòries campaneres i entre vols de banderins. 


Heus tot seguit l’article en qüestió. Enhorabona i gràcies, Àngela Guixot:







Per Àngela Guixot Escrivà
Fotos de Júlia Llorca Tauste


No desertes, rebel·la’t —si pots, és clar.
Joan Fuster

Mai no m’ha donat encantalls, el món de les falles. Malgrat això, i tot i la distància sempre mantinguda, mai no he accedit tampoc a la indiferència. I és l’enyorança que se m’apodera quan hi pense. Potser és arriscat, amb estes referències, opinar ací sobre les dones i les falles, però la vida és risc. I no hem de deixar d’anar a l’era per la pols. No, si pensem que l’era és important, i, com va dir Fuster, hi ha un fet evident: les falles són importants. I és menester que falles i dones assumim riscos per tal d’hissar les veles, que tenim per davant tota la mar, i hem estat massa temps lligades de velam, i conduïdes on no anàvem...

...que les falles tenien l’encàrrec de ser moviment popular i de veïns contra les autoritats locals, contra el clero, contra els grans empresaris i contra la societat burgesa. I a cop de sàtira enginyosa i crítica mordaç i combativa manifestar el desacord i el sentiment de malestar del poble. I diuen que un temps ho van ser, sí, que van ser pedra en la sabata de tota la plana major, i tan incòmodes els hi van arribar a resultar que les van haver de captivar. Cortesament, això sí, festejant-les amb premis a l’elegància, a les bones maneres, al bon gust... cap premi a la crítica, clar. I fent-los la cort amb falleres majors de bones famílies, com ara la filla de Franco. I després, la néta de Franco. I entremig, la duquessa d’Alba i tot un seguit de filles de generals i nétes de ministres, totes elles preparadíssimes, màximes representants d’allò que és poble i d’allò que és valencià, que passejaven pel Cap i Casal, camí de l’ofrena. L’ofrena, per cert, nova de trinca, acabadeta d’inventar per unes monges, any quaranta-u, com quasi tot el que van ser les falles després d’aquell captiveri: un invent de l’època franquista. I allà tothom content, de no tindre paraules, i unflat, de no cabre en la pell, que ja tenien falles d’anomenada i ostentació, totes catòliques i conservadores, plenes de bones famílies i de polítics i mandataris tan i tan desvanits que des dels millors balcons institucionals cridaven allò de “¡que vivan las fallas!”...

Fotos: Júlia Llorca Tauste. Fetes al taller de l'artista faller Josep Sanchis. Acompanyen la (pseudo)explicació del llibret
de la Falla barri sant Francesc d'Oliva.


…i no és això, companys, no deuria ser això. Les falles van quedar amansides pel règim i utilitzades pel sistema, buides de crítica social i farcides de normes, protocols i jerarquies verticals que, a més a més, en estar fetes per hòmens i controlades per hòmens, van resultar notablement masclistes…

…A les comissions falleres existien les seccions femenines representades, com no, per un home. Va haver molts anys de no tindre-hi dret de vot, les dones. I en casar-se ja no podien ser falleres, ni tan sols assistir als diferents actes. I no va ser fins a mitjan dels anys setanta que alguna dona va poder entrar a formar part d’una junta directiva. També al món de les falles, la dona ha hagut d’ocupar sempre un paper secundari, un paper de fer faena, molta faena, darrere dels que han tingut càrrecs de responsabilitat i poder de decisió. Que si netejar i engalanar el casal, que si triar les teles i confeccionar la indumentària, o les disfresses, que si fer els bunyols, que si preparar les rifes, que si la cura dels xiquets, dels xiquets fallers, i dels fills fallers… sabates, pentinat, fermalls… sempre pendent, la mare. Mare abans que fallera. I alhora casa impol·luta, que són dies de visita i de convits al saló. Mestressa abans que dona. També a la societat, la dona ha hagut d’ocupar sempre un paper secundari, un paper de fer faena, molta faena, a l’ombra i sense veu. I en esmena, els diumenges, tacó de pam i adreç de perles, i a lluir-se pel passeig del braç de l’home... Què és una fallera major? 

S’obri parèntesi: i eixa mateixa resposta podria aplicar-se a un faller major?...
...Si no en sap de sexes, la il·lusió... Es tanca parèntesi.

El llibret de falla Dones com jo ha estat coordinat i dissenyat
per Enric Escrivà.

Al llarg de la història, les dones hem hagut de ser rebels per necessitat. Reivindicatives, per supervivència. I cau pel seu propi pes que la dona rebel i reivindicativa alhora pot anhelar representar la seua falla, que una cosa és la dona i l’altra el símbol. I la pregunta “què és una fallera major?” fa referència al símbol: què simbolitza, la fallera major? què simbolitza, vestida d’opulència, talment l’aristocràcia, i posada de banda amb bandera espanyola?

Mai no m’ha donat encantalls, el món de les falles. I és l’enyor que em corprèn quan hi pense, que no la indiferència. La indiferència seria una fugida tirant a derrotista. I entre el triomfalisme de pet dels ofrenaglòries i el victimisme irreverent dels que arrunsen els muscles, just en el centre, està l’enyor. I està el país…

…I quin país no tindríem amb la força de les falles, amb eixe gran motor capaç de mobilitzar la societat valenciana, si, com les dones, des de la rebel·lia, reivindicaren el seu lloc, allò que eren de primera intenció: 
                                                                    moviment del poble per tal de fer més poble.

No desertem, rebel·lem-nos —si podem, és clar... I què en penseu?: podem?




En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.