...

............................................................................

divendres, 30 d’agost del 2013

'25 D'ABRIL DE 1707', D'ANTONI MIRÓ. TORNA-LI, LA TROMPA AL XIC!

Per Maria Josep Escrivà

Aquesta entrada es completa amb l'article d'opinió de Josep Piera titulat «Per amor a l'art», que poden llegir ací, si els ve de gust.


L'estiu arriba, inexorablement, al seu final. El pas inexorable del temps —ens agrade més o menys— és l'únic fet universalment just que ens afecta. Quan la calor ja ens havia començat a ensopir els cervells, a Gandia es va quedar pendent de resolució l'assumpte del canvi d'ubicació, per voluntat imperial de l'alcalde —el senyor Arturo Torró—, de l'escultura anomenada 25 d'abril de 1707, una obra situada a la plaça del mateix nom amb què es topa qualsevol persona que accedeix a Gandia per la carretera de València. És a dir, un lloc urbanísticament molt destacat. No li agrada, al senyor Torró, l'emplaçament d'aquesta obra de grans dimensions, de l'artista alcoià Antoni Miró, segons deduïm a partir d'unes declaracions a Gente de la Safor del 23 de juliol passat:

[En comptes de l'obra de Miró] «se colocará otra escultura que, para nosotros, va más acorde con la entrada de Gandia y no con un movimiento ideológico del cual yo participo, para que nadie se apunte, dado que son capaces ahora de ser los únicos que conocen la Historia Valenciana».


Un detall de l'escultura 25 d'abril de 1707, de l'artista alcoià Antoni Miró, que se li ha entravessat, a l'alcalde de Gandia Arturo Torró.
Ell en deu saber el perquè.

Recordem, perquè és possible que no tota la ciutadania tinga els coneixements històrics del senyor alcalde de Gandia, que el 25 d'abril és la data de la fatídica batalla d'Almansa, una "acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya (els partidaris dels quals, borbònics, s'anomenaren «botiflers») i les forces de l’arxiduc d’Àustria (els partidaris de les quals s'anomenaren «maulets»), l'any 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya. En aquella batalla venceren les forces borbòniques, i la destrossa tingué unes conseqüències polítiques nefastes per a tota la corona catalanoaragonesa, però, molt especialment, per a l'actual País Valencià:

[...] l’estructura política per la qual s’havia regit com a país autònom durant cinc segles era anul·lada per la mateixa pragmàtica [la del 29 de juny de 1707]; les lleis de Castella passaven a regir-hi «sense la menor diferència en res» (una chancillería valenciana havia d’ésser establerta idèntica en tot a les de Valladolid i Granada; corregidors a l’estil castellà havien d’ocupar els governs de les divisions territorials) i l’anomenada «província valenciana» esdevenia una dependència més del consell de Castella. [...] I, encara, Almansa dugué al País Valencià repercussions d’ordre social: els puntals de la nova organització —els seus beneficiaris, doncs— foren les autoritats militars i l’aristocràcia botiflera, mentre que els camperols, que s’havien defensat a ultrança, juntament amb la resta del país, sofriren una nova frustració amb la reimposició del règim senyorial. 

[Text extret de l'entrada «batalla d'Almansa», de la pàgina enciclopedia.cat de Gran Enciclopèdia Catalana.]

En versió audiovisual, aquest vídeo elaborat a partir del tema «Romanç de cec», d'Al Tall explica en només 4 min, amens i pedagògics, com es va gestar, què fou i què va suposar aquella desfeta històrica per al nostre poble. La cançó forma part de l'emblemàtic disc Quan el mal ve d'Almansa (1978).



Quadre de Ventura Ligli de 1709 que representa la batalla dAlmansa.
 

© Corts Valencianes


Doncs bé: en realitat no sabem si allò que desagrada a don Arturo és l'emplaçament urbà de l'escultura 25 d'abril de 1707 o que l'entrada a Gandia s'haja de fer rodant tan a prop de tot allò que el nostre 25 d'abril representa. Després hi ha les pròpies dificultats i les despeses intolerables que suposaria desmuntar, en paraules de l'artista: «una infraestructura complicada, amb dues-centes tones de formigó que espanten. I tot va soldat amb més de cent llances de ferro massís.» Això són arguments que el poble entén encara millor que els artístics, els urbanístics, els històrics o els simbòlics, i a pesar que el senyor alcalde diu actuar avalat pels votants que li atorgaren la confiança majoritària, i que els qui ens hi hem pronunciat en contra som just els qui no el votàrem (en aquest enllaç, carta adreçada al President del Consell Valencià de Cultural, signada per artistes, escriptors i representants d'entitats culturals); a pesar d'això, ens permetrem sospitar, encara que siga un pèl cruel, que bona part dels nous votants del PP local degueren actuar molt més motivats per les promeses de feina del líder alcaldable en aquell moment que no per la complicitat ideològica envers decisions culturals, artístiques o pseudoidentitàries. És només una intuïció, vaja.



Foto de Natxo Francés per a Levante-EMV que deixa en evidència un altre dels arguments que l'alcalde Torró utilitza en contra de l'actual ubicació de l'escultura mironiana: «forma una espècie de paret que bloqueja la vista quan hom entra a la ciutat». Si això fóra així, el campanar de la Seu que es veu al fons seria una al·lucinació òptica.

També recorda el diari Levante que l'escultura fou un encàrrec que l'exalcalde socialista José Manuel Orengo va fer a Antoni Miró a finals de l'any 2006, quan es commemorava el 300 aniversari de la batalla d'Almansa. I que, segons el senyor Torró, l'operació de desmuntatge i trasllat de l'èpica obra no costarà ni un cèntim a l'Ajuntament de Gandia, ja que està inclosa en un «contracte de realització d'obres d'art per al qual l'artista escollit fins ara és Jaume Espí, de Carlet.» Aaaahhh pardalet!, ja ha eixit el gat! Veuen vostès?: aquestes martingales tan resolutives i tan familiars en el comportament dels que manen ens estalvien molts calfaments de cap, als ciutadans de peu. 

I amb tantes mostres de poca sensibilitat cultural, i encara de menys qualitat política com podríem aportar com a únics arguments amb què el senyor Arturo Torró pretèn justificar la seua decisió absolutista, nosaltres guardem encara, en un raconet de la nostra intimitat emotiva, la imatge d'un alcalde que participà en la cerimònia celebratòria de la 50a edició del premi Ausiàs March de Gandia, no fa encara ni un any, on fins i tot s'atreví amb la recitació dels primers versos del conegut poema «Veles e vents...», del poeta gandià més universal, al costat d'un grup d'alumnes de l'institut Ausiàs March, que l'any passat celebrava el seu 75è aniversari. Ací mateix en tenen la prova audiovisual. El senyor Arturo Torró ocupa només els 2 primers minuts d'aquesta gravació:




Veurem què ens portaran els nous aires de la tardor. De moment, el presumpte tracte entre artista alcoià i alcalde gandià, que va derivar d'una entrevista mantinguda a principis del mes d'agost, ens ha dispagat un poc. Si l'alcalde no recapacita, l'artista haurà de dir, sí o sí, quina haurà de ser la nova ubicació adient per al 25 d'abril de 1707. I se m'acut pensar a mi, amb perdó per l'atreviment: no tindria més lògica que, posats a buscar ubicacions per a escultures, s'adjudicaren a les que sembla que ens arribaran de nova planta? Vull dir, per exemple, a aquelles que se suposa que s'inclouran dintre del «contracte de realització» atorgat a l'artista carletí Jaume Espí (la rima és involuntària, però m'agrada). 

Ho deixem ací, per ara. Si hi ha novetats que meresquen comentaris nous, les prometem contar, i si no sempre ens quedarà el recurs de fer burrera —corrosiva, però amb la dosi d'humor necessària—, a partir de les pixades fora de test dels polítics, i de les tribulacions de la població damnificada, com tantes vegades ha fet el nostre trobador Bolufer, inspirat per alcaldes, alcaldables, regidors i regidores (els bons) i tota mena de concejals (els malcarats). Com en aquesta ocasió, en què les faccions internes del PP s'havien escarotat de cara a ocupar la futura alcaldia de la «ciutat ducal». Aleshores érem encara a l'any 2005; actualment els escarots, interns i externs, s'han escampat com una gangrena, i el pitjor de tot és que crec que ja ni tan sols sabem on ni com localitzar el focus d'infecció.


Il·lustració d'Àlex Seguí per a l'explicació de falla titulada «L'enigma de les Tres Gràcies», redactada per Salvador Bolufer per a la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia. Any 2005. Els versos que vénen a continuació estan extrets de la mateixa explicació fallera.


LES (DES)GRÀCIES DE LA POLÍTICA
 Romança dels (des)propòsits

Xiula un aire turbulent
solcant la ciutat ducal,
que proclama contundent,
un grandiós enfrontament
a la usança medieval.

A la fi, cada rival
de pepera ideologia,
té per causa principal
la trona municipal
de la ciutat de Gandia.

El combat, en teoria,
respira en caire insegur,
car, bregar per l’alcaldia
és més bé una golosia
que un projecte de futur.

Com un cavall bocadur
sortit de la ventolera,
ve campant el rei Artur,
amb cuirassa de pladur
i a peu de bota campera.

El rus i una consellera,
s'han trobat un mamaran
amb la força pionera
de la indústria torronera
i els afins del mateix clan.

Els heralds de Don Ferran,
a peu de sabata plana,
intranquils, vénen i van,
dubtant si continuaran
sent la tropa capitana.

Alguna gent parroquiana
no es declara en opinió;
la prudència recomana
ser amic de qui més mana
ans de prendre posició.

[I etcètera...]

 



En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................