"La faula de les pilotes" és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de riquea i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics Versos (per)versos (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori.
 |
| L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bombolla es produiria 4 anys després. Possiblement, el càlcul es basava en el temps que tardarien a ocupar els pocs terrenys que encara estaven verges. Igual pensaven continuar una temporadeta més formigonant els camps de golf que estigueren en bancarrota per falta de rics. |
Jo no entenc de camps de golf i desconec si hi ha algun poble que s'haja fet ric amb eixa classe de complexos, però en aquella època es parlava d'una vintena de projectes golfistes en els àmbits geogràfics de la Safor i la Marina Alta, és a dir, 18 o 20 camps de golf entre Calp i Tavernes de la Valldigna (uns 70 quilòmetres de distància). Deixant ideologies a banda, a molta gent no ens quadraven els comptes ni comptant amb els dits, i més sabent que, a la resta de territoris desbocats per la cultura del taulell, els havien venut la mateixa burra.
 |
| Qui advertia dels possibles efectes de l'estafa immobiliària era l'FMI, o siga, el Fons Monetari Internacional. No eren els ecologistes que estaven "contra el progrés". |
L'any 2000 havien inaugurat a Benidorm Terra Mítica, un parc temàtic promogut per la Generalitat Valenciana en temps d'Eduardo Zaplana —ara acusat d'una nodrida col·lecció de delictes—, en relació amb el qual prometien no sé molts milers de llocs de treball i un impacte econòmic espectacular en 100 quilòmetres a la redona, i va acabar sent una de les estafes més clamoroses de l'època (que ja és dir). Entre altres barbaritats, i amb l'excusa de "salvar l'empresa", es va autoritzar la venda d'uns terrenys dotats d'aigua i d'infraestructures per al parc. Com era d'esperar, els esmentats terrenys van caure en mans de l'especulació, i els més malpensats pensàvem que tot això estava premeditat des del principi.
 |
| La història de Terra Mítica s'escriu entre trames corruptes i tramoies desvergonyides. Aquesta és una d'elles. |
I amb eixa experiència, els malpensats també pensàvem que amb els camps de golf podrien portar les mateixes intencions, és a dir, engolosir ajuntaments a entrar en joc i així aconseguir les oportunes requalificacions, drets d'aigua, llum i totes les infraestructures necessàries perquè vingueren els rics a enriquir-nos jugant a golf. Després, si es consumava el fracàs, no hi hauria més remei que destinar eixos terrenys a l'especulació urbanística per tal d'aprofitar-los. L'any següent va esclafir la susdita bombolla, i el desastre clamorós va tenir conseqüències que encara estem pagant.
 |
| Encara es poden veure quilòmetres sencers plens de relíquies com aquesta. Conseqüències de l'esclafit. Suposem que tot açò forma part dels 70.000 milions d'eurots que ens va costar el rescat de la banca. |
Ara vivim temps d'incertesa. Les incidències produïdes pel canvi climàtic són cada vegada més preocupants i, per si faltava poc, el món sencer està bregant contra una pandèmia de dimensions encara desconegudes. Segons els científics, s'imposa una manera de viure diferent per a afrontar el futur i, com a conseqüència, s'imposen també noves maneres de distribuir recursos per tal d'amortir l'alarmant índex de pobresa i de misèria en constant increment, i garantir d'alguna manera la supervivència de la humanitat. Les trames corruptes intentaran de nou controlar l'economia a base de faules, funambulismes, visites de rics i burros que volen. Esperem que no ho aconseguisquen.
LA FAULA DE LES PILOTES
de Salvador Bolufer
Cosconelles mètriques
Pinten bastos d’entusiasme constructor
que confon especular amb construir,
i provoca un malefici destructor
que complica els avenirs del llaurador
i amenaça a esclatar i a esclafir.
Les taronges amenacen de morir
i els dimonis d’assecar el riu Bullent;
certs negocis fan perill de convertir
els contorns de Sant Antoni en un patir
i el record de Penya-roja en un turment. (1)
Bull l’ardor per maltractar el medi ambient
amb l’excusa que tothom serem més rics
i al final, segons indica el precedent,
només solen disfrutar del partiment
els artistes de la Metro... i els amics.
Els contraris a eixa rengla d’embolics
han vingut argumentant raons de pes,
i els pillastres, els mediocres i els cacics,
addueixen que són quatre pobres xics
que caminen a la contra del progrés.
Els sabuts s’han agarrat a un clau encés,
afectats per la febril monomania
de convéncer els polítics del congrés,
que autoritzen camps de golf, de tres en tres,
col·locats pertot arreu en bateria.
El futur del nostre pa de cada dia
són les boles i els forats en miniatura;
nou circuits rondant la nostra rodalia
i altres tants que s’han previst prop de Gandia
formaran un paradís en floritura.
Els excessos al final passen factura
i els abusos originen malalties;
pot servir qualsevol nova genitura,
mes si no tenim control amb la mesura
cremarem les provisions en quatre dies.
Cal pensar com rescatar les energies
que han perdut els llauradors desesperats
i mirar com redimir tantes manies
que han cobert els nostres caps de fantasies
mentre ens omplin els bancals plens de forats.
Els paisatges dels contorns privilegiats
s’unflaran d’apartaments i d’autopistes,
i els dolls d’aigua que regaven els sembrats
serviran per a escurar els excusats
i rentar-los les pilotes, als golfistes.
Que ens perdonen si hem pecat de pessimistes
qüestionant el procedir dels patriotes
que prediquen amb paraules populistes
i amenacen amb els euros egoistes
a deixar-nos amb el rabo entre les potes...
Perquè el golf és un esport per als golfistes
que controlen els forats amb les pilotes.
(1) El riu Bullent, Sant Antoni i Penya-roja són paratges del terme de Pego, poble de l’autor, on hi havia projectat un dels 18 camps de golf previstos en 30 quilòmetres a la redona i on, tretze anys després, encara sura el fantasma d'aquell projecte ple de misteris misteriosos.
