Per Salvador Bolufer
La detenció de l'esperpèntic Alfonso Rus –el gracioset– el passat 26 de gener, va desmantellar definitivament el búnquer de poder que durant molts anys ha regentat aquest bufanúvols xativí. L'endemà d'aquella detenció –escenificada al més pur estil de les pel·lícules de Berlanga– el no menys esperpèntic Arturo Torró, exalcalde de Gandia i, segons diuen, amic personal i soci del gracioset en qüestió, dimitia com a regidor de l'ajuntament de Gandia, i assegurava que ho feia perquè li havia guanyat un litigi a Bankia i volia dedicar temps a la seua família (és a dir, que si no hagués guanyat la tal querella, no haguera calgut deixar de ser concejal per a dedicar temps a la família... (?)). Després d'acomiadar-se de l'ajuntament, don Arturo es va pegar un bany de multituds quan va renunciar al seu càrrec de president local del PP i la tal renúncia fou rebutjada per unanimitat per la "gran família" pepera gandiana. Però, ai dolor!; encara no s'havien secat del tot les llàgrimes d'emoció per aquella mostra d'estima i solidaritat, quan la caporala Isabel Bonig, des de València, va ordenar la destitució immediata de Torró com a president de l'esmentada "gran família". Su gosso en un posso.
La curiosa història de l'enlairament de don Arturo de la mà d'Alfonso Rus –el gracioset– va començar al voltant de l'any 2004. Llavors era don Fernando Mut el líder del peperio gandià, però ja rondaven entre penombres certes maniobres encaminades a defenestrar el susdit líder en favor de "l'emergent" Torró. Als llibrets de la Falla de Corea dels anys 2005 i 2006 vaig satiritzar sobre aquest assumpte amb una sèrie de burreretes poètiques que van acabar resultant premonitòries. I l'any 2007, a tres mesos vista de les eleccions d'aquell any, vaig parodiar entre versos aquella defenestració, que ja era un fet oficial.
 |
| Fragment d'un dels dibuixos d'Àlex Seguí que il·lustrava l'explicació de la Falla de Corea de l'any 2007. |
El monument faller d'aquell any es basava en figures representatives del vell oest americà, i per això fou canalitzada la crítica sota el lema: UNA DE L'OEST (la llegenda de Manitú). Per a dotar de més realisme les textures de les escenes centrals, vaig escriure els versos amb el mateix format dialèctic que solen usar els indis en les pel·lícules. Vaig tenir a mal denominar VALINDIÀ eixa manera de parlar, la qual semblava ser una mescla de l'algonquí –llengua indiana que presumptament parlaven les tribus de l'època– i el valencià amb caràcters rebordonits.
 |
| Altre fragment d'un dels dibuixos de Seguí que il·lustraven la farsa poètica "UNA DE L'OEST. La llegenda de Manitú", on pertany la paròdia LA PP DE LA PAU. |
I amb els referits ingredients vaig plantejar la paròdia que pretenia. Només faltava rebatejar els elements, les ubicacions i els personatges protagonistes de la història, i adaptar-los a la nomenclatura valindiana. Aquest fou el resultat de la tal adaptació:
RUS-TIC-MAN: Alfonso Rus (el gracioset).
NOM CALLAT: Fernando Mut (indi-pendent).
TORRO ASSENTAT: Arturo Torró (cabota de llista).
PEPJAUX: Tribu valindiana d'on RUS-TIC-MAN era Gran quefe.
EL LLIRI BLAU: Poblat on s'ubicaven els rostres pàl·lids del PEPJAUX.
LA PP DE LA PAU: Pipa que es fumaven els del PEPJAUX amb diners de tots.
I amb tot això, aquest fou el resultat de la parida:
LA PP DE LA PAU
Romança de l'indi-pendent.
Mi voler contar sussuït
que provocar gran
sarau;
dir a mi que ha succeït
al poblat del “lliri blau”.
RUS-TIC-MAN,
guerrer molt brau,
ser gran jefe socarrat. (1)
Quan armar-se gran
cacau
fumar PP de la pau
i bufar pit botinflat.
RUS-TIC-MAN
ser delegat
del PEPJAUX
elegit
per triar a punta dit
proper jefe candidat.
Gran guerrer abans citat
enviat per MANITÚ,
dir ben clar a NOM
CALLAT
com Mariachi desbocat
cantant “Cucurrucucú”:
“No voler que mani tu...!!
Tu ser toro
desbravat...!!
Cap de llista ser algú
com el gran TORRO
ASSENTAT.
Tu no parlar, NOM
CALLAT...!!
Ara fer mut i xitons!!
i acatar les decisions
que acordar
autoritat...
No voler més
discussions!!”.
“Tu voler tocar
collons!!
–contestar gran NOM
CALLAT–.
Mi no tenir voluntat
d’abaixar-me pantalons...
Tu donar explicacions
però ser poc convincent;
si no canviar el corrent,
a properes eleccions
mi serà indi-pendent”.
RUS-TIC-MAN, que ser pudent
com un xiquet galipau,
dir... “Mi ser el president
de provincial campament
del poblat del lliri
blau.
Tu parlar llengua de frau
que espantar l’electorat.
Tu quedar defenestrat...
Ja no ser gran guerrer brau
ni fumar fum socarrat
de la PP de la
pau!!
Així, doncs, jo dir-te JAU!!”
(que vol dir “adéu-siau”).
TORRO ASSENTAT, a qui plau
el regust de candidat,
pronunciar un altre JAU!!
mirant el gran socarrat...
...NOM CALLAT que talla clau
remugar replicant... AU!!
I pirar-se cabrejat...
Per no dir ni AU!! ni JAU!! (2)
jo concloure dient XAU!! (3)
...i ser sussuit
acabat.
(1) “Socarrats” és un hipocorístic simpàtic amb el qual es coneixen els habitants de Xàtiva, ciutat d’on era “Gran Jefe” el nostre heroi.
(2) “Jau” és una onomatopeia de salutació indiana que no ha de confondre’s amb la tercera persona del present indicatiu del verb jaure. Per a pronunciar aquest colp fonètic correctament caldria aplicar l’efecte de la “j” castellana (jjjjj) i, per tant, hauria d’escriure’s “hau”, però ho hem deixat així perquè ho entenguen els lectors madrilenys.
(3) Adaptació fallera de la paraula italiana ciao, que significa “au!!” (adéu). En alguns llocs aquesta expressió (xau) té un altre significat més vulgar, però no volem explicar-lo per a no ferir la susceptibilitat dels teclosos.
(2) “Jau” és una onomatopeia de salutació indiana que no ha de confondre’s amb la tercera persona del present indicatiu del verb jaure. Per a pronunciar aquest colp fonètic correctament caldria aplicar l’efecte de la “j” castellana (jjjjj) i, per tant, hauria d’escriure’s “hau”, però ho hem deixat així perquè ho entenguen els lectors madrilenys.
(3) Adaptació fallera de la paraula italiana ciao, que significa “au!!” (adéu). En alguns llocs aquesta expressió (xau) té un altre significat més vulgar, però no volem explicar-lo per a no ferir la susceptibilitat dels teclosos.
 |
| Escena de LA PP DE LA PAU, vista per Àlex Seguí. |
Ja saben que després d'allò, don Fernando Mut (Nom callat) va muntar una plataforma indi-pendent que va tenir un èxit electoral considerable; però el pacte contra natura que va concertar amb l'alcalde Orengo, del PSOUX (Bufal'l lo blanc en la ficció), amb qui havia mantingut una enemistat acarnissada durant la legislatura anterior, va acabar com Camot i va propiciar la debacle electoral dels esmentats pactaires en favor del Torro assentat. El sr. Mut –de qui diuen que és millor arquitecte que polític– es va apuntar posteriorment als Ciudadanos d'Albert Ribera (Espanyeta) i es perfilava com a líder de totes les aldees valencianes, però va dimitir del càrrec en ser imputat pel cas Innova.
Han passat moltes més coses des d'aquella PP de la pau; temps hi haurà per a contar-les. L'empastre que hem heretat és d'eixos de repica'm el colze, però ens consola saber que de tot allò ja no queda estaca en paret...
... i que, malgrat tot, l'Auir continua il·luminat per la gràcia de la natura que l'ha vist nàixer.
I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat (de moment).
| Aquesta il·lustració no pertany al llibre de Corea. És una estampa real on el guerrer Torro Assentat (en aquest cas Torro Espatarrat), a manera de gracieta, va fer una prova de trial a la Fira del Motor de Gandia, l'any 2015, en plena campanya electoral. El bac que va pegar era propi d'una pel·lícula dels Marx. Ríanse conmigo, publicava don Arturo al seu Facebook. Doncs això mateix vam fer. Descobrir noves maneres de fer el ridícul. |
