...

............................................................................

dijous, 3 de març del 2011

HUMORS QUE NO MATEN

(de Buenafuente a Vanusa passant per TV3)


"Que un gos mossegue un home no és notícia, però sí que siga l'home qui mossega al gos"

Deduïm que aquest vell acudit fou inventat en una època on els conceptes de la normalitat es componien de lògiques distintes a les actuals, però ara estem tan acostumats a veure homes mossegant gossos (nyaaas!, metàfora al canto) que la parida en qüestió ha perdut força i, si molt m'apuren, gràcia també.

Tot i així, els que en l'actualitat formem part del món dels vius no tenim més castanyes que assumir el temps que ens ha tocat viure i, per tant, no podem sentir-nos aliens a les coses que passen al voltant de les nostres vides, encara que siga per instint de supervivència.

Chaplin. Mestre de mestres
Com deia aquell, el comunicador és una espècie de notari de l'actualitat que altres protagonitzen, per dolenta que siga l'actualitat i per dolents que siguen els qui la protagonitzen. A nosaltres ens encanta la comunicació, siga dalt d'un escenari, amb un micròfon a prop de la boca o amb un teclat ple de tecles. I ens agrada practicar-la en clau d'humor, perquè considerem que la sàtira és una forma divertida i eficaç de contar coses, i perquè el sentit de l'humor és un valor positiu, maltractat pels bufanúvols, pels paladins del poc trellat, pels mentiders convulsius, i per tots aquells que tenen coses a amagar.
En consonància amb l'anterior introducció, hui els presentem tres audiovisuals amb els quals esperem que es divertisquen tant com ens hem divertit nosaltres. Lligen, miren i escolten:

Buenafuente en acció
El primer té com a protagonistes Andreu Buenafuente (cliiic) i Ximo Tur. Ja saben que Buenafuente és un dels humoristes més coneguts pertot arreu de l'Estat espanyol pels seus monòlegs aguts i per la seua forma de conduir programes de TV, molt divertida i poc convencional. Els valencians coneixem Buenafuente des que actuava a TV3, quan ací podíem gaudir eixa tele que ara ens neguen els nostres "paladins". Ximo Tur és un amic nostre (també fill d'amics), músic component del Quintet de Metalls Al Vent (cloooc).

Doncs bé. Ximo Tur és amant de la bona broma, i va escriure al programa de Buenafuente a través del seu Twitter (aclarim, als que són tan profans com nosaltres en la matèria, que això de Twitter  és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters  mitjançant el mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com, entre altres, Facebook). Aquest és el missatge que Ximo va enviar:



A ben segur, Buenafuente rebrà milanta missatges aduladors, però ell no és un mandatari egòlatra, sinó el conductor d'un programa d'humor i, per tant, els textos que selecciona no són precisament carnassa d'autobombo. El de Ximo el va seleccionar, i li va contestar així:

                   


I continuem amb Buenafuente. A les poques hores de publicar el nostre darrer burriarticle ("Qui t'ha vist i qui no et veu" (claaac)), es va produir la proclamació oficial de Don Francisco Camps com a candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Ací va ser l'Andreu qui va fer de Ximo Tur i va enviar un Twitter, a manera de broma audiovisual, al referit Honorable i a totes les seues hosts. Miren, miren (i escolten):


                  



El públic riu amb gana
els monòlegs de Buenafuente
No sabem si els experts en bromes de l'equip franciscocamsí (i el marianorajojí) hauran previst alguna resposta oficial, o si ja estudien la forma de declarar il·legals i prohibir també les emissions de LA SEXTA als dominis que ells controlen. De totes maneres, aquest programa i aquesta cadena no són els únics mitjans que trauen partit humorístic a les ridiculeses en qüestió, i això, als al·ludits, no els fa gens de gràcia (recordem Don Esteban GP quan era cosa en el govern de la Generalitat Valenciana, i es feia com un bou cada vegada que algun mitjà d'àmbit estatal emetia alguna notícia o comentari que no era del seu gust).

Per cert, com era d'esperar, ja han aparegut les primeres excuses oficials per a justificar l’apagada de TV3 al País Valencià. Diuen que la desconnexió no s'ha produït per motius de censura, sinó perquè eixes emissions eren il·legals, i qui les facilitava –les emissions– ha decidit interrompre-les per a complir amb la llei. Bé: a mi em diuen Escarlata O'Hara, prenc café tots els dies amb Obama i tinc un gatet que recita poemes en esperanto.

Vanusa desafinant
L'últim vídeo d'humor que hui els presentem conté unes escenes reals ocorregudes al Brasil durant la celebració d'un acte públic on, pel que es veu, hi havia un fotimer de personalitats de rang indeterminat. Una tal Vanusa, cantant de molta fama en aquell país, estava encarregada de cantar l'himne oficial brasiler en el moment més àlgid de la reunió, però, no sabem si perquè s'havia fet alguna copeta, o simplement perquè no va tenir el seu dia, Vanusa va interpretar la peça amb errades en la lletra i completament desafinada. 

Imaginem que amb un públic més comú la cosa hagués acabat com el rosari de l’aurora (no sé si allí encara s'estila tirar tomaques), però tractant-se de gent tan refinada, l'ambient no podia ser més rocambolesc. Sobretot a mitjan vídeo, quan més notòries eren les errades i la desafinació de la cantant, es poden veure entre el públic diverses maneres, molt còmiques, de dissimular impotències o de no saber què fer. Vanusa semblava aliena a l'escàndol reprimit que provocava, i va arribar fins a l'última estrofa, quan una veu en off va donar per conclòs el numeret en qüestió. Heus ací el vídeo:


                  


Ací també hem pogut veure coses similars en actes públics, quan Donya Rita canta enfervorida "per a ofrenar..." i algun desficiós li acosta el micròfon. Però cal tenir en compte que la Sra. Barberà no és una professional com Vanusa; la seua veu és una més entre el clamor popular; i, al cap i a la fi, Donya Rita és Donya Rita, València és València... i el Brasil és el Brasil.

Ja veuen com els humoristes no inventen els humors. Simplement es limiten a aprofitar les humorades que altres proporcionen.

Salut

Escarlata O'Hara 





En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................