...

............................................................................

dimecres, 16 de juliol del 2014

SOLILOQUIS AMB SERAFÍ (1). Diligències prèvies

SOLILOQUIS AMB SERAFÍ és una sèrie experimental de literatura acrobàtica que, des de fa uns mesos, venim publicant al burrigrup de Facebook amb certa regularitat. La bona acollida que ha tingut l'invent entre el personal que sol passejar-se pels nostres àmbits internautes, i també la conveniència d'ordenar les susdites publicacions d'una manera controlada i accessible, ens ha animat a organitzar-les en capítols il·lustratius que republicarem (del verb "republicar") periòdicament al burribloc que ara tenen entre cella i cella. Com que les entrades al Facebook solen perdre's ràpidament entre el fotimer de músiques, estampes i gramàtiques de tot tipus que passen a la velocitat del raig pertot arreu dels entorns de la xarxa, amb aquest invent intentarem mantenir, mal que siga al bany de Maria, aquestes simpàtiques elucubracions.

Senyor! Sí, senyor!!
Qualsevol dels personatges ridículs que componen l'actual camarilla de manaires autonòmics (Rus, Rita, Cotino, Fabra...) hauria pogut representar el paper de víctima propiciatòria d'aquestes cosconelles gramaticals amanides en format soliloqui (paraula extreta d'un afortunadíssim comentari de l'amiga Alexandra Pérez), però vam elegir Serafín Castellano perquè aleshores era el principal portaveu de les proclames, les bravates i les ridiculeses, oficials i oficioses (algunes de dubtosa cobertura legal) que provenien de la cúpula mandatària (ell fou qui anuncià les mesures disciplinàries contra l'ús del terme "País Valencià", per exemple). A més, la presència física d'aquest personatge i la seua manera de comportar-se transmeten una inspiració còmica molt adequada per a alimentar la burrera de les nostres textures (pinxet, pentinat de raspa fina amb flocades engominades, mudat com un margalló en tall encartonat, aire de botinflat, entortilla el morret quan parla i sol suplir la manca de gràcia natural amb algunes impostures prefabricades). La poca preparació que se li nota per a exercir càrrecs públics, a més de la ignorància supina que demostra en alguns aspectes fonamentals (quan no la mala llet ideològica) el porten a prendre decisions increïbles i a justificar-les amb discursos destrellatats que sol expressar amb el valencià rebordonit que diu defensar (no sabem si és el que van inventar els ibers o el que prové del desmembrament de l'imperi romà). El fet que li diguen "Serafín" també va influir en l'elecció, després que ens inspirà aquella frase espontània: "Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí!"


Però la parida serafínica no va sorgir des d'un principi. Inicialment només preteníem divulgar, amb textures telegràfiques i divertides, les ridiculeses més cridaneres que ens ofrenara el panorama politicosocial que ens afecta. Heus a continuació una de les primeres incursions, on apareixia un invent inventat pel president bleda per a implicar la societat civil en les bogeries ruïnoses de la seua malaltia política (el fracàs fou estrepitós, i el ridícul, espantós):

TELEGRAMA
22/10/2013

Bon dia, País Valencià. Ha eixit algun imputat nou o hui tenim el dia tranquil? Com portem allò del "Acuerdo de la sociedad civil para la Comunitat"? Els 300 de la majoria silenciosa s'ho van passar bé amb la valencianíssima Cristina Tàrrega? Què va costar la festeta? A quant eixim? Què més?

Crec que fou el xarlatà Carlos Flori-ano (un autèntic esperpent de la política), qui va eixir a la tele dos dies després a estrenar la nova estratègia pepera de dir que les seues "reformes" ja estaven donant resultat i que, per tant, s'havia acabat la recessió econòmica. Nosaltres vam celebrar la bravata amb aquest educat comentari:

SALUT, SENYORIES
24/10/2013

Algú ha dit a la tele que la recessió econòmica ja s'ha acabat. Després n'ha eixit un altre assegurant que, com a conseqüència, ja s'ha iniciat el procés de recuperació. Supose que prompte apareixerà na Cospedal de la Manxa anunciant el final de la crisi, i tot seguit eixirà don Mariano a explicar com es lliguen els gossos amb llonganisses.

De quina recessió parlen, senyories? A quina crisi es refereixen? A qui estan dirigint-se?...: a la "seua" majoria silenciosa?; als més de sis milions de desocupats que computen les seues computadores?; a la gent que ja no té on caure morta?... Per què s'entesten a pensar que els del populatxo som imbècils? Per què no porten al metge els ministres malalts?...

No demanem massa, senyories; només que se'n vagen a casa a descansar, i deixen que les generacions més joves comencen a veure alguna llum d'esperança en el futur. A nosaltres només ens queda resistir... per evitar, si pot ser, que aquests país que han arruïnat els seus bufanúvols sucursalistes acabe convertint-se en una tribu d'ofrenaglòries desbocats.

Salut, senyories. I cuiden vostés la prima de risc!

Un nexe d'unió entre el Corpus de València i el carnestoltes del meu poble. Foto: xarxa.
Molt prompte vam començar a utilitzar aquesta secció per a divulgar alguns dels nostres burriarticles. Heus una publicació del mes de novembre de 2013, on enllaçàvem l'article Ací, pegant un parell de coces, i anunciàvem que, en avant, deixaríem de parlar de vosté als de la panda mandatària, i passaríem a tutejar-los de manera cruel: 

MOLTA CORBATA I MOLT POCA VERGONYA
8/11/2013

L'última bravata d'aquesta espècie de Junta de l'escala que constitueix el govern autonòmic ha espantat de nou el galliner (esperem que ara ja siga de manera definitiva). Nosaltres també hem volgut dir la nostra a través d'aquest solemne PARELL DE COCES que hem publicat al burribloc.


Comuniquem que, a l'article que ara els convidem a llegir, hem parlat per última vegada de vosté als destarifats governants que ja han perdut completament el nord (si és que alguna vegada l'han tingut); en avant els tutejarem. Però no serà un tuteig amistós i familiar com el que es dediquen els amics o els parents ben avinguts; serà un "tu" distant i aspre, com el que diu un del Madrid a un del Barça, o com es diuen entre si els que es professen antipatia. El meu avi em deia que només cal parlar de vosté a les persones respectables, i jo no puc respectar la presumpta dignitat social dels que no respecten ni la terra que els ha vist nàixer (els que no són forasters). Com dirien els de La Gossa Sorda: molta corbata, i molt poca vergonya!

Així, doncs, en avant ja no direm "Vagen-se'n a casa, senyories", sinó "Aneu-vos-en a casa, desgraciats".

He dit.

Heus l'enllaç a l'article:

http://burreracomprimida.blogspot.com.es/2013/11/aci-pegant-un-parell-de-coces.html


I ací ho deixem per hui. Pròximament continuarem republicant (del verb "republicar") i comentant aquesta mena de soliloquis salvatges, dedicats al paladí Serafí i a la banda de fanfàrries desafinades que representa. Esperem que per poc de temps.



En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................