GÈNESI APÒCRIFA (I COMPRIMIDA) DE LA BURRERA

Tomàs Llopis

Maria Josep Escrivà

Coassessors lingüístics de BurreraComprimida SA

El mes de novembre acomplia aquest burribloc el seu primer any d’existència. I un mes abans se n’acomplien dos de la celebració, a Pego-BB [Bressol de la Burrera], d’un espectacle memorable que feia de tret d’eixida i presentació en societat del Cd titulat El cantar de la Burrera. Allí actuàrem com a introductors Tomàs Llopis i Maria Josep Escrivà, en condició de coassessors de Bucomsa, de copresidents de l’Acadèmia Valenciana de la Burrera i, sobretot, d’incondicionals de la causa burra i admiradors de tots i cadascun dels membres que componen, han compost o compondran aquesta Societat Anònima que s’ha establert a la Terra per comprimir la burrera que altres expandeixen.

Sessió d’escalfaments previs a una sessió d’El Cantar de la Burrera, en aquest cas al teatre Micalet de València, el dia 12 de novembre de 2010. Una curiositat: la pancarta decorativa correspon a una actuació que aquell mateix dia hi feia també Xavi Castillo. Foto: MjE

A Pego, ens hi acollí la filà de dones mores HA-BEN-SAHINES que s’encarregaren de l’organització de l’acte i de la convocatòria exitosa. Com que guardem un bon record d’aquella brillant intervenció compartida, hem decidit fer donació, a l’arxiu del bloc Burrera Comprimida SA, del text que ens va fer de guió en aquella nit històrica del 16 d’octubre de 2009. Amb el complement gràfic d’algunes instantànies el valor de les quals són aquells i aquelles que els posen cara. És impossible deixar-hi constància de tots els que són. Els i les que estan ho fan en representació d’aquesta immensa tropa de persones humanes unides pel do comú de practicar burrera, i sobretot, de gaudir-la i de fer-la gaudir.

La Burrera també va cantar a Barcelona l’any 2009, al Verger del museu Marès. Francesc Vila en va fer un bell reportatge fotogràfic.
A la imatge, el trobador Bolufer acompanyat del músic Enric Murillo

Per a llegir la susdita introducció 

(il·lustrada amb fotos memorables) 

clique a continuació:

▼▼▼▼

“FAÇA’S LA BURRERA!” I LA BURRERA ES FÉU

(cliiic)

ENTRE PARÒDIES

TALLS I RETALLS (capítol segon)

LA SONATA DE LA PECATA MINUTA

BUCOMSA EN TV

Capítol anterior:

INTRODUINT INTRODUCCIONS (cliiic)

El passat 8 d'octubre presentàrem al burribloc que ara tenen entre ulls l'inici de la sèrie d'audiovisuals que vam tenir l'ocurrència d'intitular TALLS I RETALLS (cliiic). Amb aquesta mampresa portem intenció de resumir en capítols l'experiència televisiva de BURRERA COMPRIMIDA SA (cliiic) a través de LA SONATA DE LA PECATA MINUTA, un programa insòlit que es va emetre a Canal 37 TV entre els anys 2001 i 2003.

ENTRE PARÒDIES és el títol de l'entrega que ara els oferim, la qual recull fragments d'algunes paròdies interpretades per l'equip del programa durant les edicions 79 i 80 (any 2003). Van intervindre: Salvador Bolufer, Cèsar Monzonís, Cristina Seguí, Lady Malva, Kiko Pastor i el mestre Giovani Pastoreli (a banda dels convidats, als quals dedicarem altres capítols).

Aclarim que això de Talls i retalls no té res a fotre amb les retallades que anuncia el nou govern espanyol. Esperem que, amb l'excusa de la crisi, no se'ls ocórrega retallar també les llibertats que encara es respiren a les xarxes socials. Amén.

Heus ací, doncs, l'enllaç d'accés al "Youtube" on hi és allotjat el susdit vídeo:

        ▼▼▼▼

ENTRE PARÒDIES (cliiic)






Hauran vist que el videoclip que posa fi al reportatge no té pèrdua; per això hem muntat un altre vídeo a banda que conté només la irreverència floral que vam intitular GAMBERRADA FALLERA. Aquest és l'enllaç:

        ▼▼▼▼

IRREVERÈNCIA FLORAL (cliiic)

GALERIA DE FOTOS

Tal com vam fer en l'anterior entrega, per a completar aquesta presentació hem inserit també algunes fotos pertanyents a diversos programes. Com que les esmentades instantànies han estat captades de gravacions de vídeo (amb les imatges en moviment), la qualitat de les fotografies no és massa bona, però considerem que reflecteixen amb bastant fidelitat el feliç ambient que respirava la Pecata Minuta:

Joan Castejón, Vicent Torrent (Al Tall), Vicent Balaguer i Tomàs Llopis
són alguns dels més de 300 convidats que van passar pel programa.

Instantànies de Joan Pellicer i Miquel Samper (Michel) durant les seues
respectives intervencions.
Joan i Miquel, així com Pep Bas, Vicent Pérez, o Joan Monleón
ja no estan entre nosaltres. Tindrem oportunitat de recordar-los
en propers capítols de Talls i retalls.

Mirar cada setmana els ulls de la sra. Maria i parlar-li
a cau d'orella televisiva era un goig indescriptible.

L'amplitud i la qualitat de l'equip humà del programa permetia provocar
tota classe de situacions, per insòlites que foren.

ENTRADA SONORA (ARTICLE RECITAT)

REEDICIÓ 

17/12/2011

i tornaran les obscures oronelles...

Dibuix: Àlex Seguí

El passat 22 d’abril publicàvem l’article que podran llegir més avall, el qual vam il·lustrar amb l’àudio que ara mateix estaran sentint si tenen els altaveus connectats i el correcte funcionament dels dispositius ho permet. Es tractava d’un experiment on la connexió sonora s’activaria de forma automàtica, i els nostres visitants podrien escoltar Salvador Bolufer recitant la previsió astrològica que va publicar l’any 2003 al Calendari dels Brillants, i alhora podrien també llegir els comentaris que vam escriure sobre la coincidència entre els fets ocorreguts l’any referit, encertats al cent per cent per l’esmentada previsió, i els esdeveniments patits durant l’any 2011 que ja estem acabant. 

Però hi ha una estrofa del poema astrològic que aleshores no vam comentar, i ara, com que el fragment en qüestió conté un important encert comú entre els dos anys comparats, volem deixar-ne constància. Es tracta del següent paràgraf: 

Al novembre hi haurà un canvi de govern 

(no està clar fins que aparega als butlletins), 

i després de la tardor vindrà un hivern, 

tan fredós, segons anota el meu quadern, 

que aconsella dos parells de calcetins. 

Quan fou escrita la previsió (desembre de 2002) no hi havia cap indici que indicara un canvi de govern al novembre, però les eleccions al Parlament de Catalunya, que s’havien previst abans de l’estiu, es retardaren fins al susdit mes i Pasqual Maragall va rellevar Jordi Pujol en la presidència. I al 2011 ha passat la mateixa cosa al govern d’Espanya, ja que les eleccions generals estaven previstes per a 2012 i s’han avançat al novembre passat. Com a conseqüència, l’Estat espanyol canvia de (des)govern i fa bones les imprevisibles previsions que preveia Bolufer l’any 2002. 

Per això, i també perquè aquest post és un dels que més visites ha rebut en la història del burribloc, hem decidit reeditar-lo a la salut de tots vostés. 

De res.

EDICIÓ 

22/04/2011

QUALSEVOL PAREGUT AMB LA COINCIDÈNCIA ÉS PURA REALITAT

El calendari dels Brillants.
Anuari on Bolufer
publicava les previsions.

Si tenen vostés connectats els altaveus de l'ordinador (si no, els recomanem que els connecten), sentiran la veu del trobador oficial d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer, recitant la previsió astrològica que ell mateix va escriure, on es cantaven les ventures i les desventures que els astres havien previst per a l'any 2003. Hem trobat aquest àudio mentre posàvem ordre al material descontrolat que habita les nostres prestatgeries i el disc dur de la computadora, i hem comprovat que la previsió esmentada podria ser vàlida per a l'any que ara estem vivint. L'any 2003 hi havia eleccions municipals i autonòmiques i el 2011 també, i les circumstàncies no han canviat massa (i si ho han fet, ha sigut a pitjor).

Les fortes inversions en GESCARTERA
 d'algunes congregacions religioses van
propiciar molts acudits d'aquest tipus.

Els estafadors es gastaven autèntiques
fortunes en putarrangues.

Al 2003 encara estava calentet l'assumpte de Gescartera, un escàndol financer en el qual van desaparéixer més de vint mil milions de les antigues pessetes (cent vint milions dels actuals euros), amb més de vint mil afectats que incloïen empreses públiques, ONG i importants congregacions religioses (a qui fou l'amo de la tal agència de valors, un tal Antonio Camacho, el condemnaren a 11 anys de presó; tenia una cinquantena d'acusacions i es va poder comprovar l'autèntic dineral que s'havia gastat en putarrangues; també fou condemnada a 3 anys la germana de qui aleshores era Secretari d'Estat d'Hisenda). Actualment suren un fotimer de gescarteres i altres casos de corrupció pertot arreu de l'Estat espanyol, però molt especialment a les nostres enrarides terres. Al 2003 va debutar el senyor Camps --Don Francisco-- com a president de la Generalitat Valenciana, i pareix que enguany continuarà "debutant", més cremat que la pipa d'un indi, després de la seua autoproclamació com a candidat, referendada per Madrid.

Ui, ui uiiiiiiii...

Per cert, sembla ser que la batalleta que el senyor Camps i el Senyor Zaplana van iniciar aquell any pel control de les valencianies encara perdura, i ara han defenestrat els barons zaplanistes que encara quedaven, els quals han seguit l'exemple de l'expresident del govern, Senyor Álvarez Cascos, i han abandonat el PP per a presentar-se a les eleccions en llistes alternatives. Curiosament, un bon grapat d'expepistes dissidents, quan eren primeres espases del partit, predicaven contra els agraviats que van fer allò que ells acaben de fer (en algun cas, fins i tot els tractaven de trànsfugues). De zaplanistes capdavanters ara només queda el Sr. Ripoll defensant la fidelitat al partit, però, segons diuen, el dirigent esmentat va exigir als de Madrid que li havien de garantir la continuïtat com a President de la Diputació d'Alacant a canvi de mantenir la referida fidelitat. Se sap que, en determinats casos, Don José Joaquín havia tancat llistes a determinats municipis donant prioritat als vots que li asseguraren la majoria a la diputació, sense pèls a la llengua a l'hora d'arremetre contra qui discrepava de les seues decisions i abandonava el PP per a formar una llista d'independents. Veurem què passa si algun dia li paguen, a ell, amb la mateixa moneda.

La situació de Canal 9 al 2003 semblava que havia tocat fons, però no. Huit anys després, el control de l'opinió i la manipulació informativa han anat creixent i creixent, i ara ens trobem amb una televisió pública arruïnada, amb una cua immensa de creditors als qui no pot pagar, amb l'audiència per terra, amb un dirigent processat per qüestions de pelila (aquell que va dir un dia que estava en política per a forrar-se), i amb una sèrie de presentadors disposats a seguir les directrius que segurament tindran marcades per a ocultar i manipular informació d'acord amb els interessos dels amos. 

Llach cantava dalt un camió i milers
de persones l'escoltaven. Donya Rita no
va tenir a bé autoritzar el muntatge d'un
escenari.

Uns amos que últimament ja fan aigua pel cervell i fan coses que no haurien d'estar tolerades en un estat de dret. Uns amos que amenacen i castiguen els artistes que els critiquen (recordem que van tirar d'un bac al carrer Josep Lluís Fitó, que era comentarista habitual a les partides de pilota, pel fet d'haver escrit l'obra de teatre Corrüptia, contrària als interessos dels governants. Uns amos que van intentar suspendre un concert d'Obrint Pas i La Gossa Sorda, malgrat que els organitzadors tenien els permisos corresponents i set mil entrades venudes. Uns amos que impedeixen les emissions de TV3 basant-se en no sé quina llei, i que burlen la presència tumultuària d'assistents a la recent manifestació contra la tal cacicada impedint l'ús de la plaça de bous i el muntatge d'un escenari per tal que actuara Lluís Llach (ja saben que el cantautor esmentat va cantar i va tocar el piano dalt d'un camió). Uns amos que, entre altres bogeries, inauguren aeroports sense avions i presenten projectes que ja havien presentat abans, uns amos que intenten a través d'una demanda judicial el tancament dels web i els comptes de Facebook que van divulgar la també recent manifestació contra la corrupció, i uns amos que, entre altres etcèteres han fet un ridícul espantós en presentar una demanda contra TVE, Telecinco, Cuatro i La sexta per haver fet comentaris sobre els imputats en casos de corrupció que s'han inclòs a les llistes (sembla ser que la tal demanda va ser retirada per ordre de la direcció de Madrid. Que afrontats estarien).

Canal nou-Canal meu
El canal de Don Francisco

I contra això, igual que al 2003, hi ha una oposició poc sorollosa, amb líders completament desconeguts per al gran públic i que, salvant algunes actituds individuals, no està mostrant la força necessària per a  convertir-se en una alternativa il·lusionant, capaç de traure la gent del conformisme i l'apatia generalitzades, amb un PS...PV? cada vegada amb el roig més descolorit, i amb un eixam d'esquerres unides, nacionalismes enfrontats i grupets escampats i barallats, que campen en solitari per entre les runes d'aquest país de mai més (això de "país de mai més" ho he emprat de l'amic Xavier Aliaga. Eixa frase em sembla molt poètica).

Bé. Això és el que hi ha (sota el nostre punt de vista, clar). Mentre escrivíem aquestes lletres escoltàvem la previsió astrològica del 2003, i hem arribat a la conclusió que és tremendament generosa per a aplicar-la a 2011. Però nosaltres som així de generosos.

Si volen escoltar de nou el poema, cliquen damunt la primera caselleta de la barra que inserim a continuació. Si volen veure la pantalla en format Youtube, cliquen damunt la petita imatge que es veu al centre de la barra esmentada. 

                

ESTAFES PRESUMPTES

Vicente Sanz és un d'eixos que, segons ell mateix va insinuar (presumptament, clar), entrà en política per a forrar-se. Malgrat aquesta presumpta declaració, presumptament enregistrada amb una presumpta gravadora, el seu partit (PP) va consentir que utilitzara la RTVV com a instrument per a aconseguir les seues presumptes il·lusions. I allí estava ell, ostentant càrrecs directius (darrerament era el cap de personal) i cobrant xifres astronòmiques que ara devem entre tots.

Però, pel que es veu, don Sanz no s'acontentava només manant i cobrant; sembla que també li agradava practicar assetjaments (açò és una presumpció), pelila en mà (açò és una metàfora), per tal de gaudir els encants íntims de les empleades (açò és una hipòtesi). Tres de les afectades van denunciar els fets, i ara està acusat d'abusos sexuals. 

Ja fa temps que va la cosa. Els responsables polítics de l'ens van actuar --i actuen-- amb la foscor a què ens tenen acostumats (¿qué digo? ¿qué hago para que no se entere el populacho?  ¿I si la Mònica Oltra se desboca?) i ara, damunt, ens tocarà pagar una indemnització al presumpte per no haver actuat en temps i forma (sembla que els referits mandataris van visualitzar un vídeo que demostrava la crua realitat de les acusacions, però no van reaccionar oficialment fins que no hi havia més remei). Els fets són presumptes, però el vídeo, que conté imatges aterridores, és real. Naturalment, els serveis informatius del joguet públic continuen sense donar-se per al·ludits.

FOTO HISTÒRICA
quina corbata els agrada més?

Al post que publicàrem el passat 3 de juny (TELEVISIÓ SENSE VERGONYA (cliiic)) ja comentàvem que moltes persones no s'expliquen els resultats de les eleccions a les nostres valències, malgrat el rosari de despropòsits que estem patint des de ja fa anys, i postil·làvem també sobre diverses raons que, al nostre entendre, influeixen sobre les masses de forma determinant, entre elles la descarada manipulació de Canal 9. Convindran amb nosaltres que no són iguals les decisions polítiques que els governants tenen dret a prendre, per tendencioses o criticables que siguen, que les accions de govern impròpies de qualsevol estat de dret. Per eixe motiu pensem que actituds com la d'impedir que els valencians vegem TV3, evitar la pluralitat política i prohibir l'accés als mitjans de comunicació públics dels discrepants, o tergiversar oficialment qualsevol realitat (per exemple) no són coses debatibles ni discutibles, són abusos de poder o, simplement, presumptes estafes polítiques. 

A l'article que hem enllaçat abans incloíem un vídeo amb les intervencions de Mònica Oltra en un dels pseudodebats que van tenir lloc a Canal 9 (un debat imposat per llei, que no per voluntat dels governants, que es va gravar de matí i que es va emetre a hora de dormir), i preguntàvem si els resultats d'aquell 22M haurien sigut els mateixos en el cas que intervencions com aquestes hagueren aparegut a Canal 9 amb alguna freqüència i regularitat durant els 4 anys de legislatura.

Mentre la sra. Oltra parlava,
ells miraven paperets.

Doncs ara repetim experiència, i inserim a continuació un vídeo recent amb el raonament de l'esmentada Mònica durant la compareixença de l'encara director general de l'ens, Sr. López Jaraba. Dura poc més de 8 minuts que no tenen pèrdua. Per curiositat, observen don Jaraba i l'home que seu al costat (em sembla el mateix que l'any passat esgarrava paperets durant les intervencions de la diputada)... paper amunt, paper avall, ara faig com que escric, ara torne a capgirar els papers, sense mirar per a res la cara de la sra. Oltra i aparentant indiferència total. Molts de vostés ja deuen haver vist el referit vídeo (va circular durant uns dies per les xarxes socials), però els convidem a revisualitzar-lo i a ensenyar-lo als amics i als familiars que no hagen tingut eixa oportunitat (ja saben que les coses d'Internet, malgrat la seua ràpida expansió, encara no estan a l'abast de la majoria de votants). I tornem a fer-nos la mateixa pregunta: serien els mateixos resultats electorals si intervencions així aparegueren de tant en tant al descans de l'Alqueria Blanca?... I si els informatius de Canal 9 divulgaren a diari un resum de tot el que es publica a les xarxes socials?

 

ALÍ BABÀ I ELS 40.000 PRESUMPTES

Alí Babà i els 40.000 presumptes
(versió contemporània de Les mil i una nits)

BURRIBREUS DE BUCOMSA

(BURRIBREUARI)

ACTUALITZACIÓ AL 03/12/2011

NOTÍCIES, CURIOSITATS

I COMENTARIS EXPRESSATS

EN FORMAT BREU

RTVV. Qui mana, mana

Els dies laborables solc escoltar l'informatiu que emet Ràdio 9 a primera hora del matí. Ho faig mentre viatge, primerament perquè és l'únic dial que aguanta sense talls ni interferències el trajecte que faig de casa al treball, però també perquè m'he acostumat a contrastar la realitat que divulga la ràdio esmentada amb la que transmeten la resta de mitjans de comunicació que tinc més a l'abast, com ara els periòdics habituals d'aquesta zona i les notícies que apareixen al facebook, normalment extretes dels diaris d'àmbit estatal i d'algun canal de televisió.

A continuació mencionaré, en format burribreu, algunes notícies d'interés públic que s'han produït durant els darrers dies, publicades pertot arreu i omeses per RTVV... eixe joguet desprestigiat, que devem entre tots, i que actua al servei partidista i capriciós dels mandataris que el malgovernen:

D'HERODES A PILATOS. El Tribunal Suprem ha revocat la decisió de l'Audiència de Castelló, i ha ordenat que don Carlos Fabra (el de l'aeroport sense avions) siga jutjat per cinc delictes de frau fiscal. Recordem que l'audiència esmentada va considerar prescrits quatre dels cinc delictes imputats a don Carlos, qui es va afanyar a comparéixer davant els mitjans de comunicació per a presumir d'innocent (va vendre la tal prescripció com una declaració d'innocència) i jactar-se dels jutges que havien intervingut en les causes. Fins i tot, l'ara ministrable don Esteban González Pons va exigir des de Madrid que demanaren perdó a l'home que don Mariano havia proclamat ciudadano ejemplar. No sabem què passarà amb aquest cas, que ja fa pudoreta; pel moment, la pilota entra en joc altra vegada i... comencem de nou.

-----------------------------------------------------------------

LES GAVINES VOLADORES. L'aeroport de don Carlos sí que apareix moltes vegades a Ràdio 9 (i a la tele morosa també, clar), però sempre el mostren entre deliris fantàstics i autobombos envanits. Pel moment, allí només volen gavines i algun que altre voltor falconiforme. Miren el que diu l'altra premsa: 

-----------------------------------------------------------------

BUGUI-BRUGAL. Ja sabem que casos com Gürtel o Brugal, tan amplis en ressonància com vergonyosos de fet, no existeixen per a RTVV. Això sí... a tota hora apareixen comentaris indignats sobre les presumptes malifetes a Galícia de l'actual ministre de foment José Blanco. I no és que, a nosaltres, no ens interessen les maldats que faça qualsevol en un lloc qualsevulla, però homeee... les d'ací ens agafen més a prop, no troben?

En la setmana que acabem d'acabar s'han publicat un parell de notícies bastant sonades: la negativa de don José Joaquín Ripoll a declarar sobre el Brugal, i l'escandalera ocorreguda a les Corts durant la compareixença de Sonia Castedo, sobre les presumptes irregularitats del PGOU d'Alacant. Ràdio 9 no s'ha donat per al·ludida i Canal 9 ha fet la vista grossa:

-----------------------------------------------------------------

EL SAQUEIG DE PINEDO. Segurament ha estat la notícia més comentada de la setmana. EMARSA, una empresa pública que presumptament (ací tot és presumpte) es dedicava a depurar l'aigua de València, ha sigut saquejada pels seus directius (i directives), els quals, entre viatges, hotels, compres falses, putarrangues, balafiaments i tota classe de pràctiques delictives, no han deixat estaca en paret (si pregunten al sr. Google per EMARSA, podran passar-se 40 dies i 40 nits llegint barbaritats sobre aquest tema).

Per l'esmentada condició d'empresa pública es dedueix que els responsables tenen molt a veure amb la política i els polítics, però, pel moment, tothom està llevant-se les puces de damunt de la manera que ens tenen acostumats. N'Alberto Fabra va manifestar que se sentia avergonyit per aquests fets i va anunciar la seua voluntat que es cree una comissió d'investigació a les Corts. Això fou dijous; i divendres, les veuetes de Ràdio 9, que fins aleshores no havien dit ni xufa sobre l'assumpte, es van afanyar a donar-nos-en la primícia. Esperem que al final siguen empresonats els autèntics capitostos de la trama, i que no apanyen la malifeta empresonant només els 4 desgraciats que han ficat les urpes on no devien, i s'han omplit les butxaques amb les tècniques dels antics saquejadors de l'oest americà. 

Per cert, sembla que un dels pillets implicats era proveïdor d'equips d'informàtica, i es va comprar a ell mateix (amb diners que ara devem tots) 200 impressores i 393 monitors en 3 anys i mig, és a dir, que cada dos dies s'autocomprava un aparell nou. Quan el jutge li va preguntar el motiu d'aquestes compres exagerades, va contestar que el material informàtic s'estropellava ràpidament perquè hi havia pujades de tensió, goteres i ratolins (pel que es veu, eixe senyor desconeix que hi ha electricistes i obrers, i que les tendes especialitzades venen mata-rates baratets... i si no, amb un parell de gats famolencs s'haguera evitat que les ratetes es menjaren els monitors). Vergonyós, no troben?

PER QUÈ SI ET VOL BÉ T’HA DE FER PLORAR...?

Maria Josep Escrivà 
Assessora lingüística de Burrera Comprimida SA

Hem llegit articles; hem conegut informes; hem sentit xifres, i dades, fredes, esgarrifants i rutinàries; hem assistit a actes, més o menys protocol·laris, més o menys impactants; ens hem sumat a manifestos, i fins i tot hem col·laborat activament a donar suport i fer visible el Dia internacional per l’eradicació de la violència contra les dones. I tanmateix −i ens dol molt reconèixer-ho−, ens continua dominant una gran dosi d’escepticisme i de perplexitat davant d’aquesta causa.

“Després de la mort, la llibertat”, una de les obres que forma part
de l’exposició Un cant a l’esperança, de l’artista Pepa Espasa.
La imatge de fons és el rostre de la poeta afganesa Nadià Anjoman,
morta −presumptament− pel seu marit l’any 2005,
després que la jove haguera publicat un llibre de poemes.
L’exposició es pot visitar al Centre d’Art Ca Lambert, de Xàbia,
fins al 8 de gener de 2012.

I és que, al costat dels motius per a l’optimisme, sobretot aquells que deriven de la conscienciació i la visibilitat del problema, continuem detectant motius d’alarma. Perquè, contra la no-paritat, profundament instal·lada −encara!− en la realitat de cada dia, entre drets i deures atribuïts a homes i dones, només hi ha un camí inqüestionable i productiu: educació, educació i educació. I tanmateix, segons les conclusions d’un informe elaborat per la Federación de Mujeres Progresistas, a partir de quasi 1.400 qüestionaris realitzats en instituts de secundària, el 80% dels joves entrevistats considera que la xica ha de complaure el seu xicot; més del 40% pensa que el xic té l’obligació de protegir-la, a ella, i al voltant d’un 60% està d’acord que els zels són normals en una relació. Amb això no volem dir que els homes amb instint protector siguen maltractadors en potència, ni tampoc que les dones abocades a la complaença i gaudi de les seues parelles estiguen predestinades a esdevenir màrtirs de la causa. Però sí que ens atrevim a asseverar que aquestes consideracions alimenten unes relacions poc o gens fonamentades en la igualtat, en la llibertat o en l’autodeterminació personals.

Fa uns mesos vam parlar en aquest bloc (Ja n'hi ha prou, de prínceps blaus) de la història d’una Ventafocs moderna que havia superat la seua decadència afectiva i personal després d’haver arribat a una conclusió tan evident com dificultosa: “Després d’haver viscut anys amb un, es va adonar que els prínceps no et salven... tampoc els camioners, ni els discjòqueis, ni les pastisseres... Va deixar de sentir-se culpable, es va perdonar i fou conscient que l’única capaç de salvar-te... ets TU MATEIXA!” Ningú amb dos dits de consciència hauria de dubtar que aquest és el camí.

Imatge de la protagonista de La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus, en un pòster que la il·lustradora Myriam Cameros ha cedit des de la xarxa per a recordar el 25N.

Conclusions com les de la Ventafocs són les que pretenen expandir diverses associacions que centren les seues activitats a denunciar i combatre el maltractament, com ara la Xarxa de Dones de la Marina Alta (xarxadones@gmail.com). O com Matria (associaciomatria@gmail.com), una associació amb l’objectiu primer de facilitar suport, orientació, informació o assessorament a dones que pateixen o han patit violència, assetjament o discriminació, però que tampoc oblida la importància de la formació, de la informació i de l’educació en la igualtat i per a la igualtat.

Esquela amb què la Xarxa de Dones de la Marina Alta ha volgut recordar
 les 69 víctimes de la violència masclista computades a Espanya
des del novembre de 2010 fins al de 2011.
Imaginen-se l’impacte mediàtic si aquestes dones hagueren mort a conseqüència d’un atemptat terrorista...

De l’Associació Matria va partir la idea de mostrar, el dia 25 de novembre, en un envelat instal·lat al centre de Dénia, un cartell de grans dimensions amb el rètol “La cadira buida”, amb una punyent fotografia central de Manuel López flanquejada, a dreta i esquerre, pel poema “Natges de niló” (del qual es responsabilitza l’autora d’aquestes línies), i per la seua versió en castellà (“Nalgas de nailon”), signada pel poeta i amic infal·lible Marc Granell. Foto i poema il·lustren una (altra) de les maneres de violència exercides contra les dones: l’explotació sexual, agreujada, més encara, per les condicions de misèria intolerable en què aquestes dones s’exposen a la clientela potencial, en cunetes i en rotondes de carretera.

Poden veure el muntatge de foto i poema complet a la pàgina de Periodistas en Español (derechos humanos dia internacional contra la violencia de genero...), inserit en un article esplèndid on, entre altres coses, l’autor de la imatge n’explica el sentit simbòlic, i la manera d’extraure el màxim profit tècnic, a aquella “cadira buida” captada a l’N-332, en algun punt entre Oliva i el Verger:

“Para mejor sugerir con la foto la idea de precariedad del trabajo de las esclavas del sexo, M. L. opta por buscar un lugar que pudiera sugerir al mismo tiempo el tráfago de la vida que pasa y la soledad de la silla vacía en un entorno inquietante de residuos desparramados por el suelo [...]. Fueron necesarias dos sesiones al anochecer para intentar crear tensión visual a la imagen por la vía de usar una combinación con cierta complejidad de seis fuentes de iluminación: flas a la señal de stop, luces largas rasantes del coche de apoyo del fotógrafo estacionado en el camino al suelo, luces de los coches circulando sobre el asfalto, la estela de los pilotos traseros de un coche que pasa de largo dibujando los colores de la bandera de España, los puntos de luz de edificios en la lejanía y la propia luz del cielo desvaneciéndose en la hora mágica de la penumbra.”

NATGES DE NILÓ, 3

Clavades dia i nit

[a les rotondes,

xiprers, fanals. En carn

viva ninots de falla.

Canícules, hiverns,

els fars dels automòbils:

[centelleig

en natges de niló.

Roda i roda la mola...

Rossins novells de cos

i vells de càstig.

MjE

Gràcies a l’amic Eduard Vilamitjana, que en va fer la lectura a la Sala de Plens, les “Natges de niló” van sonar davant dels representants de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Dénia. Assegura Eduard que “la idea va quedar molt clara a tothom”, la qual cosa ens satisfà. I més completa seria la satisfacció si, a banda d’idees clares, de dates commemoratives com aquesta partira el compromís clar de posar en marxa accions concretes i contundents per tal d’educar en el respecte i en la igualtat entre gèneres. Però ens temem que no van per ací, ara mateix, les polítiques educatives.

(IN)CULTURA ORGÀNICA I PREMIS LITERARIS

Don Quijote de la Mancha,
de William Shakespeare

Mogudeta està sent aquesta setmana en l'aspecte cultural (i en altres aspectes, també). Ja saben que la sra. Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana, donya Lola Johnson, va atribuir a Ausiàs March l'autoria de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres més universals de la nostra literatura. A més, va amollar la tal pífia en públic durant la cerimònia de lliurament dels premis de la Generalitat als millors llibres editats durant 2010 i 2011, amb l'auditori replet d'editors i llibreters.

Ignorem si la sra. Johnson haurà previst alguna forma de justificar tan espantós ridícul o deixarà que el temps s'encarregue d'amortir el seu infortuni (també podria ser que apareguera el graciós de la colla, don Alfonso, i redimira la ficada de pota de donya Lola amb alguna brofegada incontestable), però, pel moment, els amics del Twitter i del Facebook s'han divertit de valent satiritzant el monumental despropòsit de la Consellera de Cultura, que és també portaveu del govern valencià, i que abans havia estat directora de Canal 9, eixa televisió que devem entre tots, líder esperpèntic en manipulacions, destrellats i gestions desastroses.


No pensàvem incloure el preàmbul anterior en aquesta entradeta, però ens ho han posat en safata i no hem pogut resistir la temptació. El que realment preteníem era deixar constància de dos importants actes culturals que se celebraran el dia 25 de novembre. Són aquests:

13é PREMI BERNAT CAPÓ

El divendres 25 de novembre de 2011 a les 20:30 hores, a Dénia (Marina Alta) se celebrarà el lliurament del 13é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

L’acte serà conduït per Maria Josep Poquet i comptarà amb l’actuació de JOMA (Jove Orquestra de la Marina Alta).

Tot açò tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre Social de Dénia (c/ Calderón, 4) i després gaudirem d’un Còctel per a celebrar-ho.

Entrada lliure!

Joan Pellicer
1r guanyador del premi

L'any passat, amb motiu del lliurament de la 12a edició del premi, vam publicar una entradeta on comentàvem l'estreta relació de la nostra BURRERA COMPRIMIDA (cliiic) amb EDICIONS DEL BULLENT (claaac) i amb BERNAT CAPÓ (cloooc), un gran amic i un autèntic referent per als amants de les lletres i la cultura popular de la nostra comarca (clique ací per a llegir l'article). La primera edició d'aquest certamen fou l'any 1999, i tingué com a guanyador l'immortal JOAN PELLICER (cleeec) amb el seu especial Costumari botànic; magnífic tret d'eixida per a un esdeveniment cultural que se celebra amb caràcter anual, i que porta el nom de l'entranyable escriptor de Benissa.   

Ferran Ferrando
director de la JOMA

La Jove Orquestra de la Marina Alta (JOMA.) serà enguany l'encarregada d'amenitzar l'acte. L'esmentada formació simfònica fou creada l'any 1998 per iniciativa de Francesc Estévez, i es compon bàsicament de joves instrumentistes de corda que estan estudiant grau professional als nostres conservatoris. El seu objectiu és obtindre una formació orquestral complementària i nodrir en el futur l’Orquestra de la Marina Alta (OMA). L'any 2006 es va fer càrrec de la JOMA Ferran Ferrando, qui assentà les bases de l’actual funcionament d'aquesta formació en dos programes diferents, un de música culta que abasta des del barroc fins a la música del segle XX, i l’altre amb audicions educatives que abracen la música de cinema, el jazz, etc.

L'ajuntament de Dénia i Llotja Cultural han organitzat una Fira del llibre ben farcida d'activitats i actuacions que començarà la mateixa vesprada del lliurament del Premi Bernat Capó (cap a les 17:00h) i durarà fins al dia següent. Més informació: http://bullent.blogspot.com/

--------------------------------------------------------------------------

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2011

Fa 52 anys, i han transcorregut 49 edicions des que Pere Quart guanyara a Gandia el primer premi Ausiàs March de Poesia. Ens permetem transcriure ací uns versos d’aquell llibre emblemàtic, de títol Vacances pagades; irònica manera amb què l’autor es referia a l’exili:

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Pere Quart, Vacances pagades, 1959.

Una imatge del díptic dels premis literaris Ciutat de Gandia 2011

Amb aquell primer certamen es pretenia celebrar el V Centenari de la mort d’Ausiàs March, el poeta valencià més universal. Enguany, a les portes de les noces d’or del premi de poesia, es presenta a la Sala de Corones del Palau dels Borja un recital fet a partir de la selecció de 10 poemes d’alguns dels autors premiats més destacats. Serà el proper divendres 25, i el programa de l’acte és el següent:

“Vacances pagades”, de Pere Quart; “Homenaje en Collioure”, de J. A. Goytisolo; “Un fons d’acordió”, de V. A. Estellés; “[23 años y unos versos resumen una vida...]”, de Josep Piera; “Ombres”, de Maria Beneyto; “La Seu”, de Marc Granell; “L’aigua és la pedra”, de Vicent Alonso; “Cants de comiat, XVIII”, de Gaspar Jaén i Urban; “Oliva”, d’Àngels Gregori; “Mira’m encara i més”, d’Anna Montero.

Públic assistent a una de les cerimònies de lliurament dels premis
Ausiàs March i Joanot Martorell, al Palau dels Borja de Gandia.

Hi recitaran Josep Vicent Cabrera i Alexandra Pérez, amb l’acompanyament del guitarrista Miquel Pérez Perelló, que coneixem, a banda d’altres mèrits i virtuts artístiques, per acompanyar amb la guitarra els poemes del Llibre de Dénia als quals ha posat veu el professor i coassessor de Bucomsa Tomàs Llopis:tot un luxe. Santi Gomar i Gemma Fullana han preparat un audiovisual per a l’ocasió. I han estat encarregades de seleccionar els textos M. J. Escrivà i Christelle Enguix.

Miquel Pérez Perelló

A continuació tindrà lloc el lliurament del XLIX Premi Ausiàs March de Poesia i XXXIII Premi Joanot Martorell de Narrativa.

Aquest és l’acte més cridaner de la Setmana Literària. Però se n’han programat d’altres molt interessants que es poden consultar a la pàgina de l’IMAB:

http://imabgandia.es/public/forms/view.aspx?t=noticias&w=iid%3D489

Salut