El cantar de la galàxia
Vells astròlegs afirmaven
que, en els temps més ancestrals,
els profetes siderals
ja predeien i auguraven
els futurs que amenaçaven
les espècies terrenals.
Els primers bruixots astrals
pensaven que el món seria
un edèn en fantasia
d’alegries celestials,
de paratges naturals,
de noblesa i d’harmonia.
Mes llavors ningú sabia
ni s’hauria imaginat
que aquell espai encantat
molt prompte es convertiria
en un niu de puteria
corromput i adulterat.
I amb la tal realitat
que aleshores descobrien,
els oracles advertien
la vilesa i la maldat
de la mala voluntat
que les faunes posseïen.
...I els profetes que patien
un ambient tan exaltat
miraven per un forat
les misèries que bullien
d’aquell món destarotat,
on els burros se’n fugien
del corral rebolicat,
el gos i el gat discutien
barallant-se amb el trellat,
les gallines perseguien
el pollastre escarotat,
les muntanyes s’encenien
per desídia i crueltat,
i els cabdills que conduïen
les ovelles del ramat
s’insultaven... s’agredien...
s’atacaven... es ferien...
es mataven... es morien...
Els sicaris destruïen
els paisatges dels indrets,
els cacics els adquirien
almoinant quatre gallets,
i els llepons s’ho divertien
rebufats i satisfets...
Els pronòstics més inquiets
auguren que seguiran
produint-se grans desfets
que els fanàtics promouran
per interessos concrets.
Els malvats persistiran
reclutant analfabets,
els tirans ressorgiran
i damunt augmentaran
els bramaires indiscrets
i les colles de negrets
que voten el Ku Klux Klan.
Voldria entendre els qui estan,
per quimera o per despit,
afalagant els que van
sembrant odi maleït;
però veure un oprimit
adulant un opressor
inspira molta tristor
i és un gran contrasentit.
És com si un cuc volador,
una mosca o un mosquit
buscaren el baf del flit
per a calmar el dolor.
Mes l’auguri previsor
més dolent i més pragmàtic
parla del canvi climàtic
i assegura, a tot rigor,
el caràcter destructor
d’un afer molt problemàtic.
Eixe anunci tan dogmàtic
del futur que esdevindrà
assegura en to dramàtic
que en el dia del demà
la terra s’escalfarà
entre els fums de les pudors;
el gel es desgelarà
al caliu de les calors;
la mar contraatacarà
amb deliris invasors...
I amb els zels arrasadors
del clamor de les tronades,
plorarem entre riuades
i entre bufs de calentors
els instints devastadors
que amenacen, venjadors,
els indicis malfactors
de nostres pròpies burrades.
Amb aquestes retronades
de rimetes mesurades
en caigudes tremendistes,
donarem per acabades
les predites predicades
pels vidents més pessimistes.
Entre farses populistes
surten crits negacionistes
d’esperit inquisidor...
Entre fraus capitalistes
surten bojos integristes
festejant amb el terror.
Però un dia un gran clamor
sortirà d’una remor
d’energia sibil·lina,
pregonant entre el fragor
un futur encisador
de bonança genuïna...
...I el cantar del trobador
serà un eco entre el fervor
sota el cel de la Marina.
Salvador Bolufer
Trobador de la galàxia