...

............................................................................

dimecres, 6 d’abril del 2011

UN ANY SENSE PEP BAS

Per S. Bolufer 








Era la nit de Sant Josep de l'any passat. Jo estava espaterrat al sofà de ma casa debatent-me entre la vida i la son. La tele estava en marxa; a Canal 9 cremaven falles i els locutors especulaven amb els plors de les falleres que ploraven de veure cremar la seua falla, i fins i tot semblaven contrariats --els locutors-- quan alguna fallera de llàgrima tacanya es mostrava esquiva a exterioritzar els sentiments que marca la tradició. Donya Rita gastava bromes a les falleres; recorde que referia la Fallera Major Infantil amb el nom de "Pistatxito", entre les rialles satisfetes del seguici d'aduladors que tothora envolten la mandatària municipal. Res de nou s'albirava sota la lluna de València. 

Però a les 23:43 h de la susdita nit, el sorollet campaner del meu mòbil m'anunciava l'entrada d'un SMS. Com que a eixes hores no esperava cap salutació ni cap notícia de trellat, vaig pensar que es tractaria de l'oferta d'alguna empresa de telefonia... o d'algun generós que m'anunciava un sorteig del qual jo havia resultat guanyador. Però en veure que el referit SMS provenia d'Olímpia Bas, vaig tensar la posició del cos i se'm van obrir del tot els ulls que ja tenia mig tancats; vaig deduir que el destí havia acomplit la seua amenaça: "Mon pare acaba de faltar", deia el missatge. Pep Bas havia mort. Conserve encara aquell SMS arxivat, però, no sé per què, vaig canviar el sorollet campaner que m'anunciava les entrades dels missatges al mòbil. 

Ha passat un any, i aquell sospir que Carles Mulet va penjar a la xarxa internauta uns minuts després de les 23:43 h del 19 de març de 2010 s'ha repetit pertot arreu al llarg i a l'ample de la galàxia afectiva de Pep. Des de Xàbia, Maria Jesús, Noa i Olímpia ens recorden amb un altre sospir l'esmentat aniversari:

PEP BAS i CABRERA
19 març 2010                                                                                                 

Al complir-se un any de l’absència de Pep, la família volem agrair totes les mostres d’afecte, solidaritat i estima que hem estat rebent i que ens ajuden a suportar millor el dolor.

Gràcies de tot cor.


Com que, quan va morir Pep Bas, aquest modest burribloc encara no existia, he volgut aprofitar l'aniversari de l'amic absent per a instal·lar el record de la seua memòria en un lloc preferent del nostre raconet literari. M'he permés també reeditar l'article que vaig dedicar a l'amic Pep, publicat al Llibre de Festes de Pego el mes de juny de 2010, i a la revista Caramella al juliol del mateix any. (Poden clicar l'enllaç inserit al final de la present entrada). 

El proper 14 de maig se celebrarà un concert dedicat a Pep Bas, dintre el cicle "Xàbia Folk", del qual donarem complida informació des d'aquestes pàgines virtuals (si a l'autoritat "competent" no li entra algun ataquet inquisidor). Siga com siga continuarem recordant el Pep; paga la pena.


PEP BAS
IN MEMORIAM

(publicat a la revista Caramella al juliol de 2010)


Pep Bas va morir el dia de Sant Josep de l’any en curs, mentre València s’encenia en flames falleres. Reconec que no sóc cap expert en literatures emotives ni en ressenyes post mortem, però, per circumstàncies que més avant s’hi deixaran entreveure, vaig dedicar un testimoni escrit a la memòria de l’amic que ens acabava de deixar... (clique ací per a llegir l'article complet)


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................