LA PASSIÓ AUTONÒMICA

Ja saben vostés que aquest modest burribloc és –o almenys intenta ser– notari de l'actualitat que altres protagonitzen. Nosaltres, per tant, no posem ni llevem res a la realitat que ens ha tocat viure, per dolenta que aquesta siga. Però –això sí– comentem i analitzem els fets d'acord amb la nostra consciència i segons els nostres punts de vista (faltaria més!); per a llegir i escoltar les bravates dels mandataris de guàrdia ja estan els mitjans de comunicació públics, que paguem entre tots (o, en alguns casos, devem entre tots), però que només funcionen al servei dels interessos del poder establert, cada vegada més allunyat del món dels mortals.

I com que ara estem en temps de Setmana Santa, hem tingut a bé (o a mal, segons com es mire) preparar una estampa on hem tractat de fondre la simbologia espiritual de la Passió de Jesucrist amb la simbologia passional de la matèria corrompuda. Per tal d'evitar fer llarga la processó amb un ciri tan curt, hem limitat el treballet a referències d'àmbit autonòmic (no estan totes les que són, però sí que són totes les que estan); hem considerat que qualsevol intent d'abastar l'empastre a nivell estatal hagués estat una tasca tan pretensiosa com inacabable. Heus ací, doncs, el fruit del nostre treball setmanasanter:

Per raons d'espai i de temps no hem inclòs al quadre d'honor altres empastres autonòmics que ens afecten (materials i morals) ni les pífies irresponsables que han propiciat el caos econòmic que patim i la vergonyosa morositat provocada i practicada per l'administració pública, la qual ha motivat la ruïna i el tancament de moltes empreses. 

Com que dels 99 diputats que diputen les Corts Valencianes 11 estan imputats en casos de corrupció (11% en números redons) hem tingut a mal dedicar un altre quadre de passions, distint, però molt relacionat amb l'anterior. Heus-lo ací:

No sé per quins motius, però cada vegada que esclafeix algun escàndol de corrupció en algun raconet de les Espanyes Estatals (EE), tard o prompte es descobreix algun filet encarat cap ací; l'assumpte eixe del Nóos semblava que se l'havien espolsat de damunt, però el soci de l'Urdangarí no para de posar el dit a l'ull de personatges com "el poeta" n'Esteban González Pons o la mateixa na Rita Barberà (entre altres ofrenaglòries). Ja veurem açò com queda. I parlant de donya Rita, la vaig veure a la mascletà del dia Sant Josep, pegant bots pel balcó de l'ajuntament, controlant de manera ostentosa l'acció de les falleres i dirigint amb els braços la música de Valencia en fallas que sonava a tota paleta per tal de silenciar els crits dels discrepants. Al pas que va, donya Rita, crec que acabarà matant mosques a canonades... si és que no està fent-ho ja!

I acabarem la burrientrada amb una foto que va penjar na Sóc Qui Sóc al Burrigrup la nit de Divendres Sant. Aquesta genial estampa és del fotògraf Natxo Francés, i està extreta del seu blog: 

No faré cap comentari si no és en presència del meu advocat.

Que la mona de Pasqua siga propícia a tothom i ens protegisca dels monos contaminats i dels micos corruptes. Amén.

BURRERA I FALLES. Burrifalles

El dia 17 de març de 2011 presentàrem en societat la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS (article: LA BURRERA EN FLAMES (cliiic)). Aquell any vam plantar a la xarxa un monument virtual que portava per lema RIDÍCULUM VITAE (cliiic), construït per l'imaginari Macareno Les Penyes i amb il·lustracions poètiques del no menys imaginari poeta Rafa Burilla. Constituírem una comissió amb presidents d'honor, presidents sense honor i un batalló de vicepresidents i delegats; però com que tot es va fer amb presses i corruixes, se'ns va oblidar fundar prèviament la falla (de fet, a hores d'ara encara no hem tingut temps de fundar-la; en poder, la fundarem ben fundada). Malgrat el caràcter infundat de la nostra institució festera, sí que comptem amb un escut oficial que fou dissenyat per l'equip de dissenyadors de Bucomsa. Miren quina meravella:  

Els nostres lectors més espavilats hauran deduït que la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS fou creada per a demostrar als bufanúvols, als ofrenaglòries i a la resta de granulomos reaccionaris, que nosaltres no som antifalles; en tot cas som anticoentors institucionals, antiamargats pudents i antillepons donats a dedicar brindis al Sol. Els amics fallers que treballen per a dotar la festa d'enginy, crítica, divertiment, amistat, art i cultura, en qualsevol de les seues vessants, saben que compten amb el nostre suport i, si es presenta, amb les nostres col·laboracions desinteressades.

Algun dels components, simpatitzants o practicants de Burrera Comprimida hem tingut ocasió d'assistir de ben a prop al respectabilíssim canvi qualitatiu que han experimentat els llibres de falla de moltes poblacions valencianes en l'última dècada. Per qüestions de proximitat geogràfica i afectiva, o de col·laboració directa en alguns d'ells, el panorama llibresc que millor coneixem és el de les falles de Gandia, la dignificació del qual hem resseguit amb gratíssima estupefacció. Però hi ha precedents clàssics, com ara Arrancapins, a València; la Falla Malva d'Alzira; la República Argentina de Xàtiva, o d'altres que s'han anat sumant a tan lloable gesta, com per exemple el Mocador de Sagunt, i molts altres que alguna persona amb coneixements més amplis de les literatures falleres podria repassar, segur, d'una manera molt més exhaustiva i fonamentada.

Exemple d'un llibre de falla que en els últims anys ha 
experimentat una evolució lloable: el de la Falla 
Av. de Burjassot-Joaquim Ballester i Reus, de València. 
Una de les principals impulsores és l'amiga Loles Simón. 
Ella i les persones que l'acompanyen en la comissió 
del llibret mereixen la nostra més sincera enhorabona. 
I molt de coratge per a no fer ni un pas enrere.

Portada: Josep Olaso. Disseny i maquetació: Edicions 96

Les dites "literatures falleres" abasten les explicacions de falla, de les grans i de les infantils; els poemes dedicats a les falleres, cada vegada menys encotillats i més universals, i també les col·laboracions literàries, normalment en forma d'articles de reflexió o comentaris relacionats amb motius culturals, etnogràfics, folklòrics... propis de les falles. A Gandia, el premi que atorga el CEIC Alfons el Vell dedicat a destacar la Millor Qualitat Literària dels llibrets de falla, ha correspost aquest any 2013 a la Falla Sagrada Família-Corea, i al seu formidable Speculum. Per a tota la gent valenta, esforçada i creativa que hi ha treballat a consciència, la nostra més sincera enhorabona. Els llibres de falla, la seua evolució, els entrebancs que es troben, les seues qualitats, i també les opinions contraposades dintre del mateix àmbit faller mereixen una reflexió a banda que esperem poder mamprendre un dia. En aquest moment, i havent obtingut l'autorització del seu autor, el professor Daniel P. Grau, ens permetem de reproduir ací un article que ens ha agradat molt, publicat al llibre esmentat de la Falla Av. de Burjassot, dedicat a Joan Fuster i no exempt de brill literari, ni de crítica, de les que no deuen sonar igual de bé en totes les orelles. Ha sigut destacat com a finalista al Premi Enric Soler i Godes al Millor Article d’un Llibret de Falla de la Comarca de l’Horta, que convoca l'Associació d'Estudis Fallers. Un altre motiu d'enhorabona.

Aquest any se n'acompleixen 50 des que Joan Fuster, en forma de ninot de falla, fou cremat en una falla de València. L'intel·lectual i escriptor de Sueca, segurament el més influent de la literatura catalana contemporània, al seu estudi, en una foto de la xarxa.

Per qüestió d'espai i configuració, hem publicat l'article abans referit al nostre Rebost de Bucomsa. Heus a continuació l'enllaç: 

JOAN FUSTER, NINOT DE FALLA (cliiic)

BURRERA COMPRIMIDA  - El Rebost de Bucomsa - 16/03/2013

Quan enguany, passada la mitjanit del 19 de març, la fallera major de València ordenarà cremar la falla municipal, es compliran cinquanta anys d’una de les majors injustícies intel·lectuals comeses per les falles del cap i casal. Llegim-ho en el relat de l’afectat: «A vostès ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic auto de fe... més »

COSPEDAL DE LA MANXA

El 7 d'abril de 2012 publicàvem en aquesta mateixa secció un article titulat FER El RIDÍCUL (cliiic). La susdita entrada inclou un vídeo on es pot escoltar un portaveu del PP que, a l'hemicicle de les Corts Valencianes, intentava explicar el motiu pel qual els del seu grup votarien en contra d'una proposta que acabava de presentar Mònica Oltra (en concret es demanava que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar). Aleshores, nosaltres, que som uns càndids, pensàvem que la barrera del ridícul espantós havia tocat sostre amb el cúmul de despropòsits i botiges que contenia tan desafortunada intervenció... però no! Un any després, l'actual secretària general del PP i presidenta de la Junta de Castilla-La Mancha rebentava les previsions més exagerades i superava els límits de la vergonya argumental (i també de l'estafa gramatical) que havia marcat el seu coreligionari valencià que ofrenava glòries en castellà. Maria Dolores de Cospedal és el nom oficial de la mandatària en qüestió, però, per tal de donar al nostre escrit un aire de transcendència, hem tingut a mal batejar-la COSPEDAL DE LA MANXA.

Textos i muntatge: Burrera Comprimida SA.
Caricatures extretes d'una portada de la revista El Jueves.

Na Cospedal de la Manxa aparenta reunir totes les característiques necessàries per a triomfar en la política bipartidista que actualment ens malgoverna (diarrea mental, supèrbia, hipocresia, prepotència, irresponsabilitat, descontrol, ineptitud, ineficàcia, incompetència, caradura...) i, a més, també sembla molt aferrada a les peculiaritats ideològiques del partit que la sustenta, basades en falses morals i patriotismes enfebrits. Possiblement, la sra. de la Manxa posseeix alguna virtut o mèrit que justifique els càrrecs que ostenta, però, si la té —la virtut—, que nosaltres sapiguem encara no s'ha deixat entreveure; ni la virtut ni el mèrit. Sí que és cert que la governanta en qüestió és la que sol dirigir-se al populatxo abans que ningú a explicar tot allò que no té explicació; menteix més que parpelleja; de frivolitat va sobrada, i té un morro que se'l xafa..., però, malauradament per a ella, no està massa ben dotada de gràcies artístiques ni carismàtiques i, damunt, no gaudeix habilitats verbals ni sembla massa documentada en la majoria de les matèries que tracta. Amb tots eixos ingredients és normal que faça el ridícul reiteradament, però mai no havia arribat a ser tan espantós —el ridícul— com el que evidencia el vídeo que motiva aquesta entradeta.

Heus ací un fragmentet —poc més d'un minut— del discurs que ha provocat la burla de propis i estranys, protagonitzat per aquesta heroica del despropòsit, COSPEDAL DE LA MANXA:

               

Per si algú no està al corrent de la cosa aclarim que, na Cospedal de la Manxa, parlava d'un sou que el PP deia que no pagava al tal Bárcenas, i que després s'ha descobert que sí que el pagava, però no era un pagament pagat, sinó un finiquito diferit que en lloc de pagar-se pagant-se es pagava despagant-se... O, com deia la portaveu esmentada amb claredat meridiana: "un pacte en diferit d'una indemnització que abans havia sigut una retribució que tenia forma de simulació, també diferida, amb una retenció portàtil i peregrina d'una de les parts de la simulació que no estava diferida" (més o menys). Ja saben que tot el PP en peça, encapçalat per don Mariano (Dulcineo en la ficció) van defensar a pit descobert aquest mateix Bárcenas que ara volen espolsar-se de damunt.

Aquest dibuixet de la xarxa il·lustra una
de les parides de na Cospedal de la Manxa.
 Ja fou publicat al Burribloc, però com ens
sembla gracioset, hem tingut a mal reeditar-lo.

Aquest article, que ja estic rematant, pensava haver-lo escrit i publicat l'endemà de les declaracions protagonitzades per la paia na Cospedal, però justetament eixe dia vaig anar a l'hospital (un d'eixos centres sanitaris públics de gestió privada) i me'n va passar una de ben grossa, que no contaré perquè, de ben segur, molts de vostés en contarien encara de pitjors. Tenia por que en eixe estat m'isquera un article ple d'exabruptes i d'insults, i nosaltres no volem que ens acusen de tenir la ploma bruta. A més —ja ho hem dit moltes vegades—, no desitgem cap mal, ni als responsables d'aquest desgovern ni als bufanúvols i granulomos (1) que els envolten. Només volem que se'n vagen a casa i faciliten que la societat que ells han arruïnat puga començar de nou (2).

Au!

(1) "Granulomo" és una paraula que ens acabem d'inventar. En una altra ocasió explicarem el seu significat. 

(2) Sóc conscient que ells no volen anar-se'n a casa, i també estic convençut que pensen que la gent és imbècil; però algun dia els eixirà el tir per la culata, no troben?

Capítols anteriors d'aquesta secció:

• MISÈRIA PARADISE/ juliol 2012
• FER EL RIDÍCUL/ abril 2012
• XIQUEEES..., PEEEIX!!/ octubre 2011
• FOTOS TRAÏDORES/ juny 2011
• PER A OFRENAR! / maig 2011

• SIN PARAULES (SENSE PALABRAS) / març 2011

• SINVERGÜENSA!! / febrer 2011

• A ESPENTES I REDOLONS /desembre2010

• EL REPELENTE NIÑO VICENTE  /novembre 2010