...

............................................................................

diumenge, 26 de desembre del 2010

LES BURRICRÒNIQUES DE BUCOMSA

VOLANTINS NADALENCS

NADAL és la paraula més usada per a definir genèricament unes festes que inclouen, a banda de la commemoració del naixement de Jesús de Natzaret (segons la tradició cristiana), l'inici de l'any nou i la vinguda dels Reis de l'Orient. Per a uns són celebracions purament religioses, altres les defineixen com a les festes d'hivern, per a molts es tracta d'un simple període vacacional, i per a alguns representen dies d'angoixa carregats de compromisos i parafernàlies que preferirien no haver de suportar.

És clar que l'ambient social que respirem no és precisament com per a tirar coets, i cada vegada sonen més impostades les tradicionals proclames que desitgen paus i prosperitats, sobretot quan vénen dels que tenen bona part de culpa de la situació actual i continuen remenant misèries entre el verrim d'un merder cada vegada més putrefacte. Però almenys els polítics mantenen el bon costum d'aparcar durant uns dies les seues avorrides batalles de campanar i es dediquen a reclamar bondats vestint-se de parenoels o de reis mags, quan no a cantar nadalenques graciosetes (desafinats, això sí) o a perfumar el discurs que sol fer el Rei, ara Joan Carles, la nit de Nadal. 

Però després tot continuarà igual, i més si tenim en compte que 2011 és any electoral i les vaques sagrades ja han amenaçat a continuar encapçalant llistes i han començat a preparar estratègies convencionals a base de promeses que ni ells mateixos es creuen, i a oferir un canvi que, al nostre parer, no arribarà fins que la ciutadania no reviscole i les institucions públiques i privades netegen les seues dispenses repletes de mediocres pudents i de pomes podrides.

Nosaltres, des de la més humil de les modèsties, hem volgut aportar el nostre granet d'arena en pro de la felicitat dels nostres amics i dels nostres lectors. Per això, a quaranta dies escassos de l'inici d'aquest burribloc, l'hem adornat amb preciosos motius nadalencs que vostés ja han tingut oportunitat de visualitzar (no em diguen que no són guapets!). A continuació vam enviar a la gent que adorna els nostres directoris de correu electrònic una tarja felicitadora que inserim a continuació, per tal de fer-la extensiva al personal que ens honora amb les seues visites virtuals:  


... i vam completar l'enviament amb un fragment poètic pertanyent al "Sermó de la muntanya", de la boluferiana campera "Camps de glòria". Vam considerar que el caire místic del text resulta molt adequat per a les dates actuals: 


(1). La paraula "desenroll" no l’he trobada als diccionaris, però juraria haver-la sentida dir en algun lloc. 
 
(2). Aquesta altra (arrull), tampoc no és massa acadèmica, i reconec no haver-la sentida mai. Em deu haver eixit en algun moment despistat, però no voldrien que diguera arrullo..., o parrup!!..

Molta gent va correspondre la nostra felicitació amb rèpliques poètiques, amb filigranes gràfiques, o paraules animoses i vitamíniques pròpies de la qualitat humana dels remitents. Hem estat temptats a reproduir alguns dels textos que hem rebut, la qual cosa no farem per por a pecar de presumits, i també per a no abusar de l'extensió d'aquesta crònica. Però sí que volem deixar constància de la missiva que ens van remetre Josep Sendra i Remei, on ens anunciaven l'arribada al món de la seua primera néteta, Amèlia. Molt grata notícia, sí senyor!. Felicitats a manta. 

I també vam rebre una preciosa tarja dissenyada per Maria Alcaraz, una jove artista de Rafelcofer llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Royale Academie des Beaux Arts de Bruxelles que ha abastat molt de prestigi en el camp de la il·lustració. Maria Alcaraz compagina els seus treballs professionals amb l'organització d'interessants esdeveniments culturals, com ara el festival de poesia que se celebra al seu poble des de fa uns anys, on han participat excel·lents poetes, alguns dels quals són amics o components de la causa bucomsa. A l'esquerra poden veure una miniatura de la tarja referida. Per a escodrinyar el bloc artístic que Maria està construint, cliquen ací.

La bona amiga Pepa Guardiola, mestra, escriptora i còmplice de Bucomsa, sol fabricar cada cap d'any un magnífic audiovisual marca de la casa, però enguany ens ha enviat una senzilla i bonica tarja amb el següent comentari: "Enguany, trencant el meu costum de felicitar l'Any Nou i sense que tinga en ment deixar de fer-ho, m'avance al conte de cap d'any per deixar una senzilla felicitació nadalenca. Tal i com va el món, no sobren ànims ni salutacions". Coneixem la força de Pepa i no tenim cap dubte que continuarà regalant-nos la qualitat i la potència de les seues creacions. Per a veure la felicitació esmentada, cliquen ací. Igualment, l'amic Francesc López, defensor i protector dels nostres cantars escènics, ha acomiadat les seues activitats internàutiques fins al 7 de gener (cliquen). Esperarem amb ganes el seu feliç retorn.

Però el començament de les festes no ha estat exempt de mogudes rocambolesques protagonitzades per mandataris. A Dénia van celebrar un plenari nadalenc que va acabar com camot i amb la destitució de Juan Sancho, component del pentapartit antinatura que allí governa, per haver votat en contra dels pressupostos. I a les partides de pilota que televisa Canal 9 ha desaparegut sobtadament la veu de Josep Lluís Fitó, comentarista habitual de tals esdeveniments. Sembla ser que Fitó va estrenar una obra de teatre que porta per títol "Corrüptia", la qual no deixa en massa bon lloc als paladins de la valenciania pomposa. I... ja se sap!... "si tu no engrasas mis delirios, doncs ja no te ajunto".  Ací tenen dos enllaços on podran llegir la darrera notícia: Levante i L'enjòlit.

Les dues bacores que els acabem de referir ens conviden a concloure aquesta burricrònica amb una nova boluferiana bíblica:

Salut per a tothom

divendres, 24 de desembre del 2010

SAFORÍSSIMS SL (Societat Literària): una nova aposta cultural de Gandia

Tres membres saforencs de Bucomsa −Vicenta Llorca, Pasqual Molina i Maria Josep Escrivà− formen part del col·lectiu


Alguns membres saforíssims, fotografiats el novembre de 2010.
Portada de la pàgina. Per visitar-la poden clicar ací.

En el marc de la Setmana Literària que se celebra a Gandia a finals del mes de novembre, es va presentar a la premsa aquest grup literari que s’ha constituït lliurement, sota l’aixopluc i el patrocini de l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques). Saforíssims pretèn aplegar totes aquelles persones unides per la passió i la pràctica compartida de l’escriptura de creació, amb l’objectiu d’impulsar iniciatives, de donar visibilitat a aquest col·lectiu, de vertebrar-lo i de projectar idees i activitats cap a tota aquella gent amb curiositats o dedicacions afins. Exercir l’activitat literària des de la Safor i utilitzar el català com a llengua literària són els únics requisits indispensables per a formar-ne part. I amb aquestes característiques s’han inventariat, ara per ara, al voltant de quaranta-cinc persones.


La tradició literària a la Safor, i el seu pes específic dintre de la literatura catalana es constata des de l’època dels clàssics. El col·lectiu Saforíssims està convençut que aquest és un valor cultural que cal reivindicar i abanderar més enllà de la comarca, així com també s’ha de subratllar la continuïtat i la veterania d’iniciatives literàries com ara els premis que l’Ajuntament de Gandia convoca des de l’any 1959. L’Ausiàs March de poesia va celebrar l’any passat el seu 50è aniversari.

Anna Aguilar-Amat
a 'Les nits de l'IMAB'
Sense cap vanitat, però tampoc sense cap complex, sinó amb la certesa que tota tradició s’assenta a través de la perseverança, i que els escriptors i les escriptores són els garants a l'hora de deixar constància d’aquesta tradició, l’IMAB s’ha prestat a donar suport tant a la part logística i d’intendència en l’elaboració d’una base de dades i d’informació del col·lectiu, com també a difondre i cedir les instal·lacions de la Biblioteca Central del convent de Sant Roc (edifici on s’ubica l’Institut, i l’arxiu de Gandia) per a posar en marxa la primera de les activitats impulsades per aquest col·lectiu, batejada com a Les Nits de l’IMAB, unes sessions que pretenen conjugar poesia i música, de manera distesa, i amb colofó d’una picadeta o vi d’honor al claustre de l’antic convent, per tal de facilitar la conversa i l’intercanvi d’opinions entre els assistents i els artistes convidats.  

Carles Pastor
La primera d’aquestes sessions es va celebrar el divendres dia 10 de desembre, amb el recital de la poeta Anna Aguilar-Amat i la música de Carles Pastor (veu i guitarra) i de Pere Ródenas (guitarra). La dona de les tres A és una magnífica recitadora, a banda d’una poeta que té el do de saber conjugar la profunditat dels seus missatges amb l’art de la comunicació fluida i encisadora. Posseeix un “saber dir” original, ple de sorpreses i un ritme a l’altura dels rapsodes més experimentats. El cantautor Carles Pastor va oferir una mostra del treball de musicació d’autors valencians en el qual treballa últimament. Té previst editar-ne un CD el proper mes de febrer. Una delícia inesperada, aquest paral·lelisme entre els versos quasi cantats d’Anna i les cançons fetes de versos en la veu potent de Carles.

Aquestes sessions es rependran al febrer, i està previst ubicar-les cada primer divendres de mes. Els en mantindrem informats.

diumenge, 19 de desembre del 2010

A ESPENTES I REDOLONS

L'ALTRA BURRERA (cap. 2)


El passat 27 de novembre vam incloure al burribloc que ara tenen a la vista una secció que vam tenir a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", amb intenció d'oferir un espai que siga capaç de mostrar-los −en clau d'humor− algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Alguns detalls que ens van motivar a encetar aquesta espècie de novel·la per entregues van ser explicats en la burrintroducció d' aquell primer article que poden llegir o rellegir clicant a continuació: EL REPELENTE NIÑO VICENTE.

En aquella ocasió mostràvem un vídeo on es veu un diputat que esgarrava paperets mentre parlava una diputada de l'oposició, i hui els oferim una altra relíquia que delata uns altres fets ocorreguts al mateix Palau de les Corts durant una sessió plenària. 


De què es riuen, senyories?

Al reportatge en qüestió podran comprovar que basten només sis minuts per a astorar un galliner. Comença la filmació amb la intervenció d'un diputat que és interromput als 41 segons de l'inici del seu discurs pel senyor que presideix el plenari, el qual invoca no sé quin article per a advertir l'orador que no pot utilitzar aquella intervenció per a dir allò que diu i que, per tant, s'haurà d'ajustar al reglament si vol continuar "orant". En aquell moment, un altre diputat, des del seu escó, comença a fer gestos reprovant tal actitud (no se senten les paraules que  mentrestant profereix), i és quan el President munta en còlera i arremet contra qui l'ha increpat, el qual és expulsat entre crits després que se li fan, en pocs segons, les tres advertències de rigor. 


L'expulsat abandona la sala acompanyat per la major part dels diputats del seu grup, entre cridòries destarotades, ovacions acalorades dels coreligionaris del President, i el desconcert dels components del grup més minoritari de tan rocambolesc parlament. La sessió és "levantada" i es reprén uns segons després enmig d'un caos completament descontrolat. Total: en poc més de sis minuts, allí no queda estaca en paret. 

No s'ho creuen?, doncs ací tenen el vídeo:

                   

 Per cert, l'orador que parlava al principi havia qüestionat algun dirigent atrevit que presumia en públic d'haver abastat DOS MIL MILIONS DE TELEVIDENTS durant les retransmissions de la Copa Amèrica (en aquell moment és quan el President l’interromp). Aclarim que la xifra esmentada correspon, més o menys, a un terç dels habitants del planeta. Amb això es dedueix que  moltes persones del tercer món, que no tenen ni un mal rosegó per a tirar-se a la boca, solen "matar la fam" amb els velerets que solquen els mars per les aigües de València. 

Doncs bé. Nosaltres som una mica més modestos i ens conformem amb els mil milions de persones que visiten diàriament aquest burribloc. Als incrèduls que puguen dubtar del nostre rigor periodístic els direm que, quan els senyors mandataris ens demostren que la "Copa Amèrica" la veuen DOS MIL MILIONS DE PERSONES, nosaltres també els demostrarem sense problemes que  en són MIL MILIONS les que visiten a diari aquesta pàgina (i amb vosté, que s'hi acaba d'incorporar, ja en som mil milions i un). 


Per curiositat hem repassat l'historial de certs dignataris, i hem comprovat molts casos de personalitats que porten més de 30 anys vivint de la política (alguns d'ells, fins i tot han canviat de jaqueta en més d'una ocasió). Hi ha un vell refrany que diu així: "Cànter nou... aigua fresca!". Doncs, això mateix...


Una abraçada nadalenca als nostres mil milions de seguidors.


dijous, 16 de desembre del 2010

LA BURRERA INFORMA

NOTÍCIES BREUS, PERÒ PLENES DE SUBSTÀNCIA


Dijous, 16 de desembre de 2010
20,00 hores
Casa de Cultura 
PEGO
Presentació del llibre
SIS CONTES I UNA NOVEL·LA INCERTA,
de Jovi Lozano Seser



Jovi Lozano és un valor emergent de la nostra comarca, amic de la nostra burrera i benefactor de la nostra causa. El llibre que ara ens presenta es compon de diversos relats, alguns dels quals han estat guardonats amb  premis literaris importants. Tomàs Llopis, assessor lingüístic de Bucomsa, hi participarà en l'acte. Tot un luxe. Si a les esmentades raons afegim que l'obra en qüestió ha estat publicada per EDICIONS 96, igualment amics incondicionals i col·laboradors de la nostra causa, trobarem motius més que suficients per a donar suport a aquest acte i recomanar-los que no s'ho perden.






Divendres, 17 de desembre de 2010
Casa Museu de Pego (c/ Hospital, 3)
Inauguració de l'exposició de pintura
AMB LA MÍMESI DEL GEST,
d'Àlex Seguí
(Horari: de dilluns a dissabte, de 18 h a 20 h)




Àlex Seguí és molt conegut pertot arreu per la seua activitat com a component de LA GOSSA SORDA, però molta gent no sap que és un estudiant avantatjat de l'Escola de Belles Arts. No és la primera exposició que presenta al seu poble, i a ben segur tampoc no serà l'última. Seguí és un altre acèrrim protector de la nostra causa Bucomsa. Per raons òbvies, nosaltres recomanem Àlex Seguí amb el mateix afecte que recomanaríem un fill nostre.





Més informació al bloc EL GENET VERD








Dissabte, 18 de desembre de 2010
19,00 hores
Llibreria Primado (Av/Primado Reig n 102)
VALÈNCIA
Recital de poesia basat en el
LLIBRE DE DÉNIA,
de Vicent Andrés Estellés,
amb Tomàs Llopis (rapsode) i Miquel Pérez (guitarra)



Aquest extraordinari treball va ser enregistrat en un CD a finals de l'any 2008, amb la veu de Tomàs Llopis i l'acompanyament musical de cinc instrumentistes, incloent-hi Miquel Pérez, guitarrista i compositor dels excel·lents temes musicals que formen part del recital.  

Tomàs Llopis, a banda de ser un dels assessors lingüístics de Bucomsa, és també el nostre mestre en la pràctica de la recitació, i Miquel Pérez és un guitarrista conegut i admirat, que fou en el seu temps professor de la nostra Cristina Martí. Si a la qualitat dels referits professionals afegim la genialitat dels temes d'Estellés, convindran amb nosaltres que l'acte que ara ens ocupa és àmpliament atractiu i recomanable.

Per a obtenir més informació sobre la llibreria Primado, cliquen ací:   www.libreriaprimado.blogspot.com 

diumenge, 12 de desembre del 2010

LA BURRERA AMB ELS ARTISTES PEGOLINS

CAROLINA FERRER
guanyadora absoluta del V Certamen de Monòlegs de Bellreguard


Els que coneixem Carolina Ferrer des que era una xiqueta no hem de descobrir ara les immenses qualitats artístiques que posseeix, però qui la veu actuar per primera vegada sol acabar preguntant-se per què aquesta classe de valors no tenen les oportunitats que mereixen per a buscar un lloc en el món de la interpretació, fins i tot més enllà de les nostres fronteres.


Carolina Ferrer a Bellreguard. Foto: Gente de la Safor
La setmana passada vam rebre algunes trucades de telèfon provinents d'amics i coneguts saforencs que havien assistit al Certamen de Bellreguard, per a dir que hi havia "arrasat" una paisana nostra i que, damunt, havia rematat la seua brillant participació dedicant un afecte a la Burrera Comprimida amb una cobleta del Bolufer. És clar que Carolina ens va regalar el detall perquè és amiga nostra, i perquè sap elegir el millor moment per a dedicar importàncies als més humils. Com que nosaltres som uns presumits, ens agrada presumir i presumim d'amistats com la de Carol.


L'actriu pegolina també va incloure unes paraules d'afecte per als seus col·laboradors més pròxims: Blas, El Gamba i el dramaturg en cap de Bucomsa Cèsar Monzonís, un altre actoràs que, igual com Carolina, estarien manejant-se en quotes més elevades dins del camp de la interpretació si els mitjans de comunicació públics d'aquest país donaren una mica de cobertura als nostres artistes, i els dedicaren una mínima part del temps que destinen a engreixar botafumeiros i a fer palmoteos als deliris dels mandataris.



Moltes felicitats, Carolina. Gràcies pel teu encant, i gràcies també, de bestreta, per eixa nova criatura que prompte ens portaràs al món.

Heus ací un enllaç amb la crònica que hem vist publicada del Certamen:
Feu un clic ací per a llegir la crònica de GENTE DE LA SAFOR








PRESENTACIÓ A PEGO DE LA PEL·LÍCULA
AMANECER DE UN SUEÑO
DEL DIRECTOR PEGOLÍ FREDDY MAS

Freddy Mas


Durant el passat pont de la Constitució es va presentar al Teatre Municipal de Pego la pel·lícula del director Freddy Mas, AMANECER DE UN SUEÑO, la qual s'ha projectat amb èxit als festivals més importants que se celebren al llarg i a l'ample de la geografia mundial.

La iniciativa va tenir el ressò que s'esperava, ja que totes i cadascuna de les dues sessions diàries van comptar amb molt bona assistència de públic. Carlos Miralles, gerent de l'empresa Drive in i col·laborador espiritual de la causa Bucomsa es mostrava satisfet i emocionat per aquesta circumstància.


AMANECER DE UN SUEÑO és una obra moderna, molt treballada i gens convencional, que està inspirada en certes vivències del director durant la seua infantesa, i on adquireix un protagonisme especial el seu avi Pasqual (de fet, el nom que utilitza l'actor Héctor Alterio en la ficció és Pascual).


Freddy Mas és fill de Pego i membre d'una família molt coneguda, motiu pel qual el seu film no ha passat desapercebut al seu poble. Nosaltres volem felicitar aquest jove valor --amic i paisà-- pels èxits presents, i desitjar-li'n molts més en el futur. També volem aprofitar l'avinentesa per a enviar una forta abraçada a Pasqual Franqueza, oncle de Freddy que resideix actualment a Califòrnia, des d'on ens consta que segueix a través del present burribloc les vicissituds de la seua terra i d'aquesta Burrera Comprimida, tan seua com nostra.


Heus a continuació un vídeo que conté un minireportatge de TVE on apareix Freddy al Festival de Moscou, però si pregunten al Sr. Google trobaran material molt més ampli relacionat amb la pel·lícula que ens ocupa i amb el seu director.


Salut i força, Freddy!

dijous, 9 de desembre del 2010

VÍDEO-REPORTATGE DE L'ESPECTACLE "EL CANTAR DE LA BURRERA" -

Els serveis arqueològics de BUCOMSA, amb la col·laboració de la secció de neteja i el departament agroalimentari de la susdita companyia, han elaborat un magnífic vídeo que sintetitza el contingut de l'espectacle EL CANTAR DE LA BURRERA.

El muntatge visual es basa en imatges de diversos autors enregistrades durant algunes actuacions en directe, i l'àudio està extret del CD homònim, sobre el qual va estar produït l'espectacle en qüestió. Si els agrada ens sentirem satisfets amb el treball, i si no, porgarem resignats la nostra imperícia, i pregarem penedits no ser castigats amb la pena de la indiferència.

Heus ací la minipel·lícula: 

        

dissabte, 4 de desembre del 2010

OVIDI MONTLLOR. La força d'una veu inimitable

LA BURRERA INVOCA... I EVOCA (cap. 2)

Santa Rita de Càsia,
advocada dels impossibles
El passat 21 de novembre encetàvem aquesta secció que, amb permís de Santa Rita de Càsia (advocada dels impossibles), dedicarem a invocar i evocar la memòria d'aquells valencians il·lustres que han estat –i estan–maltractats pels mandataris, els poderosos i els acròbates socials que campen per les nostres terres (encara que alguns d'ells són forasters vinguts de fora i alguns altres exerceixen de forasters vinguts de dins).

Ovidi Montllor
Si dedicàvem aquell primer capítol a la memòria de Vicent Andrés Estellés (cliquen ací per a accedir-hi), hui intentarem acariciar el record del nostre OVIDI MONTLLOR, un alcoià enamorat dels seus orígens, de la seua identitat, de la seua llengua i de la seua cultura que, com altres artistes, va emigrar a Barcelona en adonar-se que la seua València era la tierra de las flores, de la luz i del amor, però un lloc sense les infraestructures ni les voluntats "oficials" que ell necessitava per a aprendre, projectar la seua obra en unes condicions professionals i polítiques molt més afins i beneficioses que no les nostres, i tenir un tros de pa per a tirar-se a la boca.

La veu d'Ovidi retronava als estadis
Ovidi va exercir amb èxit com a actor de teatre i de cinema (la seua actuació en pel·lícules, com ara Furtivos, va abastar crítiques excel·lents, fins i tot més enllà de les nostres fronteres). Però tal vegada siga la seua faceta  com a cantant la més recordada al País Valencià i també a Catalunya. Era cap a finals dels anys 60 i principis dels 70 quan el cantant alcoià, malgrat el silenci i la indiferència de la immensa majoria de mitjans de comunicació i l'acció de la censura de l'època, omplia auditoris i estadis i encisava el públic amb la seua veu i amb les lletres poètiques i/o reivindicatives–pròpies o alienes–que declamava i cantava. Potser, un fenomen semblant al que s'esdevé ara amb grups valencians com OBRINT PAS o LA GOSSA SORDA, que no existeixen per a CANAL 9encara que ells òmpliguen fins a la bandera els recintes on actuen.


Ovidi Montllor va morir l'any 1995. Tenia només 53 anys i la seua mort va causar gran consternació en tots els àmbits culturals i socials valencians i catalans. Una part de les seues cendres van ser escampades, d'acord amb el seu desig, "allà on comença el barranc del Cinc" del seu estimat Alcoi, i va rebre homenatges i reconeixements pertot arreu de les nostres geografies (incloent-hi la Generalitat de Catalunya, aleshores presidida per Jordi Pujol), però els representants de l'autonomia valenciana que tant i tan bé havia reclamat l'Ovidi a les seues cançons "van passar" olímpicament de l'òbit esmentat, i no van tenir cap detall públic i oficial que honorara la seua memòria. Canal 9 tenia aleshores 6 anys de vida, durant els quals no se li havia dedicat ni un sol minut a l'artista alcoià, però van tenir el morro de personar-se amb les càmeres a enregistrar l'homenatge que se li va dedicar a Alcoi cinc mesos abans de morir, on hi eren, entre altres molts amics seus, Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra... La salut de l'Ovidi ja estava molt minvada per la malaltia que el va matar, però encara va traure forces de flaquesa per a exigir la retirada d'aquelles càmeres volantineres amb un contundent "fora d'ací!!". 


El document que hui els oferim pertany al reportatge emés per Televisió Espanyola l'11-03-05. L'esmentat documental està penjat a la xarxa en tres vídeos, però nosaltres només n'hem enllaçat el primer. Ací podran veure una entrevista on el propi Ovidi preguntava als seus pares per ell mateix, opinions del seu germà menut i dels seus amics personals Antoni Miró i Alejandro Soler, a més d'algunes declaracions pròpies i fragments d'interpretacions com a actor i com a cantant. També hi ha fotos molt curioses on es poden veure imatges de la seua infantesa, de l'època de "la mili" i vestit de fester moro. El vídeo té una durada de 8 minuts i 54 segons. No s'ho perden: 

                   

És trist observar com, mentre altres canals de televisió conserven i divulguen documents dels nostres il·lustres, la televisió pública valenciana continua fent el que ha fet durant els vint-i-un anys de la seua existència, és a dir, donar febra, silenciar tot allò que no es dedique a ensabonar les mediocritats i/o misèries de qui mana, i adornar els envaniments i vanaglòries que propaguen amb la promoció d'algun Berberecho de Triana que faça el caldo gros als directius que la governen. Que l'actitud dels actuals responsables se'n passe de la ratlla vergonyosament, no redimeix per a res els despropòsits dels anteriors mandataris. Així són ells i així ens van les coses a tots. 

Afortunadament la veu del mediocre sempre s'apaga, però les vides i les obres dels talentosos i els lluitadors continuen marcant referències amb el pas de les generacions. Pregunten si no al Sr. Google quanta gent hi ha dedicant els seus treballs a la memòria d'Ovidi Montllor (i incloguen entre ells els muntatges escènics de la nostra Burrera Comprimida). Gràcies de tot i per tot, Ovidi. 

    

dimecres, 1 de desembre del 2010

75é ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE PEGO

El proper divendres, 3 de desembre, se celebrarà a la Casa de Cultura de Pego la presentació del llibre::           
ESCRIPTORS DE PEGO A LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL, EN EL SEU 75é ANIVERSARI

Es tracta d'un catàleg que inclou currículums i ressenyes de 18 autors, pegolins o vinculats a Pego, de diversos estils i distintes generacions. 

L'acte serà introduït per la regidora de cultura, Elvira Ciurana, i el coordinador del catàleg, Rafel Ruiz, i comptarà amb la presència dels autors catalogats, alguns dels quals llegiran textos propis de l'esmentada publicació. Hi participaran també els components del grup musical EL TRESCAT (Pep Ferrer, Carles Siscar i Ignasi Pasqual), que ens delectaran amb una tasta del treball que ara porten entre mans.

L'assessor lingüístic de BUCOMSA, en Tomàs Llopis, així com el nostre trobador oficial, Salvador Bolufer, ambdós inclosos al catàleg que ens ocupa, aportaran el seu granet de sorra a un acte que es presenta simpàtic i divertit. Enhorabona.

dissabte, 27 de novembre del 2010

EL REPELENTE NIÑO VICENTE

Segons diuen les enquestes, la classe política està perdent popularitat i prestigi a marxes forçades. Als habituals excessos de protocol desficiós, batalles de campanar i populismes convencionals que moltes vegades rebenten la barrera del ridícul, ara s'han afegit els escàndols de corrupció que estan apareixent pertot arreu, i els efectes d'una crisi econòmica que ja comença a fer oloreta de pudent.

Però ells - els polítics - sembla ser que no es donen per al·ludits i, lluny de prendre mesures per a recuperar la confiança de la gent, continuen amb els seus comportaments poc exemplars i amb els seus arguments camaleònics per a justificar els despropòsits més injustificables, per no parlar de les habituals reaccions d'intolerància contra qui qüestiona o discrepa de les seues actituds - les dels polítics - que moltes vegades han derivat en represàlies obsessives o en venjances irresponsables. No estan massa lluny els temps dels abusos urbanístics que molts dirigents incentivaven o consentien, quan les veus crítiques eren silenciades o acusades d'estar contra eixe "progrés" de fantasia que ens ha conduït al penós moment que ara estem vivint. "Qui vinga darrere que rasque" - deien els bufanúvols-; doncs bé, ja estem ací els que hi havíem de venir darrere. On més hem de rascar?

No tenim cap dubte que - més o menys - totes les formacions polítiques compten amb persones plenament conscients i preocupades per aquesta realitat, però tenim la sensació que això des de fora no es nota, i per tant, el gran públic opina cada vegada amb més força que "tots són iguals". Clar està que si els principals dirigents no prenen les decisions que haurien de prendre excusant-se amb presumpcions d'innocència interpretades de qualsevol manera, o acorden pactes antitransfuguisme que ells mateixos s'encarreguen d'incomplir (per posar alguns exemples), no han d'estranyar-se que la gent acabe perdent-se entre núvols de polseguera bruta, on es mesclen els bons, els dolents, i un bon grapat de mediocres que busquen un refugi on pasturar les seues misèries.

Amb aquesta nova secció que hui encetem, la qual hem tingut a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", no pretenem analitzar amb profunditat els orígens ni les conseqüències del panorama que acabem d'exposar - no tenim suficients mitjans, infraestructura ni capacitats per a fer-ho -. Simplement volem oferir un espai que siga capaç de mostrar-los - en clau d'humor - algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Les prestacions que ens brinden els invents tecnològics moderns, com ara Youtube, i la gentilesa de les persones que saben utilitzar-los amb generositat ens dóna la possibilitat de poder comprovar que, de vegades, la realitat supera la ficció. 



Hem titulat aquest primer capítol "El repelente niño Vicente" en memòria del personatge de còmic homònim que va crear RAFAEL AZCONA als anys 50 per a LA CODORNIZ (recorden allò de "La revista más audaz para el lector más inteligente"?). Una de les frases que podran escoltar al vídeo que il·lustra aquest article és: "Vengo reñido de casa", i com que la tal parida és molt pròpia d'eixe xiquet de ficció, precoç, pedant i impertinent que va fabricar el mestre Azcona, hem considerat ideal emprar aquest títol. 



La minipel·lícula en qüestió va ser rodada durant un acte celebrat a les Corts Valencianes. Compta amb tres protagonistes principals (la resta hi actuen com a "extres"):

MÒNICA OLTRA - Diputada pel grup Compromís. Està en l'ús de la paraula quan un senyor comença a esgarrar paperets. Per la seua forma d'actuar contundent, directa i moltes vegades divertida, la senyora Oltra s'ha convertit en una llumeta d'esperança per a molta gent, i en una espècie de granet al cul que els ha eixit als representants del partit que actualment està en el poder autonòmic, posats a sobreviure a base de fanfàrries, autobombos i envaniments. Les intervencions i les preguntes de Mònica Oltra solen ser contestades amb boicots, rabinades infantils i extravagàncies ridícules, quan no amb insults i menyspreus a la seua persona i a la seua ideologia política. Per això, els avancem que la referida diputada protagonitzarà alguns capítols de la secció que ara estem iniciant.

LA SENYORA PRESIDENTA - Presideix i "modera" el debat. No dubtem de les seues capacitats per a exercir les susdites tasques, però està clar que el dia "d'autos" no va tenir el seu dia.

MISTER X - Hem referit així el protagonista masculí de la pel·lícula perquè desconeixem el seu nom i la seua funció en la Càmera; només sabem que és diputat (i per tant cobra un sou de l'erari públic) i que esgarra paperets quan parla Mònica Oltra.

Heus ací el vídeo anunciat. Només dura 2 minuts i 47 segons, però podran comprovar que són molt intensos. Aquest document porta unes poques setmanes penjat a la xarxa, i a hores d'ara ha tingut aproximadament 66.600 entrades. Confiem que aquesta publicació ajudarà a incrementar la xifra esmentada:  
   
                   

Tinc la curiositat de saber si els papers que esgarrava Mister X tenien alguna cosa escrita o eren fulls en blanc. Vostés què troben?


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.