...

............................................................................

dilluns, 27 de juny del 2011

TRAQUES, SOROLLS I CAMPANES  Burribreus de Bucomsa (edició especial)

 
ACTUALITZACIÓ DEL 27-06-2011


NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

Burribreus inclosos en aquesta actualització:


DEU TRONES I UN TRON
Conseller amunt, conseller avall

SET A QUATRE
Set nous i quatre vells. Set homes i quadre dones. Set advocats i quatre no

ELS PRESUMPTES INNOCENTS
L'art de garbellar aigua

EXPECTATIVES
Obscures

LA FÓRMULA I
Riquea i esplendor

EL MOVIMENT 15M
Un grup d'indignats visita ca donya Rita

LA TELE DE L'ESPERANÇA
De l'Esperança Aguirre, entenguen-me

EL PA DELS POBRES
Plantar soques: una faena digna

GENT NORMAL I PROBLEMES REALS
Deu desconfiances de Carles Capdevila


 ---                                                                                                                                


---     DEU TRONES I UN TRON. Sens dubte, la notícia més comentada de la setmana ha estat el nomenament dels consellers i conselleres que formaran el nou govern valencià. Set dels entronats debuten en aquests menesters. Només en queden quatre de l'anterior executiu (si comptem, clar està, el titular del tron que presideix les trones).



 ---                                                                                                                                  

---     SET A QUATRE. La mateixa proporció abans esmentada, és a dir, set a quatre, es repeteix en altres peculiaritats d'aquest consell:

-- Set dels titulars són homes, i tan sols quatre són dones. 
-- Set són llicenciats (o llicenciades) en dret, i quatre no.

No és que tinguem res contra els llicenciats en dret, però ens sembla que eixa proporció és una mica desproporcionada. No hagués estat malament incloure algun filòleg de prestigi que intente aclarir l'embolic mental que tenen amb això de les llengües... i un historiador destacat que ajude a legislar en aquelles matèries que afecten els nostres orígens i les senyes d'identitat valencianes (d'això, a Madrid en saben poc)... i un expert en comptabilitats destarotades que els ajude a pagar els diners que deuen... i... i... Volem pensar que eixa sobrecàrrega d'advocats servirà, almenys, per a perseguir corruptes, corruptors i corromputs. 

 ---                                                                                                                                  

---     ELS PRESUMPTES INNOCENTS. Don Francisco ha tret del Consell tots els  implicats, imputats o murmurats per casos de corrupció (tots, excepte ell). Alguns dels anteriors titulars de trones han sigut honorats amb honors interns de les Corts, però altres, com ara el Sr. Rambla, s'han quedat sense cavall de batalla. Diuen les males llengües que el referit exconseller s'ho va agafar com un menyspreu i va demanar explicacions a Camps entre crits de nerviosisme.

 ---                                                                                                                                  

---     EXPECTATIVES. Ja sabíem que el nomenament del nou Consell no podia despertar passions ni plors d'alegria. Uns diuen que Camps ha seguit ordres de Madrid, i altres que ha estat una jugada estratègica del president per a sobreviure l'esllavissada judicial que s'espera pròximament. En tot cas, sembla que hi ha sectors afins al PP descontents amb l'assumpte, i els analistes contraris al partit esmentat mostren, pel moment, una decepció continguda i expectant, sobretot en les conselleries que han heretat les àrees d'ensenyament i de política lingüística. Home! no voldrien que don Francisco buscara consellers com Joan Francesc Mira... o Raimon... o... o... 

 Per cert, sembla que no han agradat massa a la Comunitat Educativa les primeres declaracions del nou conseller, Ciscar, sobre el plurilingüisme i el decretasso que va decretar el seu antecessor, quan ja exercia en funcions i sabia que no continuaria al cap de la conselleria (sospitós, no troben?). Tampoc no agraden massa els precedents de donya Lola Johnson (nom de faraona i cognom de president dels EEUU). La sra. Johnson (Lola per als amics) ha assumit, entre altres, l'àrea de Cultura i la de Política Lingüística. A més, serà la portaveu del govern, en substitució de donya Paula Sánchez de León (la que el valencià lo parla, però solamente un poquet) i, si tenim en compte que la nova consellera exercia com a directora de Canal 9, no es confia massa en la qualitat de la informació que puga transmetre. Per cert, hem vist publicades declaracions d'aquesta mandatària on diu: "Com que sóc negra, em donen tots els marrons". No dubtem que això és una simple gracieta benintencionada, però no diga eixes coses, donya Lola, que pot prestar-se a confusions. No cal recordar que, entre persones normals, les virtuts i els defectes dels humans no tenen res a fotre amb les condicions racials de cadascú i, per tant, és convenient que a vosté se la jutge com a consellera pels seus encerts i pels seus errors, i no pel color de la seua pell, tan digne com qualsevol altre color de qualsevol altra pell.  

 ---                                                                                                                                  

---     LA FÓRMULA I. Ahir es va celebrar "la carrera de l'any" al circuit urbà de València. Canal 9, seguint els seus costums, va muntar un autèntic festival d'autobombos i envaniments. Ja se sap que aquest esdeveniment està més que qüestionat per diversos sectors, pel seu cost econòmic i per les molèsties que ocasiona, però ells només s'entrevisten a ells mateixos i als seus afins, sense dret a cap rèplica. I ahir van fer això, justificar les crítiques amb malabarismes argumentals sense punta ni filador. Està clar que, per molt que es qüestione i es demostre la manipulació d'eixa televisió pública, ells no pensen canviar. Caldrà bregar contra aquesta classe d'abusos. 

 ---                                                                                                                                  

---   EL MOVIMENT 15M. Continuen incrementant-se les activitats d'aquesta moguda popular que circula sota el lema "Democràcia real, ja!". El diumenge, dia 19, es van celebrar amb gran repercussió mediàtica les concentracions que s'havien convocat pertot arreu de l'Estat Espanyol. Els manifestants de València (no sabem si tots, però hi eren un bon grapat) es van concentrar a les portes del domicili de donya Rita Barberà per a protestar. L'alcaldessa de València, visiblement molesta, va condemnar unes pintades de mal gust que alguns participants havien pintat al carrer, i va aprofitar aquests detalls lamentables per a malparlar del col·lectiu en conjunt. Nosaltres també condemnem les accions de mal gust, com les pintades que vosté lamenta, o com els fets desagradables que van protagonitzar al Cabanyal les forces d'ordre públic. Aquest moviment no està motivat només per a bregar contra les imperícies de Zapatero, senyora, sinó contra els poders polítics i fàctics que ens han portat, entre tots, a la situació que ara estem patint. I d'això el seu partit no es queda fora. Tinga en compte també que aquesta autonomia la governen vostés des de fa molts anys, i ací hi ha molta tela que rascar. I no dic més, que açò és tan sols un burribreu, i no un burrillarg. 

 ---                                                                                                                                  


-   LA TELE DE L'ESPERANÇA. Telemaria López. Ja saben vostés que TELEMADRID és la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, entenguen-me). A través d'eixe joguet manipulador que paguen entre tots els madrilenys (possiblement també ens toque pagar alguna propina als de "provincias"), els cataferros de la tal mandatària munten obsessives campanyes contra tot allò que posa en evidència els deliris imperialistes del madrilenyisme més prepotent (hi ha un altre Madrid més racional que no interessa per a res als espanyolistes més profunds), com ara la campanya que van organitzar recentment contra Pep Guardiola per a consolar les frustracions del club de don Florentí (per cert, el ridícul que van fer ací fou senzillament espantós).

Maria López, amb la boca calenta, 
el cul indignat i el cabet a la faena.
Doncs bé. Una de les distingides d'eixa cadena pública autonòmica, Maria López, condueix un programa que s'intitula "El círculo", on va traure imatges pertanyents a unes revoltes ocorregudes a Grècia per a desprestigiar el moviment 15M en general, i més concretament la branca catalana d'indignats (la monomania que tenen als catalans és febril i obsessiva). Les crítiques per eixe error, que molts consideren intencionat, li van ploure pertot arreu (nosaltres també vam tenir a mal qüestionar el detallet a través d'aquesta mateixa secció), i la tal marilópez va demanar disculpes. Però les disculpes que va demanar no van ser orientals ni occidentals, van ser marca de la casa, és a dir, al més pur estil Mourinho, amb la prepotència del "Pichi" (eixe xulo que castiga), i sense rebaixar ni un bri el to de les bravates. Va qüestionar novament les intencions pacifistes del moviment i, amb les noves imatges en pantalla, va tornar a repetir allò de juzguen ustedes mismos



Marilópez va mostrar aquestes fotos mentre locutava la seua particular fe de erratas. A la primera es veu un xicot amb un objecte a la mà; Mari va assegurar que es tractava d'una pedra agressiva (bona seria una pedra que s'aguanta amb dos dits). Està clar que les imatges de Grècia eren més cridaneres per a il·lustrar els propòsits de la presentadora.

Mari: no ens cansarem de manifestar el nostre rebuig a la violència, siga com siga i vinga d'on vinga. Els que portem anys defensant un altre model de societat coneixem la virulència de les pedrades, que trenquen llibreries i seus representatives, que fereixen manifestants o que, fins i tot, maten persones com Miquel Grau o Guillem Agulló (aquest últim el mataren a ganivetades). Però excusar-se amb el comportament d'unes minories per a intentar desprestigiar una reacció popular com aquesta ens sembla, a banda de poc objectiva, senzillament miserable. Mira, Mari, una altra foto que no està captada a Grècia, sinó a Madrid. Sense pedres ni ganivets. Juzguen ustedes mismos:


I posats a juzgar, que juzguen també aquesta:


 ---                                                                                                                                  

---     EL PA DELS POBRES. Per cert, Mari, la de Telemadrid, va incloure en l'argument de disculpa abans comentat una referència als treballadors de la tele de l'Esperança. Va dir que allí treballen mil dues-centes persones, i que "no puede ser que cada error que cometamos en antena se ande jugando con el pan de esos mil doscientos trabajadores". Recollons, Mari! Quina mania teniu d'utilitzar el pa dels pobres per a protegir les vostres rabinades! He pegat una ullada a molts comentaris de premsa que han parlat de l'assumpte, i ningú no reclama res contra els treballadors; els més descarats es limiten a demanar que et defenestren a tu i, si pot ser, que eixa televisió pública deixe de ser un joguet en mans de donya Esperanza. 


Comprenem que la gent que ocupa llocs de responsabilitat per la gràcia del dit del mandatari de guàrdia estiga una mica molesta amb tot el que està passant (els "marilópez" de Canal 9 també s'han aprestat a muntar programes incendiaris per a desprestigiar la moguda). És clar que, si finalment triomfa l'esperit del 15M, hi haurà qui no tindrà més remei que buscar algun altre lloc on pasturar les seues misèries. Cavar soques, per exemple, hauria de ser un treball tan digne com un altre.


 ---                                                                                                                                  

---     GENT NORMAL I PROBLEMES REALS. És el títol d'un article de Carles Capdevila publicat al diari ARA el 19 de gener de 2011, l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". Tot seguit hem inserit una de les deu desconfiances que formen part del referit article, el qual podran llegir tot sencer clicant sobre el següent enllaç: GENT NORMAL... (cliiiic)

"Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües".

Salut, Carles, salut a tothom, i fins la pròxima


PER A VEURE TOTS ELS BURRIBREUS DEL MES DE JUNY, EDITATS EN FORMAT PODERÓS, CLIQUE ACÍ: BURRIBREUS DE BUCOMSA. JUNY 2011 (Cliiic)


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................