A la burricrònica que publicàvem el passat 26 de desembre (Volantins nadalencs) destacàvem el bon costum adquirit pels personatges públics, sobretot pels polítics, d'aparcar les seues batalletes campaneres durant aquestes dates entranyables. Però, ai dolor!!; enguany han rebentat la tal tradició i han continuat brindant-nos cada dia les seues folklòriques rabinades.
PP NOEL
Nosaltres, com qualsevol servei informatiu que es pree de ser-ho, només pretenem actuar com a simples notaris de l'actualitat que altres protagonitzen. Per això havíem previst amanir aquesta segona burricrònica nadalenca barrejant les notícies blanques i alegres, que ens han divertit el cor, amb altres informacions més descolorides que s'han produït a l'empar de les teranyines socials que ens afecten (això sí, en clau d'humor i sota el nostre punt de vista). Però una sèrie d'imprevistos han impedit que poguérem realitzar les susdites intencions en temps i forma i, a fi de mantenir la freqüència de les nostres aparicions en escena, hem decidit avançar a través d'aquest article les notícies més satisfactòries i deixar per a un altre dia les més destrellatades. Així doncs, anem al gra amb les més simpàtiques:
26 de desembre:LA DOLÇOR D'UNA ESTAMPETA. L'endemà de Nadal, mentre nosaltres escrivíem la burricrònica anterior, l'amiga CAROLINA FERRER regalava al món una xiqueta preciosa que portarà per nomMIREIA. L'àvia, Maria Dolors Lloret, ens va enviar orgullosa una preciosa foto de la nounada que nosaltres ens vam afanyar a publicar a l'apartat "novetats noves" de la cartellera del burribloc, i que inserim de nou a continuació per tal de deixar-ne constància al nostre burriarxiu:
El passat 12 de desembre anunciàvem al burribloc que ara tenen entre cella i cella que CAROLINA FERRER, locutora de Ràdio Pego, actriu emergent i amiga d'aquesta santa casa, havia guanyat el Certamen de Monòlegs de Bellreguard (cliquen ací per a veure la notícia). La nostra felicitació incloïa l'agraïment per la nova criatura que prompte ens portaria al món. MIREIA ja està entre nosaltres, i sempre podrà presumir d'haver nascut l'endemà de Nadal, dues setmanes després que sa mare guanyara un certamen de monòlegs. No la troben bonica?
27 de desembre:LA BELLESA D'UN POEMA. Hem rebut per correu electrònic un bon ramell de desitjos felicitadors en totes les modalitats fins ara inventades. Alguns d'ells ens regalen dedicatòries que, fins i tot en alguns casos, atempten contra la nostra humilitat vocacional. A la passada burricrònica inseríem la preciosa tarja que ens havia enviat Maria Alcaraz en representació de totes les bonicàries rebudes, i ara volem fer la mateixa cosa amb la joia poètica de Maria Josep Escrivà, assessora lingüística i ferma defensora de la causa bucomsa i amiga personal de tots nosaltres. Maria Josep és una poeta de prestigi; la seua obra Flors a casava ser considerada mereixedora del Jocs Florals de Barcelona l’any 2007(cliquenací per a veure el burrículum vitae de l'esmentada dama poeta). Heus ací una versió reduïda de la tarja que bressola el referit poema, amb l'escrit que l'autora dedicava als destinataris del seu enviament:
Amigues, amics:
Fa uns dies, un col·lega i còmplice de mogudes saforenques, Jordi Puig, va enviar una felicitació nadalenca a partir d'una foto preciosa d'un altre rotoví com ell, Paco Sastre, que mostrava una mata de raïm de pastor nascuda a dalt d'un teulat.
A mi, aquella imatge del raïmet intrèpid, "desplaçat" del lloc convencional que la cançó popular li atorga ("per dalt les muntanyes/ raïm de pastor"), em va robar el cor, i em va donar peu a pensar en un joc poètic. Per això vaig demanar permís a Jordi per a poder parafrasejar la seua imatge amb paraules, i ell, alhora, li'l va demanar a l'amo de l'ull que la va descobrir.
En resum, que Jordi i Paco des del seu compromís ideològic (ells sabran la moguda que es porten a Ròtova...!), i jo mateixa des del meu literari, crec que tenim en comú la capacitat i les ganes de construir..., però sense sacs de ciment.
Amb humilitat, i sobretot amb tot l'afecte del món, voldria utilitzar aquest muntatge per desitjar-vos un any 2011 propici, saludable i feliç.
Amb una abraçada cordial,
Maria Josep
28 de desembre:ELS SANTS INNOCENTS. LA BROMA.
Amb inqüestionable sentit de l'humor, la gent del Bloc d'Ontinyent va dissenyar les participacions de loteria per al sorteig del niño incloent-hi la imatge del President de la Diputació de Castelló (ja saben...: Don Carlos) amb un rètol on es llig "LA LOTERIA QUE SEMPRE TOCA" (ja coneixen la "sort" d'aquest personatge, a qui ha "tocat" la loteria 9 vegades en 10 anys). Pel que es veu, a l'esmentat senyor Fabra, no li va fer massa gràcia aquesta broma tan graciosa i presentà una demanda que ha estat atesa parcialment per un Jutge de Castelló que ha acordatla «cesación inmediata» de la venta de los boletos en los que figura la imagen del demandante y la intervención y depósito de las participaciones que estén en poder del demandado al tiempo que la cesación de su venta, «lo que implicará necesariamente que las objeto de depósito no tendrán valor como participación en el sorteo» (Ufffffff!!). Aquesta ràpida resolució contrasta amb la lentitud dels processos instruïts contra eixe home per diversos presumptes delictes, quasi tots relacionats amb la puta perra, que porten un grapat d'anys pegant bacs d'ací cap allà i d'allà cap ací (ara vaig, ara torne, ara ha prescrit, ara han canviat el jutge, ara em pica un ou...). Ai, senyor!!
El burro Victòria
29 de desembre:EL BURRO VICTÒRIA. La bona amiga Anna Ivars, benissera resident a Madrid, on exerceix com a psicòloga i on actua com a ambaixadora en cap de la causa bucomsa, ens ha obsequiat amb un preciós burro metàl·lic que, si bé va estar inventat com a separador de fulls de llibre, hem comprovat que pot tenir una funció multiusos. Nosaltres l'hem escanejat i el presentem ací i ara com al "Burro Victòria". Mai no hem vist un negre tan obscur i tan zahino. La perfecció de les seues orelletes marcant una "V" tan alegre (pareguda a la que dibuixa donya Rita amb els dits a la foto que hem inserit abans) i la seua mirada tan pacífica, ens han aconsellat batejar la tal mascota amb el nom d'un dels burros més mítics de la història. Moltes gràcies, Anna.
30 de desembre:EL VÍDEO DE PEPA. Ja els comentàvem que Pepa Guardiola sol felicitar el Cap d'Any amb una creació audiovisual de collita pròpia, cada vegada sorprenent i distinta, però sempre amb el toc inconfusible de la seua denominació d'origen. Pepa, a banda de ser mestra de pro i escriptora prolífica (guanyadora, entre altres, del Premi Enric Valor 2008), és una experta en muntatges audiovisuals, on hi aplica la seua creativitat, tant en treballs destinats a la docència com en reportatges de qualsevol índole i muntatges literaris. Enguany ha centrat el treball en els Molins de la Plana de Xàbia, i l'ha dedicat especialment als voluntaris i col·laboradors de Xàbia Viva, per la defensa i restauració dels Molins que han dut a terme i per animar-los, a ells, i conscienciar-nos, a tots, a continuar en la tasca tan important de recuperar el nostre patrimoni arquitectònic, històric i cultural. L'autora s'ha adreçat al públic "AMB EL DESIG I ESPERANÇA QUE 2011 PORTE FELICITAT, BONS ÀNIMS, SALUT I MILLORES PER A TOTHOM, PERÒ MÉS PER A QUI MÉS HO NECESSITE". Heus ací el vídeo:
Ja saben que Pepa Guardiola és una vella amiga personal i protectora de les nostres burricompressions, escrites i escèniques. Sempre ens ha ajudat en tot allò que li hem demanat, i ha gaudit els nostres encerts tant com nosaltres hem gaudit els d'ella. Al burribloc tenim permanentment enllaçats els pepablocs, però aprofitem aquesta avinentesa per a convidar-los a visitar les seues Lletres de tinta impresa (cliquen, cliquen ací i veuran...)
31 de desembre:FUMATA NEGRA. El dia d'autos BURRERA COMPRIMIDA SA celebrava el comiat d'un any que no ha sigut precisament per a tirar coets, i també la vespra de l'entrada en vigor de la nova llei antitabac. En conseqüència, el nostre equip especialitzat en lleis antitabac es va passar el dia preparant el burribloc per a adequar-lo a la normativa vigent, i hauran pogut comprovar que, als interiors de les pàgines burribloqueres, ja no es pot fumar. Els redactors i editors de la casa, quan manipulen les entranyes dels dispositius interns del programa, estan obligats a apagar la pantalla o girar-se cap arrere cada vegada que han d'expulsar alguna bafada de fum, i amb això s'evita la penetració dels tals gasos al bloc. Molt prompte habilitarem un espai descobert per tal que els nostres lectors fumadors puguen fer-ho (fumar, clar) sense contaminar les textures, i estem estudiant la possibilitat de publicar les nostres burreres en dues versions, una per a no fumadors i l'altra per a sí fumadors (per a utilitzar aquesta última caldrà proveir-se d'un ordinador amb el disc dur a l'aire lliure, i caldrà també instal·lar-lo al corral de casa).
Esperem que els reis mags siguen generosos amb qui s'ho meresca, i desitgem la millor sort als qui hagen comprat loteria del Bloc d'Ontinyent... i als altres, també.
Gràcies per la seua atenció, i fins la pròxima burricrònica, que portarà per títol: "Presumptes innocents".
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes
de les burrientrades precioses que s'han publicat
al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.