XIIIIIIIIT! No lligen fort, que estem en el dia de reflexió i podrien desconcentrar la gent que ara mateix està reflexionant. Nosaltres, per si de cas, escriurem també amb gramàtica mussitada i amb les lletres a baix volum. No escriurem molt; ens limitarem a presentar-los una petita burribreuadeta amb algunes curiositats sobre fets ocorreguts durant la campanya electoral que s'acaba d'acabar, per tal de facilitar-los la reflexió:
NO ES POT DIR MÉS ALT NI MÉS CLAR. Molts de vostés ja hauran vist i escoltat el vídeo que inserim a continuació on, en només 15 segons, un tal sr. Bauzà proclamava brillantment una declaració d'intencions:
Com a rèplica, don Mariano va destacar d'aquest home el seu coratge i la seua talla. I el públic va aplaudir a rabiar tan brillantíssima intervenció.
A propòsit, sr. Bauzà: Quines coses saben vostés que cal fer i van a fer, i que per això fan el que han dit que anaven a fer i seguiran fent allò que els pertoca fer, malgrat que algú no es crega que van a fer allò que han dit que anaven a fer?
AGUA PARA TODOS! . Pel que hem observat fins ara, el Molt Honorable n'Alberto Fabra no és un home que gaudisca el dot d'oratòria i, damunt, encara no ha tingut temps d'ensenyar-se algun truquet que li permeta maquillar una mica les seues mancances en eixe sentit. A la distancia curta té un parlar monòton i avorrit; sol llegir les seues al·locucions, i ho fa amb un timbre de veu no massa privilegiat i amb una dicció dificultosa, inexperta i de continguts buits i destrellatats (parlar molt sense dir res és una qualitat pròpia de la majoria dels seus col·legues, sobretot els del bipartidisme). Amb motiu d'aquesta darrera campanya electoral, l'esmentat mandatari s'ha estrenat com a orador de masses, i en eixa faceta s'han posat de manifest, més encara, les limitacions que abans hem referit. Així, a la plaça de bous de València, en presència de don Mariano i d'un públic peperament enfebrit, amb la veu estrenyida, castigada per l'excés de decibels i forçant algun que altre gall, va ensabonar la memòria dels seus antecessors, Eduardo i Paco (curiosament va deixar fora el sr. Olivas, que també fou un president improvisat, com el mateix sr. Fabra) i després va amollar una frase per a emmarcar: "Los valencianos tenemos sed, i queremos que España nos dé de beber".
N'Alberto... més aigua!
Confiem que l'Espanya de don Mariano proporcionarà als valencians que ho necessiten tota la beguda que no ens han donat ni Zapatero ni Aznar. I si ens la donen, esperem també que la destinen a l'agricultura i a les persones, i no que se la gasten en estructures urbanístiques i en parafernàlies faraòniques, com van fer amb l'aigua que abans teníem.
Per cert, don Alberto... a ma casa encara no es veu TV3, Canal 9 continua sent una vergonya, i els creditors que jo conec encara no han cobrat. Quan començarà vosté a redimir la memòria dels seus antecessors Eduardo i Paco?
PARAULA DE SAVI.Transcrivim a continuació les paraules de Bertolt Brecht que han circulat aquests dies a través de la xarxa internauta. Com diu "Sóc Qui Sóc" al nostre burrigrup, són un colp de puny contra les consciències adormides, al més pur estil de l'autor:
Je suisapolitique
"El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, de la roba, de les sabates i de les medicines, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan burro que s’enorgulleix i trau pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals." (Bertold Brecht)
EL VALLENATO. No! no s'espanten!. No es tracta d'una balena gran (en aquest cas s'escriuria amb B). El vallenato que referim és un gènere musical autòcton de la Costa del Carib colombiana, des d'on un xicot que no coneixíem i el seu grupet de músics desvanits han enregistrat una cançó vallenata, d'estil llepaire, en favor de don Mariano. Sembla ser que el tal cantarí ha compost i enregistrat altres joies d'aquest estil dedicades al mateix beneficiari, però nosaltres inclourem la més curteta que hem trobat (dura poc més d'un minutet). Confesse que m'han eixit els colors de la cara quan he sentit eixa parida. M'ha vingut al cap el refrany que diu: "Amb amics així, no fan falta enemics", però em tem que les hosts de don Mariano estaran ballant amb un peu a ritme colombià. Només voldria que, a l'hora de tornar el favor a l'atrevit lleponet, no se'ls ocórrega col·locar-lo a Canal 9... ací ja estem prou coberts de vallenatos d'eixe estil i de les seues respectives figues mandangues. Miren, miren:
CODA. Acabarem aquesta entrega de burribreus reflexius amb la gravació d'un desbocament oral emés en directe a Ràdio 9, a l'empar d'un programa informatiu. Escolte-ho, don Alberto... veurà reflectida una part de l'herència que li han deixat Eduardo i Paco. Escolte-ho i, si pot i vol, obre en conseqüència:
LA NOVA DIRECTORA DE RÀDIO 9, NÚRIA ROMERAL, HA TROBAT L'ESTIL DE LA CASA
Ahhh!, se m'oblidava... Què és això de la prima de rescat que tant ens angoixa els últims temps?... alguna cosina pròdiga segrestada pels renegats? Perdonen... però sóc així de burro. Continuen reflexionant.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes
de les burrientrades precioses que s'han publicat
al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.