...

............................................................................

dimarts, 4 d’octubre del 2011

ESCRIPTURA AL NÚVOL. Activitat literària i creativa a la xarxa


Les actuals 40 cares
saforíssimes.
I no hi són totes
les que existeixen...
No és la primera vegada que en l’espai d’aquest burribloc parlem de Saforíssims Societat Literària. Ens hi estrenàrem el 24 de desembre, explicant el motiu de ser d’aquest grup i donant notícia d’una de les primeres activitats que va impulsar com a tal: un recital poètic i musical, a càrrec d’Anna Aguilar-Amat i de Carles Pastor, amb què s’inaugurava un cicle titulat Les Nits de l’IMAB.

Ara sospitem que aquella data messiànica degué exercir alguna influència benigna sobre els implicats, perquè, just nou mesos després, en un altre 24, en aquest cas de setembre, aquest col·lectiu d’escriptors que actua des de la Safor tornava a estar d’enhorabona: van presentar públicament la seua pàgina web http://www.saforissims.org/ en l’entorn d’una taula redona que duia el títol engrescador d’“Activitat literària i creativa a la xarxa”, i que estava composta per Xavier Aliaga, Francesc Vila i Joan Navarro, i moderada per Gemma Pasqual.

L’escriptora Gemma Pasqual hi va començar recordant els primitius, i històrics, inicis de comunicació a través de la xarxa. Era el 29 d’octubre de 1969, i un grup de joves investigadors va aconseguir la primera transmissió entre dos ordinadors; un d’ells estava a la Universitat de Los Ángeles i l’altre a la de Standford, a Califòrnia. La primera paraula que es va enviar a través d’Internet va ser LOG, però només van arribar dues lletres: L O. Tot i que vist des d’ara ens resulte inconcebible, no han passat encara 15 anys des del naixement del que es considera el primer bloc en l’era internauta. Va nàixer l’abril de 1997, als EUA. Per al seu autor, Dave Winer, l’essència d’un weblog havia de ser “comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.

Winer, el primer autor conegut d’un bloc, tenia una aspiració:
“comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.
Foto: Joan Andreu Gascó
En aquella taula redona sobre l’activitat literària internauta es va partir de la idea globalment assumida de la transfiguració del fenomen de l’escriptura a partir de la incorporació de nous elements multimèdia. És per això que Saforíssims, conscients i alhora motivats per aquest revulsiu indiscutible, hi va manifestar la voluntat d’aprofitar, amb la màxima eficiència, els avantatges que ofereix la xarxa per tal de cohesionar-se com a col·lectiu, atorgar visibilitat a l’escriptura de creació, i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions d’altres territoris. Aquest fou un dels primers punts calents que desencadenà el debat: el rebuig frontal respecte de qualsevol indicatiu o consideració localista del grup.

D’esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Joan Navarro, Gemma Pasqual
i Francesc Vila, a la Sala d’actes de la Biblioteca Central de Gandia.
Foto: Joan Andreu Gascó

Partint de la base que Saforíssims és una plataforma d’escriptors i escriptores disposats a posar en valor el patrimoni literari de la Safor (molt recomanable la lectura de l’article de Ferran Garcia-Oliver i Isabel Canet titulat “El llevat dels clàssics”), Joan Navarro insistí des del principi en una idea fonamental, i complementària: “el grup ha d’actuar com a expandidor, des de la comarca, i també com a receptor de material extern”. Té arguments de pes per a parlar en aquests termes, el poeta i professor de filosofia, que compta amb una llarga i admirable trajectòria com a director, des de l’any 1999, de la revista electrònica de poesia sèrieAlfa. Al llarg dels 51 números publicats fins ara, hi hem pogut llegir, traduïts al castellà i al català, poetes contemporanis alemanys, brasilers, xilens, bascos, mexicans, maputxe (se’n diu d’un poble de xile de llengua araucana), angolesos, gallecs, equatorians, portuguesos, etcètera. Tot això hauria sigut impensable sense les possibilitats de comunicació i l’agilitat que ofereix internet. “Difondre el discurs poètic en català més enllà de les fronteres lingüístiques” continua sent, segons Joan Navarro, la motivació que l’empeny en aquesta tasca fructífera. Res de més oposat a cap presumpció localista, per part del saforíssim d’Oliva.

Estació d’Alexanderplatz. Una foto de Joan Navarro
publicada al núm. 37 de la revista electrònica sèrieAlfa.
En aquesta mateixa línia de “trencar barreres” entre la comunitat literària, s’hi va expressar Xavier Aliaga, periodista de formació, novel·lista per devoció i un dels blocaires més actius i amb més capacitat de generar diàleg (almenys a les nostres lletres) entre els seus seguidors cibernautes. A pesar d’aquesta evidència, Aliaga hi va remarcar un tòpic que encara circula entre la gent afeccionada a la lletra escrita, respecte d’internet. I és que s’hi continua considerant que tot allò que es penja a la xarxa és dolent o, en el cas excepcional de no ser-ho, només serveix com un pas previ, o camp de proves, abans que l’obra arribe al destí final, i digne, que és la publicació en paper. De moment, els seus “Apunts de literatura i arts” del bloc Sota la Creueta conviuen amb molta solvència amb les seues publicacions en premsa escrita.

Christelle Enguix parlava en nom de Josep Porcar,
dissenyador de la pàgina saforissims.org
Mentre, Jordi Puig es barallava amb la connexió.
Foto: Joan Andreu Gascó

Finalment, Francesc Vila, periodista especialitzat en comunicació corporativa, i saforíssim responsable de la difusió en xarxa d’aquest projecte que just comença a posar-se en marxa, ens ho va posar en safata a l’hora de titular aquesta entrada, perquè, en referir-se al fenomen de la creació literària associada a internet, hi va parlar d’“escriptura al núvol”, que és com dir que, connectats a la xarxa, escrivim en algun lloc intangible, i ens adrecem a lectores i lectors incerts, en aquells dominis incommensurables i ficticis. I alhora tan certs com que, des del núvol, un dia es precipita la pluja irrenunciable que fertilitza la terra.

Membres de Saforíssims SL, als jardins de Foment de Gandia,
després d’un dinar de germanor al restaurant Santanjordi.



En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.