...

............................................................................

dissabte, 26 de gener del 2013

SÁLVESE QUIEN PUEDA!

Em té vosté preocupat, don Mariano. I no és que tinga por que li lleven el subsidi de desocupació o l'amenacen a deixar-lo sense casa per no haver pogut pagar la hipoteca (jo sé que, d'eixes coses, la gent de la seua corda sap cuidar-se'n molt bé) sinó que veig que acabarà vosté matant mosques, i ens costarà eixir fugint en estampida per a posar-nos a cobert de la ruïna i la bogeria col·lectiva que els seus empastres i els desgoverns dels seus cataferros estan propiciant. 



I no ho dic només per la polseguera que s'ha muntat els darrers dies al voltant del tal Bárcenas; açò és un escàndol més que s'afegeix a la llarga llista d'indecències on estan implicats polítics, familiars, companys i simpatitzants. Vosté ara trau pit dient que no li tremolarà el pols si descobreix algun corrupte dins del partit, però ja fa massa temps que va la cosa, senyor meu, i les seues bravates només serveixen per a provocar la burla dels seus detractors, que cada vegada en són més, i més enfurits. Per si faltava poc, les retallades abusives, les reformes ideològiques, l'incompliment de les promeses electorals i eixa manera tan vil de mentir han encabronat la gent de mala manera, don Mariano.

Don Mariano: açò ho va dir vosté l'any 2008, referint-se a Don Carlos Fabra, promotor de l'aeroport sense avions que hi ha a Castelló i pare de la diputada que cridava "que se jodan" mentre aplaudia la massacre a les prestacions dels desocupats que vosté anunciava. Podria quedar com un error d'apreciació si no fos perquè, aleshores, aquest senyor ja estava imputat en diversos delictes econòmics, li havia tocat la loteria unes quantes vegades, cobrava el sou que li donava la gana i havia insultat vergonyosament tots aquells que s'havien atrevit a qüestionar-lo. Sembla que el tal Bárcenas també fa temps que és un ciudadano ejemplar.
Imagine que vosté, després de dos estrepitosos fracassos electorals, voldria ser president del govern fóra com fóra, i per això, només va veure que l'infeliç de Zapatero feia aigua pels quatre costats, va abandonar la creuada anticatalanista que aleshores portava entre mans i es va dedicar en exclusiva a furgar en les ferides d'una bambolla immobiliària que vostés van crear i els del PSOE van continuar (fins que va explotar a les mans de l'infeliç abans esmentat). La gent se sent estafada i humiliada, don Mariano, i d'això són responsables vostés en primera instància i, en una altra dimensió, els del PSOE, per no fer el tipus de política que el seu electorat li demanava, per seguir el joc del bipartidisme que ha acabat podrint la pobra estructura democràtica que teníem, i pel seu poc entusiasme a l'hora de reclamar els canvis imprescindibles per a regenerar (o canviar) un sistema caduc i obsolet, al qual vostés i ells  s'aferren per tal de mantenir els privilegis immorals que es van autoconcedir i que ara pretenen mantenir a la salut del populatxo. Vostés i ells tenen un morro que se'l xafen, don Mariano.

Açò és una eixida per peteneres en tota regla. Mentre els governants siguen com vostés, igual té que ací hi haja federalismes que repúbliques imperials; ja s'ho apanyarien perquè tot continuara funcionant com ara funciona per tal de seguir amorrats a la mamella. En aquest cas, el problema no són només els models, senyors meus: són VOSTÉS. Per cert: n'Alberto... sap que, amb el tema del jutge Garzón, el ministeri que vosté malgoverna i l'Estat en general van fer un ridícul espantós als ulls de tot el món? Quin era el problema?... Que l'esmentat jutge investigara els crims del franquisme o que havia posat el dit a la nafra més molesta de la trama GÜRTEL?... O eren les dues coses?

Jo sóc d'eixos que vostés ara titlen d'antisistema (els mateixos que, abans, quan els duros botaven per dins la merda, acusaven d'estar contra el progrés perquè  qüestionàvem  els empastres urbanístics que ens han portat a la ruïna). Però ara ja no som només nosaltres els protestataris de guàrdia, don Mariano... Cada dia hi ha més persones de reconegut prestigi que diuen que açò no pot continuar així, i lamenten que els clams d'indignació popular no es traduïsquen en fets que possibiliten l'inici d'un cicle d'esperança i d'il·lusió, on aparega saba nova capacitada per a governar i per a regenerar la dignitat política i social que vostés s'han jugat als xinos

Això està bé, don Mariano! No s'adorma en los laureles, que la cosa està agra..., i pegue de tant en tant una miradeta cap a l'extrem dret del costat de la seua dreta..., no siga que l'enemic el tinga vosté dins de casa. 

Ara, quan ja no queda estaca en paret, amenacen amb un pacte anticorrupció que, en mans de qualsevol dels actuals bipartidistes estaria condemnat al fracàs més lamentable (per no dir al ridícul més espantós). Així va ser el pacte antitransfuguisme... o l'intent d'acord contra el drama dels desnonaments, al qual es van enganxar quan van veure que el poble es mobilitzava. Sembla que tampoc no es van assabentar que hi havia molta gent que ja patia FAM, don Mariano. Afortunadament, entre quatre atrevits que entraven als supermercats per la cara, moltes organitzacions de caire popular i algun que altre programa de TV, com ara Salvados (per cert, crec que no massa ben mirat per vostés), totes les ciutats i poblacions han organitzat bancs d'aliments per tal de socórrer els més necessitats. 


Don Mariano: aquesta dona formava part del govern de la Generalitat Valenciana en l'època del balafiament incontrolat, i ara és delegada del govern de vostés a la mateixa autonomia on abans era vicepresidenta. Donya Paula diu que el govern del qual ara és delegada ha salvat els valencians de l'empastre provocat pel govern del qual ella fou component. Per qüestió de pudor no comentarem determinats comportaments de la policia que la sra. Sánchez dels Lleons té al seu càrrec. Un detall simpàtic: donya Paula va dir en roda de premsa que ella, el valencià lo parla un poquet

Sempre dic que sóc del País Valencià, don Mariano; per eixe motiu, em considere un dels repudiats pel Conseller Castellano, el qual ha donat l'ordre de negar el pa i la sal als que no usen el terme "Comunidad Valenciana" per a referir la terra on vivim. No sé si vosté sabrà que la cosa de la "comunitat" prové dels inicis d'això que es denomina "l'Estat de les autonomies". Conten que, un mal dia vingueren els senyors Abril Martorell i Alfonso Guerra a imposar unes senyes d'identitat que no tenien cap origen ni fonament històric. Com que els polítics valencians pertanyents als partits del bipartidisme sempre han sigut obedients i submisos (salvant algunes honroses excepcions), van tragar amb un posicionament sucursalista que mai no ens ha portat res de bo, i que ara aprofiten en Serafí i companyia per a rebufar valencianies artificials i disfressar la caòtica situació social, econòmica i estructural que ens han reportat les polítiques de balafiament, manipulació i deliris de grandesa que ací es practiquen des de fa molts anys. Li recorde que un 2o% dels diputats del PP a les Corts Valencianes estan imputats en casos de corrupció, i que els testaferros que ara estan rescatant vergonyes delictives, com ara Canal 9, són els mateixos col·laboradors necessaris del desastre general que ara patim (el de les seues espanyes, don Mariano, és molt gros; però el d'ací fa repicar les campanes de l'infern).



Mire, mire, Don Mariano: així està la construcció del nou camp de futbol del València. Les obres fa QUATRE ANYS que estan parades. Els veïns de Benicalap denunciaven que açò era una martingala de donya Rita i el sr. Soler, però ca!... eren temps de progrés! Pel que diuen, la Generalitat, que no té diners ni per a pagar les primeres necessitats, haurà de comprar el club per tal d'evitar que l'entitat bancària (damunt, Bankia) execute els avals que en el seu dia algú va firmar en nom de tots. Amagueu-vos les carteres! 

Podria estar 40 dies i 40 nits contant-li coses que jo sé, don Mariano, però ho deixarem estar per hui. Vosté tindrà faena acaçant catalans i reunint-se amb els mercats, i jo em faig de mala sang si estic massa temps parlant d'aquestes coses. Permeta'm, malgrat tot, donar un final poètic a l'article. Es tracta de l'última estrofa d'un llarg poema apocalíptic, que vaig escriure en l'època en què els duros botaven, i que ja prevenia l'arribada del moment actual:
Les campanes repicant a toc de queda 
marcaran el just moment de la fugida, 
i quan siga el crit de sálvese quien pueda!! 
els llepaires, els mediocres..., i algun bleda 
sortiran a tombollons i en estampida. 

Cuide's, don Mariano. Ja sap que estic preocupat per vosté; més que preocupat diria que estic disgustat... o millor encara, cabrejat!






En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.