...

............................................................................

dilluns, 11 de juny del 2012

TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA


EL GLOSSARI DE BUCOMSA
GLOSSES DE CRISI
2a entrega

Pensàvem complimentar aquesta segona entrega del nostre burriglossari amb referències europees, relacionades amb la crisi, i que ja formen part de la fraseologia popular. Però després de les aparicions del ministre De Guindos, primer, i don Mariano després, botinflats i traient pit mentre anunciaven que els d’Europa ens deixaran cent mil milions d’euros per a tapar forats, se’ns han quedat dubtes sobre els conceptes dels mercats, de la prima de risc, dels rescats, de les intervencions, de la borsa que puja i baixa, del dèficit públic, dels homes de negre i de la resta de figues mandangues amb les quals ens amenacen cada dia. Segons els susdits mandataris, això no és un rescat, sinó un préstec baratet; segons els que ja estem farts que ens enganyen, pot ser que siga una nova presa de pèl.

Dibuix: Xarxinternetix
Textos: Bucomsix
En el seu lloc hem preparat una altra remesa de referències que s’han creat –o s’han reinventat– com a conseqüència de la caiguda de l’imperi del formigó. Tal vegada hem donat alguns tocs frívols en certs moments de la redacció, però no hi ha major frivolitat que la d’aquells que tracten els ciutadans com si fórem xiquets (o com si fórem imbècils), i això és moda, des de fa anys, entre els polítics que ens desgovernen (i els que ens han desgovernat) per ací i per allà.

Així doncs, heus ací les glosses glossades en aquesta segona entrega, ordenades, com sempre, en fila índia i per ordre de caiguda:      

TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA. Dedicar recursos materials excessius i/o innecessaris a qualsevol projecte o esdeveniment. Balafiar diners, públics o privats, per a finalitats ostentoses, autobombos i/o pràctiques lucratives (ex.: A la boda de Batiste van tirar el burro per la finestra; els convidats es van bufar amb xampany Dom Pérignon i es tiraven a la piscina, plena d’aigua mineral, mentre cantaven allò de Tírate de la moto). En l’època del taulell, els mandataris solien matar el temps tirant burros per les finestres amb diners públics (almenys, Batiste va pagar el Dom Pérignon de la seua butxaca), i ara pretenen que netegem entre tots les cascàrries dels seus envaniments, i el bonyigo produït pels burros defenestrats.

En castellà diuen tirar la casa por la ventana, una expressió de tall immobiliari amb la qual refereixen el mateix significat. Els valencians hem canviat “burro” per “casa” per raons estratègiques, però la finestra és la mateixa, i la poca vergonya, també.

FER-HO TOT POLS. Destruir, arruïnar, empobrir o desvirtuar un conjunt d’elements, públics o privats; materials o espirituals, bé siga per acció, per omissió, per incapacitat, per mala gestió, per irresponsabilitat, per mala bava o, simplement, per burrera (ex.: Batiste ha cremat l’herència d’una tia fadrina; entre putarrangues, bingos, botelles de Dom Pérignon i negocis ruïnosos, ho ha fet tot pols en quatre dies). Habitual en polítics irresponsables, saquejadors incontrolats i bufanúvols acostumats a tirar el burro per la finestra (amb diners de tots, clar). Hi ha mandataris que porten molts anys fent-ho tot pols, i ara s’han apuntat al carro de les retallades i les reformes per tal d’empomar a grapats les despulles en polseguera de les seues estafes progressistes.

Quina pena!
RETALLAR. Referència a les mesures d’austeritat (això diuen) que adopten els mandataris per tal de redimir el merder que han produït els que tiraven burros per les finestres. Les retallades en qüestió són parcials, ja que només afecten la sanitat, l’educació, la cultura, les pensions, els subsidis, els jornals, els drets dels treballadors... i quatre cosetes més. Podem estar tranquils, perquè no afecten per a res els aspectes de vital importància, com ara els jornals dels polítics, el pressupost d’armament, les subvencions a l’església, els aeroports sense avions, els òrgans consultius i la resta de privilegis dels que ho han fet tot pols. Fins i tot, encara queda pressupost perquè alguns practiquen sopars íntims (amb ciris inclosos) i brinden amb Dom Pérignon a la salut del populatxo.

FER REFORMES. Com que, diccionari en mà, el verb retallar significa “acurtar, llevar, tallar allò que sobra...”, els estrategs governamentals van aconsellar dir reformes als retalls. És com si, en lloc de “diarrea” diguérem “descomposició”: referiríem el mateix tipus de merda, però amb una expressió més poètica. Ja se sap que l’estètica de les paraules no està renyida amb el seu significat.
  
No es tracta duna representació moderna de  Maria Magdalena;
és don Mariano, el dia que la prima de risc amenaçava rescat.
Dies després, el mandatari trauria pit, i diria que els d
Europa
ens han obert les portes gràcies a ell.
Cent mil milions d
eurets en tenen la culpa. 

ESTAR IMPLICAT (en un presumpte delicte). Referència a la persona o individu relacionat amb un delicte o amb una trama delictiva (ex.: Batiste es feia cerveses amb el Bigotes, i l’han citat a declarar per l’estafa de la visita del Papa). Alguns implicats moderns solen manifestar en públic la seua satisfacció per l’oportunitat de col·laborar amb la justícia i demostrar així la pulcritud del seu recte procedir.

ESTAR IMPUTAT (en un presumpte delicte). Referència a la persona o individu a qui s’atribueix la responsabilitat d’un delicte, totalment o parcialment (ex.: Batiste, a banda de fer-se cervesetes amb el Bigotes, cobrava comissions per falsificar contractes i es gastava els diners amb botelles de Dom Pérignon). A diferència dels implicats, els (im)puta(ts) diuen ser innocents potencials, i atribueixen la seua imputació –la d’ells– a algun complot ordit pels envejosos per a desprestigiar-los.

ESTAR ACUSAT (en un presumpte delicte). És una forma més novel·lesca de referir un imputat (hi ha algunes petites diferències tècniques, però ve a ser la mateixa cosa). També podríem referir la paraulota “processat”, però ací no hem vingut a donar lliçons de jurisprudència fina, sinó a glossar les referències incorporades a la fraseologia popular com a conseqüència de la crisi. Hi ha implicats, imputats, acusats i/o processats que culpen els burros d’haver-se tirat per la finestra ells sols, i asseguren que, les botelles de Dom Pérignon, se les va beure totes Batiste.

SER UN PRESUMPTE INNOCENT. La presumpció d’innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona (o individu) mentre no es demostre la seua culpabilitat a través d’un procés o d’un judici. La major part dels implicats, imputats, acusats i/o processats en els milantamil casos de corrupció post-bambolla solen usar el principi esmentat per a autodeclarar-se innocents de bestreta, tot confiant que els advocats tindran temps de marejar la perdiu i aconseguir la prescripció del delicte... o que algun jurat popular els declararà no culpables per falta de proves. Alguns presumptes innocents (normalment testaferros o botacorrals) acaben empresonats, però ningú no torna els diners afanats (serà per això...: perquè són presumptes innocents..., o perquè se’ls han gastat en putarrangues i en botelles de Dom Pérignon). Hi ha llistes electorals repletes de presumptes innocents.

LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES. És una acció que practica la policia (prèvia autorització judicial) basada en la gravació secreta de les converses telefòniques que mantenen els sospitosos d’algun presumpte delicte, i en la utilització dels continguts com a proves fefaents o com a matèria d’investigació. A través d’aquestes converses hem pogut escoltar vergonyosos diàlegs entre caporals de trames corruptes i destacats mandataris no culpables (amb carinyets simpàtics inclosos). Les darreres converses desvelades entre imputats en la trama de cooperació de València (on apareix un tal Roger Rabbit) sembla que tampoc no tenen pèrdua (refereixen els pobres africans com negratas de Negrolàndia, i parlen de violar una diputada, entre rialles indignants. Com que segurament ells diran que això és una manera de parlar, nosaltres direm que referir-los com a porcatas de Porquilàndia és també una forma de dir, molt generosa, per cert.

Recollons, Rafelet!
(foto: Levante-EMV)
Recordem que al jutge Garzón el van imputar, acusar, processar i condemnar per haver ordenat unes gravacions telefòniques de la trama Gürtel. Adduïen que l’esmentat jutge havia prevaricat, i en un tres i no res se’l van llevar de damunt. Algú coneix el contingut d’eixes converses?

ANAR MUDAT COM UN MARGALLÓ. Anar molt mudat, amb roba encartonada i ert com un fus (en alguns llocs també diuen “Anar més mudat que una haca en festes”). Antigament, les persones normals (els rics no) només es mudaven com a margallons els dies de festa especial (com ara, la boda de Batiste), però fa uns anys es va imposar la cultura del mudat, la qual indueix a distingir els polítics i els executius, dels obrers vulgaris correntis. Amb eixa teoria, l’anterior president del congrés va bonegar un ministre per entrar a l’hemicicle sense corbata, i és habitual que algunes empreses (cada vegada més) obliguen els treballadors a encartonar-se per anar a treballar. Una forma com una altra de clavar claus per la cabota. Els implicats, els imputats, els acusats i els processats solen mudar-se com una haca en festes quan van a declarar.

Per cert. No he entés mai quina és la funció de la corbata (ni abriga, ni alleugera, ni corda, ni cobreix obertures, ni subjecta ni fa res, excepte molestar i ofegar els que tenen el coll ample). Supose que la tal peça fa la mateixa funció que les plomes que porten els indis al cap, però les plomes almenys adornen, que les corbates, ni això.

Corbates
(foto: xarxa)
ELS MERCATS. Fins ara coneixíem un mercat com un lloc on la gent comprava mercaderies a canvi de diners (són especialment coneguts els mercats de productes alimentaris). Però des que s’inicià l’actual crisi s’han posat de moda els mercats europeus, on venen diners a canvi de burumballa, i on compren fum a canvi de polseguera. Allí sembla que passen el dia el sr. De Guindos i don Mariano, mudats com a margallons, mercat amunt, mercat avall; allí taxen les runes de la cultura del taulell, marquen primes de risc, intervenen i rescaten socis estrenyits, i regalen cent mil milions d’euros als socis intel·ligents per tal que regeneren les despulles d’aquells que tiraven burros per les finestres, i han acabat fent-ho tot pols.

En pròxims capítols intentarem explicar les susdites referències europees, tan de moda, i tractarem també d’aclarir si el forat és de deu mil milions d’euros com deien quan va esclatar l’escàndol de Bankia, si són quaranta mil com deien últimament, o si n’hi ha prou amb cent mil, com diu la xifra que han demanat als “mercats”. Per hui, ja ho tenim bé.


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.