(SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol 8é)
Moltes vegades, un exemple defineix millor que els diccionaris l'autèntic sentit d'una paraula o expressió. En el seu moment vam glossar el significat del mot "bufanúvols" a través del discurs on el "no culpable", sr. Camps, anunciava la seua dimissió com a President de la Generalitat. I ara aprofitarem un audiovisual que hem emprat a la xarxa, per a mostrar com es pot fer el ridícul en només 39 segons. El fet va succeir a l'hemicicle de les Corts Valencianes (lloc on es donen habitualment aquesta classe d'anècdotes). La diputada Mònica Oltra acabava de proposar que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar. El portaveu del PP va justificar d'aquesta manera els motius del seu vot en contra (no ampliarem comentaris, perquè el contingut del discurs parla per si sol):
Durant
aquests dies de Setmana Santa se celebren en moltes localitats les
tradicionals processons on es poden veure determinats personatges fent
el ridícul, ciri en mà, mudats com a margallons, i botinflant el pit per
tal de ressaltar els medallons presidencials que s'han penjat al coll
(i que no em vinguen amb arguments fervorosos, perquè eixos ja no se'ls
creuen ni ells). No entrarem en eixa classe d'hipocresies perquè, al cap
i a la fi, només serveixen per a alimentar l'ego dels seus
protagonistes (i que em perdonen els penitents que assisteixen a les
processons de bona fe. El comentari no va per ells). Però despropòsits
argumentals com el del vídeo que han pogut veure i escoltar sí que ens
afecten a tots, perquè posen en evidència l'ètica i el nivell d'un
parlament que, en teoria, representa tota la ciutadania.
 |
Vestimenta que solen usar alguns jerarques
per a fer el ridícul a les processons.
A qui vulga destacar sobre tots, li recomanem
uns pantalons com els del personatge del centre. |
Estem
segurs que, si en una conferència de metges (per exemple), algun ponent
s'arreara un discurset així, es convertiria en la mofa de tota la
concurrència... i si un artista (per exemple també) pifiara d'eixa
manera alguna creació, posaria en perill el seu prestigi (conten que,
fins i tot el gran Pavarotti, va fugir per cames de l'Scala una vegada que li van eixir un parell de galls cantant el Don Carlo, de Verdi).
 |
Per a ells, inaugurar un
aeroport sense avions
no és fer el ridícul.
Per a nosaltres, sí. |
Però
sembla clar que el sentit del ridícul no existeix en el món dels
polítics, i per això no donen cap importància al fet que una consellera de
cultura diga en públic que Ausiàs March fou l'autor del Tirant lo Blanc (sense
posteriors rectificacions ni disculpes), o que l'actual titular de
l'àrea d'educació renegara en públic de la seua llengua (sense aclarir
després el possible malentés). Les brofegades de don Rus, els deliris de
don Camps, els misticismes ressentits de don Alarte, les bravates de
donya Rita o les brosses dialèctiques de l'actual president del Consell
(cada vegada més avorrit i destrellatat) demostren que els de la classe
dirigent no tenen cap interés a predicar amb l'exemple, ni molt menys a
mostrar cap detall que justifique els sous vergonyosos que estan cobrant
ni els privilegis que ells mateixos s'han autoconcedit.
El
pintor i escriptor en Santiago Rusiñol (1861-1931) va dir: "Enganyar
els homes d'un en un és bastant més difícil que enganyar-ne de mil en
mil. Per això l'orador té menys mèrit que l'advocat o el curandero".
Doncs bé; l'orador que ha "orat" al vídeo que il·lustra aquest article
és també advocat. Ignorem si és a banda curandero, si és capaç
d'enganyar algú amb aquesta classe de discursos, i si els mèrits que ha
acumulat durant la seua llarga trajectòria política van més enllà dels
que ell mateix puga atribuir-se. He dit.
