LA PLATJA DE L’ESPERANÇA (Aguirre)

Per Salvador Bolufer


"La platja de l'esperança" és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que mereix el moment actual, i que han estat publicades en el magnífic llibre Llum, de la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia). 

Se suposa que la sàtira fallera radica en la ridiculització –més o menys enginyosa– de determinades situacions atípiques en la normalitat quotidiana. Però l’allau de mediocritat que durant els últims temps ha irromput en el si de les institucions ha propiciat, entre altres coses, que el ridícul s’haja instal·lat de manera permanent en la vida pública i que, per tant, satiritzar les situacions ridícules equivalga a ridiculitzar la pròpia normalitat. I com que el ridícul oficial (i moltes vegades el no oficial) també el paguem entre tots, em considere en el dret a mofar-me de les actituds esperpèntiques i de les situacions tragicòmiques que provoquen els mandarins incompetents i els cataferros que els aplaudeixen. Així doncs, he tractat d'oferir al contribuent unes tramoies argumentals de gramàtica divertida, i ho he fet sense pèls al teclat i amb la mala bava transgressora que requereixen aquests menesters, si bé he procurat mantenir la línia de subtilesa educada que es deriva dels meus principis ètics.

Un dels dibuixos d'Àlex Seguí que il·lustren el treball.
El cobrador del frac, rondant l'ajuntament de Gandia.

"La platja de l'esperança" és una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el Bienvenido, Mister Marshall, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària, aleshores presidenta de la Comunidad de Madrid. Com que la imaginació de certes ments il·luminades sol tenir conseqüències imprevisibles, se'ls va acudir el brillant pensament de muntar un acte institucional a la voreta de la mar i amb megafonia de campanya (imaginen-se'ls, mudats com a margallons i amb sabates de xarol per damunt l'arena). Allí, l'Esperanza es va banyar els peuets amb la frivolitat que la caracteritza, i el Torró, alcalde de la ciutat, ridiculitzava el seu propi discurs amb les cadències bròfegues que també el caracteritzen. Se suposa que l'acte fou aplaudit per alguns i pagat entre tots.

La platja de Madrid.
Ella –la musa– es va banyar els peuets mentre ell –el trobador–
bambava per damunt l'arena, mudat com un margalló
i amb sabates de xarol.

Heus a continuació, sense més preàmbuls, el poema en qüestió. Jo no vaig estar present a l'acte, però he versat amb tota la fidelitat que he pogut les cròniques que publicaren els diaris. Miren, miren:

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA
de Salvador Bolufer
Música: Suspiros d’un barandat (txa-txa-txa)

Amb aires de benaurança

solcant el Sol de migdia,

uns càrrecs de confiança

cantaven a l'esperança

en la platja de Gandia.

I entre la llum resplendia

com un raig de resplendor,

una musa que encenia

la flama i la poesia

d'aquell edil trobador.

La dama i el seu mentor;

el trobador i la musa,

eren clam i eren clamor...

el vers i el mantenidor...

el catet... la hipotenusa...

La mossa, ferma i conclusa

es va banyar els peuets

a ritme de semifusa,

per por que alguna medusa

rondara en aquells indrets.

I entre víctors satisfets

i entusiasmes de lloança,

s'escoltaren uns versets,

que el mentor portava fets,

al so d'aquesta romança:

"Esta es tu playa, Esperansa... (1)

es la playa de Madrid;

paraíso de agua mansa

donde muere el mal de Almansa (2)

al sur de Rafalcaíd". (3)

I en un ambient molt sentit,

va concloure l’orador

plorant com un descosit,

demacrat i esbalaït

pel tal moment d'esplendor.

La musa i el trobador,

fumats en fums d'alegria,

fongueren en el fervor

san Isidro Labrador

i el sant Borja de Gandia.

I un pollastre que hi havia

pegant voltes per allí,

va enllustrar la llum del dia

amb l'harmònica harmonia

d'un airós quiquiriquí.

(1) Per tal d'ajustar la grafia a la pronúncia, ens hem permés escriure ací "Esperansa" en valencià de pedania pobra, seguint la fonètica d'algun que altre portaveu oficial.

(2) No sé si això de "donde muere el mal de Almansa" és una metàfora o una hipèrbole, però la consonància entre "Almansa" i "Esperansa" és de les que marquen estil.

(3) "Rafalcaíd" és el nom de la platja que se situa més al sud de l'escenari dels fets. Al nord s'hi troba la platja de l'Auir, on amenaça també d'arribar el mal d'Almansa. 

17/04/2015
Lliurament del  Premi Malva 2015
al Centre Cultural Mario Monreal, de Sagunt,
en la Festa de les Lletres Falleres.
(foto: Joan Castelló)

El premi Malva fou creat l'any 2007 per l'Associació Cultural Falla Plaça Malva d'Alzira, en complicitat amb l'Associació d'Estudis Fallers, per a distingir, segons resa el diploma acreditatiu, el "millor poema satíric d'un llibre de falla". Durant els últims anys, en diversos punts de tradició fallera havien sorgit comissions que van apostar fort en favor d'aquests llibres, i això va propiciar que moltes publicacions –cada vegada més– abastaren nivells de qualitat considerables, tant en el tractament editorial i lingüístic com en l'altura literària dels continguts. Però l'evolució dels textos satírics s'havia quedat molt endarrerida al costat de les aportacions literàries d'altres categories que anaven apareixent als llibrets, i això va motivar la creació d'un premi que incentivara la pràctica i la millora d'aquest gènere tradicional que es trobava en clara decadència (quan no maltractat per bufanúvols de gramàtica desmembrada i de gràcia dolorida).

Durant l'acte del lliurament vaig gaudir solemnitats
pròpies d'una fallera major de casa rica.
 (foto: Joan Castelló)

Vaig tenir l'honor de guanyar aquella primera edició de 2007 amb el poema "La faula de les pilotes", publicat al llibre de Falla de la Font de Pego. Em vaig sentir content de rebre aquest bonic reconeixement, i més encara quan vaig saber qui eren els components del jurat, i quan vaig veure la potència dels finalistes que completaven el pòdium: l'enginyós poeta i amic alzireny, Antoni Lluís Martínez Furió –que guanyaria el premi l'any següent– i el clergue de Sagunt Josep Martínez Rondan, poeta exquisit a qui pense dedicar aviat un article al burribloc que ara mateix tenen entre ulls. Vaig repetir experiència l'any 2010, amb el poema "La revolució del sonet", publicat al llibret de Falla Avda. de Burjassot-Joaquim Ballester i Reus, de València i aquest 2015, amb el text i la falla abans esmentats. He participat també en diversos lliuraments com a finalista i, amb tot això, considere aquest premi com si fóra família meua.

Per a molts, l'anuari faller és com la falla que no es crema.
A l'esquerra el llibre de la Malva (Alzira) de l'any 2007, on fou
publicat per primera vegada el poema "La fallera lletja".
A la dreta LLUM, el llibre d'enguany de Corea (Gandia) on
es publica "La platja de l'esperança". Dos llibres exquisits.

Malgrat que últimament estan eixint nous valors que comencen a despuntar, considere que som encara deficitaris en la creació de poesia satírica. Conec poetes boníssims proveïts d'una ironia creativa molt interessant, que han practicat amb èxit altres gèneres literaris, però que no s'han decidit a entrar en aquesta modalitat poètica de la sàtira. Des d'ací em permet encoratjar-los; estic segur que si tinguérem un catàleg de creadors satírics ben nodrit i ben repartit, els (i les) politicastres ineptes s'ho pensarien dues vegades abans d'utilitzar els diners públics per a fer l'imbècil, i els bufanúvols moderarien les seues estupideses esperpèntiques per por que els traguen a la falla. 

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat.