...

............................................................................

dimarts, 28 d’abril del 2015

LA PLATJA DE L’ESPERANÇA (Aguirre)

Per Salvador Bolufer


"La platja de l'esperança" és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que mereix el moment actual, i que han estat publicades en el magnífic llibre Llum, de la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia). 



Se suposa que la sàtira fallera radica en la ridiculització –més o menys enginyosa– de determinades situacions atípiques en la normalitat quotidiana. Però l’allau de mediocritat que durant els últims temps ha irromput en el si de les institucions ha propiciat, entre altres coses, que el ridícul s’haja instal·lat de manera permanent en la vida pública i que, per tant, satiritzar les situacions ridícules equivalga a ridiculitzar la pròpia normalitat. I com que el ridícul oficial (i moltes vegades el no oficial) també el paguem entre tots, em considere en el dret a mofar-me de les actituds esperpèntiques i de les situacions tragicòmiques que provoquen els mandarins incompetents i els cataferros que els aplaudeixen. Així doncs, he tractat d'oferir al contribuent unes tramoies argumentals de gramàtica divertida, i ho he fet sense pèls al teclat i amb la mala bava transgressora que requereixen aquests menesters, si bé he procurat mantenir la línia de subtilesa educada que es deriva dels meus principis ètics.


Un dels dibuixos d'Àlex Seguí que il·lustren el treball.
El cobrador del frac, rondant l'ajuntament de Gandia.



"La platja de l'esperança" és una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el Bienvenido, Mister Marshall, del gran Berlanga. Don Arturo Torró el trobador en la ficció i donya Esperanza Aguirre la musa són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària, aleshores presidenta de la Comunidad de Madrid. Com que la imaginació de certes ments il·luminades sol tenir conseqüències imprevisibles, se'ls va acudir el brillant pensament de muntar un acte institucional a la voreta de la mar i amb megafonia de campanya (imaginen-se'ls, mudats com a margallons i amb sabates de xarol per damunt l'arena). Allí, l'Esperanza es va banyar els peuets amb la frivolitat que la caracteritza, i el Torró, alcalde de la ciutat, ridiculitzava el seu propi discurs amb les cadències bròfegues que també el caracteritzen. Se suposa que l'acte fou aplaudit per alguns i pagat entre tots.


La platja de Madrid.
Ella –la musa– es va banyar els peuets mentre ell –el trobador–
bambava per damunt l'arena, mudat com un margalló
i amb sabates de xarol.

Heus a continuació, sense més preàmbuls, el poema en qüestió. Jo no vaig estar present a l'acte, però he versat amb tota la fidelitat que he pogut les cròniques que publicaren els diaris. Miren, miren:


LA PLATJA DE L'ESPERANÇA
de Salvador Bolufer

Música: Suspiros d’un barandat (txa-txa-txa)


Amb aires de benaurança
solcant el Sol de migdia,
uns càrrecs de confiança
cantaven a l'esperança
en la platja de Gandia.

I entre la llum resplendia
com un raig de resplendor,
una musa que encenia
la flama i la poesia
d'aquell edil trobador.

La dama i el seu mentor;
el trobador i la musa,
eren clam i eren clamor...
el vers i el mantenidor...
el catet... la hipotenusa...

La mossa, ferma i conclusa
es va banyar els peuets
a ritme de semifusa,
per por que alguna medusa
rondara en aquells indrets.

I entre víctors satisfets
i entusiasmes de lloança,
s'escoltaren uns versets,
que el mentor portava fets,
al so d'aquesta romança:

"Esta es tu playa, Esperansa... (1)
es la playa de Madrid;
paraíso de agua mansa
donde muere el mal de Almansa (2)
al sur de Rafalcaíd". (3)

I en un ambient molt sentit,
va concloure l’orador
plorant com un descosit,
demacrat i esbalaït
pel tal moment d'esplendor.

La musa i el trobador,
fumats en fums d'alegria,
fongueren en el fervor
san Isidro Labrador
i el sant Borja de Gandia.

I un pollastre que hi havia
pegant voltes per allí,
va enllustrar la llum del dia
amb l'harmònica harmonia
d'un airós quiquiriquí.

(1) Per tal d'ajustar la grafia a la pronúncia, ens hem permés escriure ací "Esperansa" en valencià de pedania pobra, seguint la fonètica d'algun que altre portaveu oficial.

(2) No sé si això 
de "donde muere el mal de Almansa" és una metàfora o una hipèrbole, però la consonància entre "Almansa" i "Esperansa" és de les que marquen estil.

(3) "Rafalcaíd" 
és el nom de la platja que se situa més al sud de l'escenari dels fets. Al nord s'hi troba la platja de l'Auir, on amenaça també d'arribar el mal d'Almansa. 


17/04/2015
Lliurament del  Premi Malva 2015
al Centre Cultural Mario Monreal, de Sagunt,
en la Festa de les Lletres Falleres.
(foto: Joan Castelló)

El premi Malva fou creat l'any 2007 per l'Associació Cultural Falla Plaça Malva d'Alzira, en complicitat amb l'Associació d'Estudis Fallers, per a distingir, segons resa el diploma acreditatiu, el "millor poema satíric d'un llibre de falla". Durant els últims anys, en diversos punts de tradició fallera havien sorgit comissions que van apostar fort en favor d'aquests llibres, i això va propiciar que moltes publicacions cada vegada més abastaren nivells de qualitat considerables, tant en el tractament editorial i lingüístic com en l'altura literària dels continguts. Però l'evolució dels textos satírics s'havia quedat molt endarrerida al costat de les aportacions literàries d'altres categories que anaven apareixent als llibrets, i això va motivar la creació d'un premi que incentivara la pràctica i la millora d'aquest gènere tradicional que es trobava en clara decadència (quan no maltractat per bufanúvols de gramàtica desmembrada i de gràcia dolorida).


Durant l'acte del lliurament vaig gaudir solemnitats
pròpies d'una fallera major de casa rica.
 
(foto: Joan Castelló)

Vaig tenir l'honor de guanyar aquella primera edició de 2007 amb el poema "La faula de les pilotes", publicat al llibre de Falla de la Font de Pego. Em vaig sentir content de rebre aquest bonic reconeixement, i més encara quan vaig saber qui eren els components del jurat, i quan vaig veure la potència dels finalistes que completaven el pòdium: l'enginyós poeta i amic alzireny, Antoni Lluís Martínez Furió que guanyaria el premi l'any següent i el clergue de Sagunt Josep Martínez Rondan, poeta exquisit a qui pense dedicar aviat un article al burribloc que ara mateix tenen entre ulls. Vaig repetir experiència l'any 2010, amb el poema "La revolució del sonet", publicat al llibret de Falla Avda. de Burjassot-Joaquim Ballester i Reus, de València i aquest 2015, amb el text i la falla abans esmentats. He participat també en diversos lliuraments com a finalista i, amb tot això, considere aquest premi com si fóra família meua.


Per a molts, l'anuari faller és com la falla que no es crema.
A l'esquerra el llibre de la Malva (Alzira) de l'any 2007, on fou
publicat per primera vegada el poema "La fallera lletja".
A la dreta LLUM, el llibre d'enguany de Corea (Gandia) on
es publica "La platja de l'esperança". Dos llibres exquisits.

Malgrat que últimament estan eixint nous valors que comencen a despuntar, considere que som encara deficitaris en la creació de poesia satírica. Conec poetes boníssims proveïts d'una ironia creativa molt interessant, que han practicat amb èxit altres gèneres literaris, però que no s'han decidit a entrar en aquesta modalitat poètica de la sàtira. Des d'ací em permet encoratjar-los; estic segur que si tinguérem un catàleg de creadors satírics ben nodrit i ben repartit, els (i les) politicastres ineptes s'ho pensarien dues vegades abans d'utilitzar els diners públics per a fer l'imbècil, i els bufanúvols moderarien les seues estupideses esperpèntiques per por que els traguen a la falla. 

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat. 


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.