...

............................................................................

divendres, 21 de setembre del 2012

ON DIRÍEU QUE ATERREN ELS ÀNGELS...?


Per Maria Josep Escrivà

Estic convençuda que ens sobrevolen àngels. De nit, i de dia, i a tota hora. Ja sé que dir això, en els temps que corren, m’atorga, com a mínim, la condició de bajoca. Tot i així, n’estic convençuda: ens sobrevolen àngels. Àngels de bona pasta.



"El dia del meu descobriment, però, era hivern. I feia tant de fred que hi havia rosada blanca cobrint les herbes."

Obstinada, però, en la meua creença, i, a pesar d’utopies, sé que els àngels que ens sobrevolen estan exposats, amb tota la seua fragilitat, a les canallades dels qui habitem una mica més avall. Per això intente fixar-me en aquells llocs estratègics que un àngel podria aprofitar en el cas de necessitar un aterratge d’emergència. Aquesta petita mansarda de pissarra, per exemple, em va parèixer indicada per a un incident d’una tal volada.


Mansarda en un carrer del petit poble francès de Barre,
a la serralada occitana de les Cevenes.
Foto: Enric Cerver Olcina.

Però el lloc més idoni perquè un àngel puga aterrar és, sense cap mena de dubte, l’estudi de Maria Alcaraz Frasquet, al carrer Cervantes de Rafelcofer de la Safor. Un autèntic colomar dàngels, amb vistes a la muntanya del Rabat, un pujolet on es va descobrir un jaciment amb restes del segle V a.C. Maria és il·lustradora, artista com la copa d’un pi, amiga estimada, i ara també mare al 50% de la colla de personatges angelicals que poblarà el llibre Àngels de nata, un conte per a tots els públics redactat en els últims anys, i que Edicions 96, amb Dolors Pedrós al capdavant, ha decidit donar cabuda entre el seu catàleg editorial d’ales obertes. Intentaré, en la mesura de les meues possibilitats, estar a laltura de la confiança, tant de Maria i la seua il·limitada imaginació colorida, com de Dolors i la seua empresa... I més ara, que, com a treballadora de la casa, no minteressa gens que faça fallida per culpa de la meua inconsciència! 

Maria Alcaraz Frasquet, il·lustradora, amb Pau Àlvarez, dissenyador:
si els Àngels ixen malament serà per culpa d'ells; i si ixen bé...
serà gràcies a la inspiració de l'autora!


Us deixe, com a petit tast, aquest fragment del conte en qüestió, on alguns dels protagonistes intercanvien opinions sobre la naturalesa i la confusa existència dels àngels. Us ho heu plantejat mai, vosaltres? Jo, a pesar que els temps no hi siguen gens propicis, continue creient que aquests éssers a mitjan camí entre un ocell i una persona ens sobrevolen. I si no, per quins set sous se mhauria acudit, a mi, escriure Àngels de nata?


Les eines de treball de Maria.
 
–I ara què fem, Aldonça?
–No ho sé, Felícia, deixeu-me pensar...
–No podem contar-ho a ningú. Diu que les persones ja no creuen en àngels.
–La meua iaia sí es va apressar a corregir la Carme, la més petita de tots nosaltres. Sempre em diu que porte l’Àngel de la Guarda enganxat al paladar.
–Això no és igual saltà el Cosme. A mi em va explicar un dia mon pare que un àngel és com un dimoni, però al revés. I que de menut es pensava que n’havia vist volar algun per damunt de l’ullal de l’Alqueria del Duc, però quan va créixer va saber que aquelles bestioletes d’ales lluents no eren àngels, sinó parotets. 



–Doncs la tia Amèlia diu que els àngels són xiquets que han pujat al cel abans d’hora aquest era el Lluïsma, un poquet panoli en temes d’aquesta naturalesa.
–Eixos són els àngels dels morts, badoc! Gustau era el major, i li agradava fer-se el burleta, i tenen galtes color de rosa, i cabells a rulls, i no els falta de res... Ara bé, els àngels dels morts són muts. Tu has vist que el nostre àngel siga mut?
–El nostre àngel, el nostre àngel... ja tornava Encarna a fer la guitza. Els àngels no són de ningú. No tenen pare ni mare, ni home ni dona. Per no ser no són ni persones.


"Quan vaig conèixer l'Aldonça... ella sí que tenia
una bella història per contar!"
–Ah no, llesta, i aleshores què són? li va replicar Rafel.
–Són..., els àngels són...: mig ocell i mig persona!
–Els àngels no són res: ni persona, ni home, ni dona, ni xiquet, ni xiqueta... Encarna s’havia proposat aigualir-nos la festa. Qui vos diu que algun graciós no ens ha volgut gastar un broma?

Silenci sepulcral. Ningú no tenia, en realitat, cap argument per a demostrar que aquell ésser pansit com una bleda i recobert d’una nata blanca i gelada com la neu no fóra una estafa, una manera de prendre el pèl als xiquets, una burla a aquells amics que, desbordats de fantasia, havien transformat paraigües en bolets i llanterners en mags pirata. Ningú..., o quasi ningú...
 

"
Que no deu haver treballat de pirata, vostè...?"

[Continuarà...]



Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc, les burrientrades més significatives i entranyables que s'han publicat al Burribloc durant  els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat  el 25 d'abril de 2014 dedicat a Miquel Ruiz, amic i mestre de dolçaina mort prematurament. El referit article està  il·lustrat amb un vídeo-resum del dia que Miquel i el grup de  Dolçainers i Tabaleters de la Safor vingueren de convidats al programa que realitzava  Burrera Comprimida a Canal 37 TV. 


A CAU D'ORELLA. A Miquel Ruiz, en el record

TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é "A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entr...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo "EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor, Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs LlopisEl potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes de les burrientrades precioses que s'han publicat al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida» que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més importants del catàleg abans comentat. El poema que la Dama del Grau va dedicar a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


  «EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »


ELS FARTONS I JO - Crònica d'un fracàs anunciat
*Per Salvador Bolufer* *Per a la meua sorpresa i alegria, l'article que vaig escriure per al llibre(t) de la Falla Corea de Gandia —Els fartons i jo— va resultar guanyador del Premi al Millor Article de Llibret de Falles del 2025. Conec bé la qualitat dels Llibrets de Gandia i estic segur que hi haurà altres articles mereixedors també d'aquesta distinció (això de "millors" o "pitjors" solen ser consideracions un tant subjectives), però reconec que estic molt content que el jurat es decantara per un treballet que vaig escriure, això sí, a la meua manera. Aquest premi —antic «Iaraní»... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)