...

............................................................................

divendres, 21 de setembre de 2012

ON DIRÍEU QUE ATERREN ELS ÀNGELS...?


Per Maria Josep Escrivà

Estic convençuda que ens sobrevolen àngels. De nit, i de dia, i a tota hora. Ja sé que dir això, en els temps que corren, m’atorga, com a mínim, la condició de bajoca. Tot i així, n’estic convençuda: ens sobrevolen àngels. Àngels de bona pasta.



"El dia del meu descobriment, però, era hivern. I feia tant de fred que hi havia rosada blanca cobrint les herbes."

Obstinada, però, en la meua creença, i, a pesar d’utopies, sé que els àngels que ens sobrevolen estan exposats, amb tota la seua fragilitat, a les canallades dels qui habitem una mica més avall. Per això intente fixar-me en aquells llocs estratègics que un àngel podria aprofitar en el cas de necessitar un aterratge d’emergència. Aquesta petita mansarda de pissarra, per exemple, em va parèixer indicada per a un incident d’una tal volada.


Mansarda en un carrer del petit poble francès de Barre,
a la serralada occitana de les Cevenes.
Foto: Enric Cerver Olcina.

Però el lloc més idoni perquè un àngel puga aterrar és, sense cap mena de dubte, l’estudi de Maria Alcaraz Frasquet, al carrer Cervantes de Rafelcofer de la Safor. Un autèntic colomar dàngels, amb vistes a la muntanya del Rabat, un pujolet on es va descobrir un jaciment amb restes del segle V a.C. Maria és il·lustradora, artista com la copa d’un pi, amiga estimada, i ara també mare al 50% de la colla de personatges angelicals que poblarà el llibre Àngels de nata, un conte per a tots els públics redactat en els últims anys, i que Edicions 96, amb Dolors Pedrós al capdavant, ha decidit donar cabuda entre el seu catàleg editorial d’ales obertes. Intentaré, en la mesura de les meues possibilitats, estar a laltura de la confiança, tant de Maria i la seua il·limitada imaginació colorida, com de Dolors i la seua empresa... I més ara, que, com a treballadora de la casa, no minteressa gens que faça fallida per culpa de la meua inconsciència! 

Maria Alcaraz Frasquet, il·lustradora, amb Pau Àlvarez, dissenyador:
si els Àngels ixen malament serà per culpa d'ells; i si ixen bé...
serà gràcies a la inspiració de l'autora!


Us deixe, com a petit tast, aquest fragment del conte en qüestió, on alguns dels protagonistes intercanvien opinions sobre la naturalesa i la confusa existència dels àngels. Us ho heu plantejat mai, vosaltres? Jo, a pesar que els temps no hi siguen gens propicis, continue creient que aquests éssers a mitjan camí entre un ocell i una persona ens sobrevolen. I si no, per quins set sous se mhauria acudit, a mi, escriure Àngels de nata?


Les eines de treball de Maria.
 
–I ara què fem, Aldonça?
–No ho sé, Felícia, deixeu-me pensar...
–No podem contar-ho a ningú. Diu que les persones ja no creuen en àngels.
–La meua iaia sí es va apressar a corregir la Carme, la més petita de tots nosaltres. Sempre em diu que porte l’Àngel de la Guarda enganxat al paladar.
–Això no és igual saltà el Cosme. A mi em va explicar un dia mon pare que un àngel és com un dimoni, però al revés. I que de menut es pensava que n’havia vist volar algun per damunt de l’ullal de l’Alqueria del Duc, però quan va créixer va saber que aquelles bestioletes d’ales lluents no eren àngels, sinó parotets. 



–Doncs la tia Amèlia diu que els àngels són xiquets que han pujat al cel abans d’hora aquest era el Lluïsma, un poquet panoli en temes d’aquesta naturalesa.
–Eixos són els àngels dels morts, badoc! Gustau era el major, i li agradava fer-se el burleta, i tenen galtes color de rosa, i cabells a rulls, i no els falta de res... Ara bé, els àngels dels morts són muts. Tu has vist que el nostre àngel siga mut?
–El nostre àngel, el nostre àngel... ja tornava Encarna a fer la guitza. Els àngels no són de ningú. No tenen pare ni mare, ni home ni dona. Per no ser no són ni persones.


"Quan vaig conèixer l'Aldonça... ella sí que tenia
una bella història per contar!"
–Ah no, llesta, i aleshores què són? li va replicar Rafel.
–Són..., els àngels són...: mig ocell i mig persona!
–Els àngels no són res: ni persona, ni home, ni dona, ni xiquet, ni xiqueta... Encarna s’havia proposat aigualir-nos la festa. Qui vos diu que algun graciós no ens ha volgut gastar un broma?

Silenci sepulcral. Ningú no tenia, en realitat, cap argument per a demostrar que aquell ésser pansit com una bleda i recobert d’una nata blanca i gelada com la neu no fóra una estafa, una manera de prendre el pèl als xiquets, una burla a aquells amics que, desbordats de fantasia, havien transformat paraigües en bolets i llanterners en mags pirata. Ningú..., o quasi ningú...
 

"
Que no deu haver treballat de pirata, vostè...?"

[Continuarà...]


9 comentaris:

  1. Esteu deixant-nos la mel a la boca!A veure quan sentim parlar de nou dels àngels!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem matant el cuquet mentre arriba la definitiva, Jovi... Tu saps l'emoció i el 'nirviós' que és això. Gràcies per estar a l'aguait!

      Elimina
  2. Seguint la corda, que els "àngels" el duguen a bon port

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que tu ens hi acompanyes, per a compartir, també, aquest comboi. No sé si has vist que la SQS ha enllaçat a fb el teu últim post, i es veu que ha agradat la provocació. Gràcies per deixar-te caure per ací. Salut!

      Elimina
  3. I quant de temps, dius, haurem d'esperar per que aterren del tot???? Et dius a tu mateixa bajoca... Sabies que hi ha molta gent que fariem del món un bajocal? Una abraçada Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt l'expressió, Eduard: "fer del món un bajocar"! Jo sospite que sí, que en som molts els qui creiem en la màgia, els qui ens volem deixar guiar pels nostres ideals, perquè això ens fa de motor. És la salsa de la vida, i un espai de felicitat personal que depèn únicament i exclusivament de nosaltres.

      Si tot va bé, els àngels aterraran amb l'arribada de l'hivern. Són criatures molt ben avingudes amb el fred. Una abraçada ben forta.

      Elimina
  4. En els temps que corren, un conte sobre àngels fa de bon llegir i més encara si ens imaginem que estan entre nosaltres. Que be pensar que no estem sols, quan creiem que estem sols.

    ResponElimina
  5. Cadascú té els seus recursos per a sobreposar-se a les mundanalitats del món terrenal. De vegades són lletges com un pecat no comès, i és preferible aferrar-se a una il·lusió com la dels àngels, o al que faça falta. Més encara quan una és tan atea que, si de cas alguna vegada se m'ocorreguera creure en l'existència d'un déu, seria per a bufetejar-lo. Ara, el dret a creure en els àngels, que, com tu dius, ens acompanyen si mai ens sentim a soles (parle d'aquella soledat que dol...), aquest dret no ens el lleva ningú.

    ResponElimina
  6. Per alguna qüestió tècnica, ANTÒNIA MARTÍNEZ no ha pogut publicar un comentari i ens l'ha enviat per correu electrònic per tal que el publiquem nosaltres. Amb molt de gust:

    Has aconseguit dominar i, alhora brodar el raonament infantil impregnat amb la frescura de la innocent espontaneïtat dels infants. FELICITATS!
    No tenia cap dubte de que la il·lustració de les angelicals paraules dels teus personatges, il·lustrarien de forma angelical la nostra il·lustradora (besets a Maria).

    Antònia Martínez

    ResponElimina

EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/20
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................