...

............................................................................

dijous, 4 d’octubre del 2012

FELIÇ EL PAÍS...


Un dels objectius d’aquest bloc, que no perd de vista l’esport de pegar parells de coces servint-se, tant com pot, de la matèria grisa i del sentit de l’humor, és el de donar cabuda i fer costat a les causes nobles; a les honroses batalles individuals o col·lectives; als projectes constructius que no utilitzen el ciment com a matèria primera. A les persones humanes que bracegen contra el vent i la marea dels pantocràtors i de les seues patologies depredadores, dels atacs impúdics perpetrats contra el nostre patrimoni cultural, natural, humà, lingüístic, o contra qualsevol dels patrimonis que conformen la nostra identitat com a poble. 
Barranc dAtanasi, Ròtova,
gener de 2012.
Nou mesos després de l
incendi que,
l
abril abans, hi va fer estralls.
Foto: Jordi Puig

El projecte Enllà del foc, impulsat i coordinat des de lEcomuseu Vernissa Viu és una d’aquestes “honroses batalles”. I, tot i que altres blocs amics se n’estan fent ressò des de fa temps, el nostre benintencionat Burribloc no podia quedar-se’n al marge. I estem contents que l’ocasió haja arribat just ara, perquè podem aprofitar per compartir una bona notícia que al final explicarem.

En qualsevol dels enllaços activats ací dalt trobareu les intencions, les finalitats, la manera de col·laborar i les primeres accions que defineixen aquest intent destratègia de mobilització col·lectiva contra el que els seus impulsors consideren (i considerem) impassibilitat i absoluta manca de voluntat política per a gestionar el territori abans, durant i després d’un incendi forestal. Uns dies després del que, a primeries de juny denguany, va arrasar la serra de la Cuta (la Safor), Miquel Camarena, president del col·lectiu Vall de Vernissa, va redactar un article, al meu parer brillant, que es va titular “De nou, el foc”, i amb el qual, defugint les pressuposades afectacions emotives, pegava al clau de la necessitat de gestió i de la possible viabilitat econòmica dels pobles dinterior. Si interessara, clar això ho dic jo, no Miquel−, més enllà de les tres P del model que, a la costa de la comarca, i de bona part del País Valencià, ens ha correspost en dissort. A saber: playa, pipas, paseo.

Riu Vernissa, al seu pas per Llocnou de Sant Jeroni.
Abril de 2009
Des d’associacions com la nostra, mai ens cansarem de reivindicar, d’alçar la veu on faça falta, de continuar clamant contra la manca de voluntat política envers la protecció del nostre patrimoni mediambiental, com un dels grans actius dels pobles d’interior, amb economies rurals a cada cop més malmeses pels brutals canvis dels sistemes econòmics que ens toca patir. Entenem que ja començaria a ser hora que algú explicara als lúcids mandataris que ens (des)governen, si és que de veritat no ho saben, que un patrimoni mediambiental potent com el que gaudíem a la nostra vall, a més d’atorgar qualitat de vida als seus habitants, és capaç per si mateix de generar economia local, en resultar atractiu per al visitant, com acreditava l’èxit de les convocatòries excursionistes organitzades des d’associacions com la nostra o el Club Esportiu Llocnou; així com les polítiques de recuperació i promoció de rutes i sendes dutes a terme, tant per l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i la resta de corporacions municipals de la nostra vall com pels projectes de custòdia del territori de l’Ecomuseu Vernissa Viu o els pioners del Centre Excursionista de Ròtova i les actuacions de les societats de caçadors locals.”

Raïm de pastor rebrotat al terme de Ròtova
després de l
incendi de 2011.
Foto: Joana Todo.

En aquest enllaç se n
han recollit més imatges:

La primera setmana de setembre vaig estar al Parc Nacional de les Cévennes franceses, on, des de fa molts anys, existeix una xarxa decomuseus connectats entre les diferents regions que integren aquella zona muntanyenca. Segons la pàgina informativa: una xarxa de museus i de sendes dinterpretació del patrimoni de cada massís”. Una “associació creada per ajudar a preservar la memòria del territori, mitjançant la proposta d’un sistema de valoració dels actius fidel a les expectatives de la població local i els visitants”. Ja sé que els francesos estan a anys llum de nosaltres, en mobilització col·lectiva, en autoestima cultural, nacional i de tot tipus (en alguna cosa s’havia de notar que l’ús discrecional de la guillotina no fou una anècdota històrica), però la qüestió és bastant més essencial. I és que, si volem canviar la consciència mediambiental dominant, si volem apostar i treballar per un model econòmic i de vida molt més sostenible i respectuós, primer haurem de començar per canviar els caps. O almenys per endreçar-los una mica. 

Potser sóc extrema en aquests pensaments, però, si respectar la terra és estimar-la; si estimar-la és voler conèixer-la millor, ser conscient de les seues potencialitats i de les seues febleses; presumir-ne, parlar-li en la llengua en què ens parla; no consentir que se la difame, no permetre els ultratges contra ella, invertir econòmicament a tenir-ne cura, a embellir-la i no a esbocinar-la; actuar en favor de lautoestima, i no lautoodi... Si tot això com em sembla és un conjunt de suposicions interconnectades...: no crec ni poc ni molt que els nostres governants tinguen damunt la taula aquest full de ruta. Ni que estiguen disposats, per exemple, a deixar perdre loportunitat de construir una urbanització de xalets a 15 km de la mar que es diga Suspiros del Mediterráneo a canvi de mantenir-hi una alqueria amb bassa de reg i tarongers: una bella proposta d’allotjament rural, daltra banda. Però..., i si el poble apostara, majoritàriament, per l’alqueria? A les Cévennes, per exemple, ho tingueren ben clar.

Dalt, una de les imatges que formarà part de lexposició Enllà del foc. Extreta de Levante-EMV. Autor: Ximo Ferri
 
De moment, però, ens quedem amb les mesures urgents per reparar, sacsejar consciències i intentar prevenir desastres com els dels últims incendis a la Safor. Amb aquesta finalitat, i amb lhonrosa aspiració de sensibilitzar a través de la mirada artística, lEcomuseu Vernissa Viu té previst muntar una exposició fotogràfica itinerant, on saplegaran 50 imatges de 5 dels fotògrafs més compromesos de la comarca: Ximo Ferri, Natxo Francés, Àlex Oltra, Àlex Ruiz i Juantxo Ribes. Les fotografies faran un recorregut pels incendis, pel territori i per la gent, amb diferents episodis del foc. I s’espera, així mateix, sumar-hi la complicitat dels escriptors. 

En aquest moment, tots i totes les que hem cregut, i seguirem creient, en aquest projecte col·lectiu, comptem amb un bon incentiu per a loptimisme en aquesta primera fase dactuació. I és que, a través de Verkami, shan superat els 3.000 euros necessaris per a començar a mirar amb esperança més enllà del foc. I encara queden 4 dies, per si algú entitat, empresa o individu se nha quedat amb les ganes.



És evident que
el títol daquesta entrada tenia una segona part:
Feliç el país... on lhome no fa malbé la terra on viu.

Són paraules dAlexander von Humboldt
que el nostre Joan Pellicer i Bataller va recollir a la introducció
del 1r volum del seu Costumari botànic
.
 Ens agrada emparar-nos amb l
aura benèfica de Joan,
per a mamprendre camins importants amb bon peu.


La foto és de Natxo Francés.

4 comentaris:

  1. Aquest tipus d'iniciatives són les que ens reconcilien amb l'afany de lluita i defensa del nostre medi ambient, així que gràcies per recolzar-les per mitjà de la seua difusió. Al cap i a la fi, sempre hi ha esperança i possibilitats en el col.lectiu humà, sempre a les antípodes d'una administració adormida -per no dir mesquina- i cada dia més allunyada d'allò que en teoria és competència seua.

    ResponElimina
  2. Una de les coses què més angoixa dóna és pensar i saber que és que els preocupa ben poc que es cremi una muntanya o deu. Tenen la lliçó del EX president del Estats Units d'Amèrica del Nord, el benvolgut Sr. Bush, ben apresa. Ara fa ara uns anys, aquest bon senyor digúe que per acabar amb els focs als boscos el que hauriem de fer és tallar tots el arbres. Desitjo que amb aquestes paraules no estic donant cap idea a ningú.
    Aquest és un article amb molta força confegit amb paraules honestes, sensates i fins i tot dolces, però que de passada ens fot un mastegot a més d'un. Gràcies. Eduard

    ResponElimina
  3. Quina entrada més bonica! M'he emocionat llegint alguns fragments. Quina sort tenim els valencians i valencianes de poder comptar amb aquesta mirada il·lusionadora, perquè quan els mesquins caiguen ens caldrà reprendre tantes i tantes coses que no podem perdre ara la il·lusió per fer-ho possible.
    Un abraç ben fort.
    Salut!
    xv

    ResponElimina
  4. Gràcies als tres (Jovi, Eduard -Vilamitjana- i Anònim -Xavi Ródenas: espere que es puga dir) pels vostres comentaris. Primer, perquè formeu un trio d'aquells que honrarien qualsevol amistat. És curiós, perquè trobe que no us deveu conèixer entre vosaltres, i tanmateix, la causa "Enllà del foc" us ha ajuntat ací en tirereta. Hem de propiciar l'ocasió de passar, de la virtualitat, a l'ajuntamenta en persona.

    Crec que tota la gent que treballa en aquest i altres projectes per l'estil, creiem fermament en les possibilitats d'un col·lectiu humà que camina en direcció diametralment oposada a la que porten els polítics establerts. I igual que crec en el potencial humà, també crec que un altre tipus de política i de gestió del territori és possible.

    Encara que Eduard estiga ací un poquet catastrofista, el disculparem per la joieta de paraula --"mastegot"!-- que ha aportat fins als dominis del burribloc.

    Abraçada triple. I cuideu-vos, que us necessitem, als tres, íntegres. A no parar i a no callar. Ja ho sabeu.

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................