...

............................................................................

dilluns, 13 d’agost del 2012

CONTRA EL FANGAR DE L'EXISTÈNCIA. L'escriptura segons Jovi Lozano-Seser

Per Maria Josep Escrivà

Hi ha constatació escrita que Jovi Lozano-Seser veu, i diu, la vida en forma de conte literari des dels 14 anys. Ara en té 33, i des de 1993 fins a l'actualitat ha rebut desenes de guardons en el camp de la narrativa curta, fonamentalment, la qual cosa ha tingut com a conseqüència més important que puguem conèixer aquest jove tocat, d'aquesta manera tan precoç i efectiva, de tan "enigmàtica afició" (Jovi dixit).



Jovi Lozano-Seser (Ondara, la Marina Alta, 1979), en una imatge recent 
que ens ha cedit amb tota l'amabilitat que el caracteritza.


Efectiva, perquè, si repassem de manera resumida la seua trajectòria literària, veurem que Jovi no ha perdut el temps. I això, en bé dels seus, i de les seues, admiradores, dit siga de pas. Els seus primers relats, escrits entre 1993 i 2009, estan recollits al volum Sis contes i una novel·la incerta (Edicions 96, 2010). Hi sorprenen, des del primer moment, les preocupacions socials, el compromís i la intenció crítica envers un món defectuós que provoca la reacció −passada pel filtre de la literatura− de l'autor. L'any passat va publicar Efectes secundaris (Bullent, 2011), com a conseqüència d'haver guanyat el premi Soler i Estruch de narrativa curta, convocat per l'ajuntament de Castelló de la Ribera. Constitueixen el llibre 11 narracions d'un caràcter molt més quotidià que les anteriors, i tractades amb un to d'ironia i d'humor que crec que és una altra manera d'implicació, potser menys greu però igual de subjectiva, en allò que s'hi conta. I també sabem que hi ha en procés d'edició, a hores d'ara, una novel·la que s'ha de dir Últimes existències, i que l'autor mateix reconeix com una mena de "genealogia de la crisi econòmica", un intent de "teràpia o exorcisme" enmig del fangar en què s'han convertit aquests últims anys.

A més de la producció impresa, aquest home que exerceix el periodisme cultural des de la Mancomunitat de la Marina Alta (MACMA), ha vist últimament com un conte seu titulat Rossa! esdevenia curtmetratge cinematogràfic. A la gran pantalla es diu Chanel nº 5 i està dirigit per Aarón García Sampedro, i interpretat per Lluvia Rojo. Ho explica en aquesta entrada del seu bloc Calcetins desparellats.
 
Fa ara un any, Jovi em va fer una entrevista, amb la noble finalitat de ser publicada en la revista cultural de la MACMA, que, de seguida, va acabar convertint-se en una conversa quasiinacabable que ha sigut la porta d'entrada a un món de complicitats literàries i personals que van enriquint-se amb el temps. I, una mica com a desig de correspondre les seues atencions, fa uns mesos vaig voler ser jo l'entrevistadora −en aquest cas només aficionada−, i que el periodista i escriptor en fos l'entrevistat. Aquell intercanvi de preguntes i respostes es va publicar al butlletí 96milmotsmés, i la podeu llegir íntegra, si us abelleix, clicant ací (pp. 6-7).

Portada del butlletí
96milmotsmés,
dissenyat per Pau Àlvarez.

Però Jovi, generós de mena, encara ens tenia una generositat reservada. I és que, després que un altre conte seu havia sigut guardonat, ara al Certamen Enric Valor de la vall de Guadalest, va voler compartir la bona notícia amb la seua colla de fans enviant-nos el conte premiat. Es diu Fum, i va ser tan poderós l'impacte que em va provocar llegir-lo que li vaig demanar, quasi sense dret a rèplica, que ens el deixara publicar en aquest bloc. I això hem fet. Unes poques línies on Jovi Lozano-Seser transmet tot l’horror, tota la tendresa i tota la fragilitat de dues vides humanes sotmeses a la barbàrie del nazisme.
 
A més a més, el fotògraf i amic Natxo Francés ens ha cedit unes imatges que conjuguen d'una manera sorprenent −tenint en compte que cap dels dos no coneix l'existència del treball de l'altre− els mateixos elements de la narració: el suggeriment de l’horror per damunt de l’evidència; la mirada indoblegable de l’artista davant dels elements que l’han colpit. I un traç velat, on no caben concessions al sensacionalisme. Paisatges difuminats, la inconsistència borrosa del fum. Gràcies als dos per la vostra mirada compromesa. Tot un privilegi per al nostre bloc obert als amics, i a les causes nobles.

En algun moment, Jovi va manifestar, al també escriptor, i copresident de l'assessoria de Burrera Comprimida, Tomàs Llopis i Guardiola, que "aquests fenòmens tan salvatges em desperten la consciència i m’engresquen fins al punt que he de reelaborar la realitat per a dir-me que el món, en el fons, no és tan mediocre, ni tan vulgar, ni tan mesquí com sembla." O almenys, hi afegiríem nosaltres, hi ha la mirada de l'artista, que el dignifica.


Birkenau, 14 de juliol de 1944. 11:48 hores. Batzegada per l’oficial, Edna baixa a empentes i rodolons del tren sense deixar caure la petita Keren, ben encongida entre els seus braços. Avesada al desconcert, la xiqueta ja no plora. La munió de presoners, tot un devessall d’ànimes esmaperdudes, és adreçada cap a les portes d’Auschwitz II, on els responsables del camp componen a corre-cuita grosses fileres que s’enfilen espantadisses cap a les dutxes...  

Per a continuar llegint FUM, cliquen ací. El conte és molt breu, però molt intens.


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.