...

............................................................................

dissabte, 1 de setembre del 2012

LLIGAR ELS GOSSOS AMB LLONGANISSES



EL GLOSSARI DE BUCOMSA
GLOSSES DE CRISI
4a entrega


Moltes vegades, el llenguatge col·loquial s'alimenta d'expressions, més o menys gracioses, que provenen de simples parides metafòriques nascudes de la saviesa popular o de l'enginy d'alguna persona ocurrent i/o divertida. Però hi ha molts casos on les tals referències radiquen en anècdotes o històries reals veritablement curioses, com algunes de les que hem inclòs en aquesta 4a entrega del nostre glossari de referències, molt usades en les converses quotidianes arran de la crisi embafosa que ens afecta, coneguda també com "l'estafa del segle".



I comencem amb una de ben sucosa que refereix l'opulència vergonyosa i el malbaratament desenfrenat que ens ha portat la misèria i el desassossec que ara patim. És d'origen castellà (atar los perros con longaniza), però la seua traducció no li resta ni un bri de sonoritat ni de força (no sempre és així; per exemple, si traduírem al castellà allò del mort i el degollat, sonaria: "le dice el muerto al degollado '¿quién te ha hecho ese agujero?'". Evidentment, estaríem insultant la bona pràctica del tractament lexicogràfic). Miren, miren que curiós:


LLIGAR ELS GOSSOS AMB LLONGANISSES. Nadar en l'abundància. Mostrar opulència i/o balafiament. Dita nascuda a primeries del segle XIX en un poble de Salamanca (Candelario) on hi havia una fàbrica d'embotits propietat d'un tal senyor de cognom Rico i de nom Constantino, conegut també com el Choricero. L'esmentada indústria estava ubicada als baixos de sa casa, i conten que en una ocasió rondava per allí un gos falder amb intencions de penetrar a la factoria a buscar el recapte. Una empleada va decidir amarrar-lo per tal d'impedir-ho, però com que no va trobar corda, va usar com a soga un rastre de llonganisses per a lligar l'animalet, i un xiquet que ho va veure amb estupor va pregonar la notícia dient que "a casa del tio Rico lliguen els gossos amb llonganisses". El sarcasme popular hi va fer la resta relacionant exageradament els gossos, les llonganisses... i el cognom del "tio Rico". Si ho apliquem als temps actuals caldria considerar també allò del xoricero i totes les rastreres dels xoriços que lligaven gossos amb llonganisses amb els diners de tots. A la foto de la dreta poden veure el quadre del pintor Bayeu custodiat al Museo del Prado, on immortalitza don Constantino Rico, el Choricero.

Inserim a continuació una altra referència ben curiosa i molt pròpia també dels actuals temps d'estafa (perdó, de crisi):

NO TINDRE NI UNA PERRA. No tindre diners o capacitats econòmiques per assumir tasques inversores. Per entendre això de "la perra" ("la gossa" en valencià) cal remuntar-nos al govern provisional anterior a la Primera República (1870) on s'emetien unes monedes de coure de 5 i de 10 cèntims (fraccions de l'antiga pesseta). A la cara d'aquestes monedes hi havia la figura d'un lleó rampant (símbol del Regne de Lleó). La baixa qualitat del material i els deficients sistemes d'encunyació de l'època van propiciar que l'esmentat lleó semblara una gossa, motiu pel qual el sarcasme popular va batejar la de 5 cèntims com "perreta" (en castellà "perra chica") i la de 10 cèntims com "perra gorda" (gossa grossa), provocant amb això que les perres foren sinònimes de diners. Els més malparlats solen incloure un exabrupte entre "una" i "perra" (no tindre ni una puta perra). Què tindran a veure les pobres gossetes amb la prostitució...? Caram, caram! (en castellà, ¡caramba, caramba!). En temps de crisi (perdó, d'estafa), entre reformes i retallades, rescats i caradures, ací no hi ha Cristo que tinga una puta perra.


Així eren les "perres" de 1870. Curiosament, es pot llegir la inscripció "cien piezas en kilog." on, anys després, resaria allò de "Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Dios".

Continuem amb unes quantes expressions que no tenen història, ni falta que fa. Les va inventar el dimoni; les usa el poble amb sagacitat i nosaltres, que només som simples notaris de l'actualitat, ens limitem a glossar-les.

FER ERE(S). No té res a fotre amb les eres d'aventar gra, ni tampoc amb el principi de la cançó d'El Consorcio "Eres tú". ERE és una paraula formada per les inicials, en castellà, d'"Expediente de Regulación de Empleo". És una forma moderna de tirar la gent d'un bac al carrer. Molt utilitzada sobretot des de la reforma laboral que va fer don Mariano per salvar Espanya, la qual coincideix amb el moment just en què es fonen la crisi i l'estafa (o viceversa).

FER ERO(S). No es tracta de retre homenatges al déu Eros de la mitologia grega (inventor de l'erotisme) ni tampoc d'evocar el conegut cantant italià Eros Ramazzotti. Un ERO en temps d'estafa (perdó, de crisi) és una paraula formada per les inicials en català d'Expedient de Regulació d'Ocupació (equivalent a l'ERE castellà). Batiste no sap si, a ell, li han fet un ERE o un ERO; només sap que l'han tirat d'un bac al carrer.

PUJAR IVES. IVES és la forma plural del mot IVA (impost sobre el valor afegit). Don Mariano no era partidari d'incrementar l'esmentat impost; tampoc no volia apujar l'IRPF ni demanar que baixaren els jornals. Ho ha fet tot per fomentar la creació de llocs de treball. És com si ens regalara una estufa de llenya al mes d'agost per a refrescar-nos el cos i l'esperit. Coses de la crisi..., o és de l'estafa?


López fou víctima d'un ERE i Batiste d'un ERO. Els dos van parar d'un bac 
al carrer. Coses de la crisiestafa.

DEMANAR UN RESCAT. Diccionari en mà, "rescatar" significa: "Recobrar, per un preu convingut o per la força, una persona o cosa que havia passat a mans d'altri." En l'argot crisiestafal té el mateix significat, però no sabem quin és el preu convingut, ni qui fa la força en aquest cas, ni quina és la persona o cosa que havia passat a mans de no sabem quin corrupte. Segons don Mariano, el rescat de Grècia és dur; el d'Espanya és tan blanet que no arriba ni a ser rescat; i el del País Valencià (Comunitat Valenciana per a ells), en lloc de rescat és un donatiu. Els lladres no necessiten ser rescatats: es rescaten ells sols.

I tornem a les referències procedents d'històries curioses:

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA. Aquesta dita procedeix dels temps de Maricastanya. Segons Fosco Maraini (escriptor), hi havia una comunitat de monjos japonesos que sempre estaven en crisi i tenien una regla segons la qual només podien menjar carn d'animal marí (ací no entraven els llobarros de piscifactoria). Com que eren uns pillets, van decidir batejar el porc senglar (Sus scrofa) com a "balena silvestre", i des d'aquell moment menjaven carn de gorrí sense cap tipus d'escrúpol. En temps de crisiestafa, els nostres mandataris també practiquen aquesta habilitat, però d'una manera encara més flexible: primer fan la trampa i després fan la llei. I així, trampa i llei, llei i trampa s'uneixen entre si per a formar una sola unitat de destí universal. Batiste ací no pinta fava.

ARMAR-SE LA MARIMORENA. Resultat d'una discussió que deriva en disputa convertida en brega i acabada en batalla campal. S'atribueix l'origen d'aquesta antiga referència al record d'una tavernera de Madrid de nom María Moreno, que tenia el costum d'armar gresques sense trellat cada dos per tres. Queda clar que aquest aforisme res no té a veure amb la nadalenca “Ande, ande, ande, la marimorena”, ni tampoc amb la memòria de la meua àvia Maria la Morena, persona pacífica i encantadora. L'any passat, els del partit de los trabajadores (na Cospedal dixit) armaven marimorenes contra els que aleshores apujaven els impostos; ara les armen contra els que critiquen que ells els hagen apujat més encara. Què trobes, Batiste? Farem foc o fugirem? 

ACABAR COM EL ROSARI DE L'AURORA. És com armar la marimorena, però en versió més puritana. Dita provinent d'un poble andalús, on hi havia una congregació denominada el Rosario de la Aurora. Es conta que els confrares de la tal confraria anaven en processó resant el rosari sota la llum dels seus fanals, quan van ser molestats per un grup de borratxos amb ganes de divertició. Van acabar a colps de fanal i de botella de vi..., és a dir, com el “rosari de l'aurora”. Jo, que sóc un càndid, no sé molt bé si les crisis i els fanals apagats són iguals com les estafes i les botelles de vi adulterat; només sé que ací, o passa alguna cosa important o açò s'acabarà com el rosari de l'aurora. 


Què collons feia ací don Mariano amb la bandereta?

CAPÍTOLS ANTERIORS D'AQUESTA SÈRIE:

Entrega 3a: PATA, PETA, PITA, POTA I PU... TA!
Entrega 2a: TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA
Entrega 1a: DIU EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT?


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................