EL GLOSSARI DE BUCOMSA
Moltes vegades, el llenguatge col·loquial s'alimenta d'expressions, més o menys gracioses, que provenen de simples parides metafòriques nascudes de la saviesa popular o de l'enginy d'alguna persona ocurrent i/o divertida. Però hi ha molts casos on les tals referències radiquen en anècdotes o històries reals veritablement curioses, com algunes de les que hem inclòs en aquesta 4a entrega del nostre glossari de referències, molt usades en les converses quotidianes arran de la crisi embafosa que ens afecta, coneguda també com "l'estafa del segle".
Inserim a continuació una altra referència ben curiosa i molt pròpia també dels actuals temps d'estafa (perdó, de crisi):
Així eren les "perres" de 1870. Curiosament, es pot llegir la inscripció "cien piezas en kilog." on, anys després, resaria allò de "Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Dios". |
Continuem amb unes quantes expressions que no tenen història, ni falta que fa. Les va inventar el dimoni; les usa el poble amb sagacitat i nosaltres, que només som simples notaris de l'actualitat, ens limitem a glossar-les.
FER ERE(S). No té res a fotre amb les eres d'aventar gra, ni tampoc amb el principi de la cançó d'El Consorcio "Eres tú". ERE és una paraula formada per les inicials, en castellà, d'"Expediente de Regulación de Empleo". És una forma moderna de tirar la gent d'un bac al carrer. Molt utilitzada sobretot des de la reforma laboral que va fer don Mariano per salvar Espanya, la qual coincideix amb el moment just en què es fonen la crisi i l'estafa (o viceversa).
FER ERO(S). No es tracta de retre homenatges al déu Eros de la mitologia grega (inventor de l'erotisme) ni tampoc d'evocar el conegut cantant italià Eros Ramazzotti. Un ERO en temps d'estafa (perdó, de crisi) és una paraula formada per les inicials en català d'Expedient de Regulació d'Ocupació (equivalent a l'ERE castellà). Batiste no sap si, a ell, li han fet un ERE o un ERO; només sap que l'han tirat d'un bac al carrer.
PUJAR IVES. IVES és la forma plural del mot IVA (impost sobre el valor afegit). Don Mariano no era partidari d'incrementar l'esmentat impost; tampoc no volia apujar l'IRPF ni demanar que baixaren els jornals. Ho ha fet tot per fomentar la creació de llocs de treball. És com si ens regalara una estufa de llenya al mes d'agost per a refrescar-nos el cos i l'esperit. Coses de la crisi..., o és de l'estafa?
DEMANAR UN RESCAT. Diccionari en mà, "rescatar" significa: "Recobrar, per un preu convingut o per la força, una persona o cosa que havia passat a mans d'altri." En l'argot crisiestafal té el mateix significat, però no sabem quin és el preu convingut, ni qui fa la força en aquest cas, ni quina és la persona o cosa que havia passat a mans de no sabem quin corrupte. Segons don Mariano, el rescat de Grècia és dur; el d'Espanya és tan blanet que no arriba ni a ser rescat; i el del País Valencià (Comunitat Valenciana per a ells), en lloc de rescat és un donatiu. Els lladres no necessiten ser rescatats: es rescaten ells sols.
I tornem a les referències procedents d'històries curioses:
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA. Aquesta dita procedeix dels temps de Maricastanya. Segons Fosco Maraini (escriptor), hi havia una comunitat de monjos japonesos que sempre estaven en crisi i tenien una regla segons la qual només podien menjar carn d'animal marí (ací no entraven els llobarros de piscifactoria). Com que eren uns pillets, van decidir batejar el porc senglar (Sus scrofa) com a "balena silvestre", i des d'aquell moment menjaven carn de gorrí sense cap tipus d'escrúpol. En temps de crisiestafa, els nostres mandataris també practiquen aquesta habilitat, però d'una manera encara més flexible: primer fan la trampa i després fan la llei. I així, trampa i llei, llei i trampa s'uneixen entre si per a formar una sola unitat de destí universal. Batiste ací no pinta fava.
Què collons feia ací don Mariano amb la bandereta? |
CAPÍTOLS ANTERIORS D'AQUESTA SÈRIE:
Entrega 2a: TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA
Entrega 1a: DIU EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT?