LLIGAR ELS GOSSOS AMB LLONGANISSES

EL GLOSSARI DE BUCOMSA

GLOSSES DE CRISI

4a entrega

Moltes vegades, el llenguatge col·loquial s'alimenta d'expressions, més o menys gracioses, que provenen de simples parides metafòriques nascudes de la saviesa popular o de l'enginy d'alguna persona ocurrent i/o divertida. Però hi ha molts casos on les tals referències radiquen en anècdotes o històries reals veritablement curioses, com algunes de les que hem inclòs en aquesta 4a entrega del nostre glossari de referències, molt usades en les converses quotidianes arran de la crisi embafosa que ens afecta, coneguda també com "l'estafa del segle".

I comencem amb una de ben sucosa que refereix l'opulència vergonyosa i el malbaratament desenfrenat que ens ha portat la misèria i el desassossec que ara patim. És d'origen castellà (atar los perros con longaniza), però la seua traducció no li resta ni un bri de sonoritat ni de força (no sempre és així; per exemple, si traduírem al castellà allò del mort i el degollat, sonaria: "le dice el muerto al degollado '¿quién te ha hecho ese agujero?'". Evidentment, estaríem insultant la bona pràctica del tractament lexicogràfic). Miren, miren que curiós:

LLIGAR ELS GOSSOS AMB LLONGANISSES. Nadar en l'abundància. Mostrar opulència i/o balafiament. Dita nascuda a primeries del segle XIX en un poble de Salamanca (Candelario) on hi havia una fàbrica d'embotits propietat d'un tal senyor de cognom Rico i de nom Constantino, conegut també com el Choricero. L'esmentada indústria estava ubicada als baixos de sa casa, i conten que en una ocasió rondava per allí un gos falder amb intencions de penetrar a la factoria a buscar el recapte. Una empleada va decidir amarrar-lo per tal d'impedir-ho, però com que no va trobar corda, va usar com a soga un rastre de llonganisses per a lligar l'animalet, i un xiquet que ho va veure amb estupor va pregonar la notícia dient que "a casa del tio Rico lliguen els gossos amb llonganisses". El sarcasme popular hi va fer la resta relacionant exageradament els gossos, les llonganisses... i el cognom del "tio Rico". Si ho apliquem als temps actuals caldria considerar també allò del xoricero i totes les rastreres dels xoriços que lligaven gossos amb llonganisses amb els diners de tots. A la foto de la dreta poden veure el quadre del pintor Bayeu custodiat al Museo del Prado, on immortalitza don Constantino Rico, el Choricero.

Inserim a continuació una altra referència ben curiosa i molt pròpia també dels actuals temps d'estafa (perdó, de crisi):

NO TINDRE NI UNA PERRA. No tindre diners o capacitats econòmiques per assumir tasques inversores. Per entendre això de "la perra" ("la gossa" en valencià) cal remuntar-nos al govern provisional anterior a la Primera República (1870) on s'emetien unes monedes de coure de 5 i de 10 cèntims (fraccions de l'antiga pesseta). A la cara d'aquestes monedes hi havia la figura d'un lleó rampant (símbol del Regne de Lleó). La baixa qualitat del material i els deficients sistemes d'encunyació de l'època van propiciar que l'esmentat lleó semblara una gossa, motiu pel qual el sarcasme popular va batejar la de 5 cèntims com "perreta" (en castellà "perra chica") i la de 10 cèntims com "perra gorda" (gossa grossa), provocant amb això que les perres foren sinònimes de diners. Els més malparlats solen incloure un exabrupte entre "una" i "perra" (no tindre ni una puta perra). Què tindran a veure les pobres gossetes amb la prostitució...? Caram, caram! (en castellà, ¡caramba, caramba!). En temps de crisi (perdó, d'estafa), entre reformes i retallades, rescats i caradures, ací no hi ha Cristo que tinga una puta perra.

Així eren les "perres" de 1870. Curiosament, es pot llegir la inscripció "cien piezas en kilog." on, anys després, resaria allò de "Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Dios".

Continuem amb unes quantes expressions que no tenen història, ni falta que fa. Les va inventar el dimoni; les usa el poble amb sagacitat i nosaltres, que només som simples notaris de l'actualitat, ens limitem a glossar-les.

FER ERE(S). No té res a fotre amb les eres d'aventar gra, ni tampoc amb el principi de la cançó d'El Consorcio "Eres tú". ERE és una paraula formada per les inicials, en castellà, d'"Expediente de Regulación de Empleo". És una forma moderna de tirar la gent d'un bac al carrer. Molt utilitzada sobretot des de la reforma laboral que va fer don Mariano per salvar Espanya, la qual coincideix amb el moment just en què es fonen la crisi i l'estafa (o viceversa).

FER ERO(S). No es tracta de retre homenatges al déu Eros de la mitologia grega (inventor de l'erotisme) ni tampoc d'evocar el conegut cantant italià Eros Ramazzotti. Un ERO en temps d'estafa (perdó, de crisi) és una paraula formada per les inicials en català d'Expedient de Regulació d'Ocupació (equivalent a l'ERE castellà). Batiste no sap si, a ell, li han fet un ERE o un ERO; només sap que l'han tirat d'un bac al carrer.

PUJAR IVES. IVES és la forma plural del mot IVA (impost sobre el valor afegit). Don Mariano no era partidari d'incrementar l'esmentat impost; tampoc no volia apujar l'IRPF ni demanar que baixaren els jornals. Ho ha fet tot per fomentar la creació de llocs de treball. És com si ens regalara una estufa de llenya al mes d'agost per a refrescar-nos el cos i l'esperit. Coses de la crisi..., o és de l'estafa?

López fou víctima d'un ERE i Batiste d'un ERO. Els dos van parar d'un bac 

al carrer. Coses de la crisiestafa.

DEMANAR UN RESCAT. Diccionari en mà, "rescatar" significa: "Recobrar, per un preu convingut o per la força, una persona o cosa que havia passat a mans d'altri." En l'argot crisiestafal té el mateix significat, però no sabem quin és el preu convingut, ni qui fa la força en aquest cas, ni quina és la persona o cosa que havia passat a mans de no sabem quin corrupte. Segons don Mariano, el rescat de Grècia és dur; el d'Espanya és tan blanet que no arriba ni a ser rescat; i el del País Valencià (Comunitat Valenciana per a ells), en lloc de rescat és un donatiu. Els lladres no necessiten ser rescatats: es rescaten ells sols.

I tornem a les referències procedents d'històries curioses:

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA. Aquesta dita procedeix dels temps de Maricastanya. Segons Fosco Maraini (escriptor), hi havia una comunitat de monjos japonesos que sempre estaven en crisi i tenien una regla segons la qual només podien menjar carn d'animal marí (ací no entraven els llobarros de piscifactoria). Com que eren uns pillets, van decidir batejar el porc senglar (Sus scrofa) com a "balena silvestre", i des d'aquell moment menjaven carn de gorrí sense cap tipus d'escrúpol. En temps de crisiestafa, els nostres mandataris també practiquen aquesta habilitat, però d'una manera encara més flexible: primer fan la trampa i després fan la llei. I així, trampa i llei, llei i trampa s'uneixen entre si per a formar una sola unitat de destí universal. Batiste ací no pinta fava.

ARMAR-SE LA MARIMORENA. Resultat d'una discussió que deriva en disputa convertida en brega i acabada en batalla campal. S'atribueix l'origen d'aquesta antiga referència al record d'una tavernera de Madrid de nom María Moreno, que tenia el costum d'armar gresques sense trellat cada dos per tres. Queda clar que aquest aforisme res no té a veure amb la nadalenca “Ande, ande, ande, la marimorena”, ni tampoc amb la memòria de la meua àvia Maria la Morena, persona pacífica i encantadora. L'any passat, els del partit de los trabajadores (na Cospedal dixit) armaven marimorenes contra els que aleshores apujaven els impostos; ara les armen contra els que critiquen que ells els hagen apujat més encara. Què trobes, Batiste? Farem foc o fugirem? 

ACABAR COM EL ROSARI DE L'AURORA. És com armar la marimorena, però en versió més puritana. Dita provinent d'un poble andalús, on hi havia una congregació denominada el Rosario de la Aurora. Es conta que els confrares de la tal confraria anaven en processó resant el rosari sota la llum dels seus fanals, quan van ser molestats per un grup de borratxos amb ganes de divertició. Van acabar a colps de fanal i de botella de vi..., és a dir, com el “rosari de l'aurora”. Jo, que sóc un càndid, no sé molt bé si les crisis i els fanals apagats són iguals com les estafes i les botelles de vi adulterat; només sé que ací, o passa alguna cosa important o açò s'acabarà com el rosari de l'aurora. 

Què collons feia ací don Mariano amb la bandereta?

CAPÍTOLS ANTERIORS D'AQUESTA SÈRIE:

Entrega 3a: PATA, PETA, PITA, POTA I PU... TA!
Entrega 2a: TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA
Entrega 1a: DIU EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT?