LA GALLINA DIU QUE NO

Tal com solen fer els blocs que es preen de ser-ho, aquest burribloc també ha fet vacances. Hem estat dues setmanes sense publicar publicacions. La primera, l'hem dedicada a desconnectar del mundanal soroll i, com a conseqüència, hem passat set dies sense sentir parlar de la prima de risc, ni de de les pífies dels mercats, ni de les bravates de donya Cospedal, ni de les fanfàrries de don Mariano ni dels corruptes desvergonyits que mantenen càrrecs i privilegis en plenitud de vigència. La segona setmana (la que acabem de passar) hem aterrat de nou al món dels mortals, i hem représ el ritme del compàs que marquen aquests temps, on la misèria ens trau a ballar a diari, i on els mediocres, disfressats de mandataris, s'entesten a encauar el populatxo al carreró sense eixida que ells mateixos han creat. 

Recollons, Rafelet!

Heus ací algunes de les bacores que hem empomat durant la susdita setmana d'aterratge:

ÉCHALE GUINDAS AL PAVO. Ja saben vostés que don Luis de Guindos, actual ministre d'economia i competitivitat del govern d'Espanya, és el dignatari que s'encarrega de bambar pels mercats i d'explicar les ràtios i les xifres macroeconòmiques que no entén ni cristo. Quan li pregunten l'hora que és, contesta l'oratge que farà el mes que ve, i quan li parlen de les mentides de don Mariano, xiula mirant l'horitzó com si la cosa no anara amb ell. Recordem també que el tecnòcrata en qüestió va formar part del consell assessor i fou director del banc d'inversió Lehman Brothers, on va treballar fins que la referida entitat es va declarar en bancarrota, la qual cosa, segons diuen, va desencadenar l'actual crisi financera internacional (don Rodrigo Rato també va presidir un banc en ruïnes, però això va ser després de ser ministre d'economia; don Luis va dirigir el banc rebentat abans de ser-ho). 

Doncs bé: l'esmentat sr. De Guindos s'ha cobert novament de glòria en comparar la situació actual d'Espanya amb la que patia Alemanya fa 10 anys. Com era d'esperar, això ha provocat la burla de les plomes més sarcàstiques del periodisme internacional, molt donades últimament a burlar les ridiculeses dels governants que ens desgovernen. Ja ho deia na Lola Flores, entre altres, quan cantava allò de les guindes al pavo: "Échale guindas al pavo, que yo le echaré a la pava zuquítar, canela y clavooo..." No els ha agradat la parida?

LA VOZ DE SU AMO. Tal com era d'esperar, l'equip de don Mariano ha posat en marxa els mecanismes de control i manipulació de RTVE. Pel moment ja s'han espolsat de damunt tots els professionals que no eren de la seua confiança i els han substituït per gent més dòcil, que sàpiga cantar les glòries peperes i fer sonar músiques que amansen les feres del populatxo. Dilluns va ser entrevistat el susdit don Mariano a l'empar de les noves directrius de la tele que paguem entre tots i, malgrat que el tal mandatari jugava en casa, no va saber (o no va poder) calmar els vents que bufen en contra seua. Fent botiges, l'entrevistat en qüestió va dedicar diversos brindis al sol, va justificar les seues ruïnoses reformes com a necessàries, va explicar (i ningú no va entendre) l'assumpte del rescat i va dir que no era partidari de rebaixar les pensions (quan les rebaixe, que al pas que anem les rebaixarà, dirà que no hi havia més remei). Això sí: don Mariano anava mudat com un margalló... cada vegada va més mudat!

LA GALLINA DIU QUE NO. Per a rematar els seus despropòsits, don Mariano, a l'entrevista abans referida, va dir que "no estamos para algarabías" quan se li va preguntar sobre la manifestació que s'havia de celebrar l'endemà a Catalunya. És a dir, que bramar per Madrid a l'empar de Rouco Varela i els seus canonges per a protestar contra la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe era, per a vostés, una causa justa; mobilitzar masses per a no pagar l'increment de l'IVA que havia decretat l'infeliç de Zapatero era una causa noble; espantar el galliner amb proclames i replegar firmes contra l'Estatut (o contra tot allò que a vostés els venia en gana demonitzar) era salvar la unitat d'Espanya... però que un milió i mig de persones es manifesten a Catalunya reclamant allò que a vostés no els interessa que reclamen és un lío i una algarabía. Catalunya, srs. meus, és tant dels catalans com Madrid és dels madrilenys i com València hauria de ser dels valencians. No és una parcel·la de terreny amb títol de propietat, sinó una realitat històrica que vostés i els seus antecessors, recents i remots, sempre han volgut ignorar. Van fer fracassar la solució federal del sr. Pi i Margall (1a República) i han fet fracassar qualsevol proposta que no siga un pacte de vassallatge. Açò ja no és l'Espanya imperial dels reis catòlics, don Mariano; ara estem davant un estat rebordonit i arruïnat per l'acció dels bufanúvols i els corruptes, on els catalans (i em tem que no tardaran a reaparéixer els bascos) se senten incòmodes i burlats. No tinga cap dubte, molt senyor meu, que les seues bravates dels darrers anys contra tot allò que portara marca catalana no ha fet més que incrementar el nombre de catalans i catalanes amb sentiment independentista. 

Don Mariano, protagonitzant una algarabía quan
l'infeliç de Zapatero va incrementar l'IVA.

Per cert, don Mariano: sembla que la xifra més fiable de participants a l'algarabía és de milió i mig; segurament no eren els dos milions que apuntaven els organitzadors més entusiastes, però tampoc els sis-cents mil que indicava la policia nacional que vosté controla. Alguna televisió d'àmbit estatal deia que n'eren "més" d'un milió, però això és com si a mi em pregunten l'edat i jo conteste que tinc "més" de vint anys. 

Entre el milió i mig de manifestants hi havia gent de totes les classes i condicions socials (ho dic perquè els Mariano boys solen titlar de perroflautas, delinqüents i morts de fam tots aquells que es manifesten en contra seua). Algú, com ara Pep Guardiola, va donar el seu suport a la manifestació de manera virtual i des de la distància, i això despertà les ires del també exfutbolista Alfonso Pérez, el qual va qualificar de decebedora l'actitud de Pep, i va declarar que, si Guardiola pensava així, havia d'haver renunciat a jugar amb la selecció espanyola. I ara dic jo, don Alfonso: vosté va ser jugador del Barcelona (amb no massa èxit, per cert); si vosté pensava de la  manera com dóna a entendre que pensa..., per què va fitxar per un club català que mai no ha ocultat el seu catalanisme? 

Aquesta barraca és propietat de donya María Dolores de Cospedal,
una deixebla de l'escola de frivolitats creada per donya 
Esperança Aguirre. Diuen que els seus guanys anuals són 
vergonyosament escandalosos. Serà veritat?

PER ACÍ, TOT IGUAL. Tornar a casa després d'uns dies de desconnexió, i no trobar l'empastre sociopolític i econòmic pitjor del que ja estava, sembla tot un èxit. Les veus oficials del règim continuen venent fum de canyot; n'Alberto pelegrina cap ací i cap allà inaugurant coses amb la poca gràcia que ja el caracteritza; la gent li tira ous; la consellera de Torrent regula l'ús de les fiambreres amb el recapte dels xiquets; els corruptes continuen emparats pel silenci; les farmàcies segueixen sense cobrar (i el que no són farmàcies també); Canal 9 naufraga fent el ridícul..., i així, un etcètera rere un altre. Una novetat: set anys després, els tribunals han fallat en contra del putxerasso que es va fer en les concessions de llicències de TDT. I ara què? --pregunte jo--: acompliran la sentència del jutge?; revisaran les llicències que van donar mal donades?; dimitirà don Esteban González Pons, que fou l'autèntic responsable de la martingala? "Volverán las oscuras golondrinas"?

A DOS DE VAL. Per tal que tot no siguen fanfàrries i obscures oronelles, tancarem aquesta edició de burribreus amb la ressenya de l'acte que es va celebrar ahir al teatre Goya de l'Olleria (la Vall d'Albaida). Es tractava de presentar el disc, produït per Paco Muñoz, basat en els poemes de Joan Fuster que va recitar Ovidi Montllor l'any 1993 al mateix escenari abans esmentat. Entre molts artistes reconeguts van actuar el nostre músic Enric Murillo i el trobador oficiós d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer. Inserim a continuació el cartell que anunciava l'acte referit:

Magnífic cartell elaborat per David Palmer.

La periodista Amàlia Garrigós, que presentà l'acte amb l'escriptor Francesc Mompó, serà una de les participants en el concert programat per celebrar el 10é aniversari dalt dels escenaris del cantautor Pau Alabajos. Serà al palau de la Música de València el proper 29 de setembre. Inserim a continuació un vídeo promocional de l'esmentat esdeveniment on l'amiga Amàlia (dama de les amàlies perfumades) recita, amb la sensualitat que la caracteritza, un poema de Vicent Andrés Estellés:

Gràcies, Amàlia. Que els déus de la felicitat t'òmpliguen d'alegries durant els pròxims 100 anys, i que nosaltres ho puguem veure.