El passat 7 de juliol vam publicar una sèrie de burribreus contemporanis que vam tenir a mal intitular "CAUTIVO Y DESARMADO". La referida burribreuada incloïa un burribreu contemporani il·lustrat amb un document sonor, on es pot sentir la veu de Fernando Fernández de Córdoba proclamant el final de la guerra civil espanyola.
Atenent l'atzarós inici de legislatura en alguns ajuntaments, considerem que s'ha incrementat la vigència de l'esmentat comentariet, motiu pel qual hem decidit reeditar-lo, tenint en compte també que, en la data esmentada, una bona part de la nostra clientela habitual ja havia escampat el poll per vacances i, per tant, no va poder emocionar-se amb aquesta gracieta tan graciosa.
Heus ací, doncs, el susdit burribreu, que transcrivim sense posar-li ni llevar-li coma:
-- BURRIBREU HISTÒRIC. “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria. El Generalísimo, Franco”
Heus ací, doncs, el susdit burribreu, que transcrivim sense posar-li ni llevar-li coma:
-- BURRIBREU HISTÒRIC. “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria. El Generalísimo, Franco”
 |
| Document històric on es pot llegir el text que Fernando Fernández de Córdoba va locutar amb la "tonadeta" i els èmfasis propis de l'època. Era un parte oficial de guerra pertanyent al III año triunfal, amb la firma de Franco inclosa |
Aquest fou el part oficial que anunciava el final de la guerra civil i la victòria del general Franco (aleshores ja s'havia autoproclamat Generalísimo). El va llegir a Ràdio Nacional d'Espanya Fernando Fernández de Córdoba, un actor que l'esmentat dictador s'havia comprat per a divulgar a través de la ràdio les seues proclames i els seus envaniments (si volen escoltar la gravació original de la referida locució, cliquen ací: http://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU.
 |
| Vicent Balaguer. Geni, figura i mestre |
L'amic Vicent Balaguer va utilitzar aquesta mateixa parida per a encapçalar l'article que va escriure al Canfali al juny del 95, quan el PP va guanyar per primera vegada les eleccions autonòmiques valencianes i va prendre possessió dels òrgans de poder (uns mesos després, el mateix partit guanyaria també les eleccions generals, i José María Aznar es convertiria en el primer PPPresident del govern d'Espanya). Amb el sentit de l'humor que el caracteritza, Vicent va comentar alguns paral·lelismes entre l'actitud dels guanyadors del 39 i la dels del referit any 95. Està clar que en el primer cas s'eixia d'una guerra originada per un colp d'estat militar, i en el segon es tractava d'un èxit electoral, sense armes de foc ni exilis urgents, però amb determinades celebracions, advertències amenaçadores, proclames prepotents i brofegades premonitòries que van fer recordar a més d'un el càntic victoriós que havia pregonat Fernández de Córdoba 56 anys enrere.
Com que cada vegada que el PP conquista o renova alguna majoria electoral les reaccions són paregudes a les de l'any 95, hem emprat la mateixa gracieta que va utilitzar aleshores Balaguer, tot i pensant que les nostres intencions són tan benintencionades i conciliadores com les del bo de Vicent.
