...

............................................................................

dijous, 13 de juny del 2013

ESTELLÉS, BOLUFER I LA SOLFA DE MURILLO

Per Maria Josep Escrivà

Aquest cartell pretén marcar el tret d'eixida que anuncia la distribució, i la possibilitat d'adquisició, d'aquest treball musical i poètic produït per MFactory Music, executat en la composició musical per Enric Murillo, i en la interpretació recitadora per Salvador Bolufer; dissenyat en la part estètica per Pau Àlvarez-Edicions 96 i supervisat en les tecletes poètiques i lingüístiques per Maria Josep Escrivà, que ara redacta aquestes línies. Ja havíem fet una descripció i primera aproximació, al Burribloc, d'Estellés en solfa, quan la criatura donava senyals inequívocs d'aparició imminent.

Els poemes d’Estellés s’han recitat, versionat i musicat en nombroses ocasions. Però no amb la "veu de tro" (ho diu el coassessor i còmplice Tomàs Llopis) del polifacètic Salvador Bolufer, ni amb la pròdiga ornamentació musical (ho dic jo) del compositor Enric Murillo.

Fent-ho més llarg, així és com l'escriptor i còmplice de burreres des de fa molts anys, en Tomàs Llopis i Guardiola, ho escriu en un text introductori inclòs al llibre que fa de suport literari al disc. Es titula 'I fins i tot un Estellés que fa burrera'.

«La
poderosa veu de Salvador Bolufer, d'una forta personalitat, ha estat durant molts anys considerada el complement indispensable i únic a la seua creació poètica, dispersa fins que va ser aplegada per primera vegada en el seu llibre Burrera comprimida (1999). Però arran d’aquesta publicació van quedar demostrades dues coses: que els poemes de Salvador Bolufer no pertanyen sols a la veu del seu autor i que la veu de tro de Salvador Bolufer podia servir per a cantar altres poetes.




 
Muntatge de Pau Àlvarez, en clau de burrera (de la bona, clar!), 
on el trobador Bolufer interpreta Estellés amb la seua veu de tro.
Potser convindria aclarir, amb el permís de l'afectat,
que la veu en qüestió està sent reparada en aquests moments,
després que patira una incòmoda però lleu avaria.
Calculem que, en uns mesos, els trons faran feredat,
de la gana amb què els regurgitarà la caixa de ressonància
boluferiana, després de tant de repòs.


»I arribats en aquest punt, l'elecció era fàcil. L'escriptor i rapsode pegolí va triar el més gran dels poetes valencians contemporanis i el va fer seu per a donar-li unes cadències que sense deixar de ser típicament boluferianes són també pròpiament estellesianes. Al capdavall, qui pot negar que entre tots els estellesos possibles no hi haja un Estellés que fa burrera? Però aquesta aproximació inicialment parcial enceta el camí cap a tots els registres del gran poeta i aquest itinerari és el que ha fet Salvador Bolufer en aquest seu últim treball.»

Un treball que ha perseguit, entre altres intencions, «aplegar-hi una mostra d'algunes de les múltiples inquietuds poètiques d'Estellés [i ara són paraules que jo mateixa vaig escriure en un altre dels textos que hi fan de pòrtic: 'Estellés en solfa']. Per això, qui ja conega treballs anteriors de Salvador Bolufer, que no espere trobar ací, únicament, la seua vena satírica, rebel, desvergonyida, de denúncia.
Arxiu V. A. Estellés.
Gentilesa de la família
per a Edicions 96.

»Estellés és un poeta multiforme, i el trobador Bolufer ha estat capaç de demostrar-ho amb una flexibilitat de registres perfectament adaptats a aquella virtut excepcional i admirable de qui fou "fill del forner", que igual com es reia de la mort, en parlava amb respecte i esgarrifança. Podia ser tendre i bròfec alhora; solemne i voluntàriament frívol; escrivia amb convenciment des de l'amargor de viure i des del més arravatat hedonisme. Era capaç d'elevar a les més altes esferes motius quotidians i clams èpics; i sabia com escopir bilis a la cara dels seus enemics i també cantar l’amor i el sexe sense cap ni un complex.


»Escolten atentament el gris i nostàlgic 'Creuant la nit', i comparen-lo amb la bella intensitat eròtica d''Aquella olor que tenia el teu cos'. O proven, igualment, a escoltar seguits, 'Atarantada per la mort', amb el seu caràcter humorístic amb puntades de surrealisme, i 'Ara, senyor', reverencial i transcendent fins a l’esgarrifança.

»Al costat de la personal interpretació del trobador Bolufer, la música, i el compositor que l’ha creada [Enric Murillo], hi intervenen amb una funció que va molt més enllà de l’acompanyament a què ens tenen acostumats aquests projectes discogràfics. Exuberant, riquíssima en instrumentació, ací, la música en absolut pretén funcionar com a adornament secundari, sinó com aquell element que emfasitza, subratlla, eleva, ens condueix, els oients, pel camí que, amb valentia i fent-hi gala de la seua aposta personal, desplega Enric Murillo com a proposta. 

»Hi ha moments en què tenim la sensació que escoltem un poema envoltats per l'atmosfera estupenda d'una pel·lícula de Hollywood (si ho volen comprovar vostès mateixos, escolten atentament la pista 10, dedicada a l'exòtica i sensual, 'Jackeley'); uns altres en què els violins arrapen l'ànima; hi ha pasdobles, i hi ha el bolero magnífic que condueix l''Un entre tants' fins al clímax coral final, on a banda del grapat de veus amigues que hi reciten, emociona al meu entendre la constructiva força col·lectiva que transmet.» 

Ho podran comprovar si cliquen ací: UN ENTRE TANTS, o anant a la pista núm. 15 de la pàgina d'MFactory Music. Crec que els 3 minuts i mig que dura el tema bé s'ho valen.


"Solfa" és una paraula bonica que la tradició popular ha fet servir per a referir-se a una partitura, a un text musical escrit o, en general, al solfeig.
Ens va agradar aprofitar aquest aire col·loquial per a conjugar, precisament, la paraula, els poemes, i la base musical de la partitura.


Aquest caràcter musical, i la intenció de poder fer servir cada peça amb autonomia, ha fet que Enric Murillo decidira incorporar-les al disc de manera autònoma, en 15 pistes més, instrumentals, perquè puguen servir com a base per a la recitació personal de qui ho desitge.

I per acabar caldria fer-nos, davant de vostès, la gran pregunta: com adquirir el disc? A banda de la pàgina de la discogràfica, des d'on es pot comprar còmodament, em permetran que recomane fer ús de les llibreries i/o papereries més pròximes. A banda de contribuir a la dinamització necessària d'aquests establiments, ens ajudaran a fer arribar el llibre-disc a molts més punts de venda dels que, en un principi, ni la distribuïdora ni nosaltres podríem abastir. Així, és ben fàcil: apropen-se a la llibreria que tinguen més a l'abast i pregunten per l'Estellés en solfa. I si no el tenen en aquell moment, demanen que els el porten. La distribuïdora Sendra-Marco (sendra@sendramarco.com) pot donar cobertura a totes les comarques valencianes. Per a més enllà, es poden posar en contacte amb nosaltres: estellesensolfa@gmail.com

I com sempre, a la pàgina d'Amazon hi ha tot allò que existeix en el nostre món globalitzat. I l'Estellés en solfa també hi és (a partir del 17 de juny). Comodíssim, i fiable, adquirir-lo des d'ací





Gràcies per les seues atencions. I bon profit!


P. S.: L'amic, periodista cultural i còmplice de saraus diversos, Jovi Lozano-Seser, ha publicat al seu bloc, Calcetins desparellats, una entrevista sucosa i molt bonica on ell i el trobador Bolufer es dediquen a dir i contradir amb art i solvència. Entre altres perletes, Jovi hi escriu, a la introducció que precedeix les preguntes i les respostes: 

«De l'amic Bolufer vaig dir que era la nostra Lady Gaga particular, és a dir, algú amb la versatilitat i originalitat suficients com per bastir un discurs artístic únic que no s'assembla a res que no siga ell mateix. Ben mirat, l'asseveració no és incerta. Per a tots els que l'hem escoltat cantar les seues burreres durant tots aquests anys, val a dir, ara que celebrem el llançament del seu nou treball, que continuen ben vives totes aquestes sucoses sinèrgies entre la música i la poesia.» 

Poden accedir des d'ací per llegir l'entrevista completa. I enhorabona, tant a l'entrevistador agut com a l'hàbil entrevistat. 


dijous, 6 de juny del 2013

L'ÚLTIM REI, LLETRAFERITS & COMEDIANTS I EL TEATRE DEL RAVAL DE GANDIA

Reconec que no sóc persona de rialla fàcil, però això no significa que no em divertisquen les coses divertides, sobretot aquelles que provenen de la bona literatura, de l'art i de l'enginy (les riotes que provoquen els que fan el ridícul per sistema són figues d'un altre paner). M'agrada escriure per a interpretar allò que escric, i m'agrada fer-ho en clau d'humor perquè m'encanta que la gent es riga, però jo no solc exterioritzar les meues alegries de manera ostensible. Hi ha hagut vegades que un impacte còmic ha propiciat que se'm descollonara l'ànima durant una bona estona, però en tot eixe temps el cos només sol regalar-me alguns instants de somriures vistosos que en escassos moments es converteixen en rialles sonores i, molt estranyament, en riallades incontenibles. 
Cèsar Monzonís

Cèsar Monzonís, periodista que actualment es dedica per complet al teatre, coneix perfectament aquesta lesió rebordonida del meu caràcter (no debades portem més de 14 anys treballant junts en favor de la Burrera Comprimida; una moguda composta de floritures existencials, escèniques i televisives, de la qual, Cèsar, és part insubstituïble); per això, l'esmentat senyor Monzonís, cada vegada que estrena algun treball teatral de caire humorístic pregunta a la gent pròxima a mi: "El meu cosí s'ha rist? Molt o poc? Quan i com?..." (aclarisc també que, Cèsar Monzonís, és cosí meu perquè el destí així ho ha volgut; és còmplice meu perquè la bona sort així ho ha disposat... i jo me l'estime molt perquè ell s'ho ha guanyat i perquè a mi m'ha donat la gana).

Però el passat divendres, 31 de maig, al Teatre del Raval de Gandia es va produir un fet insòlit en mi: vaig passar les tres quartes parts de la durada de l'obra que allí es representava rient en formes sonores i amb escasses intermitències. A més, com que estic encara recuperant-me d'una disfonia bastant severa, el meu aparell fonador emetia uns sons estranyíssims i d'estètica horrible, però que a mi em resultaven tan divertits com l'espectacle que estava presenciant. La cosa té més mèrit encara si considerem que el Teatre del Raval no presta per a fer massa volantins als que ja no tenim el cos atlètic, i jo, que sóc bastant desficiós, vaig passar tot el temps sense haver de rascar-me cap picor ni ser atacat per cap pixera inoportuna. Prou faena tenia rient-me.


Ignasi Moreno
Al teatre esmentat es representava L'ÚLTIM REI, una obra d'Ignasi Moreno que convida l'espectador a veure entre bastidors, i també des de la seua butaca, tot el que pot passar perquè la representació d'un drama acabe sent una autèntica comèdia carregada de cabassos del millor humor. Mon pare, que va fer teatre molts anys, solia dir que la història de les companyies s'escriu darrere el teló, i em contava anècdotes divertidíssimes sobre accidents escènics que obligaven a reparar els despropòsits a base d'improvisacions insòlites i remeis impossibles, i tot això ho contempla el magistral guió del referit Ignasi Moreno, que és també el director de LLETRAFERITS & COMEDIANTS, la companyia que, amb moltíssima eficàcia, ha posat en escena aquesta singular obra. L'Ignasi i un servidor (de ningú) només ens hem saludat personalment en una ocasió, però com que coincidim amb freqüència passejant entre la polseguera virtual del burrigrup, de vegades tinc la sensació que ens coneixem de tota la vida. L'imaginava una persona ocurrent i creativa, però L'ÚLTIM REI va rebentar a l'alça la millor de les meues expectatives. 


L'ÚLTIM REI. Un caos entre bastidors
Foto: Toni Deusa
La majoria de components de LLETRAFERITS & COMEDIANTS són del Grau de Gandia, un poble marjalenc –com el meu– al qual guarde un especial afecte. Una de les actrius Eva Pellicer–, en conxorxa amb la nostra Maria Josep Escrivà –igualment, grauera de pro– va propiciar la meua assistència a l'espectacle, la qual cosa vull agrair-li, cor en mà. Conec Eva des que la Burrera Comprimida va actuar per primera vegada a Gandia (ella formava part de l'organització) i coneixia els seus dots artístics (a banda de ser una dona molt guapa), però també em van sorprendre per a bé la quantitat  i la qualitat– de recursos escènics que li vaig observar en aquesta ocasió. Fou igualment una grata sorpresa trobar entre els actors l'amic Fino, el qual va representar sant Francesc de Borja en el pregó borgià de l'any 2010, que vaig tenir el gust d'escriure i d'interpretar. 



Com diu el refrany, ací no se salva de l'èxit ni l'apuntador. Els esmentats Eva Pellicer i J. L. Martí (Fino), a més de Joan Banyuls, Anna Ballester, Jesús Garcia, Mariano Velázquez, Marisaro Martí i Lluís Moncho, amb Ignasi al capdavant i un grup de tècnics i ajudants de luxe al capdarrere, van propiciar un terratrèmol escènic de conseqüències imprevisibles. El públic ho va reconéixer entre rialles, i els aplaudiments es deixaren sentir amb força sota el cel benèfic de la Safor. 


El rei (Joan Banyuls),  la reina (Anna Ballester) i la donzella (Eva Pellicer),
en un moment de l'obra on el decorat amenaçava a caure damunt
dels actors. 
Foto: Toni Deusa
Segurament, la sorpresa de veure allò que no m'esperava va influir en l'ataquet de gatzara riallosa que vaig gaudir divendres, però això no minva per a res el mèrit de ningú, sinó més bé tot el contrari. A més, amb L'ÚLTIM REI vaig descobrir que riure's a gust dóna més gust que mantenir el divertiment amagat. Així doncs, en avant em riuré també per fora quan algun motiu em provoque divertiments espirituals. Cèsar Monzonís se sentirà orgullós de mi quan estrene alguna obra d'intencionalitat còmica, i en preguntar a la gent més pròxima: "El meu cosí s'ha rist?" li contestaran: "Sí! S'ha rist tot el temps; i ho ha fet amb rialles tan escandaloses que semblaven renills d'haca disfònica". 


TEATRE DEL RAVAL, lloc on LLETRAFERITS & COMEDIANTS
representaren L'ÚLTIM REI durant tot el cap de setmana
passat. El susdit teatre, conegut entre altres coses per
les seues programacions per a públic infantil, sembla
que tancarà molt prompte les portes si no es produeix
algun miracle. Testimoniem des d'ací la nostra solidaritat
amb els companys de PLUJA TEATRE, la mítica companyia
que ha regentat el local durant molts anys, i que ara es
veu obligada a tirar la tovalla perquè la situació
és ja insostenible. Al final acabarem amb una mà davant
i l'altra darrere.
Des de llavors ençà, quan veig els polítics eixir a la tele a repartir misèries i a fer el ridícul, no puc deixar d'imaginar els llepaires pegant grapats entre bastidors, i els doctes aguantant el teló que intenta dissimular les ficades de pota de na Cospedal de la Manxa. Això també em fa riure, però, com he dit abans, les riotes que provoquen els que fan el ridícul per sistema són figues d'un altre paner. 

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat (pel moment).

Cartell no subvencionat


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................