...

............................................................................

dimarts, 11 de març del 2014

CORRUPTILÀNDIA. El país on els burros volaven. Capítol 1

Look, Pepe: a donkey flying!
("Mira, Pepe: un burro volant!")
Dibuix: xarxa

En temps actuals, viatjar ja no és cosa reservada només als privilegiats. Cada vegada són més les persones que aprofiten qualsevol pontet o part de les seues vacances per a escampar el poll i, entre altres distraccions, practicar allò que es coneix com a "turisme cultural"; una modalitat turística que es basa en la visita als llocs emblemàtics de reconegut interés, principalment pel seu contingut històric o artístic. 

I resulta molt curiós observar la predilecció del gran públic per aquells llocs popularitzats a base de llegendes o mites que generen morbo, on es pot presumir d’haver xafat els escenaris d’uns fets presumptament històrics. Així doncs, és normal que la gent visite castells i palaus fabulosos, i preferisca recrear-se observant els excusats on descansaven les anques reials, els llits on dormien les infantes, o els panteons on es troben soterrades despulles il·lustres, abans que no visitar les pinacoteques o els valuosos museus que solen albergar eixes fortaleses. Això ha propiciat que en determinades zones s’hagen canalitzat les ofertes turístiques a base d’envoltar els seus monuments i els seus paratges de llegendes fantàstiques més o menys exagerades, i també que s'hagen aprofitat catàstrofes i desgràcies per a crear al voltant d'elles un reclam publicitari que atraga el turisme més sensacionalista (he vist llocs on frivolitzen les vergonyes del seu passat, i exhibeixen al públic masmorres i eines que usaven els règims sanguinaris per a torturar o executar insurrectes i malcreguts).

Dibuix extret de la xarxa
Les trames corruptes i els escàndols financers que han aparegut pertot arreu de les espanyes han propiciat tota classe de comentaris a nivell mundial (i sembla que encara hi ha corda per a temps). Però en el cas insòlit del País Valencià (Comunitat Valenciana per a ells) els analistes es posen les mans al cap en veure les maneres esperpèntiques que s'hi han emprat per a fer-ho tot pols, i els més ocurrents titlen de tragicomèdia la mescla de mediocritat, bogeria, deliris de grandesa i ambició incontrolada que van servir de reclam perquè açò s'omplira de corruptes i desaprensius. La sorpresa i la incredulitat que mostren els forasters quan els conten aquestes històries (a més del morbo i el sarcasme que provoquen) ens ha fet pensar que podríem crear una oferta turística basada en la creació d'espais i de rutes, on els viatgers puguen conéixer in situ els elements i els escenaris de les nostres vergonyes, i les peculiaritats del nostre lamentable procés d'autodestrucció.



Lògicament, açò comportaria la creació d'una gran infraestructura turística que podria redimir en part l'empastre econòmic que han causat els responsables d'aquest caos. Però caldria organitzar meticulosament les coses des del principi i tirar mà de la imaginació, per tal de traure el màxim partit a l'invent. Heus a continuació algunes idees:

Primerament caldria dissenyar una imatge corporativa i un eslògan poètic i atractiu, com el que dóna títol a l'article. La figura d'un burro volant podria presidir un cartell retolat sobre un fons blau (blau d'ofrena), que podria representar com serà la bandera valenciana quan ja no quede estaca en paret. Una cosa així, més o menys:



Com que no hi ha un puto duro (se'ls han berenat tots!) caldria recórrer a artistes de contrastat patriotisme perquè participaren gratuïtament en les falques promocionals, com ara Cristina Tàrrega, que podria eixir vestida de fallera i amb les canelles a l'aire, requerint al senyor pirotècnic perquè encenguera la mascletà; o el cantant Francisco, que posaria veu al "peraofrenar" cantat en diversos idiomes, com per exemple el castellà ("para ofrendar nuevas glorias a España"), l'anglés ("to offer up new glories to Spain") o el xinés —xí mandarí— (提供了新的辉煌到西班牙).

Alguna de les edificacions estrambòtiques que va dissenyar el tal Calatrava (a preu d'amics, per cert) ens serviria inicialment com a centre neuràlgic de CORRUPTILÀNDIA (cal procurar que no s'inunde quan ploga, ni que caiguen voladissos quan faça aire...; això donaria mala imatge). Aquest complex comptaria amb diferents sales, dissenyades per un equip d'experts en turisme, tècnics en matèries corrompudes i psiquiatres especialistes en deliris desbocats, on els visitants podrien veure i viure de prop les increïbles realitats de la nostra història més recent. 


Vinyeta pertanyent a l'auca fallera de 2012, amb textos de Salvador Bolufer, dibuixos de David Mengual i arranjaments de Josep Olaso.

Orinalet Papal
(bacinilla)
Encara que la utilització de virtualitats i tecnologies serà necessària per a dotar el centre del màxim atractiu, convé exhibir tots els objectes reals que ens siga possible, no solament concernents a les pràctiques corruptes, sinó també al material utilitzat per a balafiaments al·lucinants (hagen o no hagen conformat causa judicial) i per a les ridícules batalletes de campanar, tan pròpies dels populistes desvariats com els que han provocat la situació patètica que ara patim. Així doncs, proposem que s'instal·len als diferents compartiments unes vitrines on els visitants puguen contemplar, per exemple, l'ORINALET que va utilitzar el Papa Benet la nit que va dormir a València, així com el PLAT i la CULLERA DE FUSTA amb què el pontífex esmentat va menjar paella durant la visita que s'inclou al sumari Gürtel. Al públic, li encantaria veure curiositats, com ara EL BOLÍGRAF que va utilitzar Camps per a renovar el contracte milionari de la Fórmula I unes hores abans de dimitir com a President de la Generalitat; o LA CORBATA que portava Fabra (el Bleda) quan va anunciar als "ciaanos" que tancava Canal 9; fotocòpies dels DÈCIMS DE LOTERIA premiats de l'altre Fabra (ací caldria una vitrina sencera); LA CINTA que van tallar quan inauguraren l'aeroport de Castelló; LA CAMISA DE LA FALANGE que portava l'actual Síndic de Greuges quan era Cap Provincial del Moviment...

LA ROBA INTERIOR d'alguna de les traductores que contractaven els d'EMARSA; determinats OBJECTES que, presumptament, regalaven els de la GÜRTEL als seus benefactors; un dels 10.000 ORDINADORS comprats per l'empresa abans esmentada (segons l'implicat corresponent, calia canviar-los perquè se'ls menjaven els ratolins); la mostra d'algun TAULELL de les runes del Nou Mestalla (5 anys les obres aturades), i també d'algun FRAGMENT TRENCAT del Palau de les Arts (més de 400 milions d'euros); EL CONTRACTE signat amb Julio Iglesias, l'any 97, per a promocionar les valències  i LA VARA DE COMANDAMENT d'alguna alcaldia comprada als trànsfugues són també objectes que, entre molts altres, omplirien les vitrines dels compartiments del complex. 








Si no poguera aconseguir-se alguna de les peces originals, poden servir imitacions aproximades. Estic segur que això és una pràctica habitual entre els experts en aquesta classe de turisme (al monestir d'El Escorial, la gent fa cua per veure de prop la plataforma que, segons diuen, feien servir per passejar el rei Felip II, que patia ataquets de gota... Però, qui ens assegura que eixe artefacte és el vertader? No deu ser alguna trona retirada que es van trobar a la pallissa del palau?... I la tomba de Covadonga on diuen que està soterrat Don Pelayo?... Qui pot certificar que tan glorioses despulles resten allí quasi 1.300 anys després de la mort del cabdill asturià?)

Parlant de don Carlos (el de l'aeroport sense avions).

Les dues plantes principals del complex compondrien LA RUTA DEL SAQUEIG. Un tètric corredor, dissenyat a manera de laberint i ambientat a l'estil de les antigues coves de lladres, donaria accés als diferents compartiments de la secció, com ara EL MUSEU DEL CORRUPTELA SALA DELS IMPUTATS EL CASAL DE L'ESPECULADOR (entre altres), on es distribuirien amplis estands dedicats a tots i cadascun dels processos judicials que afecten terres valencianes. 

Ací s'exhibirien relíquies, documents i curiositats concernents als casos Gürtel, Emarsa, Brugal, Nóos, Ivex, Terra Mítica, Cooperació, CAM, Banc de València, Bancaixa, Fabra... (deixaríem uns quants espais de reserva per a poder incloure els nous casos que s'hi han d'incorporar encara, segur, sense gastar diners en reformes). Pertot arreu hi hauria màquines virtuals on els visitants podrien escoltar gravacions amb la veu de diversos implicats en les distintes causes (per a traure més rendiment econòmic, establiríem una tarifa on l'usuari pagaria segons el nombre de frases que escoltara; per exemple, amb 1 € se sentiria a Camps dir al Bigotes "amiguito del alma" i "te quiero un huevo"; amb 2 € s'escoltaria també quan diu "hijo de puta"... i amb 5 eurets eixiria la conversa sencera). Es pot establir també una tarifa plana per si algú vol passar-se 40 dies i 40 nits escoltant converses entre presumptes i no presumptes (podem incloure el cas "Naseiro"; hi ha gravacions on se sent allò de "estoy en política para forrarme", i on parlen també de repartir-se "comisioncitas" amb unes maneres tan subtils que farien les delícies dels visitants més asèptics). Amb un sobrecost del 50% el visitant podrà escoltar les traduccions en 84 llengües (s'hi inclourà el valencià dels ibers i el derivat del desmembrament de l'Imperi Romà, i hi haurà un expert en massacres lingüístiques per a traduir l'apitxat de Rafelet (Blasco)).  

Calculadora en mà, amb 4,5 milions d'euros es podrien comprar uns 10.000 ordinadors. Com que 7 anys equivalen a 2.555 dies, calculem que tots els dies compraven 4 ordinadors complets per a tenir-ne sempre 30 en actiu. Sembla que la major part de la facturació es componia de monitors, teclats i ratolins; per això, podria ser també que compraren una cinquantena de peces cada dia. El responsable d'aquestes gestions era el que subministrava el gènere que ell mateix encomanava, ja que era l'encarregat d'aquestes compres (es comprava i es venia a ell mateix), i va declarar al jutjat que el material s'estropellava molt perquè hi havia goteres i ratolins (rosegadors). 

Farà falta un guia molt expert per a explicar als visitants com els ratolins rosegadors rosegaven els ratolins informàtics; i també, com pot ser que estiguen una pila d'anys saquejant una empresa pública sense que els responsables polítics s'adonen del detall.

Si dotem el recinte del material adequat, una visita completa podria ser de llarga durada, la qual cosa aconsella habilitar les diferents plantes amb sales d'esplai dotades de divertiments destinats a públics de totes les edats. Per tal de mantenir l'argument monotemàtic d'aquest CORRUPTILÀNDIA convindria que els passatemps es basaren en jocs de martingala. Heus-ne a continuació algun exemple:


No cal dir sempre la veritat, Mariano! Alguna mentideta de tant en tant també fa falta, home!
CLEPTOMANIA PARADISE. Un lloc on els visitants podrien robar tot el que els vinguera en gana, pagant prèviament (amb una prima de sobrecost) els objectes que pretenguen afanar. Aquest espai es subdividiria en dues parts: L'ESTAFETA (estafa menudeta) i L'ESTAFOTA (estafa adúltera). La primera es presentaria a manera de BASAR XINÉS on es permetria furtar fins a 3 objectes per persona (mentre l'usuari robara, els vigilants farien la vista grossa); cadascuna de les peces furtades tindria el valor d'1 € (PVP) i, com que el preu de l'entrada al lloc seria de 5 €, doncs l'organització guanyaria 2 € per cada FURTATIQUET. Si fem servir els mateixos estudis que en el seu moment va contractar Terra Mítica, es podrien vendre 10.000 tiquets diaris (20.000 euros de guanys directes, cada dia... només en aquesta secció!); i els objectes robats també podrien ser comercialitzats per empreses dependents de CORRUPTILÀNDIA, amb la qual cosa es menejarien igualment 30.000 € cada 24 hores. Un dineral! L'ESTAFOTA funcionaria amb el mateix sistema, però ací els furtatiquets serien BONOESTAFES; els robatoris es desenvoluparien a més gran escala i la tarifa de preus per objecte furtat, caldria estudiar-la a consciència.

Mariano "al habla"
Tanquem ací el Capítol 1 d'aquest "Corruptilàndia" (considerant que l'estudi de viabilitat d'aquest projecte és molt ampli, hem decidit publicar-lo en dues parts). En una pròxima entrega continuarem amb l'exposició d'idees parlant-los d'altres seccions que s'inclouran al complex, i informant-los de les excursions facultatives que hem dissenyat per a visitar pertot arreu de les nostres geografies els punts més afectats per l'especulació, l'envaniment, la ignorància, la corrupció, el descontrol o, simplement, els deliris de grandesa. 

Continuarà...

Amb el braç incorrupte de Sant Vicent mostrarem als turistes 
que no tot és orenga en el mont, i que al País Valencià 
també gaudim de matèria incorrupta. 


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................