 |
Look, Pepe: a donkey flying!
("Mira, Pepe: un burro volant!")
Dibuix: xarxa
|
En temps actuals, viatjar ja no és cosa reservada només als privilegiats. Cada vegada són més les persones que aprofiten qualsevol pontet o part de les seues vacances per a escampar el poll i, entre altres distraccions, practicar allò que es coneix com a "turisme cultural"; una modalitat turística que es basa en la visita als llocs emblemàtics de reconegut interés, principalment pel seu contingut històric o artístic.
I resulta molt curiós observar la predilecció del gran públic per aquells llocs popularitzats a base de llegendes o mites que generen morbo, on es pot presumir d’haver xafat els escenaris d’uns fets presumptament històrics. Així doncs, és normal que la gent visite castells i palaus fabulosos, i preferisca recrear-se observant els excusats on descansaven les anques reials, els llits on dormien les infantes, o els panteons on es troben soterrades despulles il·lustres, abans que no visitar les pinacoteques o els valuosos museus que solen albergar eixes fortaleses. Això ha propiciat que en determinades zones s’hagen canalitzat les ofertes turístiques a base d’envoltar els seus monuments i els seus paratges de llegendes fantàstiques més o menys exagerades, i també que s'hagen aprofitat catàstrofes i desgràcies per a crear al voltant d'elles un reclam publicitari que atraga el turisme més sensacionalista (he vist llocs on frivolitzen les vergonyes del seu passat, i exhibeixen al públic masmorres i eines que usaven els règims sanguinaris per a torturar o executar insurrectes i malcreguts).
 |
| Dibuix extret de la xarxa |
Les
trames corruptes i els escàndols financers que han aparegut pertot
arreu de les espanyes han propiciat tota classe de comentaris a nivell
mundial (i sembla que encara hi ha corda per a temps). Però en el cas
insòlit del País Valencià (Comunitat Valenciana per a ells) els
analistes es posen les mans al cap en veure les maneres esperpèntiques
que s'hi han emprat per a fer-ho tot pols, i els més ocurrents titlen de
tragicomèdia la mescla de mediocritat, bogeria, deliris de grandesa i
ambició incontrolada que van servir de reclam perquè açò s'omplira de
corruptes i desaprensius. La sorpresa i la incredulitat que mostren els
forasters quan els conten aquestes històries (a més del morbo i el
sarcasme que provoquen) ens ha fet pensar que podríem crear una oferta turística basada en la creació d'espais i de rutes, on els viatgers puguen conéixer in situ els elements i els escenaris de les nostres vergonyes, i les peculiaritats del nostre lamentable procés d'autodestrucció.
Lògicament, açò comportaria la creació d'una gran infraestructura turística que podria redimir en part l'empastre econòmic que han causat els responsables d'aquest caos. Però caldria organitzar meticulosament les coses des del principi i tirar mà de la imaginació, per tal de traure el màxim partit a l'invent. Heus a continuació algunes idees:
Primerament caldria dissenyar una imatge corporativa i un eslògan poètic i atractiu, com el que dóna títol a l'article. La figura d'un burro volant podria presidir un cartell retolat sobre un fons blau (blau d'ofrena), que podria representar com serà la bandera valenciana quan ja no quede estaca en paret. Una cosa així, més o menys:
Lògicament, açò comportaria la creació d'una gran infraestructura turística que podria redimir en part l'empastre econòmic que han causat els responsables d'aquest caos. Però caldria organitzar meticulosament les coses des del principi i tirar mà de la imaginació, per tal de traure el màxim partit a l'invent. Heus a continuació algunes idees:
Primerament caldria dissenyar una imatge corporativa i un eslògan poètic i atractiu, com el que dóna títol a l'article. La figura d'un burro volant podria presidir un cartell retolat sobre un fons blau (blau d'ofrena), que podria representar com serà la bandera valenciana quan ja no quede estaca en paret. Una cosa així, més o menys:
Com que no hi ha un puto duro (se'ls han berenat tots!) caldria recórrer a artistes de contrastat patriotisme perquè participaren gratuïtament en les falques promocionals, com ara Cristina Tàrrega, que podria eixir vestida de fallera i amb les canelles a l'aire, requerint al senyor pirotècnic perquè encenguera la mascletà; o el cantant Francisco, que posaria veu al "peraofrenar" cantat en diversos idiomes, com per exemple el castellà ("para ofrendar nuevas glorias a España"), l'anglés ("to offer up new glories to Spain") o el xinés —xí mandarí— (提供了新的辉煌到西班牙).
Alguna de les edificacions estrambòtiques que va dissenyar el tal Calatrava (a preu d'amics, per cert) ens serviria inicialment com a centre neuràlgic de CORRUPTILÀNDIA (cal procurar que no s'inunde quan ploga, ni que caiguen voladissos quan faça aire...; això donaria mala imatge). Aquest complex comptaria amb diferents sales, dissenyades per un equip d'experts en turisme, tècnics en matèries corrompudes i psiquiatres especialistes en deliris desbocats, on els visitants podrien veure i viure de prop les increïbles realitats de la nostra història més recent.
 |
| Vinyeta pertanyent a l'auca fallera de 2012, amb textos de Salvador Bolufer, dibuixos de David Mengual i arranjaments de Josep Olaso. |
 |
| Orinalet Papal (bacinilla) |
 |
LA ROBA INTERIOR d'alguna de les traductores que contractaven els d'EMARSA; determinats OBJECTES que, presumptament, regalaven els de la GÜRTEL als seus benefactors; un dels 10.000 ORDINADORS comprats per l'empresa abans esmentada (segons l'implicat corresponent, calia canviar-los perquè se'ls menjaven els ratolins); la mostra d'algun TAULELL de les runes del Nou Mestalla (5 anys les obres aturades), i també d'algun FRAGMENT TRENCAT del Palau de les Arts (més de 400 milions d'euros); EL CONTRACTE signat amb Julio Iglesias, l'any 97, per a promocionar les valències i LA VARA DE COMANDAMENT d'alguna alcaldia comprada als trànsfugues són també objectes que, entre molts altres, omplirien les vitrines dels compartiments del complex. |
Si no poguera aconseguir-se alguna de les peces originals, poden servir imitacions aproximades. Estic segur que això és una pràctica habitual entre els experts en aquesta classe de turisme (al monestir d'El Escorial, la gent fa cua per veure de prop la plataforma que, segons diuen, feien servir per passejar el rei Felip II, que patia ataquets de gota... Però, qui ens assegura que eixe artefacte és el vertader? No deu ser alguna trona retirada que es van trobar a la pallissa del palau?... I la tomba de Covadonga on diuen que està soterrat Don Pelayo?... Qui pot certificar que tan glorioses despulles resten allí quasi 1.300 anys després de la mort del cabdill asturià?)
Parlant de don Carlos (el de l'aeroport sense avions).
Les dues plantes principals del complex compondrien LA RUTA DEL SAQUEIG.
Un tètric corredor, dissenyat a manera de laberint i ambientat a
l'estil de les antigues coves de lladres, donaria accés als diferents
compartiments de la secció, com ara EL MUSEU DEL CORRUPTE, LA SALA DELS IMPUTATS o EL CASAL DE L'ESPECULADOR (entre altres),
on es distribuirien amplis estands dedicats a tots i cadascun dels
processos judicials que afecten terres valencianes.
Ací s'exhibirien
relíquies, documents i curiositats concernents als casos Gürtel, Emarsa,
Brugal, Nóos, Ivex, Terra Mítica, Cooperació, CAM, Banc de València, Bancaixa,
Fabra... (deixaríem uns quants espais de reserva per a poder incloure els
nous casos que s'hi han d'incorporar encara, segur, sense gastar diners en reformes). Pertot
arreu hi hauria màquines virtuals on els visitants podrien escoltar
gravacions amb la veu de diversos implicats en les distintes causes (per
a traure més rendiment econòmic, establiríem una tarifa on l'usuari
pagaria segons el nombre de frases que escoltara; per exemple, amb 1 € se sentiria a Camps dir al Bigotes "amiguito del alma" i "te quiero
un huevo"; amb 2 € s'escoltaria també quan diu "hijo de puta"... i amb 5 eurets eixiria la conversa sencera). Es pot establir també una
tarifa plana per si algú vol passar-se 40 dies i 40 nits escoltant
converses entre presumptes i no presumptes (podem incloure el cas
"Naseiro"; hi ha gravacions on se sent allò de "estoy en política para forrarme", i on parlen també de repartir-se
"comisioncitas" amb unes maneres tan subtils que farien les delícies dels visitants més asèptics). Amb
un sobrecost del 50% el visitant podrà escoltar les traduccions en 84
llengües (s'hi inclourà el valencià dels ibers i el derivat del desmembrament de
l'Imperi Romà, i hi haurà un expert en massacres lingüístiques per a
traduir l'apitxat de Rafelet (Blasco)).
Calculadora
en mà, amb 4,5 milions d'euros es podrien comprar uns 10.000
ordinadors. Com que 7 anys equivalen a 2.555 dies, calculem que tots els
dies compraven 4 ordinadors complets per a tenir-ne sempre 30 en actiu.
Sembla que la major part de la facturació es componia de monitors,
teclats i ratolins; per això, podria ser també que compraren una
cinquantena de peces cada dia. El responsable d'aquestes gestions era el
que subministrava el gènere que ell mateix encomanava, ja que era
l'encarregat d'aquestes compres (es comprava i es venia a ell mateix), i
va declarar al jutjat que el material s'estropellava molt perquè hi
havia goteres i ratolins (rosegadors).
Farà falta un guia molt expert
per a explicar als visitants com els ratolins rosegadors rosegaven els
ratolins informàtics; i també, com pot ser que estiguen una pila d'anys
saquejant una empresa pública sense que els responsables polítics s'adonen del detall.
Si dotem el recinte del material adequat, una visita completa podria ser de llarga durada, la qual cosa aconsella habilitar les diferents plantes amb sales d'esplai dotades de divertiments destinats a públics de totes les edats. Per tal de mantenir l'argument monotemàtic d'aquest CORRUPTILÀNDIA convindria que els passatemps es basaren en jocs de martingala. Heus-ne a continuació algun exemple:
 |
| No cal dir sempre la veritat, Mariano! Alguna mentideta de tant en tant també fa falta, home! |
CLEPTOMANIA PARADISE. Un lloc on els visitants podrien robar tot el que els vinguera en gana, pagant prèviament (amb una prima de sobrecost) els objectes que pretenguen afanar. Aquest espai es subdividiria en dues parts: L'ESTAFETA (estafa menudeta) i L'ESTAFOTA (estafa adúltera). La primera es presentaria a manera de BASAR XINÉS on es permetria furtar fins a 3 objectes per persona (mentre l'usuari robara, els vigilants farien la vista grossa); cadascuna de les peces furtades tindria el valor d'1 € (PVP) i, com que el preu de l'entrada al lloc seria de 5 €, doncs l'organització guanyaria 2 € per cada FURTATIQUET. Si fem servir els mateixos estudis que en el seu moment va contractar Terra Mítica, es podrien vendre 10.000 tiquets diaris (20.000 euros de guanys directes, cada dia... només en aquesta secció!); i els objectes robats també podrien ser comercialitzats per empreses dependents de CORRUPTILÀNDIA, amb la qual cosa es menejarien igualment 30.000 € cada 24 hores. Un dineral! L'ESTAFOTA funcionaria amb el mateix sistema, però ací els furtatiquets serien BONOESTAFES; els robatoris es desenvoluparien a més gran escala i la tarifa de preus per objecte furtat, caldria estudiar-la a consciència.
 |
| Mariano "al habla" |
Tanquem ací el Capítol 1 d'aquest "Corruptilàndia" (considerant
que l'estudi de viabilitat d'aquest projecte és molt ampli, hem decidit
publicar-lo en dues parts). En una pròxima entrega continuarem amb
l'exposició d'idees parlant-los d'altres seccions que s'inclouran al
complex, i informant-los de les excursions facultatives que
hem dissenyat per a visitar pertot arreu de les nostres geografies els punts més afectats per l'especulació,
l'envaniment, la ignorància, la corrupció, el descontrol o, simplement,
els deliris de grandesa.
Continuarà...
Amb el braç incorrupte de Sant Vicent mostrarem als turistes
que no tot és orenga en el mont, i que al País Valencià
també gaudim de matèria incorrupta.
Ausades que hi ha ací lletra ben escrita! Amb algunes eixides pròpies de la burrera més inspirada, com ara l'últim peu de foto. El balafiament propiciat pels corruptes embogits, avariciosos cotxinos, i perillosos és tan evident, que fins i tot a València existeix ja una ruta turística (aquesta sense el segell de Burrera Comprimida) que es coneix com a "Ruta del despilfarro". Encara no tinc informació suficient per a fer-ne una valoració. D'entrada, em fa un poquet de feredat, que fins i tot s'aprofite tot això, que encara devem tota la ciutadania, per a fer negoci. No sé si hi ha algú que en tinga més dades.
ResponEliminaI perquè no tot siguen lloances, i perquè últimament trobe gustet a això de dissentir, he de manifestar públicament que estic en desacord en una de les... 2.035 paraules exactament que conté aquest burriarticle.
Amb permís, al paràgraf núm. 3 es parla d'"el nostre lamentable procés d'AUTODESTRUCCIÓ". Equeliquà!, aquesta és la paraula. Al meu parer, el país —amb els qui l'habitem a dintre— no s'ha autodestruït: l'han fet a banderes els gàngsters, depredadors, mafiosos, lladres, especuladors, terroristes mediambientals... i encara em quede curta. Entenc que tothom anem en la mateixa nau, els qui s'ho han berenat quasi tot i els qui no en tenim culpa de res. Però ací els culpables de la destrucció tenen noms i cognoms. He dit.
Amic Salvador, que gran ets i quin treball ens has escrit!!! M'has fet riure, i molt. He rigut fins i tot amb un sentiment, al menys per a mi, nou, el sentiment de la impotència. Perquè he de dir-te, amb el que veig, llegeixo, i escolto, ês impotència el que sento.
ResponEliminaNomés ací al nostre País, el Valencià es clar, podem fer un escrit com el que acabes de fer, amb tanta mala lle ....... i riure'ns. Com a temps de falles n'has montada una, amb paraules, que no l'hauríem de cremar mai. Si més no, incloure-la en els llibres de text, i és clar, escrita en els vuitanta idiomes més importants del món, on crec que la nostre llengua tindria cabuda. Eh Sr. Fabra i companyia? I no oblidar-la mai. Acabo aquí afegint-me a les paraules de l'estimadíssima Maria Josep Escrivà...... d'autodestrucció res de res! Eduard
Salvador, ets un crak que dirien els meus alumnes!
ResponEliminaM'ha passat com a Eduard; la mala (ho deixem en 'bava' per ser horari protegit?) l'he canviada pel somriure. I com Maria Josep, entenc que no ens hem destruït sinó més bé, com diria el Titi: "me quemaste, me quemaste". Han pres foc a la parada i ens han deixat en calçotets i pagant a bon preu el que altres han furtat a cabassos. Tu ja ho expliques molt bé, així que no m'estenc.
Abans sí, una petició (com els "discos dedicados" ; ) Si en el segon lliurament no has pensat en la cuina, fes una ampliació amb la menjuca a l'ús (pardal que vola a la garjola! O no era així?) Ja m'imagine la pastisseria del restaurant? Tot fet de pasta de moniato (com ens hem quedat tants valencians amb la lectura dels titulars de la premsa mentre s'ho emportaven "cru", que en dirien ells), Ouets d'Estimat... Au, ací t'ho deixe.
Agraïsc en primer lloc la bondat i la riquesa dels tres comentaris anteriors i, sobretot, agraïsc l'afecte i l'amistat que m'uneix amb les tres persones comentaristes d'on provenen els tals comentaris.
ResponEliminaLa dama del Grau ha dissentit (ella "dixit") públicament de la paraula "autodestrucció", i els amics Eduard Villamitjana i Francesc López han recolzat d'alguna manera el tal dissentiment. Estic d'acord amb el desacord; jo només pretenia lluir-me amb una metàfora crepuscular, i referir d'eixa manera la passivitat de la majoria d'habitants d'aquest país mentre els gàngsters, depredadors, mafiosos, lladres, especuladors, terroristes mediambientals (dama "dixit" també) el feien a banderes. Tot aclarit.
Si això servira perquè un bon grapat de gent recupere il·lusió i aconseguisca un treball digne que ara no té, jo no tindria cap inconvenient a que aquest projecte fantàstic es portara a la realitat; despertaríem el morbo dels morbosos i la curiositat dels curiosos, sí... però també donaríem a conéixer al món sencer els noms i els cognoms dels culpables de la destrucció, proclamaríem la nostra voluntat que açò no torne a passar mai més i, al mateix temps, aprofitaríem per a ensenyar al gran públic la monumentalitat i la bellesa de l'autèntic País Valencià (almenys, el que queda d'ell).
M'han servit moltíssim els seus comentaris per a l'enfocament del capítol 2n d'aquesta CORRUPTILÀNDIA. M'aplicaré amb gust els seus matisos i els seus suggeriments, i donaré gràcies als déus de la Pau per haver posat al meu abast tres potències humanes com les abans esmentades, admirades per mi com a mestres i estimades com a persones.
Un atropell d'abraçades. Totes cara a vostés.