...

............................................................................

dijous, 22 de novembre del 2012

PEPE TROLA

El dibuix humorístic és, sens dubte, una de les pràctiques més eficaces per a parodiar qualsevol situació o actitud, individual o col·lectiva; viciosa o criticable; quotidiana, política, social... Si repassem els perfils de personatges del còmic, com ara Mortadelo y Filemón, Pepe Gotera y Otilio, El botones Sacarino, El repelente niño Vicente, Pitagorín, El caco Bonifacio, Rompetechos, Los senyores de Alcorcón i un llarguíssim etcètera, segur que ens vénen al cap un fotimer de situacions ridícules com les que solen protagonitzar molt sovint les branques més mediocres de polítics rellevants, concejals de pedania, directorets i directorots, vividors i pillets, lladres i malfaeners,  bledes, lleponets, caradures...



Pepe Trola fou un personatge creat per l'alacantí José Antonio Serna (Jiaser), autor també del sinistre Cucaracho. L'esmentat sr. Trola representava el paper d'un bufanúvols malfaener i vividor, que s'inventava les fantasies més increïbles per tal de llevar-se de damunt els creditors que el perseguien (a banda de tot, era un malpagador sense remei). Pepe Trola no era el més conegut del catàleg, però l'hem escollit com a muso inspirador d'aquest capítol del nostre glossari considerant la pronúncia de les consonants del nom (PP), el caràcter mentider del cognom i la quantitat d'imitadors que té aquest personatge entre el ramat de desvergonyits que han provocat (i ara alimenten) l'estafa disfressada de crisi que ens està arruïnant a tots (EXCEPTE A ELLS, CLAR). Heus ací, doncs:

EL GLOSSARI DE BUCOMSA
(tractat lexicogràfic de la fraseologia popular)


Don Mariano, emulant Pepe Trola

GLOSSES DE CRISI
6a entrega


PEP (en castellà, PEPE). Nom derivat de JOSEP. Sembla que, en temps antics, a sant Josep se'l referia com Jesus Christi Pater Putativus, que significa “pare putatiu” (adoptiu) de Jesucrist. Amb el temps, els copistes usaren l'abreviació JHPP i després PP (pel que es veu, els copistes de l'època ja estaven clavats en política). De la susdita abreviació diuen que va nàixer l'hipocorístic en qüestió. En femení es diu PEPA, però, al nostre parer, això de “pater putativus” no quadra massa bé quan es tracta de dones. Aclarim als malpensats que aquesta teoria putativa està escrita en llibres que han publicat persones que saben de lletra; nosaltres no entrem ni eixim en el perquè de la presumpta malsonància. Ignorem si els copistes que ens ocupen completaven l'abreviació al gust d'en Serafí (PPCV, que vol dir "Pater Putativus de la Comunidad Valenciana"); ho dic perquè si la putativitat és del País Valencià no cobrarà subvenció (i si és serafínica, li la deixaran a deure).

SER UN TROLERO. Castellanisme que s'utilitza sovint per a referir de manera jocosa els mentiders empedreïts. La nostra "bola" equival a la trola castellana, però si diem als mandataris que són uns "boleros" igual pensen que estem parlant de ritmes musicals... o de qualsevol altra bossa nova dansarina. La trola és una de les argúcies més usades pels ineptes (per a redimir mancances) i pels corruptes (per a justificar estafes); per això és tan habitual entre els polítics que més manen i entre dels especuladors més perversos. No sé si és més trist dir mentides per vici, creure-se-les per conveniència o acceptar-les per costum. 

EL QUE PAGA, MANA. No sabem si aquest antic refrany fou inventat per a referir la força dels diners i el poder de que els té, o per a lloar la constant del bon pagador. Siga com siga, si els que paguen manen, els mandataris que no paguen haurien de deixar de manar (el mestre Llopis dixit). Jo ara no he dit res dels que manen de la "Comunidad Valenciana" (la pàtria d'en Serafí); això ho han degut pensar vostés.


Amb això de trencar i destrencar Espanya, les hosts peperístiques han muntat la seua batalleta de campanar preferida. 

AMB DINERS, TORRONS! Una altra dita satírica que refereix la importància dels diners en els temps actuals. Antigament, els torrons eren tot un luxe en les festes de Nadal, per la qual cosa només estaven a l'abast dels rics (suposem que eixe és l'origen de la dita). Jo conec gent que, amb diners de tots, compra torrons molt cars i de molt baixa qualitat. A Gandia ara compren torrons a preu de diners.

DESNONAR. Explicat en llenguatge cru diríem que desnonar és tirar en un bac al carrer la persona o persones que ocupen un habitatge (aquest verb té altres significats, però nosaltres ací només glossem referències de crisi). En temps no massa llunyans solíem referir els desnonaments a la manera castellana (desahucios), però, arran de l'impacte abastat per aquestes accions durant l'esmentada crisi (altrament dit, estafa) hem conegut la forma correcta d'anomenar la referència. No cal explicar el drama dels milers de persones que van perdre el treball després d'esclafir la bambolla estafadora, desnonades i putejades per no poder continuar pagant la hipoteca. Tampoc no cal parlar de la indolència i/o ineptitud del bipartit PP-PSOE davant aquesta realitat; uns i altres, administrant els seus despropòsits i intentant llevar-se de damunt les puces de la responsabilitat, s'han esperat que els posen un coet al cul per posar remei al desastre... però, com sempre, no han sabut aclarir res, i ara intentaran tapar amb una tireta d'esparadrap les ferides obertes en canal.

EL BANCO MALO. Una altra castanya que s'ha fet popular arran de la crisi (o siga, l'estafa) és això del banco malo (ho expressem en castellà, tal com ens han venut la parida). Els diccionaris defineixen el banco malo com una entitat financera que ajuda a netejar els actius tòxics (inversions de baixa qualitat). Si tenim en compte la quantitat d'actius tòxics generats per l'esclafit de la bombolla estafadora, podrem imaginar la quantitat de merda que haurà de netejar eixe banc (amb diners emprats que han de tornar amb els nostres impostos). Com que els nostres tecnòcrates són així de poètics, al banco malo d'Espanya, li han posat per nom: Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SA. (SAREB). Això és com si Manolo Escobar cantara una cançó que portara per títol: Entre flores fandanguillos y alegrías nació mi España la tierra del amor (ENFLOFAESTIMOR).






SER UN ANTISISTEMA. Expressió inventada pels bufanúvols corresponsables
 de l'estafa que ens afecta (i pels seus seguicis de llepaires) per a desprestigiar les veus que clamen l'inici d'un procés constituent, que siga capaç de regenerar la democràcia que els mediocres i els corruptes (i els seus seguicis de llepons) han debilitat (per no dir que han esmortit).

SER QUATRE GATS. Referència utilitzada pels mandataris, i els seus corresponents mamonets per a minimitzar els efectes de les tumultuàries manifestacions de protesta contra l'empastre que estem suportant. Jo no sé si els testaferros de guàrdia es creuen el que diuen o és que ens consideren a tots imbècils, però això de la xica aquesta (no recorde el càrrec que ostenta) que va comptar 35.000 persones on els organitzadors n'havien comptat un milió em sembla una mica passat de rosca... o és que, tal vegada, 965.000 persones dalt o baix tenen poca importància. 

TOCAR ELS COLLONS. Frase utilitzada com a sinònim de molestar, emprenyar, criticar, qüestionar, protestar, trencar les voltes... (ignorem la relació que té tot això amb les carícies testiculars, però la saviesa popular és inqüestionable). Lògicament, per als politicastres que se senten al·ludits som nosaltres els que toquem els collons, però, al nostre entendre, són ells els que, tocant tocant, han perdut l'ofici, la vergonya i la dignitat. 
Gran Forges

Cada vegada són més les veus importants i solvents que s'alcen contra el despropòsit i contra la mediocritat (l'última que he llegit, signada per Antonio Fraguas Forges amb el títol "El triunfo de los mediocres", posa els pèls de punta). Però vostés, senyories, continuen enganyant, dedicant brindis al Sol i creant falses expectatives. Ací, a València, tenim les farmàcies tancades, Canal 9 en bancarrota, Gürtel, Brugal, Emarsa, Nóos, CAMs (i Camps), la trama de cooperació i milantamil figues mandangues més per resoldre, el Congrés ple d'imputats, els creditors que no cobren... I ara, vostés, han arrancat a córrer cap a Catalunya a veure si Mas s'ha emportat els diners a Suïssa. 

No sé vostés què pensaran, senyories, però cada vegada hi ha més gent que no veu solució si no se'n van --vostés-- tots a casa i comencem de zero. Uns, els que vostés tracten d'antisistema, pretenen reactivar la democràcia a través d'un nou procés constituent; altres, possiblement estiguen esperant el moment propici per a provocar un colp d'estat. I jo, que no sóc res ni ningú, preferisc que siguen els primers els que s'emporten el gat a l'aigua. Em comprenen?


4 gats a València


CAPÍTOLS ANTERIORS D'AQUESTA SÈRIE:


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................