...

............................................................................

diumenge, 13 de febrer del 2011

SINVERGÜENSA!!


L'ALTRA BURRERA

capítol tercer

Articles anteriors d'aquesta secció:


Foto promocional. Estatures no alineades
En la mesura que augmenta el grau de mediocritat (en continent i en contingut) del funcionament de les nostres institucions públiques, disminueix amb més força la valoració i la confiança que la ciutadania atorga a la classe política (sense que ells −els polítics− facen res per remeiar-ho) i l'anecdotari d'incidents i d'incidències que es produeixen durant els actes institucionals i les sessions parlamentàries s'alimenta cada vegada més i pitjor de situacions ridícules i tragicòmiques, quan no de “presumptes” irregularitats funcionals o imperícies pròpies de qui no sap estar en el lloc que representa, i impròpies dels qui haurien de donar exemple amb el seu comportament a una massa social cada vegada més apàtica i desanimada.

Mònica Oltra parla...
A la introducció del primer capítol (“El repelente niño Vicente”) explicàvem d'una manera àmplia el sentit que preteníem donar a la present secció que vam tenir a mal intitular “L'altra burrera”, i presentàvem un audiovisual on un diputat del grup dels governants (míster X) boicotejava el discurs d'una diputada de l'oposició esgarrant paperets d'una manera ostensible i sorollosa (l'home només pretenia molestar, però ho feia amb formes infantils i amb molt poca gràcia). Al segon capítol (“A espentes i redolons”) completàvem la introducció abans esmentada i incloíem un altre vídeo que mostrava una sessió de les Corts que es va acabar com el rosari de l'aurora. I ara els oferim una altra pel·liculeta on es pot veure la diputada MÒNICA OLTRA (clic) exposant unes presumptes irregularitats que el seu grup havia denunciat, i que afecten la conselleria que comanda el conseller Sr. BLASCO CASTANY (clac).
... i Rafael Blasco li contesta:
 "sinvergüensa!".
Durant aproximadament 5 minuts, la referida diputada va llegir alguns titulars de premsa sobre el cas i va exposar les susdites acusacions  amb el fragor parlamentari que la caracteritza.  El Sr. Blasco −Don Rafael− , visiblement contrariat i nerviós (cosa poc habitual en ell) va argumentar com a resposta: “És vosté una sinvergüensa que no és capaç de mantindre el respete en esta càmara (hem transcrit la frase textual, tal com la va pronunciar el Sr. conseller el dia d'autos). Una clamorosa ovació dels ara coreligionaris del Sr. Blasco va adornar tan brillant contestació.

Façana actual de l'Ajuntament de Pego
Coneixem el Sr. Blasco des de l'any 1974. Aleshores era l'interventor de l'Ajuntament de Pego i, segons consta als registres de l'esmentat ajuntament, el dia 5 de març de l'any 1975 no es va presentar al treball i va ser expedientat per la tal absència injustificada del servei. Les mateixes fonts indiquen que el 9 d'abril del mateix any va ser nomenat interventor de l'Ajuntament de Paiporta amb plaça definitiva, però mai no es va presentar a treballar a cap dels dos ajuntaments.

Eren altres temps...
El motiu de la desaparició no figura als registres referits, però molt prompte es va saber que s'havia descobert la implicació de l'actual conseller en el Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico  FRAP (cliiiic) i que eixa circumstància va aconsellar que en Rafel fera mutis pels bastidors (aclarim als més joves que, per als governants d'aquella època, els del FRAP eren també uns sinvengüenses). Uns diuen que el llavors pròfug es va autoexiliar, i uns altres que va estar pres a la Model de Barcelona, però el que sí que està clar és que, amb la implantació de l'actual sistema polític, Rafael Blasco Castany va ser restituït com a funcionari públic, encara que molt prompte va ser fitxat pel PSOE, amb qui va iniciar la seua primera escalada com a polític actiu fins que l'any 89, sent Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, una directora general de la seua conselleria va denunciar una martingala urbanística a Calp que implicava dos funcionaris corruptes, i Blasco va ser destituït (ignorem qui va ser el sinvergüensa en aquesta ocasió). 

Aquesta foto encara era
en blanc i negre.
Diuen que, aleshores, el ja exmilitant del PSOE va tenir un rampell nacionalista i impulsà un invent que es va denominar Convergència Valenciana, però l'intent no va acabar de quallar. La segona escalada important del personatge que ens ocupa va tenir lloc en arribar al poder el Sr. Zaplana amb qui, després d'abraçar la doctrina del PP, va continuar pul·lulant per diverses conselleries i bregant contra tots els sinvergüenses que s'entrecreuaven en el seu camí. Fou també conseller amb el President Olivas i, quan el Sr. Camps va guanyar la batalla fratricida que va mantenir amb el referit Sr. Zaplana, foren apartats de la primera línia els principals caporals zaplanistes..., però el Sr. Blasco havia passat ràpidament al bàndol campista i va continuar la seua multicolor carrera política. 

Jaqueta multiusos
Així doncs, el Sr. Blasco Castany ha estat conseller amb tots els presidents que ha tingut la Generalitat Valenciana des de la seua creació. Per això, quan practique el meu particular joc d'especulació mental i la imaginació se'm torna juganera, em pega per pensar (entre altres coses) a quin càrrec hagués optat Don Rafael si en algun moment haguera guanyat les eleccions la Falange Española de las JONS... o el Partit Comunista de los Pueblos de España, per dir-ne algun. A vostés no els pica la curiositat?

I bé. Hem parlat per escrit més del que preteníem, i ara ja els deixem amb l'audiovisual que ha motivat tan ampli comentari. Tal vegada algú diga que som uns sinvergüenses per haver publicat aquest article (i vostés igualment sinvergüenses, per haver-lo llegit)... però, home! si ells poden dir tot el que els rota quan els dóna la gana, per què nosaltres no podem fer el sinvergüensa de tant en tant?


                     

Per cert... m'ha paregut sentir que Mònica Oltra anomenava una manifestació que va tenir lloc a Alacant, però ningú no recorda que la tal notícia haja aparegut a Canal 9. Què passa?... que els manifestants eren tots uns sinvergüenses, o és que els d'eixa tele (que paguem entre tots) estan sempre massa ocupats en deliris i autobombos?


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.