LA BURRERA CANTA A BARX  dijous, 4 d'agost, a les 20,30 h

Trobador marjalenc

La dilatada trajectòria escènica de la nostra BURRERA COMPRIMIDA ens ha permés gaudir (i patir) escenaris de totes les classes i condicions, ubicats en indrets de tota índole o en recintes de diverses utilitats i variades categories. A Sagra vam fer servir els balcons de l'ajuntament per a escenificar les nostres paròdies, cara a la plaça on s'hi trobava el públic, i a la Llosa de Camatxo ens van muntar un escenari amb els decorats d'una pel·lícula de cine que havien rodat al poble (pel que vam entendre, la susdita pel·lícula era de prínceps i princeses medievals, i un servidor va haver d'interpretar peces com La romança defecatòria embotit sobre una espècie de carrossa que, presumptament, en la ficció servia de tron de la princesa).

Així doncs, hem actuat en teatres, teatrets, teatrots i teatrius; en places de bous i camps de futbol; en gimnasos i en poliesportius; en places públiques, descampats, paratges emblemàtics, terrasses i recintes enjardinats. També ho hem fet (actuar) en sales de ball, cofurnes inhòspites, aules d'escola, biblioteques, cases de cultura i auditoris de major o menor envergadura, però no ho havíem fet mai (actuar) en l'auditori d'un amfiteatre a l'aire lliure. Si l'oratge o alguna causa de força major no ho impedeixen, ho farem (actuar) el proper dijous, dia 4 d'agost, al Teatre Algeval de Barx (clic).  Serà a les 20,30 h.

          

Amfiteatre de Barx
vista parcial

Barx és un poble d'aproximadament 1.500 habitants, que s'estén als peus del Montdúver, a 342 m del mar, i a cavall entre Gandia i el monestir de Santa Maria de la Valldigna. Confesse amb lletres ruboritzades que no havia estat mai allí; ho vaig fer (anar allí) la setmana passada, per tal de conéixer el lloc on havíem d'actuar i rematar alguns detallets tan simples com necessaris. Ens esperava Encarna Donet, la responsable de la Biblioteca Municipal i, pel que vam deduir, encarregada també dels combois logístics de les activitats culturals que organitza el seu ajuntament. Encarna i la seua filla, Ainhoa, són les amfitriones que qualsevol trobador marjalenc voldria trobar cada vegada que actua en qualsevol lloc del món. Amables i benignes, ens van aclarir el que necessitàvem i ens van ensenyar els secrets de l'amfiteatre a l'aire lliure on actuarem el dia assenyalat a l'hora anunciada.

Allí cantarem la burrera amb tots els nostres efectius: Salvador Bolufer (clic) serà la veu que clame en el desert, Enric Murillo (clac) al piano i Cristina Martí (cloc) a la guitarra posaran en solfa la veu esmentada amb la màgia de les seues músiques, i Cèsar Monzonís rebentarà les barreres del trellat per a demostrar que, moltes vegades, la realitat supera la ficció.

Ens agrada recordar que EL CANTAR DE LA BURRERA és un espectacle amanit des de la més absoluta normalitat. Per tant, és apte per a tota classe de públics normals. La nostra manera de parodiar les anormalitats, en clau d'humor, pot servir de teràpia contra les fanfàrries desafinades i els sorolls dels bufanúvols, tan de moda en temps actuals.

La seua presència tonificarà els nostres esperits i omplirà d'alegries el Teatre Algeval de Barx. Ja saben que un espectacle sense públic és com un campanar sense campanes... o com un bosc sense arbres, com un arbre sense rames o com una rama sense fulles. Amén.

                                           
                                        El Cantar de la Burrera (tràiler)


               

La fallera lletja i La delicà de Gandia. Dos clàssics del Cantar de la Burrera.