...

............................................................................

dimarts, 10 de febrer del 2015

L'ESCOPETA RECHONAL. Soliloquis amb Serafí (capítol 5)

Reconec que la meua capacitat de treball no és ni molt menys excessiva, i que el meu esperit de sacrifici és correntet... d'eixos d'anar per casa. I com que havia assumit compromisos literaris, dels que són irrevocables i amb data d'entrega, m'he vist obligat a reduir les meues activitats internautes d'una manera escandalosa durant les últimes setmanes. 
Ja veuen. El caporal major de la tribu de Serafí tallant una tomaca 
a la cuina de Moncloa, mentre l'austera "Viri" pujava a l'escala 
per a penjar les boles de l'avet. Definitivament, el ridícul espantós 
s'ha instal·lat en la vida d'aquesta gent. Vés amb cura, Viri... no siga 
que caigues un bac i ens coste redimir l'austeritat amb medecines!

(Agraïm a la jove Eva Valero que ens descobrira entre rialles
aquesta mostra de rància pijeria). Redéu, "Viri".


Però ja som de nou ací, amb els deures acabats i amb les piles carregades, prests i disposats a continuar pul·lulant entre els engruts del gran merder que ens ha tocat viure, i a seguir aportant els nostres granets d'arena, en favor de la depuració del tal merder, i en contra dels irresponsables que l'han provocat. Així doncs, molt prompte tornarem amb els nostres SOLILOQUIS AMB SERAFÍ; unes cosconelles literàries que veníem publicant amb certa freqüència al nostre burrigrup del facebook, on cantàvem i contàvem al paladí Serafí les desventures de la banda de l'empastre de la qual forma part (recordem que l'esmentat personatge, actual Delegat del Govern, és un defensor ferm del valencianisme ibèric i del rechonalisme més agut; per això vam tenir a mal utilitzar el seu perfil com a referència del ridiculisme mediocre que ens trau a ballar a diari). Els tals soliloquis, venim republicant-los (del verb republicar) a través d'una secció burribloquera disposada per a tal efecte, de la qual tenen ara mateix, entre cella i cella, el capítol 5é.

Amb la pel·lícula LA ESCOPETA NACIONAL (1978), el cineasta Luis García Berlanga retratava d'una manera tragicòmica els bufanúvols de la darrera etapa del franquisme, i ho feia parodiant situacions que guarden un cert paral·lelisme amb l'actual ambient politicosocial. Per això se'ns ha entravessat la idea d'intitular aquesta entrega L'ESCOPETA RECHONAL, tenint en compte també la passió per la caça del paladí que ens ocupa, i l'ofrenologia lingüística que utilitza aquest personatge per a expressar els seus desvariejaments.

Sembla ser que l'afecció de Serafí per caçar patos (morruda escampada se'n veuen a la foto) està creant-li complicacions; diuen que li ha eixit algun tir per la culata. Pel bé de tots, esperem que la cosa no s'acabe a escopetades.

Hui els oferim tres soliloquis que publicàrem fa més o menys 11 mesos, en temps de carnestoltes de l'any 2014. Aleshores, Serafí era encara Conseller de Governació i Secretari General del PPCV, però el tuf que desprenia el merder ja feia temps que era insuportable. Miren, miren:

EL CONGRÉS DELS IMPUTATS
(i de les imputades, també)
4/03/2014


Ja saps la notícia de hui, Serafí? Després de mesos i mesos incrementant-se la xifra de desocupats, per fi, el mes de febrer han disminuït en uns dos mil els vora cinc milions que marquen els indicadors oficials (les xifres reals no estan publicades). Mariano ha anat a retallar-se la barba i la de Cospedal a la perruqueria; supose que als informatius de migdia eixiran a traure pit i autofelicitar-se per tan gloriosa gesta.

El mal és que les mateixes fonts indiquen que, a la comuna valenciana que tu malgovernes, en lloc de disminuir s'han incrementat més o menys un millar els aturats que hi havia. No passa res, Serafí, que ací ja estem posats als colps. Però com que estic segur que si el mes que ve es redueixen en 10 o 12 els vora 600.000 aturats valencians eixiràs corrent a tirar-m'ho en cara, doncs jo ara et recorde que el fang i el tarquim només es diferencien per l'olor.

Hui és mitja festa al meu poble i no tinc ganes de parlar de Gürtels, ni de finançaments il·legals, ni dels imputats que se'n van o es queden. Demà més. Així, doncs, des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Aneu amb cura amb la mascletà, que fa aire.

La foto pertany a l'auca fallera de 2012, amb textos de S. Bolufer, dibuixos de David Mengual i arranjaments de Josep Olaso.


Els aires transgressors del carnestoltes que acabava d'acabar-se em va induir a elucubrar una perversitat, que vaig escriure a cau de lletra i en forma de soliloqui serafínic:

SOLILOQUI PERVERS
6/03/2014

Ja estic de nou ací, Serafí. Bon dia pel matí. Saps? Ahir era DIMECRES DE CENDRA. Vaig recordar quan jo era acòlit de la parròquia del meu poble, i el senyor retor celebrava el ritual d'eixe dia tan senyalat marcant amb cendra una creu al front dels feligresos que li ho requerien, al temps que mussitava una oracioneta que més o menys deia: "De polvo eres i en polvo te convertirás".


Segurament als del teu rang i pseudoideologia vos van portar de París, però els pobletans més modestos naixíem a casa, sota el caliu i el patiment de la mare i a l'empar d'alguna dona bondadosa (com fou en el meu cas donya Rosa la comare), i ens ensenyaven com funcionava això de la concepció entre rialles i banalitats... i escoltar don Ramón parlant de "polvos" dalt l'altar ens despertava tot el morbo desordenat que l'educació de l'època comportava.

Clar està que aleshores encara no havien descobert que el valencià l'havien inventat els ibers i l'Imperi Romà encara no s'havia desmembrat del tot; per això els senyors retors ho deien tot en castellà i convertien la pols en "polvos"; la resta ja era cosa dels nostres cabets perversos.

Eixes coses hui ja no passen, Serafí. Amb consellers com tu, presidents com el "ciaano Fabra" i consells com el jurídic consultiu, podem aconseguir que no es quede cap burro sense volar el Cel de València, mentre nosaltres convertim en manà les bonyigues que caiguen de l'aire.

Que tingues bon dia hui, Serafí. Des del País Valencià, aquest humil pecador... que no farà propòsit d'esmena fins que les tribus mediocres i irresponsables no isquen de la vida pública i se'n vagen a cavar soques.


Dos dies després li contàvem, al paladí rechonal, lo Tigre de Benissanó, una història rocambolesca que havia protagonitzat un regidor peperil al carnestoltes de Jumilla. Si cliquen ACÍ podran veure les reaccions dels patriaferits més pudents. Ignorem què ha sigut de l'edil en qüestió, i si finalment ha pagat amb sang i llàgrimes la seua —per a nosaltres— molt graciosa ocurrència; però si després de veure com se les gasten els seus presumptes coreligionaris encara li queden ganes de compartir amb ells pàtria i victòria, doncs allà ell: 

CRÒNICA DE L'INFERN
(A la Santa Inquisició)
8/03/2014

Cague'n la mar, Serafí; quin dia que porte hui! Ja ho havia vist a la tele de rapafuig, però ara estava llegint allò del xicot del teu partit que es va disfressar al carnestoltes de Mare de Déu en processó, i veig que busquen algun infern terrenal perquè purgue la seua gosadia. Damunt, el tal Antonio Valero és regidor de festes de Jumilla, i tots els presidents i poders fàctics celestials i terrenals reclamen la seua destitució immediata (la reacció del senyor rector feia por, Serafí... por i feredat!). Amb la quantitat de lladres, pederastes i pedòfils que es passegen a prop dels seus nassos, i la mamprenen amb un xaval jove que només pretenia divertir-se sense fer mal a ningú.

...Total, l'edil acusat va habilitar una trona portàtil amb ciris i flors sota pal·li, li va incorporar un "picú" amb música de processó... i ell anava, amb manto i corona, imitant amb les mans i amb el cos el moviment de la Verge, sense vexacions ni detalls de mal gust. Estic segur que, si la Mare de Déu existeix i és com la pinten, encara deu estar rient-se amb l'enginy i la gràcia d'aquest xicot.

Valero va eixir a la tele acollonit i demanant perdó. Per a un que vos ix bo, Serafí, encara el malbarateu d'eixa manera tan ridícula. A més, amb l'escandalera que han armat els reaccionaris, s'ha assabentat tot el món d'una cosa que hagués pogut passar desapercebuda. No teniu remei, Serafí!

Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Com tenim el dia hui? Tot tranquil o ha eixit algun nou presumpte innocent?


I ja n'hi ha prou per hui, Serafí. Ha passat quasi un any des que publicàrem aquestes gracietes, però res de nou hi haurà sota el Sol fins que no abandoneu la vida pública els que ho haveu fet tot pols. Mentrestant, continuarà Viri pujant i baixant l'escala amb les boles de l'avet, i els de l'exèrcit de Pancho Villa seguireu repartint les misèries del ridícul, i espantant el galliner amb els trons estrepitosos de la teua maleïda escopeta rechonal.

No teniu vergonya, Serafí?



LO TIGRE DE BENISSANÓ (3).
EN OLOR DE SANTEDAT (4).


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................