Reconec que la meua capacitat de treball no és ni molt menys excessiva, i que el meu esperit de sacrifici és correntet... d'eixos d'anar per casa. I com que havia assumit compromisos literaris, dels que són irrevocables i amb data d'entrega, m'he vist obligat a reduir les meues activitats internautes d'una manera escandalosa durant les últimes setmanes.
 |
Ja veuen. El caporal major de la tribu de Serafí tallant una tomaca
a la cuina de Moncloa, mentre l'austera "Viri" pujava a l'escala
per a penjar les boles de l'avet. Definitivament, el ridícul espantós
s'ha instal·lat en la vida d'aquesta gent. Vés amb cura, Viri... no siga
que caigues un bac i ens coste redimir l'austeritat amb medecines!(Agraïm a la jove Eva Valero que ens descobrira entre rialles aquesta mostra de rància pijeria). Redéu, "Viri". |
Però ja som de nou ací, amb els deures acabats i amb les piles carregades, prests i disposats a continuar pul·lulant entre els engruts del gran merder que ens ha tocat viure, i a seguir aportant els nostres granets d'arena, en favor de la depuració del tal merder, i en contra dels irresponsables que l'han provocat. Així doncs, molt prompte tornarem amb els nostres SOLILOQUIS AMB SERAFÍ; unes cosconelles literàries que veníem publicant amb certa freqüència al nostre burrigrup del facebook, on cantàvem i contàvem al paladí Serafí les desventures de la banda de l'empastre de la qual forma part (recordem que l'esmentat personatge, actual Delegat del Govern, és un defensor ferm del valencianisme ibèric i del rechonalisme més agut; per això vam tenir a mal utilitzar el seu perfil com a referència del ridiculisme mediocre que ens trau a ballar a diari). Els tals soliloquis, venim republicant-los (del verb republicar) a través d'una secció burribloquera disposada per a tal efecte, de la qual tenen ara mateix, entre cella i cella, el capítol 5é.
Amb la pel·lícula LA ESCOPETA NACIONAL (1978), el cineasta Luis García Berlanga retratava d'una manera tragicòmica els bufanúvols de la darrera etapa del franquisme, i ho feia parodiant situacions que guarden un cert paral·lelisme amb l'actual ambient politicosocial. Per això se'ns ha entravessat la idea d'intitular aquesta entrega L'ESCOPETA RECHONAL, tenint en compte també la passió per la caça del paladí que ens ocupa, i l'ofrenologia lingüística que utilitza aquest personatge per a expressar els seus desvariejaments.
Hui els oferim tres soliloquis que publicàrem fa més o menys 11 mesos, en temps de carnestoltes de l'any 2014. Aleshores, Serafí era encara Conseller de Governació i Secretari General del PPCV, però el tuf que desprenia el merder ja feia temps que era insuportable. Miren, miren:
Amb la pel·lícula LA ESCOPETA NACIONAL (1978), el cineasta Luis García Berlanga retratava d'una manera tragicòmica els bufanúvols de la darrera etapa del franquisme, i ho feia parodiant situacions que guarden un cert paral·lelisme amb l'actual ambient politicosocial. Per això se'ns ha entravessat la idea d'intitular aquesta entrega L'ESCOPETA RECHONAL, tenint en compte també la passió per la caça del paladí que ens ocupa, i l'ofrenologia lingüística que utilitza aquest personatge per a expressar els seus desvariejaments.
 |
| Sembla ser que l'afecció de Serafí per caçar patos (morruda escampada se'n veuen a la foto) està creant-li complicacions; diuen que li ha eixit algun tir per la culata. Pel bé de tots, esperem que la cosa no s'acabe a escopetades. |
Hui els oferim tres soliloquis que publicàrem fa més o menys 11 mesos, en temps de carnestoltes de l'any 2014. Aleshores, Serafí era encara Conseller de Governació i Secretari General del PPCV, però el tuf que desprenia el merder ja feia temps que era insuportable. Miren, miren:
EL CONGRÉS DELS IMPUTATS
(i de les imputades, també)
4/03/2014
(i de les imputades, també)
4/03/2014
Ja saps la notícia de hui, Serafí? Després de mesos i mesos incrementant-se la xifra de desocupats, per fi, el mes de febrer han disminuït en uns dos mil els vora cinc milions que marquen els indicadors oficials (les xifres reals no estan publicades). Mariano ha anat a retallar-se la barba i la de Cospedal a la perruqueria; supose que als informatius de migdia eixiran a traure pit i autofelicitar-se per tan gloriosa gesta.
El mal és que les mateixes fonts indiquen que, a la comuna valenciana que tu malgovernes, en lloc de disminuir s'han incrementat més o menys un millar els aturats que hi havia. No passa res, Serafí, que ací ja estem posats als colps. Però com que estic segur que si el mes que ve es redueixen en 10 o 12 els vora 600.000 aturats valencians eixiràs corrent a tirar-m'ho en cara, doncs jo ara et recorde que el fang i el tarquim només es diferencien per l'olor.
Hui és mitja festa al meu poble i no tinc ganes de parlar de Gürtels, ni de finançaments il·legals, ni dels imputats que se'n van o es queden. Demà més. Així, doncs, des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Aneu amb cura amb la mascletà, que fa aire.
La foto pertany a l'auca fallera de 2012, amb textos de S. Bolufer, dibuixos de David Mengual i arranjaments de Josep Olaso.
Els aires transgressors del carnestoltes que acabava d'acabar-se em va induir a elucubrar una perversitat, que vaig escriure a cau de lletra i en forma de soliloqui serafínic:
SOLILOQUI PERVERS
6/03/2014
Ja estic de nou ací, Serafí. Bon dia pel matí. Saps? Ahir era DIMECRES DE CENDRA. Vaig recordar quan jo era acòlit de la parròquia del meu poble, i el senyor retor celebrava el ritual d'eixe dia tan senyalat marcant amb cendra una creu al front dels feligresos que li ho requerien, al temps que mussitava una oracioneta que més o menys deia: "De polvo eres i en polvo te convertirás".
Segurament als del teu rang i pseudoideologia vos van portar de París, però els pobletans més modestos naixíem a casa, sota el caliu i el patiment de la mare i a l'empar d'alguna dona bondadosa (com fou en el meu cas donya Rosa la comare), i ens ensenyaven com funcionava això de la concepció entre rialles i banalitats... i escoltar don Ramón parlant de "polvos" dalt l'altar ens despertava tot el morbo desordenat que l'educació de l'època comportava.
Clar està que aleshores encara no havien descobert que el valencià l'havien inventat els ibers i l'Imperi Romà encara no s'havia desmembrat del tot; per això els senyors retors ho deien tot en castellà i convertien la pols en "polvos"; la resta ja era cosa dels nostres cabets perversos.
Eixes coses hui ja no passen, Serafí. Amb consellers com tu, presidents com el "ciaano Fabra" i consells com el jurídic consultiu, podem aconseguir que no es quede cap burro sense volar el Cel de València, mentre nosaltres convertim en manà les bonyigues que caiguen de l'aire.
Que tingues bon dia hui, Serafí. Des del País Valencià, aquest humil pecador... que no farà propòsit d'esmena fins que les tribus mediocres i irresponsables no isquen de la vida pública i se'n vagen a cavar soques.
Dos dies després li contàvem, al paladí rechonal, lo Tigre de Benissanó, una història rocambolesca que havia protagonitzat un regidor peperil al carnestoltes de Jumilla. Si cliquen ACÍ podran veure les reaccions dels patriaferits més pudents. Ignorem què ha sigut de l'edil en qüestió, i si finalment ha pagat amb sang i llàgrimes la seua —per a nosaltres— molt graciosa ocurrència; però si després de veure com se les gasten els seus presumptes coreligionaris encara li queden ganes de compartir amb ells pàtria i victòria, doncs allà ell:
CRÒNICA DE L'INFERN
(A la Santa Inquisició)
8/03/2014
Cague'n la mar, Serafí; quin dia que porte hui! Ja ho havia vist a la tele de rapafuig, però ara estava llegint allò del xicot del teu partit que es va disfressar al carnestoltes de Mare de Déu en processó, i veig que busquen algun infern terrenal perquè purgue la seua gosadia. Damunt, el tal Antonio Valero és regidor de festes de Jumilla, i tots els presidents i poders fàctics celestials i terrenals reclamen la seua destitució immediata (la reacció del senyor rector feia por, Serafí... por i feredat!). Amb la quantitat de lladres, pederastes i pedòfils que es passegen a prop dels seus nassos, i la mamprenen amb un xaval jove que només pretenia divertir-se sense fer mal a ningú.
...Total, l'edil acusat va habilitar una trona portàtil amb ciris i flors sota pal·li, li va incorporar un "picú" amb música de processó... i ell anava, amb manto i corona, imitant amb les mans i amb el cos el moviment de la Verge, sense vexacions ni detalls de mal gust. Estic segur que, si la Mare de Déu existeix i és com la pinten, encara deu estar rient-se amb l'enginy i la gràcia d'aquest xicot.
Valero va eixir a la tele acollonit i demanant perdó. Per a un que vos ix bo, Serafí, encara el malbarateu d'eixa manera tan ridícula. A més, amb l'escandalera que han armat els reaccionaris, s'ha assabentat tot el món d'una cosa que hagués pogut passar desapercebuda. No teniu remei, Serafí!
Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Com tenim el dia hui? Tot tranquil o ha eixit algun nou presumpte innocent?
I ja n'hi ha prou per hui, Serafí. Ha passat quasi un any des que publicàrem aquestes gracietes, però res de nou hi haurà sota el Sol fins que no abandoneu la vida pública els que ho haveu fet tot pols. Mentrestant, continuarà Viri pujant i baixant l'escala amb les boles de l'avet, i els de l'exèrcit de Pancho Villa seguireu repartint les misèries del ridícul, i espantant el galliner amb els trons estrepitosos de la teua maleïda escopeta rechonal.
No teniu vergonya, Serafí?
Capítols anteriors:
SOLILOQUIS AMB SERAFÍ (1). Diligències prèvies.EN OLOR DE SANTEDAT (4).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada