...

............................................................................

dijous, 16 de juny del 2011

D’UTOPIA I GARROTADES

Maria Josep Escrivà (cliccc)
Assessora lingüística de Bucomsa

Hem de reconèixer que, en les últimes setmanes, s’acumulen multitud d’estímuls mentals, potents, suggeridors, contradictoris. Els fets passen molt de pressa, i la informació i els comentaris corren que volen. Amb les deformacions, les manipulacions i les intervencions interessades i no gens objectives que ja sabem que són inherents a la transmissió de les notícies avui en dia. Encara que no ens agrade.  

Manifestació improvisada pels carrers de València, la vespra de la constitució de les Corts. Foto: Josep Olaso

El desallotjament de la plaça Catalunya del dia 28 de maig, i el rebombori consegüent, va anar seguit de la càrrega policial desmesurada a València, el mateix dia que s’hi constituïen les Corts. De vesprada, moltíssima gent es concentrava per denunciar les intencions trilingües de l’ara mateix exconseller d’educació Alejandro Font de Mora (flamant vicepresident de les Corts ja). Un pas més, en opinió de qui escriu açò, dintre de la maniobra conscient, més o menys subtil, del genocidi lingüístic maquinat pel PP valencià.

Paral·lelament, centenars de ciutadans, més indignats encara, s’aplegaven davant de la comissaria de Sapadors manifestant la seua oposició per les detencions del matí anterior. A les mateixes Corts Valencianes, el nou president, el senyor Cotino, jurava el seu càrrec davant d’un crucifix que, no sé per quina associació indeguda, em va recordar aquell de la pel·lícula de l’exorcista...

Sapadors, 9 de juny de 2011. Foto: Eduard Ramírez
Acostumats a la patxorra valenciana, no diguen que això no impacta!

I amb tot això encara fresquet, aquesta setmana ens arriben les notícies dels incidents al parc de la Ciutadella de Barcelona, on milers d’indignats tractaven d’impedir l’accés al Parlament català dels polítics que havien d’aprovar uns pressupostos en l’opinió dels allí concentrats inacceptables per culpa de les retallades violentes en Educació i en Sanitat. Fins ací, les reivindicacions són sensates; les protestes, lícites; i la resposta popular, digna de ser aplaudida.
Indignats bloquegen les portes
 del Parc de la Ciutadella. 
Foto: Ara.cat
La llàstima és que, en aquest cas, les maneres de demostrar la “indignació” es van extralimitar en alguns sectors i, ai, dolor!, mitjans i bona part de l’opinió pública ha aprofitat per manipular i criminalitzar aquells fets. Res −em sap greu reconèixer-ho− que no entrara dins d’allò previsible. Se n’ha opinat ja molt, s’ha qualificat aquesta actuació del moviment 15M de moltes maneres, des de “gravíssim error tàctic” a “actuació de desobediència civil legítima davant d’uns pressupostos violents”, o “anècdota protagonitzada per una minoria”. Però, de totes, jo em quedaria amb les paraules, entre dolgudes i encoratjadores, que Andreu Buenafuente hi va dedicar en comentar la notícia al seu programa de televisió: “el món està massa malament com perquè ara s’ensorre el moviment 15M com si fos un castell de naips. Us necessitem!”. Doncs això.

 Eduard Carmona
(Deltebre, 1982),
poeta i artista escènic.
Amb tantes emocions fortes, ens agradaria aportar una pinzellada literària que hi fera de contrapunt. Ens l’ha facilitada el poeta i magnífic intèrpret de la poesia Eduard Carmona, que va passar per Gandia, en una nova sessió de Les Nits de l’IMAB, l’endemà de la càrrega dels mossos a Barcelona, i el mateix dia que el Barça es proclamava campió de la Champions League. Acompanyat a la guitarra per Guillem Callejon, ens va regalar aquest conte. Una faula quasiamable que narra el procés d’acostament i seducció d’un llop i una llebre: dos enemics naturals que de sobte es troben irremeiablement atrets, l’un per l’altre, però...

Aquella nit teníem fresqueta l’experiència de les porres enfrontades als braços alçats de plaça Catalunya. I Eduard va dedicar el conte a tota la gent acampada a les places, i els hi va donar les gràcies. Nosaltres donem les gràcies a Eduard, i a Guillem també, en record d’aquella nit bonica i triomfal, i repleta de tantes esperances i tantes utopies que encara tenen tota una vida per davant.


Un dels cartells bonics que han il·lustrat la filosofia pacifista
del moviment 15M. Que no es perda de vista.


AL BOSC IDÍL·LIC
Eduard Carmona, poeta i intèrpret

L’explotació forestal havia destruït un noranta-vuit per cent del bosc i l’havia reduït a una parcel·la de cent vint-i-cinc metres quadrats. El bosc era petit fins al punt que tots els éssers que l’habitaven havien de conviure, forçosament, junts.

Un dia el llop va dir a la llebre:

−Escolta, Llebre... No voldràs pas vindre a sopar a casa meva aquesta nit?... (clique ací per a llegir el conte complet)



En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................