...

............................................................................

dissabte, 28 de maig del 2011

LA VENTAFOCS JA NO CREU EN PRÍNCEPS BLAUS

Per Maria Josep Escrivà

Aquest text, amb algunes variacions, s’ha publicat al suplement “Posdata”, de Levante-EMV, el dia 27 de maig de 2011.

Edicions 96 ha publicat La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus, una versió actual i trencadora del conte tradicional més versionat de tots els temps. El títol de l’orginal castellà, La Cenicienta que no quería comer perdices, fou un fenomen literari i social a la xarxa, un èxit virtual abans que l’editorial Planeta se’n fera càrrec de l’edició en paper. Com a mostra, a facebook consta que, a quasi 18.500 persones, els agrada La Cenicienta...

Portada de la Ventafocs publicada per Edicions 96.

En una presentació a la llibreria Lluna, a Palma, Magdalena Vàzquez, professora de la Universitat de les Illes Balears, i bona coneixedora de la literatura tradicional tractada, especialment, des d’una perspectiva de gènere, ens hi va fer veure que La Ventafocs comença en aquell moment en què solen acabar la majoria dels contes de fades (“i foren feliços i menjaren anissos...”), però des d’un final capgirat. Perquè la protagonista, després d’haver-se casat amb el seu príncep blau, abocada al destí irremeiable d’anar encavallada damunt d’unes sabates de cristall... “de taló de pam i de punta...”, reconeix que hi ha ficat la pota ben ficada.


“...el pitjor de tot: havia d’anar encavallada damunt de les sabates de cristall, de taló de pam... i de punta! Quin vertigen!”


Amb això ja podem endevinar que aquest llibre no és només una nova variació a partir del relat on la protagonista −dona de classe humil, maltractada en l’entorn familiar− aconsegueix la felicitat gràcies a la intercessió d’una fada, i a la condició principesca d’un home redemptor de donzelles. No: La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus és la història de la decadència afectiva i personal d’una dona. Però d’una dona el creixement personal de la qual ha de passar per reconèixer “que els prínceps no et salven... tampoc els camioners, ni els discjòqueis, ni les pastisseres...” Fins arribar a la revelació que “l’única capaç de salvar-te... ets tu mateixa.” Només amb aquesta il·luminació s’aconsegueix canviar el rumb d’una vida que ha començat amb un peu enforfuguit en sabata de cristall.

“Només tenia el seu príncep estimat, l’esquena torta, els peus esclafats i el cor destrossat.”

Les autores, Nunila López Salamero (text) i Myriam Cameros Sierra (il·lustracions) han fabricat una imatge, en absolut convencional, d’una Ventafocs allunyada en tot dels cànons establerts de bellesa que, conscient de la seua anul·lació com a persona, pronuncia les úniques paraules màgiques capaces de reconduir la seua vida:

“Ja basta de prínceps blaus. Prou!”

Aquesta exclamació exerceix de consigna per tal que una fada (grosseta, peluda i morena, per descomptat!), habitant del món interior d’una mateixa, actue com a força moral i al·licient en contra de la resignació, i a favor d’un nou camí de vida marcat per una fletxa que indica: “Coses boniques”.

L’autora de les il·lustracions és Myriam Cameros Sierra
http://myriamcameros.blogspot.com/

Val a dir que el llibre, a pesar del drama que planteja, està impregnat d’una ironia i d’un sentit de l’humor contagiosos i potents. Així, Ventafocs, vegetariana estricta en aquesta versió, s’ha casat amb un consumidor empedreït de cervellets de canari, que és el recurs que la traductora ha trobat per tal de substituir les “perdices” que solen posar la guinda a les contalles de tradició castellana. O el lloc on la protagonista obri els ulls a la seua grisa existència, l’establiment on tantes altres dones esperen fent cua amb la missió de satisfer els desitjos dels seus prínceps estimats, és “La perdicería” en castellà i “La pardaleria” en la traducció catalana.

“Primer començà plorant pel príncep, per tants canaris sacrificats i per les sabates. Després continuà plorant en recordar que la madrastra la maltractava, que el seu pare la tractava pitjor [...] Ho va plorar tot, tot...”

No estalvia tampoc, aquest àlbum de text sintetitzat al màxim, els tocs d’atenció, amb humor però sense eufemismes, quan cal prevenir de la ceguesa afectiva de conseqüències nefastes. I en un repàs ràpid per d’altres personatges de contes clàssics, es diu de la Caputxeta Vermella que li “havia eixit violent el caçador. Per culpa de les seues diòptries emocionals, ella no li havia vist l’escopeta”.

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus podria ser un manual d’ús en la formació de l’autoestima emocional de tantes víctimes propiciatòries d’una tradició cruel on, a massa dones, els ha tocat jugar el paper de “xiquetes passives a l’espera que els demanen la mà i els lleven la vida”.

“Va aprendre a estar amb ella mateixa, a concedir-se el seu temps, i a confiar.”

A nosaltres, traduint, llegint, i donant a conèixer la història d’aquesta Ventafocs catàrtica, se’ns ha quedat un boníssim sabor de boca. A veure si encara resultarà que els finals amb anissos existeixen... Sobretot si, els anissos, se’ls procura una mateixa.


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................