...

............................................................................

divendres, 2 d’octubre del 2020

EL POTET DE PIXUM



Durant les huit temporades que va estar en antena el programa Bon profit, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (Carmenzilla del Pedàs), amb el també nostre Pep el Tito (Titus magnanimun), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. 


"El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era molt variada i, en aquest cas, els versos s'inspiraven en la primera revisió mèdica que em van fer per a complir amb el reglament de l'empresa on treballava. Va ser inclòs al llibre Burrera comprimida (Edicions del Bullent, 1999), llavors amb el títol "La revisió", i fou presentat a la Fira del Llibre de València aquell mateix any. Allí es va donar una de les anècdotes més entranyables que recorde. M'agrada contar-la sempre que en tinc ocasió, i això mateix faré tot seguit:


Jo havia gravat un casset amb textos del llibre esmentat, entre els quals s’incloïa el poema que ara ens ocupa. Al servei de megafonia de la Fira tingueren a bé reproduir la susdita gravació, la qual cosa va propiciar que se sentira pertot arreu del recinte. 

Tenia curiositat per saber com reaccionaria la gent que poguera escoltar els meus versos recitats per mi mateix, i vaig iniciar una volteta pels Vivers amb eixa intenció. En el moment en què sonava "La revisió" (en aquest cas recitant a duo amb Tomàs Llopis) hi havia un grup de vellets i velletes que s’havien aturat prop d’un dels bafles per tal d’escoltar la recitació, i em vaig acostar sigil·losament cap allí amb la idea d’escodrinyar els comentaris d’aquelles persones que no sabien que jo era jo. Escoltaven els versos amb molta atenció, mentre dibuixaven un somriure de complicitat amb aquella manera divertida de contar la història d’una revisió mèdica i, en acabar-se la recitació, van començar a aplaudir acaloradament encarats cap a l’altaveu per on havien sentit l'àudio. De sobte, el vellet que pareixia més docte va exclamar: «Això és de Bernat i Baldoví!»; i una velleta, que semblava la més espavilada, li va replicar: «No pot ser, perquè quan vivia Bernat i Baldoví encara no havien inventat el colesterol» (un dels versos del poema parla del colesterol, i això va motivar la reacció d'aquella entranyable senyora).

La imatge de la meua mà enlairant el potet de pixum
sempre ha sigut una de les preferides dels professionals
que han dissenyat dissenys per a la burricausa.

L'any 2009 va veure la llum el CD El Cantar de la Burrera (MFactory Music), un treball discogràfic on vaig tenir el gust de posar veu a una selecció de poemes satírics de collita pròpia, i on també vam incloure aquest tema, ja amb el títol actual: "El potet de pixum".

Recentment, a manera d'experiment maquinat en temps de pandèmia i de "noves normalitats", els serveis de Bucomsa han preparat un audiovisual basat en el recontrareferit poema. Per a l'efecte, hem barrejat els fragments que l'any 1999 interpretava Tomàs Llopis a ritme de Tàrrega, amb la versió interpretada per mi, 10 anys després, a ritme del "Colesterol blues", d'Enric Murillo, amb la nostra Cristina Martí a la guitarra. Tant el muntatge de l'àudio com la mescla d'imatges —del passat i del present— recorden afectes i complicitats que he compartit durant molts anys amb el professor Llopis, mestre i amic de qui ara els parla per escrit. 

Entre altres coses, el vídeo pretén retre un homenatge a l'amistat i al bon rotllo. Miren, miren: 



"El potet de pixum" ha estat un clàssic en tots els espectacles que s'estructuraven al voltant de la nostra burricausa. Quasi 30 anys després continua en plena vigència. Fins i tot, per a algunes persones que conec és una espècie de poema de capçalera. Per molts anys que ho siga. 

Heus a continuació el text del poema:



EL POTET DE PIXUM 
de Salvador Bolufer

He pixat dins un potet
el primer pixum del dia;
després, amb un taponet,
he tapat el barralet
resguardant la porqueria. 

I és que el metge m'exigia
que em fera una revisió,
per a veure si tenia
principis de malaltia
o algun tipus d'infecció. 

Preocupat, pensava jo:
"serà un excés de consum?,
o serà la reacció
de la caixa d'un pulmó
ofegat de tant de fum?".

Per aclarir la qüestió,
i a l'assumpte veure llum,
he pres la gran decisió
d'agafar per direcció
la consulta de costum.
Amb dos gotes de perfum,
mudat com un margalló
i amb el potet de pixum
amagat al pantaló. 

Per a fer-me l'extracció,
a una vena m'han punxat.
Per a prendre'm la tensió,
m'han deixat el braç inflat. 

I al saber el resultat
s'ha posat seriós el metge,
i diu que vol que passege
perquè estic sempre assentat

Tinc el ventre un poc tocat,
però no tinc res al fetge;
i un granet que està inflamat,
ha ordenat que me'l netege
amb cotó en pèl ben mullat. 

Per culpa d'un constipat,
em piten pitos al pit,
i tinc un queixal corcat
que si es posa molt pesat
no em deixa dormir de nit. 

A l'anàlisi ha eixit
tocat el colesterol,
i el metge ha dit que no vol
ni que taste l'ou fregit,
botifarres ni embotit,
ni suquet de caragol.
I amb paraules de consol,
p'a menjar m'ha consentit
un trosset de pa petit,
taronges sense pinyol,
algun platet de bullit
i un cabàs de floricol. 

Fins i tot m'han prohibit
del tot que bega i que fume,
i damunt que m'acostume
a no vetlar per la nit. 

Mes quan he pegat un crit
maleint la mala sort,
és quan el metge m'ha dit
que practique algun esport,
perquè així estaré més fort,
mal que es quede el cos rendit,
mal que es quede algun peu tort. 

Pareix ser que estiga escrit:
entre la vida i la mort
hi ha un espai molt reduït.
Qualsevol cos ben parit
sempre arriba al mateix port. 

Del consultori he eixit
sumit en gran depressió,
derrotat i derruït
i amb aires de decepció. 

He quedat com un pendó,
quan el metge amb molt de fum
m'ha imposat l'obligació
de fer-me una revisió
tots els anys com a costum.
Amb dos gotes de perfum,
mudat com un margalló,
i amb un potet de pixum
amagat al pantaló.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................