...

............................................................................

dissabte, 4 de febrer de 2012

SER UNA DONA D'AFGANISTAN

Un cant contra el silenci i la indiferència

Per Maria Josep Escrivà


No és la primera vegada que parlem en aquest bloc de la poeta afganesa Nadià Anjoman.

Ja ve de llarg que un grapat de voluntats humanes, des de diverses −i complementàries− manifestacions artístiques, ens aplegàrem al voltant d’una causa i d’un objectiu comuns: fer visible, i clamar, en contra de la situació de maltractament que pateixen milers de dones arreu del món. En especial, en aquest cas, les dones sotmeses al règim dels talibans.

En concret, el vídeo que presentem a continuació, gravat i editat per Santiago Thevenet, amb el suport de la Regidoria dIgualtat de l’Ajuntament de Xàbia, parteix d’una actuació al Centre d’Art Ca Lambert de la ciutat el dia 11 de novembre de 2011.


El projecte parteix d’una idea de l’artista de Dénia Pepa Espasa. Amb el títol d’Un cant a l’esperança, obra plàstica, poesia i música es van aplegar a l’entorn del nom d’una dona afganesa, poeta, estudiant de la Universitat d’Herat, que amb 25 anys va publicar un llibre de poemes titulat Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), i a partir d’ací va començar a ser coneguda a l'Afganistan, Iran i Pakistan. Aquest fet, absolutament intolerable per les ments islamistes més extremes, li va costar la vida. Nadià Anjoman va morir a Herat, assassinada, presumptament, pel seu marit, l’any 2005.

Un motiu de l’obra “Llaços d’amor”, de Pepa Espasa. Panells de tela foradada, llaços fets de paper, tela, cola i roses.


Crec que és important remarcar que el suposat agressor (que va passar uns mesos a la presó) no era talibà, sinó un home format culturalment. Arran d’aquest cas, però inspirada en milers de dones que viuen situacions d’exclusió social només per motius de gènere, l’escriptor afganès establert a París, Atiq Rahimi va publicar una novel·la titulada Syngué sabour (La piedra de la paciencia). Rahimi fou amic d’Anjoman, i arran de la publicació del llibre, que va merèixer el premi Goncourt, va fer aquestes declaracions a El País, les quals ens permetem traduir literalment:

Una imatge extreta d'internet de la poeta afganesa Nadià Anjoman (1995-2005).
“La seua mort va provocar en mi un atac de ràbia que encara continua viu [...]. Els camins de la violència i els seus efectes en la història del meu país d’origen són indesxifrables. El marit de Nadià no era cap talibà, sinó un home culte i educat, algú que havia acceptat que ella acudira a reunions literàries amb homes i amb dones. Però un dia, la mare de Nadià va anar a veure el marit i li va dir: ‘Nosaltres te l’hem entregada, ¿i tu la deixes que s’arrossegue d’aquesta manera pels carrers? Vergonya per a tu!'. I li va exigir que la tancara. Pero ell la va matar. Amb tot això vull dir que a l’Afganistan, com en altres països de la zona, hi ha un sistema social que empeny la gent cap a la violència”.

Foto de la tapa del piano que va fer servir Marta Espinós a Xàbia. L’11 de novembre de 2011. A la paret del fons es pot veure l’obra “El perfum”, una teranyina feta amb pètals de rosa perfumats. 

L’exposició de Pepa Espasa es complementa amb un recital poètic a càrrec de Josep Vicent Cabrera (autor també de les versions al català) i de M. J. Escrivà, sobre 9 poemes de l’afganesa, acompanyat ininterrompudament per la improvisació al piano de Marta Espinós. Edicions 96 n’ha publicat un petit recull poètic que hem volgut titular, a partir de la traducció lliure d’un vers colpidor de Nadià Anjoman, Jo, que no he valgut els budells d’un gos.


Un poema il·lustratiu, esborronador com tots els que coneixem d’Anjoman pot ser aquest ghazal.


GHAZAL

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar? Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?

Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?

No hi ha ningú que sàpia la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a què hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?

Jo i aquest racó d’esclavatge; la pena del meu fracàs i aquest desig;
no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.

Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort
però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir...

Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.

Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.

Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta;
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.

[Versió de J. V. Cabrera feta a partir de la traducció a l’anglès de Khizra Aslam.]


“Lapidació”. Tela reciclada i tenyida i pedres embenades.

En la cartela explicativa d’aquesta obra, Pepa Espasa explica: “Les teles estan tenyides de blau, perquè és el color de la majoria dels burca que porten les dones. La tela del centre és l’enreixat que porten a l’altura de la cara, i les pedres són les que els llancen fins a matar-les, les quals han de tindre una mesura establida: ni massa menudes ni massa grans. Les he embenades per a representar el dolor, com els forats de les teles fan al·lusió a les ferides. La llum seria l’ànima que ascendeix.”
 
Amb aquest VÍDEO, de només 2 min 39 segons, volem oferir una petita mostra del que pretenem que siga un homenatge a la poeta afganesa Nadià Anjoman. El projecte dintre el qual s’engloba, Un cant a l’esperança, està dedicat a totes les dones que pateixen el maltractament, i vol ser un cant contra el silenci i la indiferència.
  
 

Vídeo de Santiago Thevenet. Un tast del recital poeticomusical, i de les obres plàstiques que formen el projecte Un cant a l’esperança
A la vostra disposició.



LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................