...

............................................................................

dissabte, 27 de novembre de 2010

EL REPELENTE NIÑO VICENTE

Segons diuen les enquestes, la classe política està perdent popularitat i prestigi a marxes forçades. Als habituals excessos de protocol desficiós, batalles de campanar i populismes convencionals que moltes vegades rebenten la barrera del ridícul, ara s'han afegit els escàndols de corrupció que estan apareixent pertot arreu, i els efectes d'una crisi econòmica que ja comença a fer oloreta de pudent.

Però ells - els polítics - sembla ser que no es donen per al·ludits i, lluny de prendre mesures per a recuperar la confiança de la gent, continuen amb els seus comportaments poc exemplars i amb els seus arguments camaleònics per a justificar els despropòsits més injustificables, per no parlar de les habituals reaccions d'intolerància contra qui qüestiona o discrepa de les seues actituds - les dels polítics - que moltes vegades han derivat en represàlies obsessives o en venjances irresponsables. No estan massa lluny els temps dels abusos urbanístics que molts dirigents incentivaven o consentien, quan les veus crítiques eren silenciades o acusades d'estar contra eixe "progrés" de fantasia que ens ha conduït al penós moment que ara estem vivint. "Qui vinga darrere que rasque" - deien els bufanúvols-; doncs bé, ja estem ací els que hi havíem de venir darrere. On més hem de rascar?

No tenim cap dubte que - més o menys - totes les formacions polítiques compten amb persones plenament conscients i preocupades per aquesta realitat, però tenim la sensació que això des de fora no es nota, i per tant, el gran públic opina cada vegada amb més força que "tots són iguals". Clar està que si els principals dirigents no prenen les decisions que haurien de prendre excusant-se amb presumpcions d'innocència interpretades de qualsevol manera, o acorden pactes antitransfuguisme que ells mateixos s'encarreguen d'incomplir (per posar alguns exemples), no han d'estranyar-se que la gent acabe perdent-se entre núvols de polseguera bruta, on es mesclen els bons, els dolents, i un bon grapat de mediocres que busquen un refugi on pasturar les seues misèries.

Amb aquesta nova secció que hui encetem, la qual hem tingut a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", no pretenem analitzar amb profunditat els orígens ni les conseqüències del panorama que acabem d'exposar - no tenim suficients mitjans, infraestructura ni capacitats per a fer-ho -. Simplement volem oferir un espai que siga capaç de mostrar-los - en clau d'humor - algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Les prestacions que ens brinden els invents tecnològics moderns, com ara Youtube, i la gentilesa de les persones que saben utilitzar-los amb generositat ens dóna la possibilitat de poder comprovar que, de vegades, la realitat supera la ficció. 



Hem titulat aquest primer capítol "El repelente niño Vicente" en memòria del personatge de còmic homònim que va crear RAFAEL AZCONA als anys 50 per a LA CODORNIZ (recorden allò de "La revista más audaz para el lector más inteligente"?). Una de les frases que podran escoltar al vídeo que il·lustra aquest article és: "Vengo reñido de casa", i com que la tal parida és molt pròpia d'eixe xiquet de ficció, precoç, pedant i impertinent que va fabricar el mestre Azcona, hem considerat ideal emprar aquest títol. 



La minipel·lícula en qüestió va ser rodada durant un acte celebrat a les Corts Valencianes. Compta amb tres protagonistes principals (la resta hi actuen com a "extres"):

MÒNICA OLTRA - Diputada pel grup Compromís. Està en l'ús de la paraula quan un senyor comença a esgarrar paperets. Per la seua forma d'actuar contundent, directa i moltes vegades divertida, la senyora Oltra s'ha convertit en una llumeta d'esperança per a molta gent, i en una espècie de granet al cul que els ha eixit als representants del partit que actualment està en el poder autonòmic, posats a sobreviure a base de fanfàrries, autobombos i envaniments. Les intervencions i les preguntes de Mònica Oltra solen ser contestades amb boicots, rabinades infantils i extravagàncies ridícules, quan no amb insults i menyspreus a la seua persona i a la seua ideologia política. Per això, els avancem que la referida diputada protagonitzarà alguns capítols de la secció que ara estem iniciant.

LA SENYORA PRESIDENTA - Presideix i "modera" el debat. No dubtem de les seues capacitats per a exercir les susdites tasques, però està clar que el dia "d'autos" no va tenir el seu dia.

MISTER X - Hem referit així el protagonista masculí de la pel·lícula perquè desconeixem el seu nom i la seua funció en la Càmera; només sabem que és diputat (i per tant cobra un sou de l'erari públic) i que esgarra paperets quan parla Mònica Oltra.

Heus ací el vídeo anunciat. Només dura 2 minuts i 47 segons, però podran comprovar que són molt intensos. Aquest document porta unes poques setmanes penjat a la xarxa, i a hores d'ara ha tingut aproximadament 66.600 entrades. Confiem que aquesta publicació ajudarà a incrementar la xifra esmentada:  
   
                   

Tinc la curiositat de saber si els papers que esgarrava Mister X tenien alguna cosa escrita o eren fulls en blanc. Vostés què troben?

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................