...

............................................................................

divendres, 16 de desembre de 2011

ENTRADA SONORA (ARTICLE RECITAT)

REEDICIÓ 
17/12/2011

i tornaran les obscures oronelles...

Dibuix: Àlex Seguí

El passat 22 d’abril publicàvem l’article que podran llegir més avall, el qual vam il·lustrar amb l’àudio que ara mateix estaran sentint si tenen els altaveus connectats i el correcte funcionament dels dispositius ho permet. Es tractava d’un experiment on la connexió sonora s’activaria de forma automàtica, i els nostres visitants podrien escoltar Salvador Bolufer recitant la previsió astrològica que va publicar l’any 2003 al Calendari dels Brillants, i alhora podrien també llegir els comentaris que vam escriure sobre la coincidència entre els fets ocorreguts l’any referit, encertats al cent per cent per l’esmentada previsió, i els esdeveniments patits durant l’any 2011 que ja estem acabant. 

Però hi ha una estrofa del poema astrològic que aleshores no vam comentar, i ara, com que el fragment en qüestió conté un important encert comú entre els dos anys comparats, volem deixar-ne constància. Es tracta del següent paràgraf: 

Al novembre hi haurà un canvi de govern 
(no està clar fins que aparega als butlletins), 
i després de la tardor vindrà un hivern, 
tan fredós, segons anota el meu quadern, 
que aconsella dos parells de calcetins. 

Quan fou escrita la previsió (desembre de 2002) no hi havia cap indici que indicara un canvi de govern al novembre, però les eleccions al Parlament de Catalunya, que s’havien previst abans de l’estiu, es retardaren fins al susdit mes i Pasqual Maragall va rellevar Jordi Pujol en la presidència. I al 2011 ha passat la mateixa cosa al govern d’Espanya, ja que les eleccions generals estaven previstes per a 2012 i s’han avançat al novembre passat. Com a conseqüència, l’Estat espanyol canvia de (des)govern i fa bones les imprevisibles previsions que preveia Bolufer l’any 2002. 

Per això, i també perquè aquest post és un dels que més visites ha rebut en la història del burribloc, hem decidit reeditar-lo a la salut de tots vostés. 

De res.


EDICIÓ 
22/04/2011


QUALSEVOL PAREGUT AMB LA COINCIDÈNCIA ÉS PURA REALITAT


El calendari dels Brillants.
Anuari on Bolufer
publicava les previsions.
Si tenen vostés connectats els altaveus de l'ordinador (si no, els recomanem que els connecten), sentiran la veu del trobador oficial d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer, recitant la previsió astrològica que ell mateix va escriure, on es cantaven les ventures i les desventures que els astres havien previst per a l'any 2003. Hem trobat aquest àudio mentre posàvem ordre al material descontrolat que habita les nostres prestatgeries i el disc dur de la computadora, i hem comprovat que la previsió esmentada podria ser vàlida per a l'any que ara estem vivint. L'any 2003 hi havia eleccions municipals i autonòmiques i el 2011 també, i les circumstàncies no han canviat massa (i si ho han fet, ha sigut a pitjor).




Les fortes inversions en GESCARTERA
 d'algunes congregacions religioses van
propiciar molts acudits d'aquest tipus.

Els estafadors es gastaven autèntiques
fortunes en putarrangues.
Al 2003 encara estava calentet l'assumpte de Gescartera, un escàndol financer en el qual van desaparéixer més de vint mil milions de les antigues pessetes (cent vint milions dels actuals euros), amb més de vint mil afectats que incloïen empreses públiques, ONG i importants congregacions religioses (a qui fou l'amo de la tal agència de valors, un tal Antonio Camacho, el condemnaren a 11 anys de presó; tenia una cinquantena d'acusacions i es va poder comprovar l'autèntic dineral que s'havia gastat en putarrangues; també fou condemnada a 3 anys la germana de qui aleshores era Secretari d'Estat d'Hisenda). Actualment suren un fotimer de gescarteres i altres casos de corrupció pertot arreu de l'Estat espanyol, però molt especialment a les nostres enrarides terres. Al 2003 va debutar el senyor Camps --Don Francisco-- com a president de la Generalitat Valenciana, i pareix que enguany continuarà "debutant", més cremat que la pipa d'un indi, després de la seua autoproclamació com a candidat, referendada per Madrid.

Ui, ui uiiiiiiii...
Per cert, sembla ser que la batalleta que el senyor Camps i el Senyor Zaplana van iniciar aquell any pel control de les valencianies encara perdura, i ara han defenestrat els barons zaplanistes que encara quedaven, els quals han seguit l'exemple de l'expresident del govern, Senyor Álvarez Cascos, i han abandonat el PP per a presentar-se a les eleccions en llistes alternatives. Curiosament, un bon grapat d'expepistes dissidents, quan eren primeres espases del partit, predicaven contra els agraviats que van fer allò que ells acaben de fer (en algun cas, fins i tot els tractaven de trànsfugues). De zaplanistes capdavanters ara només queda el Sr. Ripoll defensant la fidelitat al partit, però, segons diuen, el dirigent esmentat va exigir als de Madrid que li havien de garantir la continuïtat com a President de la Diputació d'Alacant a canvi de mantenir la referida fidelitat. Se sap que, en determinats casos, Don José Joaquín havia tancat llistes a determinats municipis donant prioritat als vots que li asseguraren la majoria a la diputació, sense pèls a la llengua a l'hora d'arremetre contra qui discrepava de les seues decisions i abandonava el PP per a formar una llista d'independents. Veurem què passa si algun dia li paguen, a ell, amb la mateixa moneda.

La situació de Canal 9 al 2003 semblava que havia tocat fons, però no. Huit anys després, el control de l'opinió i la manipulació informativa han anat creixent i creixent, i ara ens trobem amb una televisió pública arruïnada, amb una cua immensa de creditors als qui no pot pagar, amb l'audiència per terra, amb un dirigent processat per qüestions de pelila (aquell que va dir un dia que estava en política per a forrar-se), i amb una sèrie de presentadors disposats a seguir les directrius que segurament tindran marcades per a ocultar i manipular informació d'acord amb els interessos dels amos
Llach cantava dalt un camió i milers
de persones l'escoltaven. Donya Rita no
va tenir a bé autoritzar el muntatge d'un
escenari.
Uns amos que últimament ja fan aigua pel cervell i fan coses que no haurien d'estar tolerades en un estat de dret. Uns amos que amenacen i castiguen els artistes que els critiquen (recordem que van tirar d'un bac al carrer Josep Lluís Fitó, que era comentarista habitual a les partides de pilota, pel fet d'haver escrit l'obra de teatre Corrüptia, contrària als interessos dels governants. Uns amos que van intentar suspendre un concert d'Obrint Pas i La Gossa Sorda, malgrat que els organitzadors tenien els permisos corresponents i set mil entrades venudes. Uns amos que impedeixen les emissions de TV3 basant-se en no sé quina llei, i que burlen la presència tumultuària d'assistents a la recent manifestació contra la tal cacicada impedint l'ús de la plaça de bous i el muntatge d'un escenari per tal que actuara Lluís Llach (ja saben que el cantautor esmentat va cantar i va tocar el piano dalt d'un camió). Uns amos que, entre altres bogeries, inauguren aeroports sense avions i presenten projectes que ja havien presentat abans, uns amos que intenten a través d'una demanda judicial el tancament dels web i els comptes de Facebook que van divulgar la també recent manifestació contra la corrupció, i uns amos que, entre altres etcèteres han fet un ridícul espantós en presentar una demanda contra TVE, Telecinco, Cuatro i La sexta per haver fet comentaris sobre els imputats en casos de corrupció que s'han inclòs a les llistes (sembla ser que la tal demanda va ser retirada per ordre de la direcció de Madrid. Que afrontats estarien).

Canal nou-Canal meu
El canal de Don Francisco
I contra això, igual que al 2003, hi ha una oposició poc sorollosa, amb líders completament desconeguts per al gran públic i que, salvant algunes actituds individuals, no està mostrant la força necessària per a  convertir-se en una alternativa il·lusionant, capaç de traure la gent del conformisme i l'apatia generalitzades, amb un PS...PV? cada vegada amb el roig més descolorit, i amb un eixam d'esquerres unides, nacionalismes enfrontats i grupets escampats i barallats, que campen en solitari per entre les runes d'aquest país de mai més (això de "país de mai més" ho he emprat de l'amic Xavier Aliaga. Eixa frase em sembla molt poètica).

Bé. Això és el que hi ha (sota el nostre punt de vista, clar). Mentre escrivíem aquestes lletres escoltàvem la previsió astrològica del 2003, i hem arribat a la conclusió que és tremendament generosa per a aplicar-la a 2011. Però nosaltres som així de generosos.

Si volen escoltar de nou el poema, cliquen damunt la primera caselleta de la barra que inserim a continuació. Si volen veure la pantalla en format Youtube, cliquen damunt la petita imatge que es veu al centre de la barra esmentada. 

                

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................