...

............................................................................

dilluns, 4 de juny de 2012

NOU POETES I UN CRÍTIC CONSPIREN A MÈXIC

Guapes, lletges, honrats, deshonrats:
aquest és el destí de tothom.
 Per si encara hi ha algú que no ho sap...

Entre finals d’octubre i principis de novembre de 2010, un grup de poetes catalans, més el crític Jordi Marrugat, tinguérem la sort de ser convidats a Mèxic per participar en unes “Jornades de poesia contemporània catalana i mexicana” titulades Entre la paraula i els sentits”. Just en unes dates en què el país al complet es prepara per commemorar el Dia de Morts. Una festivitat que coincideix en dates amb el nostre Tot Sants, on la veneració als difunts es barreja amb la bulla, amb tota una sèrie d’expressions artístiques de caire satíric i burlesc envers qualsevol tema de caràcter social i, sobretot, polític. I on hi ha, al fons de tot, la visió grotesca del caràcter indefugible de la mort. Si busquem un paral·lelisme amb la filosofia que marca el caràcter daquest bloc, crec que ben bé podríem admetre que, la que caracteritza les festes mexicanes del Dia de Morts seria una espècie de Burrera a gran escala, practicada de manera indiscriminada i assumida a títol oficial; una espècie de Burrera Nacional.

Recorde l’experiència com una de les més intenses humanament parlant, més enriquidores pel que fa a experiències literàries, i −no menys important−, com una de les vivències més divertides que la poesia m’ha regalat mai.

A les ruïnes de la ciutat precolombina de Teotihuacan (en nàhuatl, lloc on els homes es converteixen en déus”), lexpedició catalana escalà
la piràmide del Sol, com pertoca.

Tinguérem temps de conèixer una mica la immensa i superpoblada capital (Mèxic D. F.), de ser absorbits pels seus contrastos; estiguérem a l’Orfeó Català que va acollir tants artistes i intel·lectuals catalans exiliats després de la guerra civil espanyola, i a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM); hi participàrem en recitals, en taules redones, en espectacles, sempre acollits per un públic entregat, increïblemet nombrós i admirablement participatiu i entusiasta; ens desplaçàrem per diferents estats dintre del país. En el meu cas, juntament amb el poeta Víctor Sunyol, vaig tenir ocasió de participar en una sèrie d’activitats a la ciutat de Mérida, a la península de Yucatán, on vam conèixer el Casal Català, i on ens van rebre com a autèntics ambaixadors de les lletres. Emocionant és poc.


A més de 9.000 quilòmetres de distància de casa nostra, al Casal Català de la Península de Yucatán no vam deixar de trobar cap dels nostres símbols d’identitat. El president és larqueòleg osonenc Josep Ligorred. Leonor (mexicana), muller de Miquel Duran (català),
s
’encarregà que no hi faltara detall.

“Les jornades foren un d’aquells rars esdeveniments en què persones i institucions s’alien per vèncer els tristos condicionants mercantilistes de la societat actual, fer que la poesia hi abandoni momentàniament el seu paper de parenta pobra i conspiri amb èxit gairebé es diria que misteriósa favor d’una cultura i una humanitat millors.”

A la imatge, un dels altars indígenes que ens trobàrem a la ciutat de Mèrida: orígens ètnics, colorit, i espiritualitat, en una barreja fascinant desplegada amb motiu de la festivitat del Dia de Morts.

Ho diu Jordi Marrugat, el crític de l’expedició, en aquest article completíssim que acaba de publicar a Estudis Romànics [Revista de la Secció Filològica de lInstitut d’Estudis Catalans], vol. 34 (2012), pp. 680-684, i que ara, amb tanta amabilitat, ens ha cedit perquè puguem reproduir-lo íntegrament al Rebost del bloc de Bucomsa. Aprofitem l’ocasió −amb permís de Jordi− per il·lustrar el text amb alguna de les imatges que pot deixar constància daquell viatge, i que demostren que el crític ha sigut impecable, i implacable, en la seua narració dels fets. Per accedir al text íntegre, poden clicar ací.

Gràcies per la feinassa, Jordi. I per deixar-nos custodiar-la als arxius de Burrera Comprimida.

Al cim de la piràmide del Sol, el nostre crític Marrugat sen protegia com podia. A la seua esquerra, el poeta valencià Eduard Ramírez. Asseguts, Rake Signes i Marc, integrants del mateix nucli familiar; l’amable Xavier Martínez, un dels organitzadors, que ens acompanyava allà on anàvem
com la nostra pròpia ombra;
i la poeta, vídeo-artista i agitadora cultural Ester Xargay.

Els nou que conspiràrem per terres mexicanes fórem: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Víctor Sunyol, Pau Vadell, Jaume C. Pons Alorda, Pau Gener Galin, Eduard Ramírez, Pere Perelló Nomdedéu (mallorquí establert a la ciutat de Mèxic), Jordi Marrugat i jo mateixa. En la secció de logística: Neus Ortega, Xavier Martínez, Carles Bondia, Marta Puig i Pep Companys. A tots ells, i elles, agraïments i afectes infinits.


Cartell de les Jornades de Poesia Contemporània Catalana i Mexicana, celebrades a Mèxic entre octubre i novembre de 2010.

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................