...

............................................................................

dijous, 4 d’octubre de 2012

FELIÇ EL PAÍS...


Un dels objectius d’aquest bloc, que no perd de vista l’esport de pegar parells de coces servint-se, tant com pot, de la matèria grisa i del sentit de l’humor, és el de donar cabuda i fer costat a les causes nobles; a les honroses batalles individuals o col·lectives; als projectes constructius que no utilitzen el ciment com a matèria primera. A les persones humanes que bracegen contra el vent i la marea dels pantocràtors i de les seues patologies depredadores, dels atacs impúdics perpetrats contra el nostre patrimoni cultural, natural, humà, lingüístic, o contra qualsevol dels patrimonis que conformen la nostra identitat com a poble. 
Barranc dAtanasi, Ròtova,
gener de 2012.
Nou mesos després de l
incendi que,
l
abril abans, hi va fer estralls.
Foto: Jordi Puig

El projecte Enllà del foc, impulsat i coordinat des de lEcomuseu Vernissa Viu és una d’aquestes “honroses batalles”. I, tot i que altres blocs amics se n’estan fent ressò des de fa temps, el nostre benintencionat Burribloc no podia quedar-se’n al marge. I estem contents que l’ocasió haja arribat just ara, perquè podem aprofitar per compartir una bona notícia que al final explicarem.

En qualsevol dels enllaços activats ací dalt trobareu les intencions, les finalitats, la manera de col·laborar i les primeres accions que defineixen aquest intent destratègia de mobilització col·lectiva contra el que els seus impulsors consideren (i considerem) impassibilitat i absoluta manca de voluntat política per a gestionar el territori abans, durant i després d’un incendi forestal. Uns dies després del que, a primeries de juny denguany, va arrasar la serra de la Cuta (la Safor), Miquel Camarena, president del col·lectiu Vall de Vernissa, va redactar un article, al meu parer brillant, que es va titular “De nou, el foc”, i amb el qual, defugint les pressuposades afectacions emotives, pegava al clau de la necessitat de gestió i de la possible viabilitat econòmica dels pobles dinterior. Si interessara, clar això ho dic jo, no Miquel−, més enllà de les tres P del model que, a la costa de la comarca, i de bona part del País Valencià, ens ha correspost en dissort. A saber: playa, pipas, paseo.

Riu Vernissa, al seu pas per Llocnou de Sant Jeroni.
Abril de 2009
Des d’associacions com la nostra, mai ens cansarem de reivindicar, d’alçar la veu on faça falta, de continuar clamant contra la manca de voluntat política envers la protecció del nostre patrimoni mediambiental, com un dels grans actius dels pobles d’interior, amb economies rurals a cada cop més malmeses pels brutals canvis dels sistemes econòmics que ens toca patir. Entenem que ja començaria a ser hora que algú explicara als lúcids mandataris que ens (des)governen, si és que de veritat no ho saben, que un patrimoni mediambiental potent com el que gaudíem a la nostra vall, a més d’atorgar qualitat de vida als seus habitants, és capaç per si mateix de generar economia local, en resultar atractiu per al visitant, com acreditava l’èxit de les convocatòries excursionistes organitzades des d’associacions com la nostra o el Club Esportiu Llocnou; així com les polítiques de recuperació i promoció de rutes i sendes dutes a terme, tant per l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i la resta de corporacions municipals de la nostra vall com pels projectes de custòdia del territori de l’Ecomuseu Vernissa Viu o els pioners del Centre Excursionista de Ròtova i les actuacions de les societats de caçadors locals.”

Raïm de pastor rebrotat al terme de Ròtova
després de l
incendi de 2011.
Foto: Joana Todo.

En aquest enllaç se n
han recollit més imatges:

La primera setmana de setembre vaig estar al Parc Nacional de les Cévennes franceses, on, des de fa molts anys, existeix una xarxa decomuseus connectats entre les diferents regions que integren aquella zona muntanyenca. Segons la pàgina informativa: una xarxa de museus i de sendes dinterpretació del patrimoni de cada massís”. Una “associació creada per ajudar a preservar la memòria del territori, mitjançant la proposta d’un sistema de valoració dels actius fidel a les expectatives de la població local i els visitants”. Ja sé que els francesos estan a anys llum de nosaltres, en mobilització col·lectiva, en autoestima cultural, nacional i de tot tipus (en alguna cosa s’havia de notar que l’ús discrecional de la guillotina no fou una anècdota històrica), però la qüestió és bastant més essencial. I és que, si volem canviar la consciència mediambiental dominant, si volem apostar i treballar per un model econòmic i de vida molt més sostenible i respectuós, primer haurem de començar per canviar els caps. O almenys per endreçar-los una mica. 

Potser sóc extrema en aquests pensaments, però, si respectar la terra és estimar-la; si estimar-la és voler conèixer-la millor, ser conscient de les seues potencialitats i de les seues febleses; presumir-ne, parlar-li en la llengua en què ens parla; no consentir que se la difame, no permetre els ultratges contra ella, invertir econòmicament a tenir-ne cura, a embellir-la i no a esbocinar-la; actuar en favor de lautoestima, i no lautoodi... Si tot això com em sembla és un conjunt de suposicions interconnectades...: no crec ni poc ni molt que els nostres governants tinguen damunt la taula aquest full de ruta. Ni que estiguen disposats, per exemple, a deixar perdre loportunitat de construir una urbanització de xalets a 15 km de la mar que es diga Suspiros del Mediterráneo a canvi de mantenir-hi una alqueria amb bassa de reg i tarongers: una bella proposta d’allotjament rural, daltra banda. Però..., i si el poble apostara, majoritàriament, per l’alqueria? A les Cévennes, per exemple, ho tingueren ben clar.

Dalt, una de les imatges que formarà part de lexposició Enllà del foc. Extreta de Levante-EMV. Autor: Ximo Ferri
 
De moment, però, ens quedem amb les mesures urgents per reparar, sacsejar consciències i intentar prevenir desastres com els dels últims incendis a la Safor. Amb aquesta finalitat, i amb lhonrosa aspiració de sensibilitzar a través de la mirada artística, lEcomuseu Vernissa Viu té previst muntar una exposició fotogràfica itinerant, on saplegaran 50 imatges de 5 dels fotògrafs més compromesos de la comarca: Ximo Ferri, Natxo Francés, Àlex Oltra, Àlex Ruiz i Juantxo Ribes. Les fotografies faran un recorregut pels incendis, pel territori i per la gent, amb diferents episodis del foc. I s’espera, així mateix, sumar-hi la complicitat dels escriptors. 

En aquest moment, tots i totes les que hem cregut, i seguirem creient, en aquest projecte col·lectiu, comptem amb un bon incentiu per a loptimisme en aquesta primera fase dactuació. I és que, a través de Verkami, shan superat els 3.000 euros necessaris per a començar a mirar amb esperança més enllà del foc. I encara queden 4 dies, per si algú entitat, empresa o individu se nha quedat amb les ganes.



És evident que
el títol daquesta entrada tenia una segona part:
Feliç el país... on lhome no fa malbé la terra on viu.

Són paraules dAlexander von Humboldt
que el nostre Joan Pellicer i Bataller va recollir a la introducció
del 1r volum del seu Costumari botànic
.
 Ens agrada emparar-nos amb l
aura benèfica de Joan,
per a mamprendre camins importants amb bon peu.


La foto és de Natxo Francés.

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................