...

............................................................................

dimarts, 31 de desembre de 2013

LA BANDA DE L'EMPASTRE

El passat dia 8 de novembre comunicàvem al Burrigrup de Facebook que, en avant, deixaríem de parlar de vosté als governants i, per tant, els tutejaríem. Però no seria un tuteig amistós i familiar com el que es dediquen els amics o els parents ben avinguts, sinó un "tu" distant i aspre, com el que diu un del Madrid a un del Barça, o com es diuen entre si els que es professen antipatia. El meu avi em deia que només cal parlar de vosté a les persones respectables, i jo no puc respectar la presumpta dignitat social dels que no respecten ni la terra que els ha vist nàixer (els que no són forasters). Des de llavors ençà, en lloc de dir "Vagen-se'n a casa, senyories", els diem "Aneu-vos-en a casa, desgraciats" i, com que referir aquesta classe de governants amb la denominació "El Govern" o "El Consell" ens sembla botinflar el seu desprestigi, doncs hem tingut a mal batejar-los amb el nom de  LA BANDA DE L'EMPASTRE.


Aspecte tètric de LA BANDA DE L'EMPASTRE,
vista a ull de càmera de Kike Taberner.
En falten alguns, però els que estan, a més
d'una llarga comitiva de desvanits, van compartir ridícul
la nit de Cristina Tàrrega, amb sopar a la salut del populatxo.
  

En realitat, la Banda del empastre fou una banda de música de caire còmic, creada a Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a l'any dos mil. Es denominava així perquè, amb intencions humorístiques, les seues interpretacions musicals es basaven en el desordre i el caos (igual mesclaven un pasdoble amb una marxa fúnebre, com una peça de Wagner amb el "Rascayú"). Cap a l'any 1930 muntaren, amb el famós artista Llapisera, els espectacles comicotaurins coneguts com a xarlotades (segur que vostés hauran sentit dir això de xarlotades, en referència a situacions tragicòmiques ridícules i absurdes). I nosaltres, amb tot el respecte que ens mereix aquesta formació llegendària, hem emprat el seu nom per a nomenar pejorativament els responsables del caos i l'empastre governamental que patim, i que està conduint-nos a un enfonsament col·lectiu que pot tenir conseqüències irreversibles si no els fem prompte fora.

L'autèntica BANDA DEL EMPASTRE 
iniciant una de les seues xarlotades.
Foto que hem extret de la xarxa. 

Suposem que pertany als anys 50.

Foto: Xarxa
Els valencians una mica exigents no podem presumir de líders que hagen destacat en positiu en el camp de la política, ni a nivell autonòmic ni estatal (almenys en el temps que abasta la nostra memòria). Allò que es denomina l'"Espanya de les autonomies" tingué al País Valencià una etapa prèvia, no massa afortunada, que va conduir a l'inici d'un presumpte autogovern descafeïnat i de segona fila, amb un Joan Lerma sucursalista, més preocupat pels entusiasmes dels caporals de Madrid que per propiciar els fonaments d'un País que fins aleshores ens havien negat. Després prengueren la barraqueta les hosts d'Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, un valensiano de Cartagena que havia accedit uns mesos abans a l'alcaldia de Benidorm mitjançant la compra, amb diners de tots, del vot d'una trànsfuga que batejaren com La bienpagà, i ací fou on es va iniciar una carrera desenfrenada cap al desastre polític, social i econòmic que ara està destruint-nos com a poble. El successor d'Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro fou un tal José Luis Olivas, un altre valensiano de Motilla del Palancar que després es dedicaria a ofrenar les glòries de la banca, i que actualment està processat com un dels responsables de la destrossa del Banc de València. I a continuació arribà el moment de Francisco Enrique Camps Ortiz, un il·luminat amb llum de sagristia que, primer amb les seues batalles amb Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro i després alimentant els seus propis deliris de grandesa, va acabar matant mosques i perfumant merda amb la colònia més cara del mercat. I l'últim de la fila: Alberto Fabra. Res de res. Un infeliç que possiblement no estiga preparat ni per a presidir la junta de l'escala, i que acabarà tocant el vol sense picot i sense campana.

A punt de tancar l'article hem sabut que, l'any 2011,
la Falla Cadis-Literat Azorín també havia parodiat la colla
campista amb el títol de LA BANDA DE L'EMPASTRE.
Compartirem, doncs, l'honor de la parida.
 
Foto: Xarxa


És molt greu trobar-se en la situació que estem i no poder fer res per evitar-la, però més greu encara és que els mateixos que l'han provocada i els seus cataferros més servils s'entesten a continuar marejant la perdiu, passant per damunt de qui siga. La Terra Mítica d'Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro ha acabat saquejada, subhastada a preu de saldo i amb una pila de coses obscures per aclarir; la banca que controlaven els mandataris valencians ha sigut liquidada i està immersa en processos judicials per presumptes estafes; les constructores dels bufanúvols que feien el caldo gros als poderosos estan en fallida; el Cabanyal, cul per amunt; les macroconstruccions de Calatrava caient a trossos; un 20% de parlamentaris pepistes imputats en casos de corrupció; Gürtels, Emarses, Brugals, Blascos, Fabres, Urdangarins... pendents de resoldre; hi ha una pila de deutes públics impagats i empreses que han destrossat per no pagar ni en temps ni en forma; hi ha un aeroport sense avions i una ruïnosa Ciudad de la Luz, que s'han quedat per a vestir sants i per als quals ara busquen algun postor, mal que siga a preu de ganga; i un fotimer de casos, més o menys greus, que han passat de puntelletes pels jutjats o s'han quedat directament impunes (i dels que han estat resolts judicialment, ja s'han encarregat els afectats de no complir les sentències condemnatòries). Recentment hem assistit al rebentament de Canal 9; s'hi al·leguen motius econòmics i excés de personal, però ningú no ha demanat responsabilitats als que han cremat en putiferis i bruixeries fatxes els 1.300 milions d'euros que es deuen (això són més de dos-cents mil milions de les antigues pessetes), ni als que van contractar les mil dos-centes persones que diuen que sobraven; i ens temem que ja s'ha iniciat la liquidació per derribo del València CF, un club arruïnat esportivament i econòmicament, sumit en un deute infumable (avalat en part per la Generalitat), i amb un camp de futbol a mig construir (les obres es van aturar fa quasi 5 anys).

Barberà & Soler presenten:
LES RUNES DE BENICALAP
Quina vergonya!
Foto: Xarxa
Si als exemples anteriors afegim la manera irracional de gravar, retallar i suprimir efectius en matèria educativa i sanitària; la irresponsabilitat en el tractament cap als més desfavorits i la manera cínica i malintencionada d'atemptar contra els nostres orígens, la nostra història i la llengua que parlem els valencians, comprendran de seguida la necessitat que els components d'aquesta Banda de l'empastre i tota la colla de lleponets que reparteixen misèria abandonen la vida pública i es dediquen a cavar soques. I no invoquem només raons ideològiques, sinó el més pur instint de supervivència. Aquesta gent que ens desgoverna no està capacitada per a regir els nostres destins. Han perdut completament la vergonya i la credibilitat i la ciutadania està perdent-los el respecte. Ells no volen anar-se'n a casa, i cada vegada hi ha més gent amb ganes de pegar foc a la barraca. Si això passara, les conseqüències no serien agradables per a ningú... i els responsables serien els que no han sabut assumir dignament el desastre del seu fracàs estrepitós.

Genialitat de Chappatté que vam compartir al Burrigrup
il·lustrant comentaris nadalencs sobre LA BANDA DE L'EMPASTRE.

I per tal de tancar l'última entrada burribloquera d'aquest obsolet 2013 d'una manera noble i amable, inserirem tot seguit la felicitació oficial que hem dedicat a tota la gent benintencionada. El caganer del betlem de la sra. Pepita Vidal, fotografiat per la nostra Maria Josep Escrivà, il·lustra un emotiu poemeta boluferià de llinatge pseudobíblic. Amb això ens desitgem, a nosaltres, i els desitgem, a vostés, tota classe de felicitats i de bones ventures. I els de la BANDA DE L'EMPASTRE que siguen feliços també, però purgant les seues ineptituds ben allunyats de la vida pública. 

Una abraçada cordial i sincera.


LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................